Campanya per la Vegueria de l'Alt Ter

13 de gener de 2006

La Vegueria de l'Alt Ter lliura un manifest al president del Parlament

Un grup de representants de la Plataforma va lliurar a Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, amb ocasió de la seva visita a Vic el 13 de gener, el següent manifest. A la foto, Benach, amb Cullell i Solà.

Molt Honorable President del Parlament de Catalunya,

Aprofitant la visita que féu a Vic amb motiu de la inauguració de l’exposició commemorativa del 25è aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, us fem arribar aquesta carta reivindicativa de la vegueria de l’Alt Ter.

Ja fa temps, des del moment en què el govern va decidir recuperar el projecte d’ordenació territorial en vegueries, que treballem perquè aquesta nova organització superi les mancances que en aquest sentit pateix Catalunya i, sobretot, perquè s’acosti el màxim possible a la realitat i defugi un model artificial fet a mida de l’administració, i no del ciutadà. De fet, ja us havíem fet una visita al Parlament per donar-vos a conèixer la nostra proposta.

I justament avui, que exercitem la memòria històrica i el restabliment de les institucions pròpies de Catalunya amb aquesta exposició, ens sembla un bon moment per recordar que la reivindicació de nou vegueries que defensen la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter i la Plataforma del Penedès Històric formen part del projecte que es va fer durant la República i que, si no hagués estat per la dictadura, s’hagués tirat endavant. Però la nostra reivindicació no es basa només en aquest punt històric, sinó que també valora el fet que aquesta divisió resol el conflicte d’uns territoris que s’avenen completament per raons econòmiques, socials i històriques, però que, en canvi, romanen separats administrativament, amb els greuges i les incomoditats que això suposa per als seus ciutadans. És el cas d’Osona i el Ripollès, i probablement la Garrotxa, per una banda, i del Garraf, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Baix Penedès per l’altra.

Creiem sincerament que un cop recuperada, aparentment, la democràcia, i per tant, les institucions pròpies de Catalunya, seria imperdonable que es dividís el territori català en SET vegueries, en lloc de NOU, ignorant, una vegada més, la realitat que configuren la vegueria de l’Alt Ter i la del Penedès Històric, i reincidint en una divisió que no respon a la realitat i que, a més, potencia la subordinació al centralisme barceloní amb un model que perpetua i amplia els satèl·lits de les corones metropolitanes.

I si la divisió en set vegueries ens sembla una errada greu, el procediment per imposar-la és del tot impropi d’un sistema democràtic. Sense tenir en compte la veu d’una part important de la ciutadania i de les institucions locals, la Generalitat ja fa temps que aplica el projecte de SET vegueries sense que ni tan sols l’hagi aprovat el Parlament. La sanitat, la justícia, els delegats territorials, etc., etc., s’organitzen ja segons el model que proposa, o en aquest cas imposa, el Govern. I què hi ha de la participació ciutadana? En aquesta qüestió, i ens atreviríem a dir que en tantes altres, és nul·la. Creiem que en democràcia no només s’ha d’escoltar els ciutadans, sinó que també s’ha de fomentar la participació de la societat civil. No és aquest el cas, evidentment.

Per acabar, voldríem remarcar que, igual que passa en el cas de l’Estatut, la divisió territorial que s’apliqui amb la nova llei no es modificarà en molt de temps i, per tant, valdria la pena fer-la amb la màxima cura i precisió, tenint en compte totes les opcions i, sobretot, escoltant la veu dels ciutadans que, al cap i a la fi, tenen un sentiment de pertinença a un lloc o a un altre que no és gratuït i que no es pot rebatre amb un cop de decret.

No demanem la lluna, demanem que es recuperi un projecte històric basat en el sentit comú i científicament vàlid.

Atentament

Per la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter
Josep Cullell - Rogeli Montoliu - Joan Prats - Antoni Serrat - Àlvar Sola

Vic, 13 de gener de 2006


3 de gener de 2006

Any nou... i continua la imposició. Ara toca Justícia.

COMUNICAT 48 (03-01-06)

Mentre la proposta del Govern sobre la futura divisió territorial hiverna al calaix d’algun conseller, esperant el moment més oportú per mostrar-la públicament, a la quieta i a la callada, el Govern continua imposant el seu mapa a cops de decrets.

La setmana passada li va tocar el torn a Justícia, que passa a dividir-se en set demarcacions, que coincideixen amb les set vegueries de la proposta del Govern.

Gràcies a les queixes i a la pressió del col·legi d’Advocats de Vic i a la bona voluntat dels jutges, s’ha aconseguit que durant quinze anys el Jutjat Penal de Manresa es desplacés a Vic per celebrar-hi la pràctica totalitat de judicis, fent disminuir els efectes perniciosos d’una justícia mal ubicada geogràficament i facilitant, així, a víctimes, processats, testimonis, perits, advocats, procuradors, etc., l’assistència als judicis. Els més de 30.000 desplaçaments d’anada-tornada que els ciutadans d’Osona han pogut deixar de realitzar per assistir a judicis penals, no només els han estalviat temps, gasolina i uns quants accidents, sinó fins i tot (segons les estadístiques) alguna víctima mortal.

Tots aquests detalls els deu desconèixer, el nostre Govern, que persisteix amb la idea de centralitzar tots els jutjats que no tenim a Osona a Manresa, una ciutat comunicada únicament amb quatre autobusos diaris amb Vic, però sense cap mitjà de comunicació públic amb els 100.000 osonencs que no hi viuen.

I quant als del Ripollès, continuaran perdent entre mitja jornada i una jornada per accedir als seus jutjats penals, socials, de menors, contenciosos, audiència...

Davant de tot això ens agradaria que algun membre del nostre Govern ens expliqués les excel·lències de la seva proposta, que ens imposen per decret, i ens contestés aquestes preguntes.

- No seria més lògic començar escoltant l’opinió del territori sobre quina és la fórmula que realment ens apropa els serveis?

- No seria més lògic esperar que el Parlament aprovi un mapa?

- No seria més lògic assegurar-se que l’Estat espanyol acceptarà augmentar el nombre de províncies, per evitar complicar la vida a particulars i empreses creant més nivells administratius?

- No haurien de ser més curosos a l’hora d’administrar els impostos que els ciutadans aportem i abans de generar més despesa, redistribuint els serveis de la Generalitat, per assegurar-se que realment assoliran la seva finalitat: apropar els serveis al ciutadà i simplificar els nivells administratius.

- Negareu la possibilitat de debatre la viabilitat de les vegueries de l’Alt Ter i del Penedès, quan una cinquantena d’ajuntaments ja ho han demanat?

- S’imposarà la inclusió de l’Anoia a la Catalunya Central, tot i que el seu consell d’alcaldes hi va votar en contra?

- És normal que tot això succeeixi en un país democràtic, que té un Govern que s’autodefineix com a participatiu?

Osona, Ripollès, 3 de gener de 2006.
Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter


12 de novembre de 2005

Quinze municipis d’Osona i el Ripollès ja volen ser de la Vegueria de l’Alt Ter

Comunicat 47 - 10/11/05

Primer, voldrien agrair el suport al 15 municipis d’Osona i el Ripollès per la seva adhesió a la reivindicació de la Vegueria de l’Alt Ter.

Vic i Gurb són les últimes incorporacions a la llista de municipis que han aprovat en sessió plenària una moció favorable a la creació de la Vegueria de l’Alt Ter en el futur mapa territorial de Catalunya.

Els Ajuntaments adherits son: Taradell, Tona, Campdevànol, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Sora, Vidrà, Sobremunt, Perafita, Muntanyola, Santa Maria de Besora, el Brull i Sant Martí de Centelles, Vic i Gurb.

Segon, el treball de la Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter, des del seu inici es plural i obert a tots el ciutadans, entitats i grups polítics i reitera el seu interès en la defensa dels interessos generals del ciutadans. No té interès d’anar en contra de cap grup polític, ni de ningú en particular, si no a favor que els ciutadans de les comarques d’Osona i del Ripollès tinguin la mateixa facilitat per accedir als serveis de l’administració que qualsevol altre ciutadà de Catalunya.

Tercer, la Plataforma per l’Alt Ter convida la resta de municipis a sumar-se a la moció presentada a tots el municipis durant el mes de maig i juny d’enguany.
Estem esperançats, desprès de les visites realitzades, que el nombre de municipis adherits continuarà en augment.

Quart, fem una crida al ciutadans i a les entitats de les dues comarques adherir-se a la plataforma i perquè continuï el treball per tal que la reivindicació sigui coneguda pels tots el ciutadans de les dues comarques.

Osona – Ripollès, 10 de novembre del 2005


27 d'octubre de 2005

DOTZE AJUNTAMENTS AMB LA VEGUERIA DE L’ALT TER

Dotze ajuntaments d’Osona i el Ripollès han aprovat per ple demanar que es creï una vegueria pròpia per a aquestes dues comarques en el futur mapa territorial de Catalunya. La xifra es pot duplicar durant el proper mes de novembre.

El Govern de la Generalitat està construint des de fa anys el mapa de set vegueries, que ha de substituir el de les actuals quatre províncies. Al nou mapa, Osona es situa a la Vegueria de la Catalunya Central, mentre que el Ripollès és desmembrat i encabit en tres vegueries diferents: El Baix Ripollès a la Catalunya Central, la Vall de Camprodon a la Vegueria de les Comarques Gironines, i la Vall de Ribes a la Vegueria de l’Alt Pirineu.

I encara que qui haurà d’aprovar el mapa és el Parlament de Catalunya, des de fa uns anys el Govern català ja hi està adaptant tots els serveis. Quan algú de Ripoll té una urgència i no se’l pot atendre als hospitals més propers, ha de tenir clar que el seu hospital de referència és el de Manresa, perquè és allà on s’ha situat el centre del servei sanitari per a la Catalunya Central. Si el qui truca és de Ribes de Fresser ho fa a Puigcerdà, des d’on es centralitza el servei per a l’Alt Pirineu. En camps com el Transport Sanitari, els Mossos d’Esquadra, el Turisme Rural i tants d’altres passa el mateix.

La raó d’aquesta distribució respon, segons els seus dissenyadors, a la voluntat de descentralitzar el poder administratiu i d’acostar els serveis als ciutadans. Però en cap moment s’ha consultat els ciutadans sobre les seves necessitats. Però ara, dotze ajuntaments han opinat, i, com ja s’ha dit, és una xifra que en el transcurs del mes de novembre es pot duplicar. Aquests ajuntaments, l’òrgan administratiu més proper al ciutadà, han dit que el mapa que veritablement acostaria els serveis als ciutadans d’Osona i el Ripollès és el que inclogui la Vegueria de l’Alt Ter.

Els deu ajuntaments favorables a la Vegueria de l’Alt Ter són: El Brull, Muntanyola, Sant Martí de Centelles, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Maria de Besora, Sobremunt, Sora, Taradell, Tona, Vidrà (a Osona), i Campdevànol (al Ripollès).

La Vegueria de l’Alt Ter és possible, i des del nostre punt de vista, des del dels dotze ajuntaments que ja s’hi han mostrat favorables, i des del dels ajuntaments que s’hi posicionaran properament, és la millor manera d’aconseguir que no hi hagi ciutadans de primera i de segona, si no que tots tinguin la mateixa accessibilitat als serveis públics als quals tenen dret.

27-X-2005



Pere Jordi Piella i Ramon Muntanyà, a l'acte de Prada.

25 d'agost de 2005

Comunicat conjunt 05: Presència de les plataformes per la Vegueria de l’Alt Ter i per Una Vegueria Pròpia al debat territorial organitzat per la UCE.

El debat territorial obert a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada ha comptat amb la intervenció de les plataformes ciutadanes per la Vegueria de l’Alt Ter (Osona i Ripollès) i per la Vegueria Pròpia (Garraf, Baix i Alt Penedès i Anoia).

Ambdós col·lectius han explicitat de forma contundent la seva posició després de la confusió generada a l’entorn de la possibilitat que el debat territorial podriahaver de dependre del posicionaments polítics a l’entorn de l’Estatut.

Es considera que el territori no es mereix ser situat en un segon terme, sinó que ha de ser discutit a partir del mateix moment que s’ha plantejat la divisió territorial de Catalunya.Les plataformes reivindiquen que aquesta divisió es faci a partir de les realitats socials, històriques, econòmiques, identitàries d’unes regions molt concretes del país, que consideren que tenen prou entitat per a ser tingudes en compte.

Finalment, també es plantejala necessitat que el govern del país sigui veritablement descentralitzat, cosa que comportaria una democratització més real i un reconeixement més explícit del principi de subsidiaritat reivindicat des de sempre per les institucions del país.

En una roda de premsa posterior es va traslladar als mitjans de comunicació la raó de ser de les plataformes i la necessitat que la veu del territori sigui escoltada i tinguda en compte un moment que aquest tema es té intenció de posar-lo sobre la taula

El diàleg és una eina imprescindible en la democràcia que estem construint entre tots. El govern de Catalunya hauria d’aprendre de la Universitat Catalana d’Estiu i fomentar el debat territorial.

Universitat Catalana d'Estiu
Prada de Conflent
24 d’agost del 2005

................................

COMUNICAT 44 – 25 d ‘agost del 2005

Defensa de la proposta de les vegueries de l’Alt Ter i del Penedès, en el debat territorial de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent.

El debat sobre la futura divisió territorial va continuar amb les ponènciesde dos ex alcaldes, Pere Jordi Piella I Ramon Muntanyà de Ripoll i Vic respectivament, les capitals de les comarques que reclamen la vegueria de l’Alt Ter. El títol de la ponència ha estat, “L’organització territorial, al cap de vint anys. La visió personal de dos antics alcaldes”.

S’ha fet un recorregut de l’evolució que ha sofert l’administracióterritorialal llarg dels anys de democràcia. S’han analitzat les possibilitats de futur, quela nova situació política aporten, la proposta de divisió territorial del Conseller Sr. Carretero, i també el nou marc normatiu que pot permetre el nou Estatut.

Estava present entre el públic l’alcalde de Ribes de Freser que en una intervenció ha volgut deixar clar que l’Ajuntament de Ribes de Freser, població que té2.100 habitants dels prop de 2.500 que té La Vall de Ribes,mai ha demanat pertànyer a la Vegueria de L’Alt Pirineu, com afirma el Conseller Sr. Carretero.

En l’ampli debat obert ha quedat clar que la proposta del Sr. Carretero de fragmentar la comarca del Ripollès en tres vegueries és una aberració i encara més la incorporació del Ripollès o part del mateix en la circumscripcióde Manresa.

Prada de Conflent, 25 d’agost del 2005


29 de juliol de 2005

COMUNICAT 43

L’Eix Transversal Ferroviari: benefici per a Osona, perjudici per al Ripollès i afiançament objectiu del model de creixement metropolità contra el qual lluita la Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter.

El projecte d’Eix Transversal Ferroviari (ETF) presentat des de la Generalitat de Catalunya provoca a la Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter un seguit de dubtes.

D’entrada, sembla innegable que aquesta nova infraestructura comportarà un benefici per a Osona, comarca que la nova via travessarà en el seu pas cap a Girona provinent de Lleida. Ara bé: serà el mateix benefici que li comportaria una adaptació a les necessitats evidents i objectives de la línia internacional Barcelona-La Tour de Querol? És un dubte raonable, tenint en compte que, fins ara, aquesta ha estat una de les vies de sortida cap a Europa de les mercaderies i els passatgers provinents de la zona de Barcelona i que, en canvi, amb el projecte presentant, es potencia el recorregut Martorell-Manresa-Barcelona. No es tracta exclusivament d’un benefici econòmic. És evident que amb el traçat presentat es potencien unes zones en detriment d’altres, però també ho és que aquesta infrastructura no dóna resposta a les necessitats de servei de les persones que diàriament utilitzen la línia Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol.

Sembla clar que la nova via no comportarà cap tipus de benefici per al Ripollès. Lluny de contribuir a posar-hi remei, l’ETF amplia l’esquerda que ja existeix entre els ciutadans de primera i els ciutadans de segona, ja que aïlla completament aquesta comarca. A la Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter pensem que el projecte inicial dibuixava un traçat molt més racional. Des de Vic s’aprofitava la via ja existent i a Ripoll es creava una bifurcació cap a Olot i Figueres per una banda, i cap a Puigcerdà per l’altra. D’aquesta manera, es potenciaven dos corredors de sortida de mercaderies i viatgers cap a Europa, acostant-se de manera més eficaç a la idea de descongestió del corredor mediterrani i potenciant, realment, unes ciutats intermitges que ara queden oblidades. I encara suposava un altre benefici: es pal•liava de manera considerable el dèficit endèmic d’infraestructures de la zona del Ripollès, que ara, en canvi, ha de continuar confiant en la política de subvencions que és menys eficaç a l’hora de crear un teixit econòmic potent i estable.

Ens sobta i ens preocupa que s’hagi anunciat un projecte amb calendari, terminis d’actuació i pressupost detallat, sense dedicar la més mínima atenció a la línia internacional Barcelona-La Tour de Carol, que diàriament soluciona les necessitats de transport de milers de persones. Ens preocupa que mentre per al tren projectat s’auguren velocitats d’entre 160 i 250 quilòmetres per hora, el tren de Barcelona a Puigcerda de camí cap a Europa no pot passar de les velocitats màximes que aconseguia durant el segle XIX, o que, per seguretat, el mateix tren hagi de reduir el seu ritme fins a un punt ridícul per travessar el pont del Congost.

Des de la Plataforma pensem que el traçat de l’ETF pel qual s’ha optat potencia la creació d’una tercera corona que no fa sinó afiançar el creixement de Catalunya en arcs metropolitans, un tipus de desenvolupament que el mateix projecte assegura que vol evitar. Malgrat l’intent lloable de dotar el país de la transversalitat que històricament li ha mancat en el capítol de comunicacions, no veiem tan clar que això es pugui traduir en reequilibri territorial quan, alhora, el projecte preveu una connexió amb Barcelona a través de Manresa i Martorell i oblida completament algunes comarques com la ja esmentada del Ripollès o la de la Garrotxa, que es converteixen en el pati del darrere del país. El Ripollès no només necessita subvencions sinó la creació d’infrastructures sostenibles pel territori que permetin un creixement equilibrat.

Així doncs, s’opta per un model de creixement que potencia els pols d’atracció de l’àrea metropolitana, i que deixa l’expressió reequilibri territorial en el més pur pla teòric. Com en el debat de la nova divisió territorial que constitueix l’origen de la Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter detectem aquí una intervenció més partidista que social, que en cap cas lluita contra les desigualtats dels habitants del país, i que aprofundeix en un creixement d’expansió metropolitana que Catalunya no es mereix.

Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter – 29 de juliol del 2005


11 de juliol de 2005

COMUNICAT 42

Un nou pas en la política de fets consumats del Govern de la Generalitat. Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’adapten al mapa inexistent de les set vegueries.

El Govern de la Generalitat ha fet un nou pas dins de la seva política de fets consumats pel que fa a la nova organització territorial de Catalunya. Com ja ha fet amb tants serveis (sanitat, policia, turisme, emergències...) ara són els relatius al Departament de Medi Ambient els que s’adapten al mapa de set vegueries. Així doncs, des del 16 de juny (data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC) la comarca d’Osona passa a dependre dels serveis territorials de la Catalunya Central, mentre que el Ripollès (de moment sencer), continua adscrit a la Vegueria de Girona, formada per les mateixes comarques que la província actual, excepte la Cerdanya.

Més enllà de les qüestions pràctiques que aquest canvi comportarà (i que de cap manera signifiquen un reequilibri territorial ni una descentralització per a osonencs i ripollesos), novament es fa palès que el Govern no espera a que el Parlament es posicioni sobre el nou mapa de Catalunya. No espera a que el poble estigui d’acord amb les seves propostes. No espera a fer de la política matèria de debat i diàleg i prefereix optar per models en absolut participatius si no, ben al contrari, massa similars a d’altres que ja crèiem erradicats d’una societat democràtica i lliure.

I a banda d’això, i tenint en compte que des de la Generalitat s’està prement al màxim l’accelerador per poder aprovar el nou Estatut abans de finals d’any (on en principi s’ha de donar llum verda al mapa de vegueries), des de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter ens preguntem quin sentit té voler córrer tant. Quin sentit o quin benefici per als ciutadans afectats tenen els canvis que s’han aplicat a Medi Ambient. És completament lícit fer-se aquestes preguntes, sobretot si tenim en compte que, tal i com recull el mateix decret publicat al DOGC, els canvis decidits no seran efectius fins que s’aprovi el nou mapa. És a dir, s’imposa una divisió territorial no aprovada, per tant il·legal, i a més a més es diu que, fins que no funcioni, els osonencs hauran de continuar desplaçant-se a Barcelona quan no puguin resoldre els tràmits en matèria de Medi Ambient a Osona. I els ripollesos hauran de continuar patint una distribució territorial que en els darrers 150 anys no els ha aportat cap tipus de benefici.

És per tot això que des de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter continuarem treballant per fer sentir la nostra veu, i denunciant el que considerem greus irregularitats per a una democràcia participativa com la que desitgem, on els polítics siguin persones al servei del poble, i no els seus amos. Estem absolutament en contra de la democràcia de l’embut.

Plataforma per a la Vegueria de l’Alt Ter


30 de juny de 2005

Reportatge: 48 fotos
Festa AltTerNativa
Va tenir lloc a la plaça Major de Vic la festa promoguda per la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter, dins dels actes de la Festa Major

Amb actuacions infantils (Cop de Clown, Tres pèls teatre) i musicals (Galls Dindi, Mel i Mugró, Coral Canigó, Ricard Puigdomènech, Pep Sala i Antònia Font) a més de coca i xocolata.


Amb les camisetes reivindicatives posades, una nodrida representació de la Plataforma per l'Alt Ter va assistir el 30 de juny a la presentació al MIT Manlleu del Grup Osonenc de Geògrafs. Era present a l'acte Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Santi Ponce hi va pronunciar la conferència "Osona en el planejament territorial de Catalunya".


Dijous, 30 de juny de 2005 , de 3 a 4 de la tarda

El programa Si més no, de Catalunya Ràdio, debat la divisió territorial. Els convidats són el conseller de Governació de la Generalitat, Joan Carretero; el geògraf Jesús Burgueño; el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ferran Bel; I l'aparellador Josep Cullell, membre de la Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter, en representació d'aquesta i de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, a la zona del Penedès, les dues entitats crítiques amb la proposta del mapa de 7 vegueries feta des del Govern de la Generalitat.
 
Dijous, 30, a les 8 del vespre
El secretari de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, Oriol Nel·lo, serà al Museu Industrial del Ter, a Manlleu, el proper dijous 30 de juny, a les 8 del vespre, amb motiu de la presentació del Grup Osonenc de Geògrafs (GOG) del Centre d'Estudis Socials d'Osona (CESO).
 
 Divendres, 1 de juliol, a partir de les 7 del vespre
Festa AltTerNativa, amb actuacions infantils (Cop de Clown, Tres pèls teatre, Pep López i Sopars de duro) i musicals (Galls Dindi, Mel i Mugró, Coral Canigó, Ricard Puigdomènech, Pep Sala i Antònia Font) a més de coca i xocolata.
 
 Diumenge, 3 de juliol, a partir de les 12 del migdia
Jornada castellera. Hi haurà, entre d'altres colles, les dels Sagals d'Osona i Castellers de Vilafranca, que lluiran pancartes a favora de la Vegueria de l'Alt Ter i la Vegueria del Penedès Històric.
 

Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter


22 de juny de 2005

PRESENTACIÓ DE LA PLATAFORMA PER LA VEGUERIA DE L’ALT TER I LA PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA AL COL·LEGI DE PERIODISTES

“Quan la classe política defensava l’Estatut del 1975, defensava una identitat històrica, la de Catalunya. Ara no vol entendre que la Vegueria de l’Alt Ter (Osona i el Ripollès) i la Vegueria del Penedès Històric (Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia) puguin tenir, també, una identitat pròpia”. Aquesta frase, esmentada a tall de preàmbul pel cardiòleg osonenc Antoni Bayés de Luna, resumeix els objectius de les plataformes que defensen la creació d’aquestes vegueries en el futur mapa de Catalunya, i que s’han presentat aquest dimecres en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Les dues plataformes fa temps que caminen, i des de fa uns mesos ho fan coordinadament. En la roda de premsa han denunciat la imposició del mapa de set vegueries que està fent el Govern de la Generalitat, així com el baix concepte de democràcia que s’utilitza des de diferents òrgans gubernamentals, on no es consideren les plataformes interlocutors vàlids.

El geògraf Jaume Font ha aprofundit en aquest aspecte. Al seu entendre “mai ningú ens ha justificat el perquè de 7 vegueries. No hi ha cap estudi solvent que avali la proposta i, en canvi, cada cop que s’ha estudiat amb profunditat el tema han sortit nou àmbits ben definits, Alt Ter i Penedès Històric inclosos”. Segons diu, hi ha raons històriques, demogràfiques, geogràfiques i econòmiques que defineixen aquests territoris, conformats per mig milió de persones.

Pere Jordi Piella, president de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter i exalcalde de Ripoll, ha advertit que “la classe política ha de vigilar de no retornar al despotisme il·lustrat. El segle XXI reclama una democràcia participativa, com ho demostren les nombroses plataformes ciutadanes que estan sortint per tot arreu”. Piella es pregunta: “Si podem discutir per on ha de passar la línia de Molt Alta Tensió que ha de connectar Catalunya amb França, perquè no hauríem de discutir on s’engloba el Ripollès”.

Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, el seu president, Fèlix Simón, recorda que les vegueries seran “un àmbit de decisió política”. Tal com Piella, adverteix que “cal un consens del territori”, i incideix en realitats inqüestionables que defineixen un territori amb idiosincrasia pròpia, com ara la vinya, que “no entén de límits establerts per l’home”. Al seu parer, aquestes sinèrgies “es perdran si es divideix el territori”.

Per últim, Enric Ases, també de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, ha recordat que “s’han de tenir en compte les lògiques del territori. Dins de la vegueria, tant ens fa on sigui la capital. El què cal és que els centres de decisió siguin allà”. Ases concloia assegurant que “volem ser el que històricament ja som, i no que ens canvïin la identitat només perquè algú ho ha decidit sense solta ni volta des d’un despatx del Passeig de Gràcia”.


COMUNICAT 38

Sobre el projecte de línia de 400 kv que travessa l’Alt Ter  

Davant la confusió que generen els globus sonda o propostes sense argumentació provinents del Govern de la Generalitat, la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter es creu en l’obligació de potenciar els contactes i relacions entre les comarques d’Osona i el Ripollès per reforçar i reivindicar el paper d’agent actiu d’aquest territori en la presa de decisió de les qüestions que l’afectin.

És per això que, davant de la proposta de la línia elèctrica de 400 Kv que tanta estupefacció ha causat a ambdues comarques, vam proposar a l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, i a l’alcalde de Vic, Jacint Codina, fer una roda de premsa conjunta perquè manifestessin el posicionament personal i els dels respectius ajuntaments sobre la qüestió.Des de la Plataforma volem deixar clar que aquest és un camí positiu de treball, i que no renunciarem a desenvolupar-lo cada vegada que faci falta per tal que el territori es manifesti.

Tanmateix, creiem que, com a associació que defensa la idiosincrasia del territori format per les comarques d’Osona i el Ripollès, també estem obligats a prendre posició en el debat sobre la línia elèctrica. Creiem, com hem dit sempre, que aquesta nova polèmica és una mostra més del fet que ens manca l’estructura territorial administrativa i política per defensar la multitud d’interessos comuns que tenim en la no reconeguda Vegueria de l’Alt Ter.És inadmissible que una infrastructura no prevista fins ara, que no presta cap servei a Osona ni al Ripollès, sense debat ni consulta, i simplement perquè ha estat rebutjada pels gironins, es vulgui imposar a aquestes comarques.

No acceptem que no s’expliquin clarament els projectes reals, que no són únicament substituir els cables o les torres de l’actual traçat de línia, si no que la impossibilitat de desconnexió impliquen fer un nou traçat paral·lel a l’existent.Queda clar, doncs, que la manca d’organismes territorials que articulin la participació en els òrgans de govern de Catalunya ens perjudica greument. La plataforma ha pres l’acord d’encaminar esforços per propiciar la coordinació dels polítics, les administracions i els organismes afectats existents en les dues comarques per tal que Osona i el Ripollès es puguin expressar en aquest afer i en qualsevol altre que l’afecti.

Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter

Ripoll, 8 de juny del 2005


Article de Jacint Codina, alcalde de Vic, al diari Regió 7 de Manresa
(22-IV-2005)

Abans que res, hem de saber de què estem parlant

El primer que convindria de fer és definir amb precisió les fites que perseguim. En aquest sentit, crec que podríem estar d’acord en que el principal objectiu del nou Estatut és l’assoliment d’un major poder polític, el del nou finançament l’obtenció demés capacitatfinancera per atendre les noves demandes iel de la nova llei electoral millorar la qualitat de la nostra democràcia. Seguint aquesta lògica, em sembla raonable establir com a principal objectiu del nou model d’organització territorial l’assoliment d’un major equilibri entre els diferents territoris que integrem la nostra nació.

Hem començat, però, la casa per la teulada debatent desordenadament límits, nombre i capitalitats, sense saber encara què és una vegueria. Portem quinze mesos de debat i encara ningú ha respostcap de les tres qüestions cabdals: què és (i què no és) una vegueria, qui paga i a quina administració substitueix la vegueria. Hores d’ara, per no saber, ni tant sols sabem quin Departament de la Generalitat liderarà el debat. Des del pragmatisme crec que ja faríem molt si qualsevol dels tres consellers implicats (Saura, Nadal i Carretero) ens indiqués si la vegueria ha de ser un àmbit de descentralització de la Generalitat, si per contra ha de ser un àmbit local semblant al que són avui les Diputacions, o bé si es pretén que sigui la barreja de les dues coses. Per dir-ho en altres paraules: si el veguer serà el delegat del Govern, el president de la Diputació o ambdues coses al mateix temps.

En el dia d’avui tampoc ningú ens ha aclarit qui paga. Ningú ens ha aclarit (ni demanat) si el finançament de la vegueria provindrà de la Diputació o de la Generalitat. Particularment tinc criteri clar al respecte: els diners de les Diputacions han de ser exclusivament per al finançament dels ajuntaments.

I, posats a no saber, tampoc sabem quina administració desapareixerà per donar pas a la nova vegueria, si els Consells Comarcals o les Diputacions. I en aquest sentit, em sembla exigible que abans de fer qualsevol pas cal garantir que la Vegueria no serà una nova administració sumada a les existents i sustentadasobre les espatlles del sofert contribuent.

Sincerament, amb tants interrogants sobre la taula, aprecio més disfuncions que avantatges en la nova figura de la vegueria tant des del punt de vista de la gestió, organització, competències o finançament per no parlar de la seva concordança amb les noves circumscripcions electorals que establirà la futura Llei Electoral. O és que algú s’imagina unes Vegueries sense representació política pròpia al Parlament, al Congrés dels Diputats i al Senat? Unes vegueries de segona.

No sé veure que el millor enquadrament de la ciutat de Vic i de la nostra comarca, sigui aquell que trenca importants lògiques i consolidades inèrcies territorials com les que es donen en l’àmbit de l’Alt Ter per imposar-ne de noves. En funció de quina sigui la resposta a alguns dels interrogants plantejats, tant la nova estructura veguerial, com la inclusió d’Osona a una possible Vegueria de la Catalunya Central, podria fins i tot abocar-nos a un important retrocés. En aquest sentit, no cal que els digui que la primera responsabilitat de tot polític electe és intentar impedir-ho.

Des del respecte a totes les posicions, per devoció i per obligació defensaré amb fermesa el que millor respongui als interessos legítims de la ciutat de Vic. És per això que reivindico una discussió rigorosa, sense apriorismes i capaç de debatre també aquelles propostes que, com la vegueria de l’Alt Ter, han nascut del territori.

Jacint Codina i Pujols
Alcalde de Vic


Comunicat conjunt 02

Membres de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter i de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Anoia+Alt Penedès+Baix Penedès+Garraf) es reuneixen amb el Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El passat dimarts 26 d’abril a les 17:30 hores es varen reunir a la Seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, membres de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter i de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf) amb el seu degà, el senyor Joan Brunet.

En primer lloc se li va fer una explicació de les finalitats de les plataformes, alhora que del fet que, des de fa uns mesos, ambdues han iniciat una tasca de col·laboració conjunta per donar més força a la postura discordant amb el Govern de la Generalitat.

Posteriorment es vaposar de manifest i es va lamentar la poca sensibilitat dels grans mitjans de comunicació amb seu a Barcelona vers el territori i les notícies que s’hi generen, fet que comporta una repercussió pràcticament nul·la d’iniciatives com les nostres, malgrat tenir el suport d’una part importat de la massa cívica del territori on actuen.

El Degà del Col·legi de periodistes va mostrar-se en tot moment molt receptiu amb les demandes de les Plataformes i va fer propostes d’actuació i indicacions per aconseguir una major eficiència en la difusió de les reivindicacions de les Plataformes. Una de les indicacions, per exemple, passa per fer ús dels organismes de control dels mitjans públics, com ara el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que vetlla perquè aquests mitjans no vulnerin els drets dels ciutadans.

El Degà va oferir també la seva col·laboració posant a disposició la Seu del Col·legi per fer una presentació pública de les dues plataformes. Alhora, va cedir la mateixa seu com a punt d’informació de l’activitat que generen les plataformes, de tal manera que sigui fàcil per als col·legiats accedir-hi.

Els membres assistents de les dues Plataformes varen fer una valoració molt positiva d’aquesta reunió amb el Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Sr. Joan Brunet, per la seva cordial recepció, per mostrar-se altament receptiu i per la col·laboració oferta.

Barcelona, 27 d’abril del 2005


COMUNICAT 35

Celestino Corbacho, president de la Diputació de Barcelona: “És totalment impensable que una nova distribució territorial de Catalunya s’apliqui sense escoltar la veu del territori”.

La Plataforma es va reunir el passat 14 d’abril a la tarda amb el president de la Diputació de Barcelona, i alcalde de L’Hospitalet, senyor Celestino Corbacho. Després d’escoltar atentament els nostres arguments en pro de l’Alt Ter podem dir que el màxim dirigent de l’administració provincial de Barcelona va demostrar un elevat nivell polític, així com un tracte amable, franc i cordial. Des de la Plataforma considerem molt positiva l’entrevista, i ens adonem de la sensibilitat de Celestino Corbacho davant qüestions com la que ens ocupa, una sensibilitat que segurament prové de la seva llarga experiència política al capdavant d’un municipi com l’Hospitalet, on la gestió del dia a dia exigeix molt de sentit comú. Al nostre parer, això el converteix en un dirigent que toca de peus a terra i parla sempre de problemes reals. No és pas precisament un país virtual el que té al cap el senyor Corbacho.

Mostra d’això que diem són diverses afirmacions seves, com ara que una nova divisió territorial de Catalunya no funcionarà si s’aplica per decret o bé que per a ell seria “impensable que la divisió es tirés endavant sense escoltar la veu del territori”. En el punt concret que ens ocupa el senyor Corbacho va afirmar que, des del seu punt de vista, “la Catalunya Central és un àmbit molt forçat”. És per això que opinions com aquestes ens encoratgen a seguir treballant per aconseguir, com a ciutadans, tenir una veu real en el debat territorial. Amb tot, no cal oblidar que l’opinió de Celestino Corbacho no és la majoritària dins la classe dirigent catalana, si tenim en compte la política de fets consumats que tant el govern autonòmic anterior com l’actual han aplicat a l’entorn d’aquesta qüestió, sense descartar pràctiques maquiàvèliques com la d’atiar l’esmicolament del Ripollès, posant tres fronteres al mig de la vall.

El president de la Diputació de Barcelona va assegurar que l’ens que dirigeix no s’oposa als canvis que aquest debat preveu, però adverteix que s’han de fer ben fets. Per exemple, considera que, per aconseguir un aparell eficaç, les noves administracions s’hauran de nodrir de les que hi ha actualment. Si no, es cauria en la duplicació d’aparells, “un luxe que aquest país no es pot permetre”, en paraules seves. En aquest sentit va ser taxatiu: “la nova administració no hauria de costar més diners que l’actual”.

Celestino Corbacho considera prou important el tema com perquè es faci a poc a poc i de manera participativa, donant un termini prou ampli perquè tothom opini, i es vagin paint els canvis. Malgrat la lògica de les seves paraules, des de la Plataforma li vam fer veure que el Govern de la Generalitat sembla preferir fer propaganda constant del mapa de vegueries que ja dóna per bo, el de set. Qualsevol informació que es facilita als mitjans de comunicació, per exemple, pren ja com a vàlid aquest mapa, i els mitjans el recullen sense ni qüestionar-se el seu origen.

Després d’escoltar les inquietuds de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter, Celestino Corbacho es va comprometre a intentar introduir el sentit comú al debat, aprofitant la seva experiència en la realitat municipal. De la mateixa manera, el president de la Diputació va afirmar que el procés de nova divisió territorial ha de revetir en l’apropament de l’administració al ciutadà i va reafirmar que aquest procés ha d’estar generat sobre la base d’un consens ampli. També en paraules seves, “la divisió que s’acabi fent ha de servir per resoldre problemes a la gent, no per crear-n’hi més dels que ja té actualment”.

Per últim, des de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter vam formular tres preguntes al president de la Diputació que van quedar sobre la taula:

-Com afectarà la nova divisió territorial al finançament dels ajuntaments?

-Com afectarà la nova divisó territorial a l’organització dels Col·legis Oficials?

-Quina serà la funció exacta d’una vegueria?

Vic - Ripoll, 15 d’abril del 2005


COMUNICAT 34

La Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter reclama als grups parlamentaris que escoltin el territori abans de decidir-se per un mapa de vegueries

La Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter es va reunir aquest dijous dia 7 d’abril a la tarda amb representants dels cinc grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya. En cadascuna de les entrevistes es va fer entrega d’un dossier complet del que han estat aquests dos anys de treball per fomentar el debat i la conscienciació ciutadana, una tasca que creiem que el Govern no realitza. Entre d’altres documents, aquest dossier inclou els 33 manifestos i els 41 articles d’opinió que ha generat fins ara el moviment.

La Plataforma ha plantejat als grups parlamentaris les qüestions següents:

- Primer, la defensa de la viabilitat política, econòmica, social i cultural de la vegueria de l’Alt Ter, tant des de la perspectiva dels interessos locals i comarcals com des d’una visió general de país.

- Segon, denunciar la publicació sistemàtica de les estadístiques i la documentació oficial de la Generalitat, d’acord amb una mapa de 7 vegueries, que encara no ha estat ni discutit ni aprovat pel Parlament. La plataforma sol·licita, en aquest sentit, que s’aturi la publicació de documents d’acord amb aquest mapa apòcrif de 7 vegueries.

- Tercer, propugnar que el debat territorial sigui plural i obert, donant veu al territori, sense que es coarti o es condicioni la llibertat d’expressió i d’opinió dels representants comarcals o locals de les formacions polítiques.

- Quart, que a l’hora d’imposar qualsevol nou mapa es prioritzi la prestació de serveis i l’atenció a la ciutadania per damunt dels interessos immediats dels partits.

- Cinquè, que es respecti la voluntat de la ciutadania i la seva posició .

Resum del contingut de les reunions amb els diferents grups parlamentaris:

Partit Popular: la Plataforma ha estat rebuda pels diputats del Partit Popular Josep Llobet i Manel Ibars, que en tot moment s’han mostrat receptius i sensibles a la nostra reivindicació. Cal agrair també la presència dels membres osonencs d’aquest partitJaume Castanyé, exregidor de l’Ajuntament de Vic, i Josep Paez, coordinador d’Osona, que en tot moment s’han mostrat d’acord amb la idea que el futur mapa territorial català ha de contempar una vegueria formada per les comarques d’Osona i el Ripollès. Cal destacar, en aquest sentit, que el diputat gironí Manel Ibars ha entès perfectament les inquietuds de la Plataforma i, tant ell mateix com en Josep Llobet, s’han compromès a plantejar-les en una propera reunió que el Partit Popular ha de celebrar el mes vinent a Ripoll. A més, s’ha reiterat el suport que ja es va donar a la plataforma en el darrer congrés català del partit, en el sentit de demanar explícitament que en el debat sobre el nou mapa, es doni veu al territori.

Iniciativa per Catalunya: En aquest cas ens ha rebut i escoltat el diputat Jaume Bosch, que ha assegurat que entenia perfectament la reivindicació de la Plataforma i ha afirmat que IC-V no donarà cap consigna als seus militants, en el sentit de donar per bo el mapa de 7 vegueries, i que propiciarà el debat, tant des del territori com a l’interior de la seva formació, .respectant sempre la llibertat d’opinjó dels militants. El diputat d’IC-V va afirmar, d’altra banda, que si el territori es manifesta clarament a favor de la nova vegueria, difícilment es podrà negar el seu reconeixement. Davant del malestar dels membres de la Plataforma sobre la política de fets consumats del Govern de la Generalitat, Jaume Bosch ha assegurat que la qüestió no està tancada, alhora que s’ha compromès a fer arribar al conseller de Participació Ciutadana, Joan Saura, la preocupació de la Plataforma per l’aparició continuada als mitjans de comunicació d’informacions de caire divers que assumeixen el mapa de set vegueries com el definitiu.

Esquerra Republicana de Catalunya: El tercer grup que ha rebut a la Plataforma ha estat Esquerra Republicana de Catalunya, estava previst que ens rebés Joan Ridao, però a última hora problemes d’agenda li ho van impedir. En el seu lloc ens van atendre els diputats gironins Maria Mercè Roca i Alfons Quera, que en més d’un moment de l’entrevista van mostrar signes de no tenir encara massa coneixement de la qüestió territorial. Agraïm, així mateix, la presència en aquesta reunió amb ERC del militant republicà vigatà Josep Maria Dieguez. Els dos diputats han insistit, després d’escoltar les nostres reivindicacions, en que tot està per fer. Des de la Plataforma s’han donat suficients exemples com per desmentir aquesta afirmació, demostrant que s’està fent una imposició sense debat. Hem insistit en el fet que la Plataforma és el semàfor vermell que indica als diferents partits polítics que, en la qüestió de la divisió territorial, no estan fent bé la feina.

Partit dels Socialistes de Catalunya: La quarta entrevista s’ha fet amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. En aquest cas hem estat rebuts pel diputat Roberto Labandera que ens ha dit d’entrada que el partit té una posició molt madura en aquest afer que serà molt dificil de canviar, tot i que ell mateix en ha dit que coneixia i seguia la reivindicació de l’Alt Ter i la del Penedès. La Plataforma li va manifestar la seva sorpresa per la contundència de les seves afirmacions i li va demanar que el seu partit escoltés els arguments de la Plataforma, sense prejudicis i posicions prèvies que donen per feta la divisió territorial en 7 vegueries, sense que hi hagi hagut debat i participació ciutadana. El diputat va dir, en aquest sentit, que ja hi haurà temps per fer el debat durant el període d’al·legacions, reduint la veu del territori a un simple tràmit administratiu en una qüestió de cabdal importància. Aquesta expressió, en boca d’un membre d’un partit actualment al Govern i durant molts anys a l’oposició demostra que no s’està facilitant el debat que reclamem des del primer dia, i confirma les nostres teories de que el nou model territorial serà una decisió imposada, sense tenir en compte la veu del territori, tot i el fet de tractar-se d’un dels canvis més transcendentals del segle per a Catalunya. Aprofundint en aquest concepte des de la Plataforma es va manifestar al diputat que el Govern fa gala d’una actitud que es pot qualificar com una nova mostra de despotisme il·lustrat. Per això vam demanar al diputat socialista que traslladi al seu grup la nostra petició de reflexió, perquè creiem que s’estan allunyant d’allò que veritablement reclama la ciutadania. En el transcurs de la reunió s’ha manifestat al diputat la sorpresa pel fet que el PSC hagi canviat sense raó aparent l’actitud que havia defensat històricament. Amb tot, Roberto Labandera s’ha compromès a traslladar la postura de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter a la resta del grup i a exposar-la en el moment que es doni el debat parlamentari sobre el nou mapa.

Convergència i Unió: Per últim, es va realitzar una cinquena entrevista amb el grup parlamentari de Convergència i Unió. Ens va atendre el portaveu del grup, el diputat Felip Puig. També hi van ser presents els diputats osonencs Francesc Homs i Ramon Espadaler. Primer de tot vam mostrar la nostra preocupació per la manera com el Govern s’aprofita dels mitjans de comunicació per anar introduint el mapa de set vegueries, distribuint informació sobre ordres ben diversos que ja es basen en aquest model sense que el Parlament l’hagi aprovat. Posteriorment se li va fer una explicació detallada del treball que s’ha fet fins a avui, així com del Recurs Contenciós Administratiu contra el Decret-Llei de creació del subdelegat de les comarques centrals. A més, se li van donar els arguments en els quals es basa el nostre treball: relació històrica entre Osona i el Ripollès trencada per la imposició de la divisió provincial. Proximitat dels serveis als ciutadans. I defensa d’un model d’ordenació diferent al que es proposa, que aprofundeix en el concepte de corona metropolitana. El model que nosaltres plantegem està basat en el coneixement i la realitat del territori. El portaveu de CiU es va mostrar molt receptiu i es va comprometre, d’una banda, a escoltar el territori, i de l’altra, a preparar una iniciativa per intentar frenar la propaganda del mapa de set vegueries que des del Govern es fa a través dels mitjans de comunicació. A banda, va donar la raó a les reivindicacions de la Plataforma afirmant que el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll i el potenciament de la via del tren faran més evident la unitat territorial d’Osona i el Ripollès (és a dir, la vegueria de l’Alt Ter).

Altres contactes: En el transcurs de la tarda d’entrevistes al Parlament, la sessió plenària que s’hi desenvolupava va facilitar diferents contactes amb membres destacats del Govern, com ara el Conseller en Cap, Josep Bargalló, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal o el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà. També vam poder contactar amb Josep Lluís Carod-Rovira o Joan Herrera. Durant aquestes trobades de passadís vam poder fer breus explicacions de la nostra postura.

Davant de tot això, des de la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter volem manifestar la nostra satisfacció per l’actitud receptiva de tots els grups, malgrat que reiterem la sorpresa que ens ha causat la postura del PSC. L’opinió defensada pel diputat Roberto Labandera no es correspon, per exemple, amb la del PSC del Ripollès, o amb la de molts militants de la comarca d’Osona, alguns dels quals formen part de la plataforma i ens han acompanyat en l’entrevista. No voldríem pensar que la postura d’un sol grup polític pugui impedir solucionar un error històric comès l’any 1833 amb la divisió de Catalunya en províncies.

Tot i això, estem convençuts, tal i com han manifestat la majoria de grups, que el debat encara és obert, i que els nostres representants polítics escoltaran la veu dels administrats abans de posicionar-se definitivament, en un tema tan transcendent com serà la futura organització territorial de Catalunya, i més tenint en compte que un posicionament clar dels municipis en favor de la vegueria de l’Alt Ter hauria de fer canviar la postura actual del Govern.

Vic-Ripoll, 8 d’abril del 2005


NOTA DE PREMSA 03/04/05

El passat dissabte dia 2 d’abril una representació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Anoia+Alt Penedès+Baix Penedès+Garraf) formada pels màxims responsables d’entitats com l’Òmnium Cultural, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Salvem el Penedès, així com destacats membres de la societat cultural i política local es va reunir a Vic, en l’incomparable marc del Temple Romà, amb la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter. La reunió va constar de dues parts:

PRIMERA PART:

Cada plataforma va informar de la tasca duta a terme fins ara, valoració de la situació actual i de les accions i planificació que poden fer de cara al futur. No hem d’oblidar que la Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter compta amb un bagatge de dos anys de funcionament mentre que la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Anoia+Alt Penedès+Baix Penedès+Garraf) ha començat les seves accions enguany.

Les dues plataformes varen constatar la total manca d’informació sobre la nova divisió territorial, així com, la necessitat que hi hagi un debat entre la societat. Cal que el Govern informi i que permeti la participació ciutadana en una qüestió tan cabdal.

SEGONA PART:

Es varen adoptar els següents acords:

1.-Adhesió recíproca: Cada plataforma s’adhereix al manifest i reivindicacions de l’altra.

2.- Actes i accions conjuntes: A partir d’ara s’acorda que s’organitzaran actes i accions de manera conjunta, per tal de que puguin assolir un major ressò.

3.- Coordinació entre les dues plataformes: Tot i que darrerament ja existia una certa coordinació entre les dues entitats, a partir d’ara s’estableix una coordinació més estreta. La comunicació entre les dues plataformes serà constant. Representants de les dues plataformes es reuniran mensualment i ininterrompudament hi haurà un contacte i seguiment per vies telemàtiques.

Aquesta jornada ha estat valorada molt positivament per ambdues parts perquè ha suposat un impuls molt important per les respectives campanyes obrint moltes noves oportunitats d’actuació amb una major força per defensar-les.

Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter

Plataforma per una Vegueria Pròpia (Anoia+Alt Penedès+Baix Penedès+Garraf)

Vic, 3-IV-2005


Sobre el ple del Consell Comarcal d’Osona del 31 de març del 2005

La Plataforma per la Vegueria de l’Alt Ter lamenta profundament l’espectacle que s’ha viscut al Ple del Consell Comarcal d’Osona del dia 31 de març. Una moció presentada per CiU amb el títol ‘Proposició d’adhesió al manifest per a la creació de la Vegueria de l’Alt Ter’ en va propiciar una altra consensuada per PSC, ERC i ICV, presentada com una esmena a la totalitat de la primera, amb el títol ‘Moció sobre l’ordenació territorial de Catalunya’. Després d’una discussió entre els membres del ple sobre si la segona anul·lava la primera o si bé s’havien de votar totes dues es va acordar la primera opció. Davant d’aquesta perspectiva, els representants de CiU es van aixecar i van marxar de la sala.

Davant d’aquests esdeveniments, volem puntualitzar un seguit de fets.

La Plataforma es defineix com una associació plural, oberta, independent i dialogant i no deixarem que cap partit pugui fer un us partidista del nostre treball, que el 12 de maig farà dos anys que dura.

Creiem en la democràcia, el diàleg i la independència de cadascú i pensem que l’esperit que ens mou està en sintonia amb les tesis del Govern de la Generalitat, que fins i tot ha creat un Departament de Participació Ciutadana. Aquest és el nostre principal objectiu: participar. I creiem que, en assumptes que tinguin una repercussió directa sobre els ciutadans, els interessos d’aquests han d’estar per sobre de les consignes de partit. No és admissible que els nostres representants es justifiquin en el fet que han estat escollits pel poble per defensar decisions que hi van en contra.

Pel que respecta als partits, primer: agraïm a CiU la presentació de la moció, en que es sol·licitava l’adhesió a la Plataforma i un reconeixement de la tasca que porta a terme des de fa dos anys, tot i que pensem que hauria estat encomiable una tasca prèvia de recerca de consens, respectant la independència o forma de fer política que com a partit puguin utilitzar. Per nosaltres el mes important, en aquest tema es buscar el consens.

Segon, agraïm al representant d’ICV les seves paraules i la seva postura de suport a la vegueria de l’Alt Ter, tot i que després el seu vot fos favorable a la segona moció. És un vot que, creiem, amb molt de respecte, no s’ajustava a la seva justificació.

Tercer, no vam entendre la postura dels representants d’ERC en el debat del Ple,una postura que entenem contradictòria. Primer, accepten la votació de les dues mocions a l’entorn de les qüestions de les vegueries. Després, un silenci sense cap justificació en la votació final.

Quart, ens preocupa la postura poc dialogant i impositiva d’alguns representants del PSC al Ple, una postura que no es correspon amb la trajectòria del PSC i del seus militants comarcals.

Cinquè, com a Plataforma continuarem defensant i donant suport a les determinacions que defensin millor els interessos generals del ciutadans. Creiem en la Democràcia participativa i en les vies de consens per defensar els interessos generals de la ciutadania i continuarem la nostra tasca com a societat civil i de suport a tots el grups polítics en representació a les comarques d’Osona i el Ripollès que defensin una vegueria pròpia, la de l’Alt Ter.

En aquest sentit voldríem manifestar:

A la secció comarcal d’Osona de CiU els voldríem manifestar que el camí pel reconeixement de la vegueria de l’Alt Ter serà llarg i caldrà l’esforç i el consens de tots. Per això els animem a mantenir la seva postura. També voldríem que fessin un esforç cap a les seccions locals i comarcal del Ripollès perquè es sumin a aquesta reivindicació. L’Alcalde de Vic ens ha manifestat el seu suport pel treball de la Plataforma, però creiem que ara tocaria un posicionament més clar i contundent en la defensa de la vegueria de l’Alt Ter, ja que d’aquesta manera defensarà els interessos comarcals i de la ciutat de Vic.

A la secció comarcal d’Osona d’ICV, voldríem felicitar-los pel debat intern que estan portant a terme en aquest tema. Tal com va reconèixer el senyor Xavier Tornafoch en la seva exposició al Ple del Consell Comarcal d’Osona, el Govern no porta a terme cap explicació i ha de ser la Societat Civil qui la realitzi. Ens posem a la disposició de tothom qui ho vulgui per clarificar el debat. Voldríem expressar el nostre reconeixement pel posicionament clar que ICV del Ripollès esta portant a terme en aquesta qüestió.

A la secció local de Vic d’ERC, el nostre agraiment per la postura de diàleg clar i de suport continuat, així com també a l’Alcaldessa de Ripoll, membre d’ERC, que sempre ha tingut una actitud positiva amb la Plataforma i en el debat sobre les vegueries. Els animem a buscar el consens entre els seus representants locals i comarcals, i des d’aquí ens adherim a la petició de l’alcaldessa, recollida aquests dies pels mitjans de comunicació: No a la possibilitat que el Ripollès s’ubiqui a la Vegueria de les Comarques Centrals.

A la secció comarcal del PSC del Ripollès, un dels principalsimpulsorsde la Plataforma, i als que són militants delPSC des de fa molts anys i també són membres de la Plataforma, els animem a continuar la seva tasca independent de les directrius del partit en la defensa democràtica dels interessos de la societat civil, com han demostrat en moltes ocasions i en el cas de la vegueria de l’Alt Ter en particular.

A la secció comarcal d’Osona del PP, agraïm que introduissin una moció en el darrer congrés català del partit a favor de la Vegueria de l’Alt Ter, així com que el congrés l’acceptés. És el primer partit que l’accepta en l’àmbit autonòmic de la formació i esperen que continuïn en aquesta línia d’actuació.

Finalment volem reiterar que continuarem el treball iniciat el 12 de maig del 2003 buscant camins que portin al consens i iniciatives conjuntes entre els partits i la societat civil per millorar i reforçar la democràcia.

Però no acceptarem la manipulació del nostre treball, la crispació política que pot provocar una divisió de la ciutadania, ni les consignes de partit que destrueixen la independència dels nostres representants territorials.

Fem una crida al consens. És per això que presentarem una proposta de la plataforma als consells comarcals d’Osona i del Ripollès i als ajuntaments d’ambdues comarques per aconseguir la seva adhesió per una vegueria de l’Alt Ter, com a expressió d’un territori i d’un sentiment natural.

Ripoll-Vic, 1 d’abril del 2005


ORDRE DEL DIA DE LA REUNIÓ DEL DISSABTE 2-4-2005 DE LA PLATAFORMA PER L'ALT TER, AL TEMPLE ROMÀ DE VIC. 09:30-10:30 HORES.

1- Finançament.
2- Informar sobre la reunió amb El 9 Nou.
3- Proposta recorregut riu Ter en Kayak per Albert Bosch i David López.
4- Valoració situació actual vegueries

En acabar aquesta reunió començarà, al mateix lloc, la reunió amb els membres de la Plataforma per la vegueria del Penedès Històric, amb el següent ordre del dia:


ORDRE DEL DIA DE LA REUNIÓ DEL DISSABTE 2-4-2005 DE LA PLATAFORMA PER L'ALT TER I LA PLATAFORMA PEL PENEDÈS HISTÒRIC, AL TEMPLE ROMÀ DE VIC. 10:30-12:30 HORES.

1- Informar sobre accions de la Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter.
Creació de la plataforma
Debats :
-Montesquiu
-Els Munts
-Col·legi d'Aparelladors d'Osona
-Ripoll
-Debats organitzats per la Universitat de Vic (Camprodon, Manlleu, Ripoll, Vic)
Comunicats
Articles d'Opinió
Web
Sistema de funcionament de la plataforma
Recollida de signatures
Entrevistes realitzades
2- Informar sobre accions de la Plataforma pel Penedès Històric.
3- Propostes d'accions conjuntes.

Un cop acabi la reunió entre les plataformes per la vegueria de l'Alt Ter i per la vegueria del Penedès històric, hi haurà una roda de premsa, aproximadament de dos quarts d'una fins a la una del migdia, igualment al Temple Romà de Vic.

La participació a totes aquestes reunions és oberta, i us animem a que hi participeu.

Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter


2.000 nous ciutadans donen suport a la Vegueria de l'Alt Ter entre la Fira de les 40 Hores de Ripoll i el Mercat del Ram de Vic.

La Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter ha aconseguit l'adhesió de 2.000 nous ciutadans a la Fira de les 40 Hores de Ripoll i el Mercat del Ram de Vic. Concretament, en el primer esdeveniment, celebrat l'11, el 12 i el 13 de març, se'n van aconseguir 400. En el segon, celebrat el 18, 19 i 20, se n'han aconseguit 1.600. La plataforma suma, ja, prop de 3.500 adhesions a títol individual, a banda de les d'una quarantena d'entitats, entre les quals, de recent adhesió, la Penya Barcelonista Plana de Vic, i de les d'una cinquantena d'empreses d'Osona i el Ripollès.

La Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter vol donar públicament les gràcies a tots aquells que, amb la seva signatura, demostren que han entès que la divisió territorial que proposem és la més natural i lògica, per contra de la proposta artificial de set vegueries que ja s'està aplicant des del Govern de la Generalitat, sense l'aprovació del Parlament de Catalunya.

De la mateixa manera, també agraïm la deferència dels ajuntaments de Ripoll i de Vic per facilitar-nos la participació als dos esdeveniments firals, deferència que esperem d'altres consistoris de les dues comarques atès que són molts els ciutadans que ens han donat a entendre que aquest tipus d'accions s'haurien de plantejar a tants municipis d'Osona i el Ripollès com fos possible.

Amb la seva signatura, els nous adherits s'afegeixen obertament a la lluita per no renunciar a cap dels serveis als quals tenen dret com a ciutadans, i això es compleix millor en una vegueria que inclogui Osona i el Ripollès.

Aquesta mostra de suport ens anima a continuar lluitant per l'objectiu que ens hem marcat: la Vegueria de l'Alt Ter.

El proper dissabte 2 d'abril està prevista una trobada al Temple Romà de Vic amb ciutadans de les comarques de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf que també reivindiquen una vegueria pròpia. En la trobada s'estudiaran i es consensuaran iniciatives conjuntes per mostrar el nostre rebuig al mapa de set vegueries.

D'altra banda, el proper dijous 7 d'abril la Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter hem estat convocats a reunir-nos amb membres dels cinc grups polítics amb representació parlamentària, per tal d'explicar-los els nostres punts de vista sobre la futura distribució territorial de Catalunya.

Ripoll-Vic, 22 de març del 2005


ENS HI VOLEM CASAR?

En una entrevista concedida al programa Set Dies, d'El 9 TV, Jordi Valls, alcalde de Manresa, reconeixia aquest divendres que li agradaria que el procés de creació del futur mapa territorial de Catalunya es fes "d'una altra manera", amb "més oportunitats de parlar".

Em va semblar veure-hi, dit amb tots els respectes, la representació del nuvi que demana diàleg per poder pactar amb la núvia com compartir les tasques comunes durant el matrimoni. Però tot i la seva bona voluntat, el nuvi encara no li havia demanat si s'hi volia casar!.

Suposo que Osona i el Ripollès tenen dret a ser consultades, a poder expressar-se i a poder decidir, sense imposicions, en un tema tant important com és la seva ubicació en el futur mapa territorial de Catalunya.

Contràriament al que ha passat a Osona i al Ripollès, a l'Anoia ho han vist molt clar des del primer moment. I amb uns simples acords (Ajuntament d'Igualada, Consell d'Alcaldes i Presidents de Consells Comarcals), el més probable és que es despengi definitivament de la Catalunya Central. Si Osona fes el mateix, quedaria desvirtuat l'actual proposta de set vegueries i probablement s'hauria de replantejar de nou tot el mapa. Per això és tant important la opinió d'Osona (o que Osona no tingui gaires oportunitats d'opinar).

Seguint les declaracions del Sr. Jordi Valls, va al·ludir al fet que el debat ha d'anar molt més enllà de la qüestió de la capitalitat. Estic d'acord amb aquest extrem i, de fet, la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter ha evitat sempre nomenar capitals. Al contrari, defensem una xarxa de ciutats i pobles que sigui eficaç i equilibradora per a Osona i el Ripollès, dins d'una vegueria pròpia..

També fa referència a l'àrea metropolitana i assegura que la rebutja. Crec que entra en una contradicció, ja que crear la Vegueria de la Catalunya Central és donar ales a una tercera corona metropolitana; tot al contrari de distribuir aquesta àrea en tres vegueries: el Penedès Històric (amb l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf); la Catalunya Central (amb el Bages, el Berguedà i el Solsonès); i l'Alt Ter (amb Osona i el Ripollès, obrint la porta a la Garrotxa), amb el benentès, és clar, que hem de respectar la decisió que surti d'aquests territoris. Demogràficament i com a model de creixement, aquestes tres àrees configuren un plantejament diferent al de l'àrea metropolitana, i tenen prou entitat per evitar ser absorbits per la força d'atracció d'aquesta. Amb tots els respectes, crec que a l'alcalde de Manresa li falta una mica de coneixement real d'Osona i el Ripollès.

Tampoc estic d'acord amb els arguments en els quals va fonamentar la seva oposició a la vegueria de l'Alt Ter, principalment el de la demografia. Ell mateix va reconèixer que dos dels tres nous territoris (vegueries) plantejats des del Govern tenen els mateixos o menys habitants que el conjunt d'Osona i el Ripollès (160.000). Això és: Terres de l'Ebre (160.000 persones) i Alt Pirineu (66.000 persones, Val d'Aran inclosa).

Finalment, com advocat, he d'estar totalment en desacord amb la justificació del Sr. Valls a la concentració de jutjats a Manresa en perjudici dels ciutadans d'Osona. Per donar uns exemples, a Figueres (partit judicial de 110.000 habitants) tenen un jutjat penal i un de social. A Tortosa (per uns 150.000 habitants) en tenen també un de penal i un de social. A Reus (per uns 180.000 habitants), dos de penals i un de social. En canvi a Osona (per uns 136.000'habitants) no en tenim cap, ni de penal, ni de social. I a Manresa, per uns 161.000 habitants, n'hi corresponen dos de penals i dos de socials. Oi que no sembla gaire ben repartit?. Si anem a la Catalunya Central, consolidarem aquesta pèrdua de drets. El Sr. Valls parla de diàleg, però hi va haver algú que, des de Manresa, defensés que era més equitatiu posar un jutjat penal a cada comarca?. O potser ja no es recorda de la reacció de quan es volia ubicar a Vic el que ara és el segon penal de Manresa?.

Considero inacceptable que, com diu el Sr. Jordi Valls, la ubicació al Bages d'una presó de tamany mitjà pugui justificar la concentració de Jutjats a Manresa. Si fos així, em pregunto quines contrapartides correspondran a Osona si finalment és travessada de Sud a Nord per la línia d'alta tensió Sentmenat-Bescanó, de 800.000'v, i que serà la més potent de tota Espanya.

Acabo reafirmant la conveniència de que la futura divisió territorial de Catalunya no sigui una imposició com en el seu dia les províncies; ni tampoc venir donada per interessos electorals o de partit. El territori ha de poder participar i decidir el seu futur, i la nova articulació territorial s'ha de fonamentar en una voluntat real d'apropar els serveis als ciutadans.

Alvar Solà Serrabou, Advocat
Membre de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter.

7-III-2005


COMUNICAT 31

La Plataforma dóna les gràcies als partits polítics que s'han posicionat a favor de la vegueria de l'Alt Ter i encoratja la societat civil a reclamar el paper actiu que li pertoca en aquest debat.

La Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter vol donar públicament les gràcies a les diferents agrupacions i seccions de partits polítics que s'han posicionat a favor de la vegueria que defensem en el futur debat sobre el nou mapa territorial de Catalunya. Això és: la secció local de Ripoll del PSC, la secció local de Vic d'ERC, la secció comarcal d'Osona del PP, la secció comarcal d'Osona de CiU, i la secció comarcal del Ripollès d'ICV.

Tot i aquestes manifestacions públiques de suport, des de la Plataforma recordem que seria desitjable la recerca del consens entre totes les forces polítiques d'Osona i el Ripollès, per tal de donar un missatge clar fora de l'àmbit territorial més immediat, i és en aquest sentit que treballem.

També volem manifestar que, agraïments a banda, no estem disposats a renunciar al paper actiu que hem desenvolupat en els prop de dos anys que ja fa que existim. Considerem que la societat civil ha de tenir un rol destacat en un debat de tanta transcendència com el de la nova divisió territorial de Catalunya. En aquest sentit, volem deixar constància que tampoc ens agradaria que el debat fos monopolitzat pels partits polítics, la intervenció dels quals és, d'altra banda, imprescindible.

Creiem que societat civil i partits polítics podem caminar junts en un camí tan important i tan complexe, com ho demostren les nombroses i variades sensibilitats que desperta. No ens agradaria que aquest debat s'utilitzés per la lluita partidista doncs el problema que es planteja va molt més enllà: és el futur del nostre territori.

La plataforma de l'Alt Ter és l'expressió de la societat civil, lliure i transversal doncs hi ha gent de totes les sensibilitats i és precisament aquesta composició plural que fa més creible la iniciativa i la fa crèixer cada dia més. Demanem als partits polítics la responsabilitat que els pertoca i que recolzin aquesta iniciativa en benefici del territori, deixant de banda altres consideracions.

<--- tornar a portada
[email protected]