L'assistència
a missa, dins el culte catòlic, ha estat sempre gratuïta i no
pot ser d'altra manera. És de recordar, però, que fins a l'any
1936 a l'església parroquial es pagaven cinc cèntims per poder
seure en una cadira que, per cert, calia anar a buscar al magatzem
situat al final del temple.
Per als qui no volien o no podien pagar hi
havia una bancs, l'ús dels quals era gratuït. Les quantitats que
s'obtenien pel servei de les cadires anava destinat al manteniment
del temple i del culte.
Val a dir que els cinc cèntims només es pagaven
el diumenge i a l'hora de la missa. Els dies feiners, o si es
tractava d'altres funcions religioses, no es pagava res. Aleshores,
i per aquest fet del pagament de cinc cèntims, va popularitzar-se
la dita: "No en té ni per la a cadira de missa" per
significar que s'anava curt d'armilla.