La polèmica torre 38 de la MAT ja està construïda

Redacció
30 de gener del 2009
 
----- 
NOTA DE PREMSA
NOVA ENERGIA
 
Benvolguts/des companys i companyes,
 
Avui dijous hem pres possessió novament de la base de la torre 38. Acabada la feina, els obrers han retirat les tanques, residus i eines i tot torna a ser a punt per reiniciar la contemplAcció habitual. Hem refet el mandala, hem penjat alguns textos i endreçat l'espai, seguits per la mirada, entre divertida i perplexa, dels guardes que s'han quedat sense motiu de vigilància. l'Anna ha penjat una lluna i dos estels, que va fer la Laura, just a la vertical de la torre que s'alça. Hem encès les espelmes i tots set (en Carles ha vingut des d'Igualada!), hem recomençat el silenci que ha estat tan difícil els últims dies.
 
Després del silenci, les paraules han sorgit certes i espontànies. Totes parlaven de lliçons apreses, de solidaritats creixents, de lluita desigual, de persistències que no decauen, d'esperança i de victòries íntimes que ens han transformat de soca arrel. Demà hi tornarem.
 
Si ens hi voleu acompanyar, ens trobarem al Mas, demà divendres, dia 30 de gener (aniversari de la mort de Gandhi), a dos quarts de sis de la tarda, per fer la nostra contempAcció de sempre i compartir vivències. Hem d'acabar aquesta setmana tant especial, seguint un ritme de presència que s'imposa. Penseu a portar tot el que us sembli per anar omplint de nou l'espai i també alguna espelma. Abrigueu-vos que fa molt fred.
 
Us afegim un dels poemes que hem fixat als ferro de la torre i que és el primer de la serie "Oracle de la torre 38".
 
Ara més que mai i amb el cap ben alt...SEGUIM!!
 
ORACLE DE LA TORRE 38  I...4 (El poder invencible)

Ja han vingut els guardes als meus peus
i em vetllen els braços que s’enlairen.
Llur vociferant presència
i el ronc que no s’apaga del vehicle,
m’acompanyen dia i nit.
Com m’agradaria que s’encomanés
per l’aire que respiren les paraules vives
del poema alat del Màrius,
i el gest de llessamí olorós de la Maria
que transita encara pel camí,
els traspassés la seva esgarrifança.
Quina felicitat no fóra que el raig de sol fulgent
els desvetllés del somni que els habita,
i entenguessin el secret missatge
que sense saber, vigilen.