Referèndum: entrevista

Eulàlia Reguant: «Més que en la DUI, ara hem d'estar treballant en el control efectiu del territori»

La diputada de la CUP no confia que la UE vulgui fer de mediadora amb l'Estat i reclama declarar la independència aquest dilluns i no fer "dilacionisme"

Defensa que, si l'Estat aplica el 155 i convoca eleccions, els partits sobiranistes no s'hi haurien de presentar per no legitimar-les

La també regidora de Barcelona creu que els Mossos es van posar "de perfil" durant l'1-O i que haguessin pogut defensar la població a qui els agents espanyols colpejaven

, Barcelona | 04/10/2017 a les 22:30h
Arxivat a:
Eulàlia Reguant | Adrià Costa
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) ha estat una de les cares públiques més habituals de la formació des de l'inici de la legislatura, en especial durant els -complicats- períodes de negociació pressupostària que capitanejava ella per part dels anticapitalistes. Des del juliol, compagina l'acta al Parlament amb una regidoria a Barcelona, però aviat aquest serà el seu únic càrrec públic, ja que en els propers dies presentarà la renúncia com a diputada -el codi ètic de la CUP no permet ostentar dues actes- i se centrarà en el consistori de la capital catalana. No sap si arribarà a estar present en la proclamació de la independència prevista per dilluns, però sí que té clar que aquesta ha de ser amb tots els efectes i sense dilacions.


- Com valora la vaga general de dimarts?

- Va ser un èxit on la gent va tornar a desbordar totes les expectatives i va desbordar partits i entitats, i es va visualitzar aquesta necessitat d'expressar el rebuig a la repressió de diumenge i la prèvia, i alhora la voluntat de començar a construir quelcom diferent. Hi ha hagut repressió, però també hi hagut molts anys de retallades de drets en matèria laboral, i això també era un motor per a molta gent. És un èxit que no pot quedar en això i cal calibrar de diferents maneres.

- Altres mobilitzacions, com la del dia 20, han tingut conseqüències, com la citació per declarar a l'Audiència Nacional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a banda de Josep Lluís Trapero, acusats de sedició. Creu que hi haurien d'anar?

- L'estratègia de l'esquerra independentista és no anar a declarar, però també hem dit que cadascú ha de triar allò que se senti més còmode. Entenem que hi aniran, però no haurien de declarar. N'hi poden haver més com aquestes, és fàcil per a la justícia espanyola agafar caps de turc, quan, si algú pensa què va passar el dia 20, Cuixart i Sànchez no són els únics impulsors d'això. De fet, quan ells van dir que desconvocaven la concentració davant del departament de Vicepresidència, la gent va dir que es volia quedar. És evident que això és molt més ampli i hi ha tota una massa de gent disposada a estar al carrer i portar el referèndum fins a les últimes conseqüències.

"Cuixart i Sànchez no haurien de declarar davant l'Audiència Nacional. Si algú pensa en què va passar el dia 20, queda clar que no en són els únics impulsors"

- Pot ser que aquestes citacions desemboquin en un judici. Com caldrà reaccionar? Amb noves mobilitzacions?

- Caldrà mobilitzar-se permanentment, no només per això. La declaració d'independència hauria d'arribar abans que arribi el judici i, per tant, ens trobaríem en una altra esfera. Per tant, cal reaccions i accions contundents davant del fet que ens trobarem davant de judicis polítics. I això pot voler dir estar al carrer o altres tipus d'accions, haurem de veure en cada moment què ens convé més, però és evident que caldrà estar organitzats i mobilitzar-se.

- La gent està prou preparada?

- La gent ara està enfadada i enrabiada. Cal canalitzar això de la millor manera possible, en clau propositiva per a la defensa del que la gent ha decidit, però també és cert que la gent s'està autoorganitzant al voltant tant dels comitès de defensa del referèndum com de les entitats. Hem de canalitzar aquesta ràbia que porta tothom i anar educant-nos en aquesta mobilització permanent.

"Hem de canalitzar aquesta ràbia que porta tothom i anar educant-nos en aquesta mobilització permanent"

- Per tant, no dubten que el resultat de diumenge és nítid i vinculant i la legitimitat que no van atorgar els resultats del 27-S ara sí que existeix per declarar la independència?

- Sí, diumenge hi va haver un referèndum vinculant acompanyat d'una escalada repressiva molt elevada. Si fem el recompte, l'hem de fer tot, dels vots emesos i de totes les actuacions policials i judicials al voltant d'això, per valorar el resultat. I diumenge l'Estat es va deslegitimar davant del poble català. El resultat és clar i cal aplicar el que preveu la llei del referèndum.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Durant l'organització de l'1-O, van criticar alguns dels elements del Govern i mancances que hi trobaven. Al final, ha estat a l'alçada?

- Ha fet el que li tocava fer. Hi havia coses a millorar, coses que podien tenir previstes abans, altres que es van començar a preparar un cop aprovats els pressupostos i que, d'haver activat abans, no hauríem tingut la mirada de tot el poder de l'Estat a sobre. I sobretot hem tingut una organització popular de gent disposada a tot. En tot cas, hem tingut un seguit d'elements com urnes, paperetes i sobres que, amb ajuda, el Govern va posar a disposició dels col·legis; col·legis, que van ser defensats per la gent; i un cens preparat. Eren les tres garanties claus i indispensables i aquests hi eren.

"Hi havia coses a millor en el referèndum, que s'haguessin pogut preveure abans, però les urnes i les paperetes, els col·legis, i el cens hi eren"

- Vostès, durant els mesos previs, van posar en dubte sobretot la col·laboració que hi pogués haver per part dels Mossos. Estan satisfets del seu paper?

- S'han posat de perfil. No van posar massa traves perquè els col·legis obrissin, però en algun moment es va trobar a faltar la presència de Mossos. Si estaven per preservar la seguretat i l'ordre públic, davant les actuacions de brutalitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil potser haurien pogut defensar el poble català. Qui trencava l'ordre públic eren els cossos policials de l'Estat. No van fer res per impedir que el referèndum se celebrés, però tampoc no van fer res per ajudar a que se celebrés, de forma proactiva.

- Durant la jornada de diumenge, es van veure algunes imatges de mossos encarant-se amb agents dels cossos estatals. Si això s'hagués generalitzat i hi hagués hagut enfrontaments directes, hauria estat positiu?

- L'objectiu no era que hi hagués enfrontaments -que potser és el que hagués acabat passant-, sinó que els Mossos protegissin la gent que feia cues per anar a votar. En certs municipis, les patrulles de mossos van intentar interlocutar amb els cossos estatals, però la proporcionalitat entre 60 energúmens preparats amb armilles contra dos, tres o quatre mossos era impossible. Els cossos estatals tenien molt clar quin era l'objectiu, endur-se les urnes i, per aconseguir-ho, no tenien cap mirament en fer mal a la gent.

"Nosaltres hauríem mantingut la Sindicatura Electoral. No pot ser que a la mínima que posin multes ens tirem enrere, perquè mostrem un punt feble, la butxaca"

- Si la CUP hagués organitzat el referèndum, què hauria fet diferent?

- Nosaltres hauríem mantingut la Sindicatura Electoral, que és qui hauria de proclamar els resultats els propers dies. Hi va haver una sanció als seus membres, però calia trobar fórmules perquè es mantingués la Sindicatura. Si bé potser no en tota la seva estructura, amb les corresponents sindicatures territorials, sí com a mínim tres persones que actuessin com a Sindicatura i diumenge verifiquessin la votació. És cert que es van activar diversos experts de forma extraoficial per fer-ho, però la Sindicatura era un element essencial. Vam demanar que no dimitissin o que es busquessin fórmules per nomenar-ne tres, però no va ser possible. No pot ser que a la mínima que posin multes ens tirem enrere, perquè llavors mostrem un punt feble, que és la butxaca.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Ara ens trobem en l'escenari de la DUI, que es pot fer de diverses maneres. Estaria d'acord amb una mena de declaració d'independència en diferit, per donar temps a forçar una negociació?

- Ara cal aplicar la llei, que és molt clara, amb un article que diu que, un cop proclamats els resultats oficialment, si s'imposa el "sí", el Parlament declararà la independència amb tots els seus efectes. La pregunta era també molt clara, i no era "vostè està d'acord en que Catalunya es converteixi en un estat en forma de república d'aquí a uns mesos?". No hi ha possibilitat de diferir-ho o esperar més. L'Estat ha estat molt clar en que no se'n pot esperar res. Altra cosa és que, un cop s'hagi proclamat la República, calgui seure a parlar amb l'Estat per repartir-nos actius i passius. És l'única negociació possible. Qualsevol altra cosa és caure en un sac buit, no té sentit. Diumenge, va haver-hi un trencament molt gran en veure's que no era una qüestió del PP, sinó d'Estat, com es va ratificar amb la declaració del rei.

"La pregunta de l'1-O era molt clara, i no era "vostè està d'acord en què Catalunya es converteixi en un estat en forma de república d'aquí a uns mesos""

- El missatge, però, no aniria dirigit tant a l'Estat, sinó a algun tercer actor que forcés una mediació, com la Unió Europea (UE).

- La UE ha estat molt clara, no ha dit res. Ni després del que va passar diumenge, de les detencions dels membres del Govern. Segueix dient que és un assumpte intern. Com a institució, la UE sempre ha estat al costat dels forts i, en aquest cas, el fort és qui té l'estructura d'estat. Nosaltres tenim molt clar què és la UE i n'esperem ben poc. Si en algun moment es presta a intercedir, està molt bé, però ho pot fer en el post, en aquesta negociació d'actius i passius, però el resultat del referèndum va ser molt clar. Si ho ajornem, en base a què ho fem? Aquest interregne no l'entenem, és més dilacionisme i deixar passar més temps a l'espera d'una cosa que, si fins ara no ha arribat, és difícil que arribi.

- Llavors, si ningú et reconeix, ningú fa de mediador, com es fa efectiva la independència? Si no controles ports i aeroports, com t'ho fas?

- El control efectiu del territori és clau en aquest procés i és el punt en què ara hem d'estar treballant, més enllà de si dilluns el Parlament declara la independència. Quins són els seus efectes i com gradualment vas controlant el territori i tots els sectors estratègics en mans de l'Estat. I això dilluns s'ha de fer palès. Pel que al reconeixement internacional, és cert que en cal, cal que diversos estats del món -no només de la UE- ens puguin reconèixer, però en cap cas passa perquè deixem tres mesos abans no declarem la independència. Al revés, tu et declares independent i després obtindràs el reconeixement. Durant un any i mig, un conseller hi ha estat treballant, veurem quina tasca s'ha fet per part del Govern i com es poden anar produint de forma esglaonada certs reconeixements, a mesura que vagi avançant tota l'efectivitat que posem a la declaració.

"Els reconeixements no arribaran perquè deixem passar tres mesos. Al contrari, tu et declares independent i després obtindràs el reconeixement"

- Més enllà de la declaració formal, la CUP proposa passos concrets per fer efectiva la declaració d'independència i no quedar amb ridícul proclamant una cosa que no pots aplicar?

- L'últim que volem és proclamar una cosa que no podem fer efectiva. Aquest Parlament ha fet moltíssimes declaracions que després han quedat en paper mullat o sense efectivitat. Un dels elements passa pel control del territori i, per tant, cal analitzar com es controla el port i l'aeroport, cosa que té a veure amb quants efectius tenim disposats a anar allà, però també perquè els Mossos deixin de ser policia judicial de la justícia espanyola. S'ha d'afinar molt per fer aquest control efectiu de manera gradual. No ho pots tenir tot el primer dia, però ho pots anar fent progressivament. Una paralització com la de dimecres ajuda a tenir clar que podem controlar coses. A banda, cal tenir en compte el control del capital i, en determinats casos, com fem un control de capital i fluxos de capital, per garantir un mínim la capacitat de funcionar de la República.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Tenim una Generalitat que no pot pagar un cafè sense l'autorització de Cristóbal Montoro, ja que les entitats financeres han acatat les seves ordres per al control de les finances. Com es pot construir una República en aquesta situació?

- Primer, deixant de treballar amb La Caixa, el Banc de Sabadell i el BBVA, ja ho hem demanat. Les entitats financeres sempre s'han posat al costat del manteniment de l'statu quo perquè són statu quo, però alguns d'aquests caldrà veure, si això es comença a fer efectiu, al costat de qui es posen, ja que les elits a vegades "sempre hi eren" i s'apunten gols. Tot i això, aquest és un element clau, com controles el capital de fluxos de certes empreses, perquè reverteixin en la Generalitat; com pots fer efectiu el pagament de despeses ignorant Montoro, cosa que implica treball amb les entitats financeres o començar a treballar esglaonadament amb d'altres; i com construeixes l'Institut Català de Finances (ICF) perquè tingui un paper actiu en això a partir de la setmana que ve, com el converteixes veritablement en la banca pública que no ha estat fins ara, una qüestió vinculada a la fitxa bancària i al Banc Central Europeu, però també amb l'impuls que tu li dones.

"Cal construir l'ICF perquè tingui un paper actiu a partir de la setmana que ve, convertir-lo en la banca pública que no ha estat fins ara"

- Però quina és la proposta de la CUP per tal que la Generalitat pugui pagar factures sense la signatura de Montoro?

- Tornar a les entitats financeres, no hi ha més ara mateix.

- Creu, per tant, que hi ha certes entitats que estarien disposades a saltar-se el veto de Montoro?

- Sí. Un cop declares la independència, és l'única opció que tens. O permetre que Montoro et segueixi firmant, fet que farà que no siguis independent. Per això deia que cal donar un tomb la setmana que ve a l'ICF, perquè potser és ell qui t'ha de fer això, i no La Caixa i el BBVA. Les propostes de la CUP les vam fer fa mesos pel que fa a la banca pública, però el Govern ha tirat per altres vies que desconec. La conselleria d'Economia haurà d'explicar-ho i fer-ho efectiu.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- A nivell intern, el paper dels "comuns" és rellevant, per fer de frontissa. Ara quin paper han de tenir?

 -Espero que hi siguin, sempre he considerat que, arribat el moment, hi serien. En el referèndum, hi van ser, malgrat que el consideressin una mobilització. I crec que ahir, amb la declaració del rei, van ser una mica més conscients d'algunes coses. Fins ara, havien considerat que el problema era el govern del PP, i és evident que hi té molt a veure, però va molt més enllà, en tot un entramat judicial, policial, polític, mediàtic..., que porta anys cuinant-se, de molt abans de Mariano Rajoy, que té a veure amb el PSOE i de com es va construir la transició. El PP nega el dret a l'autodeterminació, els socialistes tornen a fer-ho, i la declaració del rei evidencia que això ja no va de treure Rajoy del govern, sinó amb trencar el cadenat del 78, i l'única opció per fer-ho passa per construir la República a Catalunya. S'ha de veure fins al dia 9 i posteriorment què fan els "comuns", però el que està ocorrent sacseja moltes coses. Sempre he pensat que, en el moment precís hi serien, i amb molts d'ells hi he estat i he compartit processos de transformació i empoderament popular. I aquest ho és.

"Sempre he pensat que, arribat el moment, els "comuns" hi serien. I el que està ocorrent aquests dies sacseja moltes coses"

- Els propers dies sentirem debats sobre l'aplicació de l'article 155. Si això passa, quina reacció haurem de tenir?

- Si apliquen el 155 després de la declaració d'independència és diferent. Si ho fan abans -cosa complicada-, és el Parlament qui ha de fer aquesta declaració i caldrà buscar les maneres per tal que igualment ho faci. Ens hi podem tancar o buscar altres solucions. En tot cas, si apliquen el 155, ja estarà més clar que la comunitat internacional haurà d'intervenir i, mentre, cal seguir fent com si no s'hagués aplicat. De fet, en matèria econòmica ja està aplicat i, per tant, només falta estendre-ho a ensenyament i interior. Cal veure, a més, si dissolen o no el Parlament i, si això produís una nova convocatòria d'eleccions, no es podria jugar a aquest joc. Presentar-se a unes eleccions convocades per Rajoy, en el fons, seria legitimar l'aplicació del 155. El Govern hauria de seguir treballant, ja que seguiria existint, encara que formalment li haguessin pres algunes competències.

- Aquest escenari d'eleccions, si s'aplica el 155 o si la DUI es retarda, està sobre la taula. En quin context la CUP estaria disposada a presentar-se en alguna candidatura unitària?

- Ni ens ho hem plantejat, no està en les nostres opcions. Unes eleccions per a què? Les plebiscitàries ja les vam fer. Si són unes eleccions constituents, ho han de ser amb la independència declarada, i no té cap sentit la llista unitària. Si vas a redactar una Constitució, i dins l'independentisme hi ha propostes completament oposades, no pots anar a una llista única. Quines propostes faràs per a la Constitució? La del PDECat o la de la CUP?

"No pots anar amb una llista única a unes eleccions constituent. Quines propostes faràs per a la Constitució? La del PDECat o la de la CUP?"

- Així, de cap de les maneres?

- No ens l'hem plantejat. Sabem que circula com a rumor, però ningú ens l'ha proposat.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Si se suspengués l'autonomia, tampoc? Ni que fos per deixar els escons buits i fer inviable el nou Parlament?

- Això seria legitimar la suspensió. Si suspenen l'autonomia per declarar la independència, cal fer efectiva la independència, no tornar a la casella anterior.

- Com a diputada, què pensa quan sent que alguns mitjans asseguren que la CUP marca el pas al Govern?

- Ja m'agradaria a mi! Però és evident que la CUP no marca els ritmes, ja que no s'hagués plantejat el desembre intentar pactar un referèndum, en matèria econòmica no compartim moltes coses... És un intent de generar un relat conforme som molt dolents. Hem intentat marcar el ritme al màxim i algunes de les coses que deia la CUP han acabat passant, però no tant perquè les defenséssim nosaltres, sinó perquè eren de sentit comú. Si vols fer un referèndum i l'Estat no et deixa, acabes desobeint. En un marc constitucional que no permet cap debat sobre el dret a l'autodeterminació, només té sentit la desobediència, és de sentit comú. Ens volen posar com els responsables de tot? Cap problema, però no és del tot cert.

"Hem intentat marcar el ritme al màxim, però algunes coses han passat per sentit comú. Si vols un referèndum i l'Estat no et deixa, acabes desobeint"

- La CUP va tenir el 2012 un debat intens sobre si s'havia de presentar a les eleccions catalanes i el 2015 sobre la seva implicació en la governabilitat. Quina valoració fa del balanç de la CUP al Parlament?

- Fins on hem arribat, té una part de valoració positiva. L'objectiu de presentar-se el 2012 era fer sentir la veu de l'anticapitalisme en el Parlament, durant el procés independentista. Cinc anys més tard, hem fet un referèndum d'autodeterminació en què ha guanyat el "sí". És evident que hi ha elements positius, i també és cert que s'han normalitzat certes coses en el món de la política que fa cinc anys eren impensables. Ara bé, és igualment cert que certes mobilitzacions i autoorganització al carrer han costat molt més perquè molta gent estava centrada en la institució. És una reflexió que cal fer, com tenir un peu al Parlament i un al carrer, el qual, fins que no han arribat aquests últims dies, estava una mica apagat.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- I en el seu cas, com ho valora, com a diputada? El Parlament és un matrix, com va assegurar David Fernàndez?

- Jo sempre he dit que és un zoo. Per la proximitat i perquè alhora és un espai que t'engabia, dificulta participar en coses de fora, pensar a llarg termini o elaborar discurs, ja que vius en la immediatesa de tot el que passa al Parlament. Han estat dos anys que n'han semblat 20 i, a la vegada, dues setmanes, en què hem fet moltíssimes coses, algunes de millors i d'altres no tant, i totes les decisions que ha pres la CUP són les que ens han portat fins on estem, havent fet un referèndum i discutint quin és el dia per proclamar la independència. Hi ha moltes coses a millorar, com que la institució està pensada per ser buròcrata, costa anar al fons de les coses, desenvolupar propostes més profundes, i acabes en la lògica de moció, resolució i esmena per aquí i per allà, i poc en un debat polític de fons. En la República potser podem construir una altra institució, amb més debats polítics i menys de tècnics.

"El Parlamentés un zoo. Per proximitat i perquè t'engabia, dificulta participar en coses de fora, pensar a llarg termini o elaborar discurs"

- Saltant ja a l'ajuntament de Barcelona, creu que aquesta implicació que han tingut amb la Generalitat es podria traslladar al govern de la ciutat, si els "comuns" s'impliquen en la independència?

- Són panorames diferents. El que es fa al Parlament té una lògica de procés independentista, amb un horitzó i un objectiu molt clars, mentre que, en l'ajuntament, es tracten polítiques més diàries i alhora no tant de moments puntuals. La CUP de Barcelona sempre ha dit, en aquest sentit, que, si Barcelona en Comú planteja polítiques de transformació profundes, ens trobaran. Si acabem assumint els marges que deixa la LRSAL o una institució que és com un monstre com l'ajuntament de Barcelona, no ens hi trobarà. Barcelona no és un petit ajuntament, és una macroinstitució i requereix de polítiques més radicals que el que s'ha fet fins ara. Si Barcelona en Comú està disposada a fer grans canvis, ens trobarà. Ara, també és diferent governar en minoria quan només tu ets necessari. Al Parlament, Junts pel Sí amb nosaltres ja tenia majoria, però a Barcelona no passaria. Ajudar a la governabilitat quan segueixes estant en minoria i quan ja s'ha vist que és molt difícil que les propostes de la CUP s'aprovin, encara que Barcelona en Comú s'hi sumi, és complicat.

- En tot cas, quines seran les seves prioritats com a regidora?

- Barcelona té dos grans temes a abordar: la massificació turística i el model de ciutat i, vinculat a aquest, quin model econòmic i productiu oferim. Ara la ciutat està vivint com pràcticament un monocultiu turístic, on tot està abocat a viure del turisme directament o indirectament, i cal plantejar quin model econòmic cal en una ciutat que no hauria de dependre exclusivament del turisme. Perquè ja veiem què passa, és una ciutat on costa cada cop més viure-hi, que expulsa veïns i veïnes, i que deixa de ser un espai de vida per ser un espai de negoci.

"Barcelona té dos grans temes a abordar: la massificació turística i el model de ciutat i, vinculat a aquest, quin model econòmic i productiu oferim més enllà del monocultiu turístic"

- Creu que Colau hauria de trencar el pacte de govern amb el PSC en el moment actual?

- No hauria d'haver governat mai amb el PSC. Forma part d'aquest règim que volem trencar i canviar. El PSC no deixa de ser búnquer i dona la sensació que certes polítiques les condicionen més els socialistes que Barcelona en Comú. Algunes propostes han quedat descafeïnades perquè el PSC ha posat condicions sobre la taula. És evident que hauria de trencar el govern.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 
01/01/1970
El tribunal també demana que s'embargui la casa d'Artur Mas i les finques d'Ortega a Barcelona, Rigau a Ribes de Freser, i una propietat de Jordi Vilajoana, excàrrec del Govern
Esteve Plantada
01/01/1970
L'exalcalde de Sant Hipòlit de Voltregà diu en l'acte municipalista del PSC que en les darreres setmanes ha vist "cares d'odi"
Asun Martínez remarca que són unes eleccions il·legítimes i imposades | Josep M. Montaner
Carles Fiter
01/01/1970
Entrevista a la número 12 de la CUP a la llista per Barcelona | Martínez apunta que “Catalunya ha de marcar la pauta per instaurar un canvi en la percepció dels drets de les persones” i remarca que “la força del poble” no permetrà que les forces unionistes guanyin les eleccions
Pancartes amb els lemes electorals de les tres candidatues independentistes, al centre de Vic | Adrià Costa
01/01/1970
Les enquestes projecten un ascens de la llista del president, disposat a córrer el "risc" de trepitjar Catalunya i ser empresonat si guanya el 21-D | Els republicans tornen a reivindicar la figura del vicepresident com a cap de llista i donen protagonisme a Mundó i Romeva per enfortir el missatge de Rovira
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 22:12 ÚLTIMA HORA Ingressat el jutge de Barcelona que investiga l'1-O. El titular del jutjat número 13 va entrar a l'hospital aquest dilluns per un problema intestinal.
 21:45 ​Xavier Garcia Albiol diu que l'Estat «no permetrà» que Carles Puigdemont faci cap «espectacle» si torna a Catalunya. El candidat popular visita Sabadell i fa una trobada amb militants en un bar del nord. Assegura que el president destituït viu "Matrix".
 21:44 LA CARAVANA. Pilarín Bayés, una llonganissa i les «nines russes» de Junts per Catalunya. La il·lustradora, acompanyada d'un gorro inconfusible de color groc, debuta en un míting de la candidatura de Puigdemont. Per Oriol March.
 21:37 ERC recupera el rol de Junqueras i Puigdemont promet tornar: duel obert pel vot sobiranista. Les enquestes projecten un ascens de la llista del president, disposat a córrer el "risc" de tornar de Brusse·les i ser empresonat si guanya el 21-D. Els republicans tornen a reivindicar la figura del vicepresident com a cap de llista i donen protagonisme a Mundó i Romeva per enfortir el missatge de Rovira. Informa Joan Serra Carné.
 21:36 Xavier Domènech ataca Inés Arrimadas per captar el vot obrer: «Si guanya Ciutadans és una victòria per a Aznar». Els "comuns" adverteixen que la formació taronja és el "revers obscur" del procés independentista. 
 21:31 Arcadi Oliveres, a la CUP: "Ens hem precipitat. Hem de dialogar amb altres pobles d'Espanya". L'impulsor de Procés Constituent considera que  l'independentisme s'ha "il·lusionat massa" i insta a "digerir i millorar" el procés.
 21:01 Josep Rull lamenta la manca «d'igualtat de condicions» per tenir la llibertat d’expressió «limitada». Ho ha dit en el primer acte oficial en campanya del candidat de Junts per Catalunya al Vallès, a Sabadell. 
 20:48 
 20:48 ÚLTIMA HORA La Junta Electoral permet a Jordi Sànchez i Joaquim Forn fer campanya des de la presó. L'organisme accepta que puguin enregistrar missatges però no els autoritza a sortir al carrer.
 20:46 Prohibeixen realitzar un acte de campanya de les forces independentistes a la Universitat de Barcelona. La plataforma Universitats per la República afirma que buscaran un lloc "alternatiu". 
 20:45 Jordi Turull, a Vic: "Vam sortir de la presó amb vestit i corbata perquè ho vam fer amb la mateixa dignitat amb la qual vam entrar a Estremera". Ho explica, des de l'Atlàntida de Vic, Oriol March.
 20:44 Inés Arrimadas crida a Sabadell a "votar en massa" per fer possible "el canvi". Informa, des de la cocapital del Vallès Occidental, Pep Martí.
 20:34 Eduard Pujol, des de Vic: “Ja va sent hora que ens diguin si respectaran el resultat del 21-D”. El portaveu de Junts per Catalunya compara el 155 amb un corc que “s’ho menja tot”.
 20:34 Fachin debuta amb ERC: "Si no hi ha majoria independentista, guanya Rajoy, el rei i els 'piolins'". L'exdirigent de Podem avança que votarà un partit independentista i replica a Domènech que "és impossible posar l'eix social al centre sense mirar a la cara un estat que no ens deixa ser ciutadans de ple dret". Inform Roger Tugas des del casinet d'Hostafrancs. 
 20:27 
 20:13 
 20:10 
 20:04 Aplaudiments a Vic per a la dona de Joaquim Forn, que ha assistit al míting de Junts per Catalunya. "Gràcies per demostrar aquesta fermes", assegura l'alcaldessa de la ciutat, Anna Erra.
 20:03 Fachin replica a Domènech que "és impossible posar l'eix social al centre sense mirar a la cara un estat que no ens deixa ser ciutadans de ple dret" i, tot i admetre que encara creu en l'Espanya plurinacional, afirma que "qualsevol possibilitat de parlar amb algú altre només és real si ets independent per decidir si vols parlar o no". 
 20:08 ENTREVISTA Xavi Milian (CUP): «Dir que el 21-D és un plebiscit és fer-nos trampes a nosaltres mateixos».  El cap de llista per Tarragona dels cupaires afirma que faran el boicot a la legislatura si el nou Govern no treballa per la República. Defensa que amb la llista unitària el bloc independentista no tenia més possibilitats d'aconseguir la majoria i ho exemplifica amb els resultats del 27-S. El reusenc considera que si realment es vol aconseguir un posicionament de la comunitat internacional, cal actuar i això només passa per la unilateralitat.
 20:02 Fachin admet l'estranyesa del fet que estigui en un acte d'ERC però arrenca els aplaudiments dels assistents quan clama que "ja n'hi ha prou de ser súbdits d'una dictadura hereva del franquisme".
 20:02 Tot a punt a l’Atlàntida de Vic perquè comenci el míting de Junts per Catalunya. Estrenen un nou vídeo amb Jordi Sànchez i Joaquim Forn com a protagonistes.
 19:55 El PP es resigna a ser la crossa de Ciutadans. Xavier García Albiol va iniciar la campanya a la cua en les enquestes i el PP es conformaria amb millorar tímidament els resultats del 2015. El candidat popular limita les seves aspiracions a ser "vicepresident amb Iceta o Arrimadas".
 19:47 Alfred Bosch defensa que qui es mereix "més confiança són aquells que es queden al peu del canó, que donen la cara, que no es mouen del seu lloc", en referència a Oriol Junqueras, en contraposició amb Carles Puigdemont, que va marxar a Brussel·les. Informa Roger Tugas.
 19:25 
 19:21 
 19:16 La Junta Electoral obliga l'Ajuntament d'Olot a retirar la pancarta dels presos polítics. A requesta del partit Ciutadans, que no té representació al consistori ni cap candidat a la comarca en els pròxims comicis.  El batlle acata l'ordre, però penjarà el llençol a can Joanetes cada cop que hi hagi una concentració solidària amb els empresonats.
 19:11 La jutge de l'1-O de Fonollosa dona la volta a la denuncia de l'Ajuntament i imputa l'alcalde. Eloi Hernàndez ha estat citat a declarar el 8 de gener en condició d'investigat "per desobediència" al jutjat d'instrucció 2 de Manresa.
 19:06 
 19:04 ÚLTIMA HORA La Junta Electoral dona la raó al PP i troba excessiva la cobertura de TV3 de la manifestació a Brussel·les. La cadena recorrerà contra la decisió.
 18:45 CRÒNICA JxCat esquiva la pressió d'ERC per nomenar un candidat alternatiu a Puigdemont. El president sosté que tornarà a Palau si guanya les eleccions i la candidatura insisteix que l'únic motiu per anar a les eleccions és "restituir" l'executiu. Per Oriol March. 
 18:34 LA CARAVANA. La CUP es corda el «cinturó roig». El partit de l'esquerra independentista dedica la meitat dels mítings de la campanya a l'àrea metropolitana, una de les zones més importants de captació de vots; la contracrònica d'Aida Morales
 18:05 ÚLTIMA HORA El Tribunal de Comptes ordena embargar preventivament la casa d'Artur Mas.  El tribunal també demana que s'embargui la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell i les finques d'Ortega a Barcelona, Rigau a Ribes de Fresser, i una propietat de Jordi Vilajoana, excàrrec del Govern.
 17:58 Així es cou la campanya d'ERC: entre la seu nacional, els coaligats, Brussel·les i Estremera; ho explica Roger Tugas. El comitè de campanya, liderat per Sergi Sabrià, té dues reunions cada matí, però llavors ha de coordinar la tasca amb els dirigents exiliats o empresonats, els independents i els partits de la candidatura.
 17:20 INTERACTIU Desplegar la República o acabar amb el procés? «Juga» amb els programes dels partits del 21-D; per Sergi Ambudio i Bernat Surroca.
 16:27 Iceta avala Parlon i acusa Puigdemont d'"obrir la porta a la violència". En un acte amb el món local, el regidor socialista a l'Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni destaca que Cs no tenen "ni punyetera idea" del que és governar i acusa als comuns de "riure les gràcies" a l'independentisme.
 14:58 LA CARAVANA Inés Arrimadas parla davant d'un empresariat que majoritàriament "vota" Miquel Iceta; La contracrònica de Pep Martí de la campanya de Cs.
 14:49 TVE haurà de compensar la CUP pel veto de propaganda electoral en favor dels presos. La Junta Electoral provincial dicta una resolució positiva per al partit de l'esquerra independentista.
 14:46 De denunciar amenaces d'independentistes a «Espejo Público» a participar en mítings de Ciutadans. Les noies que van obrir la polèmica sobre amenaces a la UAB ja no s'amaguen rere les càmeres del programa de Susanna Griso.
 14:30 Així planeja Puigdemont tornar a Catalunya: tots els condicionants del seu full de ruta; ho explica Oriol March. El president de la Generalitat està disposat a assumir el "risc" de ser detingut si guanya les eleccions o bé si pacta prèviament amb ERC una hipotètica investidura. Malgrat això, dirigents de Junts per Catalunya assenyalen que calen "garanties" i que el bloc del 155 accepti el resultat de les eleccions.
 14:10 Miquel Iceta exhibeix el múscul municipalista del PSC i reclama no dividir el país «en dos blocs». El candidat diu que no es «resigna» davant d'uns comicis polaritzats en un acte amb els principals dirigents socialistes del món local. Informa Esteve Plantada.
 14:06 VÍDEO L'emotiva rebuda dels treballadors de Territori a Josep Rull. El conseller es retroba amb els companys, una setmana després del seu alliberament.
 13:56 Arrimadas, al Cercle d'Economia: «L'única manera de mantenir Espanya unida és reformar-la»; informa Pep Martí. La candidata unionista eleva el to contra l'executiu del PP, al qual acusa de no haver comunicat "un projecte il·lusionant per a Espanya.
 13:47 La CUP denunciarà a Europa la «violència institucional» de l'Estat contra el procés. Informa Aida Morales. L'exdiputada cupaire Mireia Vehí anuncia que la formació presentarà a Ginebra l'Informe Minotaure del 78, per relatar la repressió de l'Estat davant de les principals organitzacions de drets humans. 
 13:42 LA CARAVANA Albiol no podrà portar Rajoy a passejar per Badalona (de moment). El partit envia per error l'agenda del candidat a la premsa i La Moncloa suspèn la visita del president espanyol al mercat de Llefià per motius de seguretat.
 13:37 ​Jordi Turull, molt contundent amb Miquel Iceta: «Mentre ell ballava, nosaltres érem emmanillats», informa Albert Segura. El conseller ha participat en un acte de campanya aquest dimarts a Sabadell.
 13:36 Sáenz de Santamaría: "Som el partit el qual confia la gent quan les coses estan difícils i ara, a Catalunya, les coses estan difícils. Aquesta és la nostra èpica". I afegeix: "És inadmissible, el programa més anticatalà de la història de Catalunya és el procés, la independència".
 13:28 Santiago Espot es declara innocent i defensa la xiulada com a llibertat d'expressió. El president de Catalunya Acció declara en català a l'Audiència Nacional en el judici per la xiulada de l'himne espanyol a la final de Copa.
 13:20 Aragó es planteja demanar a Catalunya que pagui pel «maltractament» de les obres de Sixena. El president aragonès, Javier Lambán, considera "indigne" que des de Catalunya es qüestioni la capacitat dels aragonesos de gestionar el seu patrimoni.
 13:09 El Museu de Lleida va entregar una peça més de les que demanava Aragó, informa Àlvar Llobet. Era un fragment d'una de les obres del trasllat, i des de l'equipament s'ha considerat que no tenia sentit quedar-se amb l'obra si la resta era a Aragó. Sobre l'obra extraviada, s'explica que s'està buscant.
Entrades anteriors »
01/01/1970
El titular del jutjat número 13 va entrar a l'hospital aquest dilluns per un problema intestinal