El conflicte de les pudors industrials al Lluçanès

26 de novembre de 2006

Carta des de l’hospital 2:

Cada cop que parlo amb la Trini em fa una petició molt personal; que l’ajudi a escriure una nova carta .

Ahir li vaig prometre que així ho faria -què vols que hi posi-?En Montilla acabava de prendre posessió, amb un discurs que tan de bo realment li sortís del cor i dui a terme tots els bons propòsits…-mira, díga-li al Montilla que no es pot ni imaginar el dolor que estic patint i que dura ja fa 6 mesos, recorda-li també que encara que no pugui demostrar qui és el culpable de que estigui així el que si es pot comprovar és que des de que funciona la planta de Fumanya el nostre ha sigut no viure constant .

No es que no estigui bé aquí, entent-me ( està ingressada a l’hospital de la Santa Creu a Vic), ahh i recalca que són el millor que hi ha aquesta gent, pensa que et donen un tracte fantàstic, són estupendes. Aquestes noies són carinyoses, amables, n’estic molt contenta , ja saps que no puc dir el mateix del que vaig sentir quan vaig ser a l’hospital general ( jo em limito a transcriure el que ella em diu), quina diferència! Vull que ho posis no escatimis res, cadascú el que li toca. Bé, doncs escrit queda un agraïment i una queixa. Estic ben cuidada, però com a casa no hi ha res. Vull estar amb la família, amb els nens. Em truquen molts veïns i tots es queixen de les pudors..tant que reso perquè s’acabi tot d’un cop. He de veure la planta tancada, no pararé fins que la tanquin. Es que no ho veuen el que estan fent? I aquells dropos que es deixen tirar la merda –perquè així m’ho fan dir- tot per quatre rals,i si nò ben gamarussos que són. No tenen perdó de Dèu, quin poc seny. -Trini, estàs molt cansada, ja farem una nova carta un altra dia, no et sembla?-Potser si, però quedi clar que no els perdono el mal que ens estan fent tots plegats, no es salva ningú. Ah i de donar-li diners perquè marxi..res de res. Nosaltres vinga trucades i no ens han donat més que mals de cap i garrotades. Creus que la publicaran aquesta carta?-espero que algú-altra si-doncs a veure si la gent, sobretot del lluçanès prenen consciència del que els estan fent, que això és pitjor que els purins, ja ho van dir a Lleida. Ho deixem així?-tu sabràs, jo crec que queda clar-. Doncs fins la propera.

Trini Garcia i qk.


14 de novembre de 2006

Carta al Parlament

Demanaria que aquest article s’enviés a tots els grups parlamentaris, perquè recordin que malgrat que maltractats, encara existim, esperant que d’un cop, entre tots, acabin amb el malson en el que que fa masses anys estem immersos. Sols, esmentar que es va publicar i des d’aleshores molta gent m’ha dit: “jo tampoc vaig votar”. És trist que en una suposada democràcia els mateixos electors ens estiguem privant dels nostres drets perquè no hi creiem. La classe política, tots, fan pena , no tenen cap credibilitat ni uns ni els altres, no cal que s’acusin mútuament ni es posin medalles que el poble pla no ha atorgat.

Aquest article el signo no com a portaveu de la Comissió SOS Lluçanès, tot i que moltíssima gent s’hi ha sentit identificada i així m’ho han fet saber, sinó com a ciutadana totalment decebuda d’ aquest engranatge.

Vot de confiança?

Van haver-hi eleccions i no vaig votar. Si, tal com sona, malgrat em diguin que vaig renunciar al meu dret al vot i tota aquella parrafada que li segueix i algú em miri com si hagués comès un crim. Quin dret vaig pensar? Si no en tenim de drets nosaltres, si tots són iguals siguin del color que siguin. També és cert que sóc daltònica, però me n’adono que encara és el millor doncs els colors no estan ben definits i sembla ser que hi ha qui encara no els coneix ni sap quin és el que li correspon. Sense anar més lluny, sols cal buscar la web del bolletí del parlament i posar el terme residu, planta de compostatge, grefacsa,…no m’hagués pensat mai trobar-hi tantes coses, això demostra que quelcom si que hi fan allà a dins. Tampoc m’hagués imaginat que alguns parlamentaris posessin el crit al cel pel funcionament de certes empreses i les seves conseqüències i és d’admirar la credibilitat que li posaven a les seves paraules..quins artistes!!. Estar a l’oposició els deuria de donar més força, el que em sorprèn però, és com han perdut la memòria, amb quina facilitat doncs a la vista està que el que en aquella època , per allà al 2003, els semblava una aberració, ara que la podrien evitar, la permeten. Crec que ha de ser molt dur haver oblidat uns principis i uns valors pels que tant s’ha lluitat. Qui es senti al·ludit, que prengui candela.

Jo, tant incrèdula com sempre, creia que algú- altra tindria el que cal per enfrontar-se al problema de Fumanya, perquè ja no és tracta sols de la planta ni la gestora, és tot plegat el que fa tanta pudor. Els hauria de caure la cara de vergonya que ara, dos anys més tard de tantes promeses, 4 de les nostres queixes, 8 d’existència de la planta...aquesta segueixi a ple mal-funcionament. Quina credibilitat ha de tenir un govern que es deixa manipular d’aquesta manera? Que permet que una entitat privada torturi, i em quedo curta , a un pilot de ciutadans ? Esperen potser tenir-nos el resta de les nostres vides enganxats als telèfons per denunciar cada cop que no respirem sa?( pràcticament a diari), creuen que ens conformarem en que durant unes temporadetes els nostres pulmons es puguin mig netejar? El que estan aconseguint és que arreu de Catalunya tothom receli d’aquests tipus d’empreses i ningú les vulgui a prop, aquesta no és el que es diu modèlica. La prova està en l’ajuda que ens demanen quan les veuen a venir, la nostra experiència tant nefasta ha de servir perquè algú més que el propietari de l’activitat se’n beneficií , evitant aquest infortuni.

A la darrera assemblea,que vaig anar desprès de les últimes eleccions, entre els grups ecologistes, plataformes anti-plantes,… hi havien altres tècnics; un químic , professor, que ha estudiat el tema dels fangs a fons i una doctora pediatra que em va deixar bocabadada : “tinc molts nens sota la meva responsabilitat i faré el que calgui per protegir-los” em va emocionar i li vaig advertir a on es posava. Ella portava un pilot d’arguments en contra de tenir una planta de les característiques de la de Sant Martí d’Albars a prop, de tots els perjudicis que comporten, s’havia assessorat bé, com cal fer. Tots dos avalaven el que nosaltres fa tants anys venim dient , paraules que sembla s’ha emportat el vent..

Ells van ser els qui hem van fer recuperar la fe , per ells si hagués votat. Vaig pensar que estava bé que aquests funcionaris fos del color que fos el seu despatx tinguessin clars els seus principis i per qui treballen: tots nosaltres. Ara cal que ho recordin els que han perdut la memòria.

Isabel Obradors
Sant Martí d’Albars
14 novembre 06


18 d'octubre de 2006

Carta des de l’hospital:

Des de molt petita, m’han ensenyat a donar les gràcies per tot, escric això des de l’hospital general mentre cuido a la meva mare diagnosticada des de fa poc d’una neoplàsia de pit. Potser recordareu el meu nom ja que per desgràcia escrivim forces cartes tant jo, com la meva mare..el drac de Fumanya ataca de nou amb el seu alè fastigós i pudent ens està enverinant a tots . Ningú fa res, les malalties estan a la guaita de qui pesquen desprevingut , per això sols em queda donar les gràcies a tots els qui ho permeten : a medi ambient que sempre tenen excuses però nosaltres anar aguantant; al consell comarcal d’Osona que sembla s’adormen; als polítics que moltes promeses i paraules però a l’hora de la veritat són de la llarga...; a l’ajuntament de Sant Martí d’Albars que sembla ser és l’únic que té la paella pel mànec i s’excusa dient que té tots els permisos en regla per poder actuar...Jo pensava que la democràcia portaria benestar i alegria per la llibertat de les persones, veig que anava mal encaminada perquè aquesta llibertat ha permès de limitar els nostres drets fonamentals com el dret a respirar, el dret a la vida, això no és llibertat. L’angoixa de viure així ens afecta psicològicament i no sóc cap experta en la matèria, anímicament i moralment estem destroçats. Potser amb aquesta carta algú s’ofendrà, però s’han posat a la nostra pell? El calvari que suposa obrir la porta per deixar entrar la “dama negra silenciosa” que va fent de les seves dia darrera dia, i encara que no li obrim la porta...entra igual. El neguit que patim pel futur dels nostres fills i perquè no de les futures generacions? Qui ens dirà mai la veritat al que hem estat exposats durant aquests anys i que se’ls hi ha escapat de les mans?
Diuen que amb raó o sense raó, el pobre a la presó...no voleu dir que ja tenim una bona penitència havent aguantat tot això? El llop disfraçat de xai va rient, mentre afirma que tot ho arreglarà, però va tallant l’herba per sota rient-se de tothom amb una prepotència total de superman de cap a caiguda, el poder pot alçar o baixar a les persones, qui tot o vol, tot ho perd, és una dita popular catalana de tota la vida, qui la va escriure deuria ser una persona molt entenimentada. La vida dona moltes voltes, no sabem mai on anirem a espetegar, sols desitjo que qui li dona suport tingui cinc minuts de consciencia i se n’adoni del mal que estan fent.
No sé si estic malalta, però l’angoixa de viure així m’està matant poc a poc, una lenta agonia no desitjada per ningú, un neguit tortuós pels meus tres fills, per la vida que els espera condemnats pel fet de viure aquí., un lloc tranquil, agradable,on tots som com una gran família, coneguts de tota la vida i que sense demanar-nos els vist i plau ens pengin aquesta creu al coll tant difícil de portar!!
Aquesta carta l’escriu una persona que no té carrera ni cultura, però si un cor, i amb aquest cor a la ma i traient la ràbia que porta a dins per aquesta situació que ens ha tocat viure i sols ho pot fer expressant-t’ho amb un boli i un paper. Potser no tingui raó, però és el que pensa....

Silvia Orriols
Santa Creu de Jutglars
18/10/06


17 de desembre de 2005

SOS Lluçanès i el GDT han tornat a demanar la prohibició de l'entrada de residus dins la planta de tractament de Fumanya de Sant Marti d'Albars.


23 de novembre de 2005

Denuncien a Mossos un camió procedent de la planta de Fumanya per un presumpte excés de velocitat

Aquests matí, aproximadament a les 8'25h, un camió procedent de la planta de compostatge de Fumanya, ha tret de la carretera a l'autocar de l'escola (empresa Castells de Manresa) que passa a recollir els nens de les rodalies de Prats en el tram entre Santa Creu de Jutglars i Sant Martí. L'autocar que encara no portava cap nen, en veure venir el camió ( de caixa color alumini i cabina blanca) a tanta velocitat i que no tenia indicis d'aminorar-la, ha hagut de sortir de la via i sortosament s'ha pogut posar a la vorera, en cas de no haver-hi hagut espai suficient, segons els ocupants (el xofer i l'acompanyant), s'haguessin estimbat o no haguessin pogut impedir l’impacta amb el tràiler.

El conductor del camió ha seguit el seu camí com si res haguès passat a la mateixa velocitat en que anava. El fet ha estat denunciat als Mossos d'esquadra perquè prenguin les mesures oportunes perquè fets com aquests no es tornin a repetir, ja que no és el primer cop que els veïns alerten a l'empresa de Fumanya i als seus xofers de l ’excessiva velocitat amb què circulen els seus camions per aquestes carreteres tant estretes on amb prou feines en passa un, i on s'ha d'anar amb molta cura pels que venen de front. No cal dir que els veïns, que segueixen amb les molèsties de les pudors que emet la planta, estan tips d'aquesta empresa que a més els hi afegeix les imprudències del transport.

El que els hi preocupa més però, és que l'hora de més transit, és la de recollida dels nens (a part de les nocturnes) i tot i que aquests fet és sobradament conegut per la gestora, no sembla que els impedeixi de seguir circulant com si fossin sols a la carretera. Esperem que tot i aquests avisos, no ens haguem de lamentar de cap desgràcia i tinguin més respecte per a la resta d'usuaris de la xarxa viària.

I. Obradors (Sant Martí d'Albars)


21 de novembre de 2005

Com ha anat de bé al govern català reclamar-li al de Madrid la promesa que aquest va fer envers l’estatut...Jo li preguntaria de nou al Sr. Milà si recorda la que ell va fer fa exactament un any a uns veïns desesperats de un petit poble del Lluçanès, perquè feia cinc anys que no podien respirar com cal pel funcionament de la planta de compostatge de Fumanya. Paraules textuals i davant un nombre important de testimonis va dir :” Si a l’estiu continua fent pudors, tancarem la planta“, més que res per anar-li recordant que de moment no ha complert la seva paraula, i cregui que em sap molt greu que no ho hagi fet, ja que –ingenua de mi- havia confiat en ell. El conseller és home de dret i sap perfectament el que pot i no pot complir i doncs..perquè no ho fa?

Nosaltres som conscients que cal un indret on portar aquestes tones i tones de tots tipus de residus que rebem aquí. Les xifres canten: l’any 2003, aproximadament de l’Edar de Masnou uns 5.000.000 kg de fangs; de Gomà Camps (industria paperera) 13.500.000 kg de qui sap què però segur que paper no era; de Monells (la Gleva) 11.000 kg no crec que fossin de pernil; de l’Edar de Sant Llorenç de Morunys 132.000 kg de fangs; de l’Edar de Cardona 800.000 kg del mateix; 300.000 kg de la depuradora de Guardiola; 3.500.000 kg del club de pol,o mig any de residus vegetals (serà que els cavalls cagaven palla) i mig any ja eren fems (segurament els hi van equilibrar la dieta); de recuperació “de aceites ácidos” i com a fangs que deuen ser ben llefardosos 2.900.000 kg, de l’Edar de Marató (aquí el conseller escombra fora de casa...) 4.200.000kg de fangs ja no parlem de la depuradora del Besòs :7.500.000 kg en mig any, i així, hi podem afegir la porqueria que ens han portat de Mafrigest, Juncà, Edar Berga, Edar Gironella, T.Caviny, Salgot, Euromed, Sara Lee, Alboquers, Fundicions de Roda, Patel del que vem parlar recentment, molí Pujol, Cerestar, Agustin Barral amb més paper, Manubens, C.Solà, Juncà, Hilario Ramos, la Portella, alcoholera vinícola, etc. fins assolir les 50.000 tn que a Sant Martí han portat cada any i que han estat declarades.

He de reconèixer que jo sols em quedaria amb les restes de Xocovic que deuen ser de cacau i anant bé concentrades 100%. A l’any 2005 els proveïdors ja són molts més és a dir tenim un menú més variat. De tot el Lluçanès hem reciclat unes 300 tn de les depuradores locals. Si aquests 50.000.000 de kg, hi afegim algunes xifres, seran els diners que algú s’està embutxacant a costa del patiment dels altres. Davant aquests números, ningú es pot quedar impassible, ja sigui per pensar en muntar un negoci paral·lel o per adonar-se’n de la injustícia que s’està cometent.

ONG, grups polítics, i un llarg etcètera de part de la societat protesten del tracte que els països industrialitzats donem al tercer mon, on s’hi envia el que no volen, es que no veuen què passa a casa? som nosaltres el tercer mon de Catalunya i a més amb el vist i plau de la classe política? Sé que sóc molt insistent, persona non grata per alguns sectors, però em van educar amb uns valors als que no vull renunciar , vaig créixer lluitant per uns ideals per un mon més just i sa, segurament fent costat als que ara han llençat tots aquests principis a una planta de residus.

Com va dir la Trini, veïna afectada, cada cosa al seu lloc i cada lloc per la seva cosa. Algun dia publicarem on han anat tot aquest tuti fruti de fangs, que malauradament no són els de fer productes de ceràmica, ben adobats i no igualment controlats, sense estar ben compostats tal com ha reconegut darrerament l’administració i la societat entendrà el perquè de tanta insistència en el tancament d’aquesta planta de la que en som víctimes directes nosaltres i a la llarga tot Catalunya.

qk Obradors
Sant Martí d’Albars



19 d'octubre de 2005

Comunicat SOS Lluçanès

Tal com us hem anat informant en els darrers dies, ahir dia 19 d'octubre es va realitzar la reunió amb la directora de qualitat ambiental la Sra. Maria Comelles. A més, a la reunió hi van assistir els alcaldes d’Olost, Josep M. Freixanet, de Sant Martí d’Albars Erra, acompanyat d’un regidor, tècnics de l’OGAU , en Pere Dot representant del GDT i representants dels veïns de la comissió SOS Lluçanès. La reunió que va durar 3 hores, va ser de gran tensió ja que els interessos dels veïns i els del departament de medi ambient no són els mateixos.

Es reconeix el gran esforç que ha realitzat aquest departament per tal de que la planta realitzi millores per no causar molèsties als veïns, millores que s’han realitzat però que no han donat el resultat esperat,ja que els veïns han estat manifestant constantment des de el 20 d’agost per diversos mitjans les seves queixes per les molèsties que segueixen patint i que en moltes ocasions els hi han causat disfuncions orgàniques,  segons els tècnics això ha estat  per la mala gestió que es duu a terme a la planta. Segueixen dient que la posada en marxa necessita del seu temps i aprenentatge, temps que mentrestant els veïns el paguen molt car.

Els representants dels veïns, seguim destacant que no volem que el problema es simplifiqui amb unes pudors, ja que hi ha problemes de fons molt més greus com el greuge comparatiu que suposa que una zona de 8000 hab. rebi 50.000 tn a l’any de tots tipus de residus quan al Bages s’estan plantejant d’ampliar la seva planta de compostatge a 16.000tn a l’any com a molt. S’estan vulnerant tots els principis sobretot el de sostenibilitat i territorialitat , i una planta de residus, mal anomenada de compostatge comporta uns riscos afegits que ningú vol prop de la seva llar. Aquesta no és una situació negociable, tot i que el departament de mediambient i habitatge vol fer una proposta que passarà als afectats la propera setmana, per negociar cal que hi hagi amb qui negociar i està clar que els veïns no conten per res i tan és que diguin una cosa com l’altra que es farà el que decideixin els de dalt, nosaltres sols podem fer una cosa...seguir manifestant el que estem  patint. I volem manifestar que des de fa dos dies aprox. –ara que ja s’han pres totes les mostres que s’havien de prendre- tornen a pujar camions a la planta i fa molta pudor, de nit i de dia, per tant encara va a pitjor.

Per cert, la famosa prova olfatomètrica a càrrec del Sr. Fumanya, posterior a les millores... ha estat favorable per ell, curiós, precisament un dia en que el nivell de pudor era molt elevat el que va provocar les queixes de molts veïns i els mateixos tècnics que van prendre les mostres van admetre a alguns testimonis que veritablement feia molta pudor. Aquesta és una situació en que la realitat supera a la ficció i que sembla mentida la indefensió en que estem els ciutadans tot i els impostos que paguem, els drets humans, la constitució i el famós estatut que esperem serveixi com a mínim per solventar amb celeritat una  agressió com la que hem patit i estem patint al Lluçanès.

Resumint...el conseller o no vol o no pot complir amb la promesa que va fer amb tota la bona fe del món en el seu dia a uns veïns traumatitzats pel funcionament del gran femer de Catalunya. Des d’aquí demanem que algú l’ajudi a poder marxar, quan marxi, amb el cap ben alt, si més no pel que fa al tema Fumanya.

SOS Lluçanès


12 d'octubre de 2005

Aquestes són algunes imatges de la concentració feta avui a les12 del matí per veïns davant de l'escorxador de Patel, a Sant Martí Sescorts. Aquest escorxador, l'any 2004, va portar a Fumanya 3.100.000 kg de "fangs ", ( no parlen d'on han anat les restes càrnies).. Per tant s'ha intentat dur el problema a una de les seves fonts, que tampoc significa que sigui l'única sinó una de tantes, ja que Fumanya és una de les plantes que remena més m....... de tot Catalunya, per no dir de tot Espanya. Amb el lema Prou residus cap al Lluçanès, s'ha llegit el manifest per demanar de nou el tancament definitiu de l'empresa generadora de tants conflictes en aquesta zona.

Un dels membres del GDT ha explicat la deficient gestió que es fa a Catalunya dels residus i el descontrol existent envers aquestes substàncies. Pere Dot, del mateix grup, ha demanat de nou el tancament de la planta de Fumanya com a solució única i definitiva del problema existent. Els veïns estan molt animats a continuar amb les accions per sensibilitzar la població i sobretot els politics, i tenen molt clar que no poden abandonar la seva lluita, perquè seria eternitzar el seu malviure".

SOS Lluçanès

................................

Aquest és el text del Manifest llegit davant l'escorxadot Patel:

PROU RESIDUS CAP AL LLUÇANÈS

Calafell, Berga, Mataró, Figueres, Terrassa, Tarragona, etc. etc. Tots aquests pobles o ciutats tenen en comú una mateixa cosa, i és que ens porten tones i tones de residus cap al Lluçanès. Milers i milers de tones de residus passejant amunt i avall per les carreteres de Catalunya amb una mateixa destinació: la planta de compostatge de Fumanya. Residus de depuradores, d’empreses del sector carni, de la indústria paperera, de la indústria alimentària, de recuperació d’olis, etc. Tot sota l’eufemisme de “matèria orgànica”. Només a l’any 2003, i segons dades oficials, van entrar a la planta de Fumanya 47.868 tones de residus o el que equival a dir 131 tones cada dia. Tota aquesta ingent quantitat de merda està empudegant les nostres vides i ens provoca múltiples molèsties. Però allò que ens fereix a tots nosaltres és saber-nos que som un dels abocadors de residus de Catalunya, deixant-nos en una gran indefensió i empobrint-nos com a territori. Realment indignant i profundament INJUST. I és que més enllà de l’àrea metropolitana també hi ha vida, més enllà de les ciutats, hi ha pobles, i en aquests pobles, hi ha persones, poques, però que tenen els mateixos drets i deures que la resta de ciutadans d’aquest país. Drets com els de gaudir d’un medi ambient adequat i el dret a la intimitat són irrenunciables.

L’empresa que tenim aquí al costat (Can Patel (que només els tres primers mesos d’aquest any 2005 hi ha aportat 566.161 kg de residus)) és només un dels múltiples exemples que podem citar. No és la culpable de la nostra situació però és corresponsable de la nefasta gestió dels residus que es fa en el nostre país. Residus que cal tractar correctament i en el territori on es generen, per un principi de sostenibilitat i d’igualtat. Cada productor de residus ha de ser responsable del tractament necessari i adequat per a un posterior compostatge correcte que no provoqui molèsties ni problemes i d’aquesta manera evitar externalitats que acaba pagant la salut de població i la qualitat del medi ambienti.

D’altra banda volem dir i manifestar també que la promesa que ens va fer el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, ara fa un any, que si les mesures correctores no funcionaven tancaria la planta, esperem que es compleixin. Avui, un any després, la situació fins i tot ha empitjorat. La gent estem desencisats, indignats i abatuts.

Confiem i reclamem doncs al govern del nostre país, que diu governar per a les persones, talli de soca-rel i d’una vegada per totes aquesta situació tan vergonyosa i en un acte de valentia política tanqui la planta de compostatge de Fumanya.

Sant Martí de Sescorts,12 d’octubre de 2005

SOS LLUÇANÈS
GRUP DE DEFENSA DEL TER

12-X-2005


4 d'octubre de 2005

Convoquen una reunió d'afectats pel dissabte dia 8

La Comissió SOS Lluçanès,  convoquem  als  directa o indirectament afectats   pel funcionament de la Planta de compostatge  de Sant Martí d’Albars  a  la reunió que es celebrarà el proper dissabte dia  8 d’octubre a les 17hores als baixos de l’antiga cooperativa de Santa Creu,  per  informar del que s’està fent i del que no s’ha fet després de tantes promeses que no s’han dut a terme malgrat la persistència de les pudors i de les accions que s’emprendran a partir d’ara. Demanen la màxima assistència  tant dels veïns de Santa Creu com dels  municipis propers per poder estudiar totes les propostes  i prendre les decisions conjuntament. A la comissió lluitem per tots, però necessitem que tots ens feu costat  en els moments tan decisius.

 

Comissió SOS Lluçanès


26 de setembre de 2005

LA Comissió SOS Lluçanès, emplaça i convida al conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i a l’alcalde de Sant Martí d’Albars- tan aviat com sigui possible- a Santa Creu de Jutglars perquè facin saber als veïns del Lluçanès afectats per les pudors i les molèsties causades per la Planta de Compostatge de Fumanya sobretot als de Santa Creu , el futur que els hi espera envers aquest problema i els hi donin respostes del perquè aquesta planta constatadament problemàtica i conflictiva, segueix funcionant malgrat la inutilitat de les millores realitzades fins la data d’avui i les promeses de tancament que en el seu dia es van fer .

Esperant una satisfactòria visita

A Santa Creu de Jutglars, 26 de setembre de 2005 , Comissió SOS Lluçanès


20 de setembre de 2005

La Comissió SOS Lluçanès presenta aquesta setmana 600 noves denuncies davant del departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament d’Olost i l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars, recollides entre els afectats pel funcionament de la planta de compostatge ubicada en aquest darrer municipi, protestant per les molèsties que segueixen patint des que aquesta empresa va reiniciar la seva activitat el 20 de juliol.

Aquestes denuncies, que representen a unes 200 persones, són les primeres de tot un seguit que van rebent els representants de la comissió i que aniran lliurant progressivament. Els denunciants demanen el tancament definitiu i sense opció a reobertura de la planta de compostatge "que ha demostrat en tots aquests anys que el seu funcionament comporta un greu perjudici per als habitants de la zona sense posar fi als problemes que ha generat".

Comissió SOS Lluçanès, Santa Creu de Joglars, 20 de setembre de 2005.

........................................

Carta d'un afectat

Per desgràcia per a totes les persones afectadas per les agressions ambientals produïdes per la planta de residus de Fumanya, les correccions realitzades han estat una altra presa de pel. Enganyen a tothom, inclos el conseller, perquè les emanacions de gassos pudents escampats a l´atmosfera segueixen produint-se.

Aquesta situació s´ha allargat un any més, amb el perjudici per a la població, perquè ningú no pot negar que el no poder dormir i no poder respirar són tortures.

Aquestes emanacions patides diariament produeixen marejos, vòmits, irritacions oculars i de gola, ofecs, i desequilibris de la personalitat, convertint la gent en malalts crònics.

Vam tenir uns dies per respirar, ja que la activitat es va aturar per fer unes suposades correccions que no han donat cap resultat. Hi ha una cosa ben certa: mentre portin aquesta inmundícia el problema no s´acabarà mai, estan agredint als veins, i no els deixen viure com cal. No hi ha cap més solució que anular el permís per acabar amb aquesta maledicció.

Prego a les autoritats que acabin amb l´activitat del contaminador que fa malbé la nostra salut i qualitat de vida, que ens tornin els nostres drets que ens han pres il.legalment, tancant ara mateix aquesta font de calamitats.

Vull donar un consell als miserables que guanyen diners fàcils amb aquesta aberració: sería més honrat per ells agafar un trabuc i anar a Serradellops, prop del camí ral, on hi ha el serrat dels Lladres, per imitar bandolers com Rocaguinarda, i així no tindran cap necesitat d´asfixiar ningú, ni avis ni nens, amb els seus gasos pudents.

Pere Xifré

Sant Martí d ´Albars, a vint de setembre de dos mil cinc.


4 de setembre de 2005

En nom dels veïns de Santa Creu de Jutglars i d’altres municipis del Lluçanès, tornem a denunciar públicament la situació desesperant que seguim patint cada nit. Per poder obrir les finestres i ventilar les nostres cases hem de fer guàrdia diàriament esperant el moment en que no fa pudor, així com vetllar-ho per ser-hi a temps de tornar-les a tancar quan aquesta inesperadament es torni a presentar.

Si no ens es possible suportar aquest control, en patim les conseqüències en la nostra salut- tot i que sembla ser sigui tant difícil relacionar causa/efecte- aixímateix aquesta situació d’alerta constant altera el ritme del son i del descans tan necessari per poder mantenir un òptim estat de benestar i obliga a molts afectats a compensar-ho amb medicació que en altres situacions ens haguéssim estalviat. Les trucades per part dels veïns afectats a aquesta comissió són constants i verifiquem que les queixes són totalment fundades.

Per tant demanem altre cop a les autoritats competents -a les que potser hauríem de canviar aquest qualificatiu- el cessament immediat i definitiu de les activitats de la Gestora d’orgànics i planta de Compostatge de Fumanya, acollint-nos als quatre principis bàsics dels drets humans de la Declaració Universal de les Nacions Unides del 48 en teoria encara vigents: el principi de llibertat, el d’igualtat, de no discriminació i el de solidaritat. Assenyalem com exemple solament els articles 3:” Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona”,article 4:”Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge” i l’article 5 :”Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants “.

Considerem que en el nostre cas aquests i d’altres articles han estat clarament vulnerats durant cinc anys i per tant demanem urgentment tornar a gaudir dels nostres drets. Posem en dubte que el nostre sigui un estat democràtic mentre es permet que encara succeeixin delictes com aquest i tots els partits (que ja en tenen coneixement) s’ho mirin des de la barrera. Esperem que algú es decideixi a agafar el toro per les banyes abans que acabi amb tots nosaltres malgrat siguem una plaça amb poca capacitat i poder de decisió.

4 de setembre de 2005
Comissió SOS Lluçanès.


26 d'agost de 2005

Manifest de Santa Creu

 

En nom dels veïns afectats pel funcionament de la planta de compostatge i gestora d’orgànics de Fumanya de Sant Martí d’Albars, agraïm a tots els mitjans de comunicació que ens heu fet costat en aquest llarg camí que hagueu estat la veu que ens manca per fer-nos sentir i poder transmetre així la greu problemàtica que fa tants anys ens condiciona la vida . Malauradament hem hagut d’emprendre diverses accions i escriure masses comunicats i opinions que gràcies a vosaltres han arribat a molta gent, ens remetem però i com a resum al manifest del 19 de juny d’enguany que es va lliurar a la darrera manifestació a Santa Creu on deixàvem clara la nostra postura des de l’inici del problema i que hem anat repetint constantment.

Així mateix volem aclarir que la comissió SOS Lluçanès mai ha signat cap escrit donant suport a les obres de millora de l’empresa, doncs com vem recalcar al manifest, la planta és mal ubicada i per tant els problemes persistiran mentre no deixi de funcionar. Sis anys de patiment, avalen aquesta realitat i sols cal llegir tot el que hem publicat per constatar el que diem. Seguim insistint, els problemes com s’ha demostrat no es limiten a les pudors, per tant les mesures olfatomètriques tampoc han de ser decisives a l’hora de permetre la continuïtat de l’empresa i més tenint en compte que la millor analítica la realitzen involuntàriament els veïns que són els que ho pateixen a diari i no tenen opció de decidir el dia ni l’hora d’efectuar les mesures.

Creiem que sempre hem deixat molt clara la nostra postura i per tant no podem permetre que algú intenti confondre a la població amb declaracions que no tenen cap base real. Pel que fa al tipus de residus abocats al trajecte Vic-Sant Martí pel camió que va anar a la planta, afortunadament hi han molts testimonis que avalen el seu estat a més del recull gràfic que es va aconseguir, demostrant un cop més el grau de credibilitat de les paraules del Sr. Fumanya.

Esperem que la justícia faci la seva feina.Gràcies novament i confiem que totes les molèsties que us hem ocasionat en aquests anys serveixin per solucionar definitivament el problema que patim.Adjuntem el manifest del 19 de juny (anterior a les obres) per aclarir la nostra postura. 

26 d’agost de 2005
Comissió SOS Lluçanès


19 d'agost de 2005

Un camió que es dirigia a  la planta de compostatge de Fumanya a Sant Martí d’Albars, va provocar ahir al matí l'alarma i la indignació entre els veïns dels pobles per on circulava al perdre inexplicablement part de la càrrega que transportava .

La carretera de Vic, sobretot el tram Olost-Sant Martí d’Albars, va quedar sembrada de fangs altament pudents i restes càrniques (troços de carn, greix) clarament identificables que a part del perill d’accident que comportava per la resta de vehicles els deixava impregnats d’aquestes pudors vomitives que ens són tan familiars.

Les queixes es van anar succeint al llarg del dia per part dels veïns d'aquests municipis que a més presentaven malestar general, amb nausees, mareigs, dificultat respiratòria,...(efectes als que els de Santa Creu ja hi estan familiaritzats després de 6 anys de patir-los) i també dels conductors que van haver de netejar a consciència les rodes dels cotxes per poder eliminar  la pudor que desprenien. Alertats els mossos d’esquadra van  aturar al camió a l’alçada de Santa Creu de Jutglars  
quan ja havia iniciat el retorn.

Aquest incident, posa de manifest que no s’ha respectat la prohibició que l’ajuntament de Sant Martí va imposar a la planta de compostatge de Fumanya a l’abril del 2005 de no portar-hi restes càrnies, així mateix corrobora el que la comissió venim denunciant durant tants anys: el perill que comporta el pas  continuat d’aquests tipus de productes pel mig dels nostres municipis i que no es soluciona  realitzant millores a la planta, que per altra banda segueix alterant la vida dels afectats amb les seves emissions tot i les obres que va efectuar i que van permetre el retorn a la seva activitat quotidiana.

En nom dels veïns, seguim demanant el tancament definitiu d’aquesta empresa per no haver de patir més les conseqüències del seu funcionament.

Comissió SOS Lluçanès, 19 d’agost de 2005


9 d'agost de 2005

"Moltes gràcies, sentor conseller..."

Sr. Milà: moltes gràcies de poca cosa. Quan vostè va venir a Santa Creu pel problema de les pudors, ja sabia que la planta de compostatge no la podria tancar, doncs no m’explico que li donés de termini fins a primers de juny si seguia molestant. “Li tancaré”, això ens va dir a tots els que l’estàvem escoltant i vam confiar en vostè. Ens ha decebut moltíssim. Ha passat el juny, juliol i som l’agost i el problema segueix. No sé de que li ha servit malmetre tants euros ( doncs sembla ser que són de tots...) per seguir turmentant-nos d’aquesta manera. Ara si que veig que a qui té padrins se li perdonen les maldats, pels trapelles la gloria i els honors, i als pobres desgraciats com nosaltres LA MERDA!!.

Vem passar uns dies respirant aire net i sa gràcies a la prohibició que va tenir, però com és lògic a ningú l’interessen aquestes pudors tant podrides, porteu-les als pagesos que les ensumin, ja no els hi vindrà d’aquí. Però som persones i mereixem el respecte com la resta de ciutadans de Catalunya, paguem els nostres impostos com podem, no tenim els serveis d’altres llocs, però tenim una constitució que ens hauria d’emparar i protegir i facilitar-nos el dret a respirar . Aquest aire, no es pot respirar, la pudor a carn podrida i clavegueres, pudors tòxiques que ens fan malbé la salut. Per desgràcia estic malalta, tinc a més claustrofòbia i necessito poder dormir amb el balcó obert quan fa tanta calor, en cas contrari.. m’ofego. No crec que a vostè tot això li importi, ni el meu problema personal ni els dels meus veïns, ara si que veig que no es pot confiar en la paraula dels polítics.

Srs. de medi ambient, si algun dia es dignen a fer-nos una nova visita, ens ho fan saber i sortirem a rebre'ls amb una banda municipal i les majorettes, així el “bon noi” podrà afegir per l’ocasió les bactèries que es mengen la pudor de la merda perquè no els faci picor al nas i marxin satisfets i convençuts que han resolt el problema.

Trinitat Garcia Riuz de Galarreta.
Santa Creu de Jotglars


4 d'agost de 2005

Segons declaracions de Josep M. Freixanet, batlle d’Olost del Lluçanès- l’Ajuntament d’aquest municipi mitjançant un decret de l’alcaldia, ha incoat un recurs d’alçada a la resolució tramesa el 20 de Juliol  pel Departament de Medi ambient  i Habitatge (que aixecava la prohibició temporal d’entrada de residus a la planta de compostatge de Fumanya de Sant Martí d’Albars), proposant que si  les molèsties persisteixen  es procedeixi a la clausura definitiva de l’activitat atès que representa un greu perjudici per la població de Santa Creu de Jotglars. Aquest recurs d’alçada s’afegeix al que va interposar  la comissió SOS Lluçanès davant la mateixa resolució. Per altra banda la plataforma denuncia novament les queixes que constantment reben per part dels veïns a causa de les fortes pudors que cada dia emet la planta i que en alguns casos els hi han provocat greus problemes respiratoris sobretot a les persones més febles, així mateix demanen públicament  que l’ajuntament de Sant Martí d’Albars on és ubicada la planta li retiri sense més demora la llicència que li va atorgar en el seu moment, doncs amb els 14 dies que ja fa que torna a funcionar s’ha constatat sobradament que les millores no han estat efectives i recorden de nou al Conseller Milà la promesa que va realitzar als veïns quan va visitar la zona (de procedir al tancament de la planta si les molèsties persistien després de les reformes) , confiant en el compliment de les seves paraules.

 

4-VIII-2005
Comissió SOS Lluçanès


24 de juliol de 2005

Com a representants dels veïns de Santa Creu i rodalies, afectats pel funcionament de la planta de compostatge de Sant Martí d'Albars, a dia d'avui 24 de juliol de 2005 transmetem les queixes que aquests ens han fet arribar per les pudors que des del dia 20 de juliol es tornen a olorar en augment progressiu dia a dia i a hores nocturnes, el que ha causat l'alarma entre la població pel que serà quan la planta funcioni al 100% de la seva capacitat doncs ara tot just tornen a omplir, corroborant el que venim dient des de fa anys : no hi ha altra solució que el seu tancament definitiu .

Així mateix recordem a les administracions que en el  informe que va emetre el departament de medi ambient en  data 5 d'abril de 2005 sobre les millores a realitzar, i que ja s'han dut a terme, es fa referència a la protecció de la salut i textualment diu" ..es considera que amb el canvi no substancial realitzat, l'activitat pot no ser susceptible de produir efectes negatius significatius sobre la salut de les persones, sempre i quan es comprovi l'efectivitat de les mesures aplicades" , per tant, i basant-nos en aquest informe, considerem que els veïns estan dins aquests risc ja que les millores  estem constatant que no han estat efectives.

Demanem per tant que les autoritats no esperin més a prendre una determinació dràstica per evitar aquests perills que no ens pertoquen i que ja hem suportat durant massa temps.

Creiem que en el seu moment es va atorgar una llicència equivocada amb unes perspectives que no han estat les reals, sense un estudi ambiental correcte tal com s'ha vist en el transcurs del seu funcionament per l'afectació de la població a nivell sanitari, econòmic i social, motius suficients per retirar-la sense més demora.

Santa Creu de Jutglars, 24 de juliol de 2005
Comissió SOS Lluçanès.


21 de juliol de 2005

Comunicació del departament de Medi Ambient a SOS Lluçanès

En data de 21 de Juliol de 2005, la Comissió SOS Lluçanès ha rebut la resolució emesa pel departament de medi ambient i habitatge de 20 de Juliol de 2005, per la qual s’aixeca la prohibició temporal d’entrada de residus a l’establiment de l’empresa Planta de Compostatge Fumanya, S.L., situat al municipi de Sant Martí d’Albars.
La resolució es basa en el compliment de la implantació de les millores requerides per la minimització de les males olors.

Davant aquesta resolució i el fet de que en el seu moment ja es va denunciar que els veïns no havien tingut ni veu ni vot a l’hora de determinar les mesures necessàries a prendre i contra les que ja van interposar aleshores un altra recurs,( que no ha estat contestat), aquests han decidit interposar el recurs d’alçada contra l’actual resolució ja que consideren que la única solució pels problemes que genera aquesta empresa és el seu tancament definitiu. Així mateix, denuncien altra cop les pudors que es comencen a olorar des de fa dos dies –tot i les millores realitzades- a plena nit i que fa preveure el que passarà quan l’empresa funcioni al 100% de la seva capacitat.

Esperem que aquest cop les administracions siguin conseqüents amb les promeses fetes als afectats si els seguia molestant el funcionament d’aquesta empresa i procedeixin al seu tancament definitiu, en breu.

COMISSIÓ SOS LLUÇANÈS
22 de juliol de 2005


21 de juliol de 2005

Darrera hora: torna la pudor

Desprès de la "tregua" que ha permès als veïns de la Planta de compostatge de Sant Martí d’albars, poder respirar tranquil·lament uns diesper la prohibició que es va imposar a l’empresa de no portar cap residu que no fos d’origen vegetal fins no tenir les condicions acordades , i que els hi ha donat temps de ventilar les cases, aquest dimecres aprox. a les dues de la matinada, algunes de les vivendes, es veien novament afectades per les pudors que els ha agafat desprevinguts i amb les finestres ben obertes (feia anys que no ho podien fer per les emissions), fet que coincideix casualment amb la finalització de les obres que se li van obligar a durterme, i que fan pensar que ja porten d’altres productes que no són solament d’origen vegetal. Això corroboraria les pors dels veïns pel que faal retorn a la normalitat de la planta i a la situació d’agressió per gasos contra la que fa tants anys que lluiten.

Tot i la prohibició, durant aquesta etapa de relativa tranquil·litat persones d’arreu del Lluçanès, no sols veïns, ens van advertir del pas de camions altament pudents , identificats de gestora d’orgànics, per les seves carreteres el i que no oloravenprecisament a brolla vegetal,..a on es dirigien? Sortosament no han estat gaires.

Torna l’estat de queda pels veïns de Santa Creu sobretot i de retruc de la resta del Lluçanès. Esperem que aquets cop, si la situacióels hi provoca molèsties pel que fa al tema de les olors, per fi i per sempre els politics compleixin les seves promeses i ordenin el tancament definitiu de la planta,immediatament. Els veïns es temen que amb la manipulació que s’ha tractataquest tema, de moment les pudors seran mínimes, ja que a l’empresa els hi queden pendentsanalítiques de comprovació per part del seu laboratori desprès de les millores i prendran totes les mesures existents(bactèria, filtres,...) perquè els resultats els permetin seguir perjudicant als veïns en quan baixin la guardia.

Portem 6 anys ja d’experiènciaen aquests enganysi per tant sabem que la única solució és el tancament definitiu de l’empresa: per la mala ubicació, pel que s’hi tracta que es constata i el que no queda reflectit, per les males pràctiques que s’hi han dut a terme, pels danys causats a la zona i veïns, per infinitat de raons més però sobretot per l’amenaça constant que suposa la seva continuïtat. Sembla ser que les millores no els hi ha comportat gaires despeses als propietaris, ja que en aquests anys se’ls hi han concedit varies subvencions que els hi han permèscontinuar perjudicant als veïns. Incongruències de la vida...qui ha ajudat als perjudicats??

Entenem que es resisteixin tant a tancar l’empresa, tenin en compte els escandalosos i desproporcionatsbeneficis diaris queaquestes activitats comporten.

Comissió SOS Lluçanès

21-VII-2005


4 de juliol de 2005

Carta per als de Medi Ambient des de Santa Creu

Jo els voldria demanar: com és que quan es crema alguna cosa del bosc, tots ens indignem i crec que amb raó perquè diem que se’ns crema alguna cosa nostra. I penso que vostès que són tant intel·ligents com permeten que tirin aquests “compostatges” a la terra, fets amb tota mena de porqueries d’escorxadors, de depuradores, de clavagueres, plens de lleixius, salfumants, i molts d’altres productes químics.

Això, a la terra, és com si li premessin foc.Quan jo era jove escoltava als meus avantpassats que ells hi duien els fems que ells feien -perdoneu la paraula- amb la merda del bestiar, palla podrida, “camaseques” del blat de moro i d’altres sobres del menjar i crec que també eren intel·ligents i potser més bones persones, més honrats i no tant egoistes com el que ho fa ara.

Tot perquè aquell que no es mereix ni el nom, vagi amb l’esquena dreta i les butxaques ben plenes de diners mentre nosaltres amb la casa i el nas ple de pudor, d’aquí a no gaire temps tindrem d’anar a plantar patates, cereals, alfals i d’altres coses a la Lluna si es que encara no l’han contaminat, Jo dic com aquella cançó que canta el nostre estimat Joan Manel Serrat: “Pare. que estan matant la terra”.....

Trinitat Garcia
Santa Creu de Joglars.


28 de juny

Segon missatge de SOS Lluçanès al Parlament Parlament de Catalunya:

Benvolgut president del Parlament i parlamentaris

Anirem al gra perquè és el segon cop que ens adrecem a aquest estament i als grups parlamentaris. Fa més de cinc anys que venim patint les conseqüències del funcionament de la planta de compostatge de Fumanya a Sant Martí Albars, erroniament esperançats en el bon criteri dels governants per posar-hi fi, però, la nostra situació ja és molt caòtica sobretot perquè els més afectats en són els avis i els més febles, que han perdut tota la il·lusió en un futur i malviuen el present, que  veuen agreujades les seves patologies i que s’ofeguen amb l’aire pudent que dia a dia ens veiem obligats a consumir tant si volem com no.

Es cert que els directament afectats  som una minoria i de la Catalunya profunda, molts hem apostat per venir aquí  i donar vida a aquestes zones deixant les avantatges de les ciutats, intentant adaptar-nos a les noves i difícils circumstàncies.. Tenim fills, que desitjaríem seguissin repoblant i mantenint viu el Lluçanès malgrat les seves limitacions, però, sembla ser que no tots volem el mateix. No podem seguir patint diàriament aquesta tortura, física i psicològica, no té raó de ser que per l’enriquiment d’un veí la resta n’haguem de pagar les conseqüències, estem parlant dels indesitjables  fangs de depuradores, de la barreja restes que ningú vol, i que algú va pensar en el seu moment que com aquí érem pocs i anant bé una mica adormits, callaríem, però, no ha estat així, la invasió de camions carregats de tot tipus de substàncies vomitives, les plagues d’insectes tot l’any ( vectors de transmissió de malalties), les llargues i caloroses nits obrin i tancant finestres per poder respirar un alè d’aire fresc a ser possible sense permetre el pas dels gasos, i un llarg ect...ens han despertat.

No resistim més, després de tanta insistència es fan obres per intentar evitar les pudors, si així fos , (de moment  i a dia d'avui encara les patim ),la situació de perill persistiria  perquè els problemes que comporten aquestes activitats molestes, nocives, insalubres,...són incomptables per les poblacions dels voltants. Hi ha un risc evident que no es pot ignorar, ningú ens garantitza la seva innocuïtat i per tant hem de viure amb l’ai!! al cor  pregant perquè ens afectin el mínim possible. En som conscients que l’eliminació de residus és un greu problema, però tanmateix en som  que escampant aquests productes per totes les terres l’estem generalitzant i creant-ne un de nou . Ja hem pagat massa cara la nostra quota de solidaritat forçada i no volem seguir sent conillets d’indis. 

Nosaltres hem demanat i demanen el tancament DEFINITIU immediat d'aquesta planta. No hem deixat de queixar-nos públicament en aquest anys perquè quedi constància  del que estem patint i del que ens han fet aguantar , no ens resignem a ser l’abocador de Catalunya ni a veure defallir una futura comarca,  abans del seu naixement, això és un greuge comparatiu molt greu pel desenvolupament del Lluçanès i sobretot pels seus habitants que injustament n’haurem de marxar .Ha passat un any desde la primera manifestació, alguns veïns malauradament ja no hi han pogut ser a la segona .El conseller Milà, es va comprometre públicament a tancar la planta definitivament si seguia fent pudor a principis de Juny, el plaç es va allargar per interessos de l’empresa fins el 18, i ara fins el 30 de Juny,...fins quan aquesta permissibilitat amb una activitat que s'ha demostrat sobradament perjudica  a tots nivells -econòmic, social, sanitari,...-a la resta de la població del lluçanès?  a qui interessa la seva continuïtat?  On són els politics quan els necessitem?Han permès durant 5 anys aquesta tortura, perquè no té cap més nom, i si ho dubten sols cal anar  a les clavegueres on es poden ensumar una mostra d’aquests gasos ,sense mascareta, afegir-hi la pudor de carnús (carn putrefacta), olis àcids,.. intentar respirar aquesta barreja unes 12 hores al dia sense excusa, veient com els fills i els pares indefensos ho pateixen i s'ofeguen, i potser així és faran una idea del que realment és.... és inhumà i res justifica aquesta situació. Adjuntem el manifest de la segona manifestació del Lluçanès.  Agraïm l’atenció rebuda i que s'hagin posat per un moment al nostre lloc. 

COMISSIÓ SOS LLUÇANÈS
28 de juny de 2005


19 de juny de 2005

> Veure reportatge de 24 fotos de la manifestació

Prop d'un miler de persones es manifesten a Santa Creu

Comunicat:

Per segon i esperem darrer any, aproximadament un miler de persones - segons l’organització- d’arreu del Lluçanès (més  del 10 per cent de la seva població), s’han  manifestat  des de Santa Creu de Jutglars fins la planta de compostatge de  Fumanya de Sant Martí d’Albars, on s’ha llegit el manifest  elaborat conjuntament  per la Comissió SOS Lluçanès i el GDT, demanant  novament el cessament immediat de les activitats d’aquesta empresa  que precisament  els darrers dies ha augmentat les seves emissions a l’atmosfera  durant les nits, fet que ha crispat encara més als manifestants que volien entrar a la planta.

Com cada dia, hores d’ara i després d’una jornada de calma relativa, ja torna a fer pudor a la zona i durarà segurament tota la nit i matinada, asfixiant  als veïns que vulguin o no ho han de respirar. Els membres de la comissió, es desentenen de qualsevol acció individual que es pugui cometre  ja que no són responsables de les decisions de la resta d’afectats, sobretot  en els moments  de màxima pudor.  

L’opinió generalitzada dels assistents és que es va de massa bona fe, i així no es solucionen aquestes situacions que s’han cronificat. El Milà va dir que si a partir del dia 18 de juny feia pudor, tancava la planta definitivament, i tots esperen que així sigui, sense més revolts. De moment en segueix fent.. a veure per on sortiran ara.....  Agraïm a tots els assistents el suport que hem rebut.

Comissió SOS Lluçanès.


16 de juny de 2005

>> Veure cartell de la convocatòria de la manifestació del 19 de juny


6 de juny de 2005

La comissió SOS Lluçanès convoca una nova manifestació pel proper 19 de juny a les 18h

Un any desprès de la primera, amb el lema “Per un Lluçanès net i sa...tots ens hi hem d’implicar” i que compte amb el suport de la major part d’entitats dels seus municipis. En aquest any la situació s’ha agreujat i tot i les mesures correctores que l’empresa està duent a terme per intentar minimitzar les pudors a Santa Creu i Sant Martí obligada pel departament de medi ambient, la resta de  problemes que aquestes activitats comporten sobretot en l’actual ubicació d’aquesta planta, persistirien . L’estat de crispació per tots aquests anys de patiment  és evident entre els afectats que sols desitgen que l’empresa s’allunyi de les seves llars i s’acabi d’un cop per sempre aquest malson del que en desconeixen les conseqüències sobre la seva salut ja que ningú ha estat capaç de garantir la innocuïtat de les emissions que han patit diàriament amb més o menys intensitat.

Comissió SOS Lluçanès

..............................................

Un any més tard.....

La Comissió SOS

Lluçanès convocarà una nova manifestació popular pel proper dia 19 de juny a les 18 hores per demanar el tancament definitiu de la Planta de compostatge de Sant Martí d’Albars. Ha estat un any molt dur des de la manifestació de l’any passat  pels veïns que no han deixat de patir les  conseqüències  de les pudors, de treball intens per acabar amb aquesta problemàtica que afecta indirectament a tota la comarca ja que la continuïtat de la gestora suposa sentenciar-la  en tots els aspectes, independentment  de les emissions.

Hores d’ara, ningú s’atreveix a garantir la seva innocuïtat per tant seguim malauradament vivint en una zona de risc , el que hem respirat  i el que s’hi ha abocat ja ho tenim  i ningú ens ho traurà, ho estem pagant i ho pagarem car, però podem  evitar que aquestes accions ens continuïn afectant amb la col·laboració de tots. La  ubicació de la planta tan propera a nuclis habitats  i  on sols s’hi accedeix  per carreteres  inadequades per  transports de mercaderies perilloses  i que a més  travessen pel mig dels nostres municipis així com el principi de territorialitat  que  en aquest cas  no es te en compte per res, i d’altres raons esmentades anteriorment demostren  l’error de la seva existència i el greuge comparatiu envers d’altres indrets. Increïblement es posa pel davant dels interessos del ciutadà  els d’una empresa que els hi provoca malestar físic i psíquic.

No hauríem de ser nosaltres  els d’estar lluitant perquè es faci justícia, ni posant diners de la nostra butxaca per defendre el que per dret ens correspon, en teoria hi han uns governants que en el seu moment van assumir aquesta responsabilitat  i en els que vem confiar. No es tracta de marejar més la perdiu ,  ni de donar-li més i més voltes per no voler veure el problema real,...es tracta de nens, joves i grans que no disposem de tot el temps que voldríem, de persones que no podem obrir les finestres,de que estem presos a les nostres llars, de que se’ns inflen els ulls i ens fan vomitar l’esmorzar o el sopar, de que patim d’estres per l’impotència de veure com el sistema permet i ha permès aquestes tortures, de nens amb mal de cap i de panxa cada cop que són fumigats, de depressió de la majoria dels veïns sobretot els d’edat avançada , es tracta que fa 6 anys que es permet aquest estat de queda i ja n’hi ha prou.

Ni terminis ni punyetes, ni mesures ni millores, és incomprensible que un individu  pugui perjudicar a tanta gent i durant tan temps sense haver aturat la seva activitat per pròpia iniciativa , coneixent l’abast  del problema i desconeixent les conseqüències del mateix. El que ens han portat aquí és una lacra per tota la zona, que malauradament no s’acabarà amb les pudors  mentre persisteixi aquesta activitat.Aprofito per agrair les mostres de suport que constantment rebem , és per tota aquesta gent que vol expressar el seu rebuig i reclamar un lluçanès net i sa, que hem decidit de convocar la propera manifestació conjuntament amb d’altres entitats  que s’hi volen afegir. Per tant informem a  les que vulguin  figurar gratuïtament en el cartell de la convocatòria que  s’han de posar en contacte amb els representants de la Comissió SOS Lluçanès.

En aquesta ocasió, no signo com a portaveu, sinó com a mare d’una nena que de set anys sols un de la seva vida no ha respirat aquestes substàncies, d’un fill que diariament  ho està inhalant forçosament mentre espera l’autocar de l’escola , déu vulgui que tot això no els hi afecti més en un futur que en el present , com a filla que ha de veure com els seus pares ja grans han de precintar portes i  finestres sense poder dormir a les nits perquè els ofega la pudor , com a germana  que no pot visitar la família per la mateixa raó, com a veïna , com amiga, com  a  infermera que coneix  els problemes de salut que se’n poden derivar, signo però sobretot com a víctima  i des d’aquí, exigeixo al meu ajuntament que és  el de Sant Martí i a la resta d’administracions implicades que en lloc de passar-se la pilota  reconeguin el greu error  comès en el seu moment i rectifiquin impedint aquestes agressions  autoritzades  per ells mateixos ....... ja. 

 Isabel Obradors i Giró


1 de maig de 2005

La Comissió SOS Lluçanès, volem agrair especialment a les colles de geganters que han inaugurat la temporada del Solc del Lluçanès a Santa Creu de Joglars la seva col·laboració desinteressada  per acabar amb els problemes que provoca el funcionament de la planta de compostatge de Sant Martí d’Albars lluint els gegants les bandes de protesta fetes per aquests esdeveniment, a l’organització del Solc, als veïns que han cedit les seves tanques per penjar-hi les pancartes, als que han col·laborat en la difusió d’aquests maltractaments que venim patint i als visitants que s’han solidaritzat amb nosaltres.

Així mateix aprofitem per donar les gràcies a la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats de Lluçanès pel manifest públic en contra de la planta i el suport que rebem per part seva. Esperem que la mobilització popular de protesta que va en augment, serveixi per  alliberar al Lluçanès d’aquesta pena tant alta que injustament estem pagant sense raó de ser. Fins sempre,

>> Veure reportatge 22 fotografies dels gegants i les pancartes

Comissió SOS Lluçanès


27 d'abril de 2005

Benvolgut conseller Sr. Milà:

Em dic Lluís Cano i Quesada i el motiu del meu escrit és que el passat 3 de novembre de 2004 ens vàreu visitar a Santa Creu de Jotglars per comprobar personalment l´infern a que ens està sotmetent un tal XAVIER FUMANYA amb les seves activitats il.legals.

La vostra paraula desprès de parlar amb aquest individu i escoltar la veu dels agredits, va ser que si en un període de sis mesos les agresions no eren aturades, vòs tancaríeu aquest pou de residus i de malestar per la comarca.

Bé, doncs aquest temps ja ha passat, les pudors i molèsties encara ens agredeixen, i només hem rebut un escrit de la diputació que ens ha prés el dret de  queixar-nos i avisar a tothom que passi pel poble de els possibles riscos que aquestes fuites perillosses els pot arribar a fer.

Jo tinc la desgràcia de pertanyer a una família que és veina contígua a la finca d´aquest indivdu, i ja no poden disfrutar del refugi de fauna salvatge que disfrutàvem fins l´inici de la activitat d´aquest desalmat.

El dia set de gener del 2005 va nèixer el nostre primer fill, l´Oriol Cano i Xifré, i no sé com li explicaré que la finca familiar que tants esforços ha costat de comprar, mantenir i catalogar com a refugi de fauna salvatge, es un lloc contaminat i perillòs, i que no el puc portar a disfrutar del boscos de pí alzines i roures que encara conservem pel perill de contaminar els seus petits pulmons.

Del refugi de fauna no sé si quedarà cap animal viu desprès cinc anys de activitats; ja no es veuen les llúdrigues remuntar el riu miralles, tots els peixos del lluçanès han desparescut, les àligues que vèiem quan netejàvem bosc a cop de dai, ja no ens acompanyen i les úniques guilles que encara aguantàven han marxat. Això és un final molt trist dels nostres esforços.

Sis plau Sr. Conseller Milà i Coma suposo que vosté té sentiments per la mostra terra: imaginèu com li explicaríeu aixó als vostres fills?

El meu desig sería que vosté i la vostra família ens poguessiu visitar a la finca La Coromina lliure d´aquestes agressions i de persones que només pensen en l´enriquiment passant per sobre de tot i de tots.

O potser caiem en  aquesta malaltia i muntem també un refugi de residus salvatges, ja que no podem viura encare treurem un rendimennt econòmic.

Vosté quina opció esculliria Sr. Conseller?.

Gràcies per la seva atenció i el seu temps que segur són molt limitats per la feina que desnvolupa i els agrairía una contestació a aquest crit d´ofeg que ens mata lentament.

Sr. Lluís Cano i Quesada, na Silvia Xifré i Madrid i en Oriol Cano i Xifré.


26 d'abril de 2005

La Unió de Botiguers de Prats de Lluçanès ens ha fet arribar aquest escrit, i ens ha autoritzar a passar-ho a la premsa:



En resposta a aquest gest la Comissió SOS Lluçanès, agraeix les mostres de
solidaritat que li arriben d’arreu del Lluçanès i valoren positivament que
la població se n’adoni que el problema de les pudors no s’acaba amb aquestes
i que tots som víctimes en potencia dels fangs de les depuradores , de la
contaminació de les aigües i de l'aire i entre tots ho hem de sol·lucionar
abans de que sigui massa tard.

El pas que ha fet la Unió de Botiguers de Prats representa molt per aquests veïns que porten tant temps patint les conseqüències del funcionament de la Planta de Compostatge de Sant Martí d'Albars i esperen que sigui un exemple a seguir per la resta de ciutadans que no saben com expressar el seu rebuig públicament  a aquesta situació i és un nou  pilar per seguir reivindicant ...un lluçanès NET i SA.

Per altra banda, pel proper dia 1 de maig, que es celebra la Fira de Santa
Creu, han preparat una exposició de pancartes representatives amb fragments
de la "literatura popular" que ha generat aquesta  desafortunada situació  i
que ha arribat als lectors gràcies a la premsa que ens ha fet costat
,esperant que no els hi facin retirar de les cases com van fer amb les del
pont .

Comissió SOS Lluçanès
(26-IV-2005)


21 d'abril de 2005

La Diputació obliga a retirar unes pancartes contra les pudors al Lluçanès

La Diputació de Barcelona ha instat l'ajuntament d'Olost a retirar les pancartes col·locades pels veïns afectats per les emissions de la planta de compostatge de Sant Martí d’Albars del pont de Santa Creu de Joglars al·legant el perill que suposen pels conductors .

Els afectats consideren aquesta mesura un atemptat contra la llibertat d’expressió ja que aquest pont ha estat fins aleshores el lloc habitual utilitzat per qualsevol col·lectiu del lluçanès ; polític, esportiu,..per manifestar-se i fer-ne publicitat, aixímateix creuen que és un nou intent de l’administració per fer-los callar i adverteixen que la diputació permet el pas de camions provinents de la gestora per les seves carreteres emetent gasos i en molts casos líquids de dubtosa innocuïtat , provocant disfuncions orgàniques, com mareigs, vòmits, ....als conductors d’altres vehicles amb el conseqüent risc d’accident i denuncien el perill que comporta circular per les vies properes a Santa Creu a determinades hores en que les olors de Sant Martí estan en la seva plenitud obligant a aturar-se a més d’un per refer-se.

Seguint el criteri de prevenció pel que s’han guiat i per tal de que no se’ls pugui culpar de qualsevol ensurt, els veïns s’han afanyat a retirar les pancartes inhibint-se a partir d’ara de qualsevol responsabilitat esperant que la diputació apliqui aquesta política de prevenció amb la mateixa fermesa en tots els seus àmbits i agrairien la seva col·laboració per acabar definitivament i amb celeritat amb les pudors de les carreteres del lluçanès que des de fa anys afecten negativament a vianants i automobilistes .

SOS Lluçanès
(21-IV-2005)


 20 de març

CALMA, SANTA CREU!!!

La Comissió de veïns SOS Lluçanès demanem als afectats per la situació que patim des de fa anys i de tots coneguda com a conseqüència de l'emissió de substàncies irrespirables a l'atmosfera, que es tranquil·litzin i confiïn en que fem el que està al nostre abast per solucionar la problemàtica que comporta el funcionament d'una planta d'aquestes característiques en l'actual ubicació TOTALMENT DESAFORTUNADA.

Ja sabem que el que demanem és en certs moments difícil de dur a terme i més quan són cinc anys d'agressions diàries i bones paraules. Entenem perfectament la desconfiança en els poders i administracions, fins hi tot entendríem que dubtéssiu de la nostra capacitat per encapçalar la vostra lluita i vulgueu actuar individualment, però no podem deixar que la crispació ens superi i cometre errors que sols agreujarien la situació. Calma, que al final respirarem .

La comissió de seguiment ens vem reunir el passat dimarts dia 15 amb tots els components de l'ajuntament de Sant Martí la d'Albars i l'alcalde d'Olost per tal d'estudiar la postura de cada part i les mesures que es volen emprendre. El consistori va comunicar la seva voluntat en col·laborar per posar fi a aquest conflicte que s'està convertint a més, en un problema social molt greu entre veïns dels diferents municipis i que evidencien les aproximadament 160 denúncies que s'han presentat (quasi el 100% dels residents de Santa Creu) i les que ens segueixen arribant de gent afectada.

Per part nostra i essent aquesta una situació d'excepcionalitat s'ha demanat LA REVISIÓ DE LA LLICÈNCIA que comportaria que iniciessin tot el procés de nou, sense els errors comesos que ens han dut on som ara i mentrestant el tancament cautelar. Confiem en que l'experiència d'aquests anys de funcionament i patiment que han demostrat sobradament el perjudici "visible" que causa envers a les persones, serveixi en aquest cas per posar cada cosa al SEU LLOC. Agraïm a l'ajuntament de Sant Martí la voluntat actual en solucionar aquest problema. Mai és tard, i esperem que en les decisions que prenguin a partir d'ara prevalgui el benestar de les persones i del medi amb una bona visió de futur i el criteri de prevenció i protecció de la salut pel que sempre hem apostat.

Santa Creu de Joglars, Comissió SOS
(20-III-2005)


1 de març

Reunió de la Comissió de Seguiment

El proppassat dia 25 de febrer es va fer la primera reunió de la Comissió de Seguiment per la planta de compostatge de Fumanya, a Sant Martí d'Albars, convocada pel Departament de Medi Ambient, a fi de fer un seguiment de la problemàtica de les persistents i greus molèsties generades per aquesta activitat. A la reunió hi van assistir Maria Comellas, Directora General de Qualitat Ambiental, Isabel Rueda, Cap dels Serveis Territorials de Barcelona, Josep Mª Freixenet, alcalde d'Olost, i tres representants dels veïns i del Grup de Defensa del Ter. Malgrat estar-hi convocats pel Departament de Medi Ambient, no hi va assistir, ni va excusar la seva absència, cap representant de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars.

En la reunió es va posar de manifest que, malgrat les actuacions fetes fins ara pel Departament de Medi Ambient, i per la Comissió Tècnica, no s'ha aconseguit que disminueixin les pudors que la planta provoca. De fet, després que el Consell Comarcal d'Osona recollís en un informe que les pudors són reals, i que les queixes dels veïns són fonamentades, el malestar per les pudors ha anat creixent ja que aquestes han augmentat en intensitat i freqüència.

SOS Lluçanès i el GDT van demanar que s'obrissin expedients sancionadors a l'empresa gestora, i que fos clausurada provisionalment la instal·lació fins que no hi hagi plenes garanties que l'activitat sigui inòqua i que no causarà molèsties ni riscos. També van demanar que s'intensifiqui el calendari i el ritme de treball de la Comissió Tècnica, que s'investigui el procés que segueixen els lixiviats i els seus perills, que se'ls faciliti informació complerta de tots els expedients administratius, i de quins són els residus que, dia a dia, estan entrant a la Planta.

Les peticions van ser, en general, ben acollides pel Departament de Medi Ambient, si bé no es va concretar com i quan es faria totes i cada una de les actuacions sol·licitades. Pel que fa als expedients sancionadors, es va adquirir el compromís de plantejar el tema als Serveis Jurídics per tal de valorar-ne la viabilitat.

Els assistents a la reunió van coïncidir en lamentar la no presentació de l'Ajuntament de Sant Martí d'Albars a la reunió, fet aquest que augmenta la indignació dels perjudicats. El Grup de Defensa del Ter i SOS Lluçanès van criticar també durament la seva actitud de no facilitar fins ara cap mena d'informació als afectats, malgrat les repetides peticions fetes, i van anunciar que estudiarien la possibilitat d'impulsar noves actuacions envers l'alcalde i l'Ajuntament: per la seva inhibició total, per la seva negligència, per la seva manca d'actuació en defensa del medi ambient i de la salut de les persones, pel pressumpte encobriment de les infraccions comeses per la Planta de Fumanya i per la seva resistència a facilitar fins aleshores la informació que els perjudicats han sol·licitat.

L'ajuntament d'Olost i la Comissió de seguiment SOS Lluçanès, han convocat una reunió pel proper diumenge 6 de març a les 11'30 del matí a les escoles de Santa Creu per tots els directa o indirectament afectats per tal d'informar-los i unificar les decisions a prendre.

Sant Martí d'Albars - Santa Creu de Joglars, el dia 1 de març de 2005
GDT i Comissió SOS Lluçanès


.

22 de febrer

Ens ofeguen...les pudors!!!!!

“Fes les maletes.....no aconseguirem res”. Un amic, amb va donar aquest consell fa pocs dies, no és el primer cop que m’ho plantegen, fa més de dos anys que ho escolto. Aquest cop però va ser diferent, ho deia un gran lluitador i les seves paraules amb van obligar a obrir els ulls que voluntàriament he mantingut tancats.

No, no penseu que he perdut l’esperança de què per fi es respectin els nostres drets ni deixaré als que confien en mi, seguirem intentant acabar amb aquest malson entre tots , perquè ho considerem un gran error, una terrible injustícia i un greu delicte l’agressió que estem patint al Lluçanès. Aquests dies més que mai ens sentim ciutadans de tercera , quarta o subsòl, a nosaltres no ens ha caigut físicament la casa al sobre, però fa cinc anys que ens “fumiguen” diàriament a determinades hores amb gasos irrespirables dels que no en sabem ni la seva composició i que ens obliguen a tancar-nos transformant les nostres llars en “búnquers” per inhalar-ne la mínima quantitat possible.

Algú va donar un permís equivocat a la persona equivocada i en el lloc equivocat, entre tantes equivocacions algú així mateix hi hauria d’haver posat mà doncs és com lliurar una llicència d’armes a un franctirador. Aquest és el nostre sentiment , el de rebre perdigonades constantment i ningú és capaç d’aturar la cacera. No som mil ni deu mil, però cadascú de nosaltres és una vida i tenim tan dret a conservar-la i que ens la defensin com fan amb les dels veïns d’altres municipis.

S’han de tenir uns bons pebrots parlant clarament per atrevir-se a agafar el timó d’una nau plena d’esquerdes , però se n’han de tenir més per voler mantenir-la a la superfície sense anar a la deriva i no perdre el nord. Tan és que siguin de l’est , l’oest o del mig hi han uns valors comuns a tots i que no s’haurien d’oblidar, vinguin d’on vinguin les onades. Nosaltres estem més marejats del que estàvem , vam agafar-nos esperançats a la corda que ens van llençar responent al SOS que emetíem i encara no em pogut respirar ni un dia sencer, on va aquest vaixell? millor serà aprendre a nedar.

Malgrat el risc que comporta seguir en uns pobles plens “d’esquerdes” sense que ningú ens pagui allotjament les nits que no es pot ni dormir per por a no despertar , no farem les maletes....tampoc tenim on anar .Són les 12 de la nit, he posat tovalloles a portes i finestres, tanmateix entren les maleïdes pudors per l’extractor de la cuina i la llar de foc, malaguanyat sopar i així cada dia podent-se evitar, jo em pregunto..on és el capità.

Tornaré a tancar els ulls, i a creure que encara hi ha qui no ha perdut el nord .

qk. - Isabel Obradors , Sant Martí d’Albars, 22 de febrer de 2005


9 de febrer

Aquesta és la instància que conjuntament el GDT i uns quants veïns de St Martí d'Albars han enviat avui a l'Agència de Residus de Catalunya. Davant les olors sofertes pels veïns de forma constant els últims anys, han cregut necessari incoar un expedient sancionador a la planta de Fumanya i que han demanat que se'ls faciliti tota la informació pertinent. L'original es publica sense firmes ni noms dels denunciants.

...........

A L'AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA

Veïns del municipi de Sant Martí d'Albars i de Santa Creu de Joglars, juntament amb el Grup de Defensa del Ter, amb domicili a efectes de notificacions a Can Puget (08560) Manlleu, compareixen i, com millor s'escaigui en dret

EXPOSEN:

Primera.- Vist que l'Agència Catalana de Residus ens ha informat que la gestió de residus orgànics que s'està realitzant al municipi de Sant Martí d'Albars per l'empresa Gestora d'Orgànics Fumanya S.L. compta amb les degudes autoritzacions legals, fet del que es desprèn que està amparada i realitzada per un gestor autoritzat de residus orgànics de qui desconeixem la identitat.

SEGONA.- Considerant que la referida activitat des de fa temps causa gravíssimes molèsties per males olors als veïns afectats, i que aquestes males olors han pogut ser constatades mitjançant l'informe emès pel Consell Comarcal d'Osona al respecte.

TERCERA.- Considerant també que, segons que manifesten i constaten diàriament la totalitat dels veïns perjudicats, les males olors s'han intensificat encara els últims dies, malgrat les gestions fins ara realitzades per les Administracions intervinents, que han resultat mancades d'efectivitat, al menys pel que fa als resultats concrets obtinguts.

QUARTA.- Considerant que la detecció i comprovació de l'existència d'olors implica la presència d'emissions gasoses a l'atmosfera, la inocuïtat de les quals no ha pogut ser determinada ni contrastada, amb el consegüent risc potencial per a la salut de les persones que respiren aquestes emissions assíduament.

CINQUENA.- Considerant que davant de les diverses administracions implicades, i davant de la Policia dels Mossos d'Esquadra de Vic, s'han formulat ja nombroses denúncies arran de les activitats greument molestes i perjudicials per al medi ambient que s'estan produint a la Planta de compostatge de Fumanya i a les seves immediacions.

SISENA.- Atès que la preservació de la salut dels veïns afectats obliga a prendre un criteri de precaució que doni plena segurtetat sanitària per a aquests, de manera que es pugui garantir totalment i de forma indubitable el seu dret a la salut i a la integritat física.

SETENA.- Considerant que ha sigut constatada la realització habitual d'aplicacions agrícoles de lixiviats procedents de la Planta, que es realitzen de forma il·legal i amb greu risc per al domini públic hidràulic, tant pel que fa a aigües superficials com pel que respecta a les aigües subterrànies (no existeix cap normativa que les ampari).

VUITENA.- Atès que l'activitat de valorització de residus ha de ser autoritzada necessàriament per l'Administració autonòmica, d'acord amb allò que disposa l'article 13 de la Llei estatal 10/1998 de 21 d'abril, de Residus, que literalment disposa:

"Artículo 13. Autorización administrativa de las actividades de valorización y eliminación de residuos

"1. Quedan sometidas a régimen de autorización por el órgano competente en materia medioambiental de la Comunidad Autónoma las actividades de valorización y eliminación de residuos. Esta autorización, que sólo se concederá previa comprobación de las instalaciones en las que vaya a desarrollarse la actividad, podrá ser otorgada para una o varias de las operaciones a realizar, y sin perjuicio de las demás autorizaciones o licencias exigidas por otras disposiciones.

Estas autorizaciones se concederán por un tiempo determinado, pasado el cual podrán ser renovadas por periodos sucesivos".

NOVENA.- Atès que, d'acord amb allò que disposa l'article 12 de la mateixa Llei, en quant a les obligacions dels gestors de residus, i al fet que aquestes inclouen l'obligació d'evitar qualsevol mena de molèstia per olors, segons que disposa el seu propi literal:

"Artículo 12. Normas generales sobre la gestión de los residuos

"1. Las operaciones de gestión de residuos se llevarán a cabo sin poner en peligro la salud humana y sin utilizar procedimientos ni métodos que puedan perjudicar al medio ambiente y, en particular, sin crear riesgos para el agua, el aire o el suelo, ni para la fauna o flora, sin provocar incomodidades por el ruido o los olores y sin atentar contra los paisajes y lugares de especial interés."

DESENA.- Atès que, d'acord amb allò que disposa la mateixa Llei, els fets poden ser considerats com una infracció greu del gestor de residus responsable de la seva acceptació i valorització en aquestes condicions il·legals, d'acord amb allò que disposa l'art. 34.3.a) de l'esmentada Llei 10/1998 de 21 d'abril, de Residus, que és d'aquest literal:

"3. Son infracciones graves:

"a) El ejercicio de una actividad descrita en la presente ley sin la preceptiva autorización o con ella caducada o suspendida; el incumplimiento de las obligaciones impuestas en las autorizaciones, así como la actuación en forma contraria a lo establecido en esta ley, cuando la actividad no esté sujeta a autorización específica, sin que se haya producido un daño o deterioro grave para el medio ambiente o sin que se haya puesto en peligro grave la salud de las personas."

ONZENA.- Atès allò que disposa l'art. 18.1 de la Llei Reguladora dels Residus de Catalunya, Llei 6/1993 de 15 de juliol, modificada per la Llei 15/2003 de 13 de juny, que determina les obligacions dels gestors de residus, i que literlament disposa:

"1. Són obligacions dels gestors de residus:

(...) "b) Constituir i dipositar una fiança suficient per a complir les obligacions adquirides amb relació al (...)

"2. Els gestors han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l'aire, l'aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable, i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits."

Resultant per tant que és obligació del gestor dels residus no només respondre dels danys i perjudicis que ocasioni sinó, a més, garantir plenament l'absència de perill per a la salut de les persones (essent per tant aquesta una obligació positiva del gestor, sense que es pugui exigir en consequència als perjudicats la prova inversa, de l'existència de perill); essent també la seva obligació evitar uns procediments i mètodes que, com s'ha pogut comprovar i constatar àmpliament, estan provocant greus molèsties per als veïns, totalment inassumibles.

DOTZENA.- Atès que l'article 19 del mateix text legal disposa la creació d'un registre de gestors de residus on hi ha de constar, com a mínim, la seva identificació, la data d'autorització i la quantia de la fiança dipositada i número de pòlissa de responsabilitat civil.

TRETZENA.- Atès que, d'acord amb l'art. 69 de la mateixa Llei Reguladora dels Residus de Catalunya és infracció greu l'exercici d'activitats de gestió de residus incomplint les condicions imposades en les autoritzacions, permisos o autoritzacions, (si no han determinat un dany greu per al medi ambient, ja que en aquest cas serien constitutives d'infracció molt greu).

CATORZENA.- Atès que l'atribució de competència a l'administració autonòmica en quant a l'autorització dels gestors de residus implica també necessàriament l'atribució de competència a aquesta mateixa administració, pel que fa a la revocació d'autoritzacions quan el gestor no reuneix les condicions necessàries per a l'exercici de l'activitat, o quan incompleix reiteradament i pertinaçment les seves obligacions com a gestor de residus.

Per tot el que s'ha exposat

DEMANEN:

Que sigui admès aquest escrit i, en els seus mèrits, s'acordi:

1.- Lliurar certificació acreditativa de l'autorització del gestor de residus que exerceix el gestor de residus responsable de l'activitat de compostatge que s'està exercint a la Planta de Fumanya, de Sant Martí d'Albars, on s'hi reflecteixin tots i cada un dels aspectes que obligatòriament hi ha de constar, quan a identificació, data d'autorització, i fiances o assegurances existents.

2.- Lliurar còpia als aquí instants de tota la documentació obrant en aquesta Junta de Residus, en relació a la Planta de compostatge referida.

3.- Incoar expedient sancionador contra el gestor dels residus que es tracten a la referida planta de compostatge, procedint a recopilar totes les denúncies connexes amb els fets exposats, que han sigut formulades davant de la Policia dels Mosssos d'Esquadra i davant de les diferents administracions implicades (Consell Comarcal d'Osona, Ajuntament de Sant Martí d'Albars, Ajuntament d'Olost, i Institut Català de la Salut).

4.- Obrir un expedient sancionador al gestor de residus que ampara l'activitat de la Planta de compostatge de Fumanya, per pressumpta comissió de diverses infraccions greus i reiterades de la normativa aplicable, tant pel que fa a manca de garanties sanitàries, com pel que respecta a emissió d'olors greument molestes per als veïns, com per la realització de diversos abocaments no autoritzats de residus a les rodalies de la Planta de compostatge.

5.- Que es requereixi formalment i de forma taxativa el gestor dels residus responsable de l'activitat de la planta, per tal que cessin de forma immediata les emission odoríferes molestes, i es garanteixi plenament la manca de risc sanitari per als veïns de la Planta.

6.- Que es deixi sense efecte l'autorització preceptiva al gestor de residus responsable de les manipulacions incorrectes i il·legals que es vénen realitzant a la Planta de compostatge de Fumanya, a Sant Martí d'Albars.

7.- Que se'ns tingui com a part en l'expedient o expedients que s'incoïn en relació amb els fets denunciats, se'ns permeti l'accés i l'obtenció de còpies de l'expedient o expedients, i que se'ns doni trasllat al moment oportú, a fi i efecte de poder realitzar al·legacions i de col·laborar en la investigació dels fets denunciats.

Sant Martí d'Albars - Sant Creu de Joglars, a 31 de gener de dos mil cinc.


7 de febrer

PREMI A LA CONSTÀNCIA!!

Un centenar de veïns de Santa Creu de Jotglar, han presentat ja, en dues setmanes les respectives denúncies als ajuntaments afectats i al departament de medi Ambient per la situació que pateixen arran del funcionament de la planta de compostatge Fumanya i la Gestora d'Orgànics ambdues de Sant Martí d'Albars, i amenacen al consistori d'aquest municipi amb demanar indemnitzacions si la situació persisteix emparant-se amb un seguit d'articles i lleis que obliguen als ajuntaments a respondre de les seves accions i omissions , planteixant-se de fer-ho amb caràcter retroactiu.

Aquest elevat nombre de veïns suposa el 90% del total de la població, i va en augment ja que presenten els documents progressivament. També s'hi afegeixen afectats d'altres municipis que en pateixen d'una o altra manera les molèsties que provoquen aquestes empreses. El que denuncien la major part d'ells és:

-La indignació davant la persistència des de ja fa 5 anys de les pudors irrespirables .
-Que aquestes alteren negativament qualitat de vida tant física com psíquicament i que han augmentat en el temps.
-Que els seus bens han perdut valor per aquesta situació i han hagut de modificar els hàbits de vida condicionats per aquestes emanacions.
-Que la llibertat de moviment s'ha vist tanmateix condicionada
-Que no poden suportar més aquesta pressió a la que estan sotmesos diàriament.

Així mateix, alguns veïns afegeixen a la denúncia la solitud que pateixen per la davallada de les visites que rebien dels seus familiars propers com a conseqüència de les pudors, (no hem d'oblidar que hi ha un nombre molt elevat d'avis), els joves manifesten que ja no es planteixen el futur en aquesta localitat, havent de renunciar en molts casos al seu patrimoni, agreujant el problema de la gent gran, un tercer col·lectiu el formen els que hi disposen d'una segona residència de la que no en poden fer ús, amb els costos que comporta el seu manteniment i per últim, tots exposen la seva preocupació per les repercussions que a nivell de la seva salut física i mental té aquest malviure ja que psicològicament estan destroçats.

El que demanen literalment és: "A l'ajuntament de Sant Martí d'Albars que va atorgar la llicència, al d'Olost del Lluçanès on pertany el poble de Santa Creu de Joglars i a la Conselleria de medi ambient que ens retornin la qualitat de vida que fa 5 anys ens van arrabassar que sense més demora facin el que calgui perquè puguem respirar a qualsevol hora del dia sense haver-nos de refugiar".

Per altra banda, la comissió de seguiment estan tot esperant que se'ls hi notifiquin els resultats de les analítiques que va realitzar la unitat mòbil en el seu moment, que s'analitzin els patògens de l'aire i d'altres compostos que no estaven contemplats, que l'ajuntament els hi lliuri l'expedient que van sol·licitar fa més d'un mes corresponent a les empreses conflictives, i molts altres dubtes que queden en aquests aire tan sa. Tampoc s'ha tingut cap resposta del departament de salut a qui es van adreçar el mes d'octubre del 2004.

Com sembla ser no hi ha pressa en solucionar aquesta situació deplorable, en els 2 mesos que se li van donar al Sr. Fumanya per presentar un pla de millores, se li ha d'afegir un nou plaç, ja que la seva proposta no li va ser acceptada,i disposa així de més temps per anar-s'ho pensant ....fins quant?

Els veïns són molt constants...però porten massa temps lluitant per la seva vida, pel seu present i el seu futur...qui pagarà tot aquest desgast i aquesta feina extra que comporta que algú s'enriqueixi a costa d'ells?....no es mereixen ja poder descansar?

Comissió SOS Lluçanès
7-II-2005


28 de gener

El Lluçanès es mou...

Els veïns de Santa Creu i Sant Martí d'Albars i d'altres municipis, han començat a presentar denúncies individuals en aquests ajuntaments per la situació que consideren insostenible i demanen de nou que es prenguin mesures de caràcter immediat ja que consideren inadmissible com estan malvivint i les possibles repercussions que pot tenir en un futur l'ingesta d'aquestes substàncies durant tant de temps.

Tanmateix, els joves dels pobles s'han començat a manifestar i a presentar a aquests consistoris el seu rebuig a plantejar-se un futur en aquesta zona afectada mentre persisteixin les emissions pudentes, per ells , que molts han de a treballar i estudiar lluny, no els hi és gens gratificant desprès del sacrifici del desplaçament la tornada a les llars i constatar que l'aire és irrespirable i que amarga la vida dels seus progenitors. De la mateixa manera, familiars i amics de residents a Santa Creu sobretot , fan arribar les seves queixes per denunciar que per culpa d'aquest aire que es respira no poden visitar als seus parents i amics amb la freqüència que voldrien i molts han hagut de renunciar a una segona llar de la que disposaven. Totes aquestes queixes, confirmen el daltabaix que pot suposar per una futura comarca el funcionament d'unes empreses que no han respectat ni respecten l'entorn on són ubicades .

Els veïns que porten tant temps mobilitzant-se i pagant un preu incalculable sense haver aconseguit tornar a respirar amb tranquil·litat, esperen que el sentit comú dels governants i politics estigui per sobre dels interessos econòmics i amb el criteri de prevenció i sobretot de respecte per la vida ordenin el tancament immediat d'aquestes empreses que han demostrat amb els fets el desconeixement d'aquests criteris, principalment el del respecte als veïns i a l'aire que respirem.

Comissió SOS Lluçanès


26 de gener de 2005

CARTA DE MAGDALENA MADRID, UNA VEÏNA QUE HA MARXAT DEL POBLE PER LES PUDORS: "QUE NOS DEVUELVAN LO ROBADO!!!!!!"

Quiero expresar mi indignación, mi condena y mi rechazo más absoluto a la agresión a que estamos sometidos por parte de la empresa de residuos "Gestora D´Orgànics SL" y planta de compostatge Fumanya SL que se instaló al lado de mi domicilio.

Estas agresiones consisten en uns fugas de gases tóxicos y nauseabundos que esta industria vierte a la atmósfera de forma intermitente y que el aire del norte nos trae cada amanecer y cada atardecer. Esta contaminación es intolerable para las victimas y es un atentado contra la salud pública. Este permiso tiene que ser anulado inmediatamente, porque es anticonstitucional, ya que perjudica gravemente a terceros y lo atestiguan plena y sobradamente las más de 800 firmas de protesta presentadas a los mossos d'esquadra de Vic.

Que conste que no está en mi ánimo ofender a nadie, porque aquí la única ofendida es la que suscribe y todos los que lo sufren, ya que no tengo que aguantar bajo ningún concepto esta indignidad que ha convertido mi casa en una pestilente y repugnante cloaca.

Este pueblo siempre ha sido agrícola y ganadero, de aire sano, aguas cristalinas, clima benigno, y nadie tiene derecho a degradarlo.Aquí no es lugar para montar estos sucios negocios y nunca mejor empleada la frase, porque es nauseabundo, repelente y asqueroso. Y si hay alguno tan abyecto y descerebrado que quiera esto, que se lo ponga en la mesa de su casa y no en la de los demás.

No pido caridad, no pido misericordia, no pido clemencia porque no he cometido ningún delito, al contrario soy victima de él y solamente pido que nos devuelvan lo que nos ha robado esta maldita planta de residuos, que és ni más ni menos que el aire sano y puro que antes respirábamos.

Apostemos por la limpieza, por la salud, por la vida, por el aire puro y rechacemos la inmundicia, la contaminación, los resíduos podridos, la enfermedad, la ruina inmobiliaria y los olores nauseabundos.

Sepan que este pueblo se ha hecho famoso en los medios de comunicación ;televisión y prensa no precisamente por disfrutar de un aire sano y puro con olor a pino, nada de eso, sino por una ¡indigna y grandísima marranada.!

En cuanto al crápula que se lucra impunemente al amparo de este desafortunado permiso y a costa del sufrimiento y ruina de los demás, que actua como un invasor devastándolo todo, ¡Queremos que lo echen!. Queremos que deje de asfixiarnos, que nos deje dormir y respirar, tender la ropa, pasear, estar con la familia y que nos devuelva la libertad que nos ha arrebatado de forma ruín y miserable durante demasiados años.

Sepan que por respirar esta atmósfera podrida, envenenada y contaminada por estos resíduos toxicos, saturada de virus, bacterias y microbios se ha minado gravemente mi salud. Aparte de las infecciones sufridas en ojos, garganta y pulmones con una bronquitis que antes no tenía, me ha alterado psicológicamente tras ver que la casa donde hemos invertido los ahorros de toda una vida no se puede habitar y por eso, vivo angustiada y me produce una depresión que los médicos todavía no han podido curar.

Sant Martí D´Albars a 25-I-2005
Fdo. Magdalena Madrid
DNI 23,639.939-X


13 de gener de 2005

Comunicat de COMISSIÓ SOS LLUÇANÈS:

Arran de l'interés demostrat pels veïns de Santa Creu de Jutglars i d'altres municipis del Lluçanès principalment, per la situació del problema que ens afecta, informem a l'opinió pública el seu estat actual. En primer lloc es va demanar a la conselleria de medi ambient que a la comissió de seguiment hi tinguessin participació els ajuntaments implicats, tanmateix i com es va acordar durant la visita del conseller Milà a Santa Creu el 3 de novembre, durant aquestes festes es va posar una estació de mesura de gasos a les immediacions de la planta de compostatge, tot i que nosaltres disposem d'un tècnic, l'opinió d'aquest no es va tenir en compte a l'hora de la seva col·locació, per la qual cosa es va trametre una queixa al departament de medi ambient i a la junta de residus demanant l' immediat canvi d'ubicació per tal de que el resultat de les mesures fos un fidel reflexa dels gasos que inhalen els veïns, ni més ni menys.Tanmateix es va proposar determinar d'altres compostos que no s'havien programat i que considerem de gran importància per l'estudi que es vol realitzar. De moment ningú ha contestat .

Des del dia 26 de desembre, les pudors van anar en augment, en intensitat i hores d'emissió així que els veïns els van mobilitzar multiplicant les seves queixes a aquesta comissió i demanant respostes que malauradament nosaltres no teníem, per tant, es va enviar el següent comunicat directament al conseller:

"En nom dels veïns de santa Creu i de la comissió SOS Lluçanès, informem al conseller de l'agreujament de les emissions odorífiques provinents de la gestora d'orgànics i Planta de compostatge Fumanya ambdues de Sant Martí d'Albars des de fa dos dies amb una intensitat que provoca molèsties respiratòries i sobretot psíquiques als veïns, tot i que aquestes emissions no són continuades , es concentren al capvespre-nit i al matí fins a les 11h aproximadament , en un nivell altíssim que impedeix el desenvolupament normal de la vida dels que ho patim.

Demanem que es prenguin urgentment les mesures que calgui per evitar aquestes situacions o bé que ens informin del que s'ha de fer en aquests casos, (que no sigui anar al metge, ja que el que cal es evitar la causa i ens hi passaríem els dies) . S'ha de desallotjar el poble? ja ens tanquem hermèticament a les cases doncs és impossible de respirar però tot i així es filtra per els les ranures i en quedem empastats.S'ha d'avisar al mossos? ( segons ells no poden fer-hi res ja que no tenen potestat en aquest tema de les pudors), hem de fer venir un agent rural? (quan arribin igual ja no fa pudor, ja que és imprevisible)...hem de trucar a la junta de residus i que enviïn algú? No podem seguir aquest joc del gat i el gos i nosaltres ser els perjudicats quan no hi ha un control o qualsevol esdeveniment que els obliga a fer una remodelació de les instal·lacions per "netejar" la seva imatge.

Com no sabem a qui ens hem d'adreçar en aquests casos extrems i que suposem son fruit d'una deficient gestió, decidim posar-ho en coneixement de la conselleria de medi ambient perquè prengui les mesures oportunes urgents".
La resposta va ser que li passarien al conseller.

Com no en vem saber res més i la situació empitjorava , es va reenviar el comunicat al cap d'una setmana de tortura,insistint en la necessitat d'aturar aquestes emissions totalment irrespirables i que provocaven alteracions respiratòries a qui ho ensumava. Tampoc hem tingut respostes.

Però els veïns en segueixen demanant, i no volen abandonar les seves llars, que és el que els hi queda per fer sense haver esgotat tots els camins, per tant, està prevista una reunió per aquest dissabte i concretar les accions a prendre. Contràriament al que s'ha dit en alguns mitjans de comunicació de molta audiència per part dels responsables de l'empresa culpable de la situació,de que sols eren 4 gats els que es queixaven, ara més que mai, tots els veïns de Santa Creu, alguns de Sant Martí i de municipis propers, han expressat la seva voluntat de fer arribar les seves protestes a qui calgui i com calgui.(Sense oblidar que en el seu moment, es van recollir 800 signatures i es van manifestar 400 persones demanant el fi d'aquestes activitats).

Agraïm les mostres de solidaritat que ens arriben constantment d'arreu i a la premsa comarcal que n'ha fet el seguiment des del principi.

Comissió SOS Lluçanès


12 de desembre 2004

Comunicat d’agraïment de la Comissió SOS Lluçanès:

Des de la comissió SOS Lluçanès, volem expressar l’agraïment a tots els voluntaris que s’han solidaritzat amb nosaltres en el “concert” de Fira de Santa Llúcia de Prats donant suport a les nostres reivindicacions; en especial als socis del Grup de defensa del Ter provinents de diferents indrets de la comarca, a l’ajuntament de Prats que ens ha cedit la megafonia i el balcó i als seus membres que s’han engrescat a cantar, així com al president del consell comarcal d’osona i representants d’altres entitats del Lluçanès, als botiguers que han col·laborat en la difusió de l’acte , a la premsa que n’ha fet el seguiment i sobretot al públic assistent que ens han animat i que ens han acompanyat amb les seves veus.

Adjuntem el manifest que signem conjuntament amb el GDT i que resumeix les nostres inquietuds.

MANIFEST – EL LLUÇANÈS “CANTA”

La pudor és definida pel Diccionari com Mala olor. I com a exemples proposa la pudor de fems, de suor, i de socarrim. Fins aquí podríem dir que estem curats d’ensurts, i que no tot poden ser flors i violes.

Altra cosa és però el que passa a la nostra comarca i que sobrepassa amb escreix totes les previsions més pessimistes. Des de diferents poblacions no haguéssim suposat mai que hauríem d’aguantar aquestes fortes pudors al carrer, al mercat, o a d’interior de les nostres cases.

Tot i així, cal subratllar amb insistència, que per desagradables que semblin, per incòmodes que resultin, i per ofensives que apareguin les males olors, els humans podem ser tan insensats que acabem per acostumar-nos-hi.

Per tant o bé ens hi habituem i callem per sempre, o ens hi enfrontem i les tallem d’arrel.

Hi ha però un altre efecte molt més important que la molèstia de les males olors. Ens referim als efectes sobre la salut. I és que al darrera d’una ferum d’amoníac, o d’ous podrits, o de carnús, o de no se sap ben bé què, poden existir un reguitzell de compostos que ajuden molt poc a l’espessa atmosfera d’aquest racó del Lluçanès.

Aquestes pudors que avui denunciem No són una anècdota. Són una alarma que assenyala que les coses no lliguen. Que diguem-n’hi residus, o restes, o dejeccions, o fangs o el que vulgueu, en produïm massa i la terra, no els pot absorbir. Es tracta en definitiva de densitat. Com en un habitacle dins el qual hi volguéssim ficar massa coses, així ens trobem.

No es tracta de retrocedir, sinó de recollir el que s’ha avançat, que és molt, per no caure en trampes maquillades de tècnica màgica que enlluerna, però que no soluciona problemes, sinó que en crea de nous i els fa més grans.

Per assolir més benestar, per millorar la qualitat de vida i per assegurar un futur en condicions dignes, exigim un canvi de rumb en la gestió del nostre territori. Cal modificar la llei de residus i elaborar una normativa sobre les olors/pudors. Exigim una legislació adequada que no permeti que aquests tipus d’activitats puguin continuant atemptant contra la salut de les persones.

Lluçanès, 12 de desembre de 2004

SOS LLUÇANÈS
GRUP DE DEFENSA DEL TER

Les fotos de la Cantada
Servei "la rella" per a osona.com



SOS Lluçanès cantarà a la Fira de Prats

El diumenge dia 12 de desembre de 2004a les 12,00h.
A la plaça nova de Prats. Col·laboren veus vingudes d'arreu.
Solidaritzat i canta amb nosaltres Per un Lluçanès ...net i sa..
Gdter & Comissió SOS Lluçanès.
>> Veure les lletres de les cançons que cantaran



22 de novembre

Comunicat urgent de la Comissió SOS Lluçanès

La comissió SOS Lluçanès en front la persistència de les molèsties que ocasionen el funcionament de la Planta de Compostatge Fumanya i la Gestora d'orgànics de Sant Martí d'Albars als veïns, les noves mesures adoptades arran de la visita del conseller Milà i els esdeveniments actuals, convida als afectats sobretot als residents d'aquesta zona que van signar en el recull de queixes que es van presentar a l'oficina dels mossos d'esquadra de Vic contra aquestes empreses, a la reunió que tindrà lloc diumenge, dia 28 de novembre a les 17h al davant del restaurant la Mola de Santa Creu de Joglars.

És important pel futur de tots. Fins aleshores.

Comissió SOS Lluçanès


15 de novembre de 2004

Alerta!!!

Quan es va instal·lar la Gestora d'orgànics i planta de compostatge de Fumanya es va fer el pitjor dels crims que mai hagi patit la comarca del Lluçanès. Ens va caure una maledicció bíblica, perquè ens han robat el tresor més preuat que teníem, l'aire sa i pur que abans respiràvem que és la font de la vida. El perjudici que ocasiona sobre la salut Pública i el patrimoni de tots és incalculable i devastador.L'aire contaminat és la causa de malalties, fins i tot de la mort. L'insuportable pudor nauseabund que adverteix a la víctima que ho respira conté matèries tòxiques volàtils ; àcid sulfhídric, amoníac i d'altres agents químics que desconeixem, junt amb tota classe de microorganismes que aquest aire pot transportar.Primer infecta els ulls i la gola i seguidament els pulmons i us dic això perquè ho estic patint a la meva pròpia carn el que m'obliga a marxar de la meva residencia. Una atmosfera aixì pot fins i tot podrir els teixits , perquè porta àcids corrosius; a les hores, què no farà amb el nostre fràgil cos? Senzillament estralls, perquè respirem aire enverinat.L'organisme humà no està adaptat per poder resistir una continua convivència amb l'aire contaminat, una cop afectat, el sistema respiratori perd la facultat d'autoprotecció i les malalties fan la seva feina, com l'insuficiència respiratòria, l'asma, els enfisemes, les bronquitis, i un llarg etc.I després per acabar amb aquest rosari macabre arribarà segurament el càncer de pulmó. A Santa de Joglars de 100 habitants ja n'hem enterrat 5 en el que va d'any per malalties "desconegudes".Que sàpiguen totes les persones que tenen la desgracia de respirar aquestes emanacions tòxiques el que els pot arribar a molt curt termini.
Exigeixo a les autoritats que posin fi urgentment a aquesta criminal activitat que ens destroça la vida.
Sant Martí d'Albars, a quinze de Novembre de 2004.

PEDRO XIFRE I VILA
DNI 37,416.835-K


10 de novembre de 2004

SOS Lluçanès !!!!: ÀDEU JOAN

Vaig anar a veure al Joan a l'hospital, ja fa dies que hi és, l'acompanyava la seva dona, la Ramona que no el desempara. Tots dos d'avançada edat. Ell s'ofegava contínuament a casa seva i va haver de marxar. El seu diagnòstic és el de menys, el que importa son els cops que havia demanat que el deixessin respirar dins la pròpia llar perquè no ho podia fer quan atacaven les pudors de Sant Martí. Potser sense aquestes, seria al mateix lloc on ara és, però tot aquest camí d'amargor , tots aquests anys maltractat física i psicològicament se'ls hagués estalviat.

Quan vam començar aquesta batalla el que més em va motivar van ser els avis de Santa Creu. Es una generació de lluitadors, no en queden d'aquesta mena, tenen uns valors pels que mouen cel i terra i res els atura. El Joan i la Ramona ens venien el pa quan érem petits, els em vist envellir i ens han vist créixer, en els pobles ja ho sabem, tots som una gran família mes o menys avinguts amb les nostres preferències i amb les nostres diferències però el dolor d'uns sol afectar a tots. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui , crear la comissió SOS Lluçanès, m'ha permès conèixer més a fons als veïns i adonar-me'n que sense aquests avis res s'hauria fet , han estat ells , tots ells sense excepció els que ens han fet bellugar.

Jo em pregunto quin nom té aquest delicte, quina pena hi ha per aquests maltractaments als que estem sotmesos contínuament. Ja no parlo dels joves, però i aquests avis als que han condemnat la seva vellesa sense haver comés cap falta? Em sento fracassada, perquè el Joan no hauria de ser en un llit hospital , ni la Ramona tot el dia amunt i avall amb el cor partit , jo hagués desitjat veure'ls somriure en aquell banc de la plaça fent petar la xerrada o cavant el seu hort com sempre havia fet , però, l'únic tema de conversa ha estat la maleïda pudor i les seves conseqüències, la crispació per tota aquesta situació i el malestar general. Estic decepcionada perquè jo creia que la solidaritat era un dels valors del Lluçanès i hem constatat que a tothom li sembla molt bé el que defenem, perquè també els hi molesten els camions i les pudors però..... que es moguin els altres. Estic farta d'escoltar que està molt bé el que fem com si parléssim d'una obra benèfica quan estem lluitant pel futur de tots, ja no es tracta d'una gestora de residus o d'una planta de compostatge contaminant, parlem de modificar lleis que beneficiïn a tots els ciutadans, lleis que potser algun dia ells mateixos necessitaran per vetllar per les seves vides. I, estic sorpresa, que tanta gent tingui un preu , econòmic o no que encara hi hagi qui cregui que el seu estatus li permet trepitjar a qui l'envolta sense cap tipus de perjudici i que a més se li permeti.

Com veieu la visita a l'hospital em va afectar, el Joan, que molts vam veure a la TV amb la nostra samarreta reivindicativa dient"això em matarà", em va agafar la ma i va dir que potser no hi podria ser a la propera manifestació , que li sabria molt greu. Si el Joan em llegeix , vull que sàpiga que ens ha ajudat molt més del que es pensa ,i que contem amb ell per la propera que fem..

Nosaltres no pararem, ni que quedem quatre gats, seguirem lluitant pels nostres drets, per la nostra llibertat a respirar, perquè no sols s'impedeixin aquestes activitats perjudicials per les persones a més perquè els responsables paguin pel mal que han ocasionat conscientment.

Sé que la gestora tancarà, perquè és una injustícia el seu funcionament, perquè tard o d'hora s'adonaran de que en el lluçanès hi han persones que tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans amb veu i vot i no tenim perquè menjar-nos la merda de tots. Però i mentrestant....quan podrà tornar el Joan?.

EL JOAN JA NO PODRÀ TORNAR.
AVUI 10 de novembre ENS HA DEIXAT. Tots els que l'estimàvem i apreciàvem, plorem la seva pèrdua, i sobretot que s'hagi lamentat fins al darrer moment de no haver pogut respirar des de feia cinc anys..... un aire sa i que no haguem aconseguit encara solventar-ho.

Fins sempre.....

Comissió SOS Lluçanès



6 de novembre de 2004

Una cinquantena de veïns del Lluçanès, la majoria de Santa Creu de Joglars de la Comissió SOS Lluçanès i representants del GDT, s’han reunit avui dissabte en aquest municipi per tal de d’emprendre noves accions desprès de la visita que van rebre el dia tres per part del conseller Milà , en la que els instava a formar una comissió de seguiment . Els veïns manifesten un nou motiu de preocupació , al constatar que la llenya procedent de finques colindants a la planta de compostatge procedent d’alguns arbres morts, desprèn la mateixa pudor que aquesta agreujant-se al cremar-la .

Aquest fet dels que no en tenien constància fins l’arribada del fred, ha causat una gran alarma entre la població que de més a prop pateix la contaminació pel que han decidit emprendre accions per esbrinar el risc que corren i posar-ho en coneixement de les administracions . Malgrat l’estat de crispació per la cautela de l’administració en la clausura de la planta al davant del que ells veuen com una situació de gravetat, no es donen per vençuts i creuen que ara més que mai estan prop d’aconseguir-ho i esperen que tots els perjudicis que estan patint durant tant temps serveixin per alguna cosa.

Comissió SOS Lluçanès;
6 de novembre de 2004



3 de novembre de 2004

La Comissió SOS Lluçanès i el GDT valoren la visita del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, amb els afectats de la planta de compostatge de Sant Martí d’Albars, com un gest de bona voluntat.Tot i així pensen que una situació excepcional com la que estan patint els veïns d’aquesta part del Lluçanès des de fa tants anys es mereix mesures més dràstiques com el tancament o bé una moratòria, i no seguir posant mesures correctores "que el que fan és allargar la seva agonia".


30 d'octubre de 2004

La pancarta més gran
La Comissió SOS Lluçanès va penjar dissabte al pas del Ral.li una pancarta de 25mx1’50m, la més gran de la prova, segons sembla, al tram de Prats-Olost, a l’esglèsia de Sant Adjutori d'Olost. El grup intenta cridar l’atenció pel greu problema de contaminació ambiental que pateix el Lluçanès. A la pancarta, que només es veu des dels helicòpters, es pot llegir: SOS Lluçanès : perill alta contaminació!. A la foto, una altra pancarta a la mateixa zona.


27 d'octubre de 2004

Avui, aquesta tarda, 27 d'octubre de 2004, a Sant Bartomeu del Grau (Lluçanès), una trentena de veïns i veïnes de Santa Creu de Jutglar (nucli veïnal d'Olost) convocats per la Comissió SOS Lluçanès i el Grup de Defensa del Ter han lliurat al Coordinador de les ABS del Lluçanès, el Sr. Miquel Casadevall, una carta dirigida a la Consellera de Salut de la Generalitat on se li demana que sota el CRITERI DE PREVENCIÓ amb els qual s'han de regir els responsables de la Salut al nostre país exigeixi el TANCAMENT IMMEDIAT de les empreses Planta de Compostatge Fumanya SL i Gestora d'Orgànics de Sant Martí d'Albars. Com tots vosaltres ja sabeu aquestes empreses són les que estan fent la vida impossible als veïns des de fa més de 5 anys, tot causant molèsties tant físiques com psicològiques.

Comissió SOS Lluçanès
Grup de Defensa del Ter

....................................

Benvolguda Honorable Consellera del Departament de Salut,

Com podrà observar en tota la documentació que li adjuntem som un col·lectiu del Lluçanès, afectats directament per les emissions diàries que venim patint des de fa 5 anys arran del funcionament d'una gestora de residus i planta de compostatge que afecten substancialment les nostres vides. Ens hem adreçat al Departament de Medi Ambient i l'Agència de Residus, al President de la Generalitat de Catalunya, al Sr, Bargalló, al Sr. Saura, als diferents grups parlamentaris, al Síndic de Greuges, hem fet denúncies als Mossos d'Esquadra , publicacions a la premsa......és a dir a tothom que ens ha semblat ens podia donar un cop de mà.

Fins ara no ens hem decidit a recórrer al Departament de Salut que vostè presideix per la dificultat que hi ha en demostrar científicament els efectes d'aquesta contaminació sobre la nostra salut, però nosaltres sí que hem constatat la coincidència d'un seguit de símptomes fisiològics en un alt percentatge de la població que pateix aquestes emissions, com nàusees, malestar general, irritació ocular i del tracte respiratori, agreujament de malalties cròniques... i hem observat que l'estat de crispació continuada, d'estrés al qual estem sotmesos diàriament ens està afectant psicològicament arribant a provocar en alguns casos alteració del caràcter. La dispersió d'aquests gasos no és homogènia en l'aire, al contrari, presenta unes grans diferències de concentració segons el lloc, s'ha comprovat que en un metre de distància es deixa de sentir o és insuportable, causant el desconcert entre els veïns i per tant els efectes no són els mateixos, el que fa més difícil un estudi epidemiològic.

Sorprenentment l'actual llei de residus no contempla els efectes indesitjables de les males olors que no deixen de ser substàncies amb un determinat grau de toxicitat, quedant la pròpia administració sense les eines per lluitar-hi i malgrat la voluntat actual per esmenar aquest buit legal , molts dels nostres veïns no disposen del temps suficient que comporta esperar el desenllaç d'aquest procés.

La majoria dels afectats han recorregut als seus metges de capçalera per tal de comunicar aquesta situació que tant els angoixa, comprovant però, que malgrat els medicaments la possible millora d'alguns dels símptomes sols ha estat temporal ja que la causa segueix persistint, d'altres veient que per raons alienes a la nostra voluntat, i que es podrien evitar, ens hauríem de tractar per un període indefinit amb els efectes indesitjables que això suposa, hem optat per intentar conscienciar als polítics que no es pot permetre aquesta agressió contra la salut d'una part de la població a la que representen i anem aguantant com podem les seves conseqüències. Alguns facultatius són molt reticents a l'hora d'emetre un diagnòstic en un tema tan compromès com aquest, el que ha causat un distanciament amb els seus pacients. D'altra banda, s'ha observat un augment d'insectes a la zona i la presència d'alguns que mai s'hi havien vist i que han ocasionat estranyes lesions a les seves víctimes.

Demanem per tant que amb el CRITERI DE PREVENCIÓ amb el qual s'han de regir els responsables de la sanitat, i per tal d'evitar l'agreujament progressiu de la situació dels afectats que creiem ja és prou crítica, aquest Departament exigeixi el TANCAMENT IMMEDIAT de les empreses generadores del conflicte fins que no es demostri la seva innocuïtat i es constati que no causa cap tipus de molèsties físiques o psíquiques als veïns.

Demanem un estudi comparatiu epidemiològic, tanmateix demanem urgentment un anàlisi complert de les substàncies que segons a quines hores ens enverinen i demanem que es valori l'afectació psicològica que presentem la gran majoria dels veïns amb les seves complicacions.

Tanmateix i donada la irregularitat d'aquestes emissions desitjaríem que per comprendre i analitzar tota aquesta situació qualsevol tècnic es desplacés a la zona dia i nit durant una temporada i comprovés a la seva pròpia pell els seus efectes, a curt i a llarg termini.

Entenem que mentre no hi hagi una llei que ens empari davant aquestes agressions, sanitat ha de vetllar per la nostra salut i per tant actuar en conseqüència, i el que queda clar en totes les nostres queixes que hem anat presentant a diversos organismes i institucions és que ens estan amargant l'existència a tot un col·lectiu des de fa aproximadament 5 anys, raó suficient per proposar el tancament que demanem. Ja hem patit prou les limitacions de l'administració i els seus errors.

Fins aquí hem denunciat els efectes a curt termini, però com es pot veure en els documents que hem anat elaborant, la nostra preocupació va molt més enllà i creiem que per les conseqüències que la mala gestió dels residus comporta al medi ambient i per tant sobre la població en general per la contaminació a posteriori de terres i aqüífers, aquesta hauria de ser tanmateix una de les preocupacions d'aquest Departament per tal de prevenir els problemes sanitaris i econòmics que tot això suposa.

Confiem que aquest Departament, principal defensor de la salut de les persones, pugui trobar l'eina que els hi manca als altres per tal de prevenir la seva afectació.

Atentament i agraint l'atenció rebuda

Sant Bartomeu de Grau, 27 d'octubre de 2004

Grup de Defensa del Ter-Comissió SOS Lluçanès

<--- tornar a portada
[email protected]