El buidatge de l'embassament de Sau
Pàgina especial d'osona.com

Materials gràfics i reportatges de fotos

Fotos de la vall de Sau abans del pantà (anys 50)

Pàgina sobre el pantà de Sau

Pàgina del 40 aniversari del pantà de Sau (2003)

El pantà de Sau, qüestionat (2004)

El descens del nivell ha deixat al descobert l'església. Moltes persones estan visitant el lloc aquest mes de setembre (11-IX-2005)

El bloqueig dels accessos efectuat per la Generalitat està causant embussos de trànsit al final del camí de Sant Romà (24-IX-2005).

Imatges detallades de les accions de descàrrega de vaixells del 4 d'octubre de 2005 i de l'estat de l'embassament a la zona de Sant Romà.

Fotos antigues de la vall i de Sant Romà (des de 1906)


El tema és a debat al fòrum d'osona.com


24 de novembre

Espadaler vol saber com es van gastar els 300.000 euros de l'operació Sau

El diputat osonenc de CiU ha presentat una pregunta al conseller de Medi Ambient per saber quan va costar l'anomenada "operació Sau": "S'han llençat els diners de qualsevol manera per fer una operació a mitges que no ha servit absolutament per res". La premsa ha publicat que el cost va ser de 300.000 euros, dels quals les dues terceres parts van ser per als estudis i la resta de despeses de personal i maquinària. (Cliqueu per veure el vídeo).


2 de novembre

El risc de restriccions d'aigua s'ajorna fins a la primavera

Joaquim Elcacho
Les pluges del mes d'octubre allunyen el risc de restriccions en el subministrament d'aigua potable gairebé fins a la primavera vinent. Fins i tot en el cas que no plogués gens durant els pròxims mesos, l'aigua acumulada actualment als embassaments és suficient per arribar fins al mes de febrer sense haver d'aplicar el decret de mesures urgents contra la sequera, i fins a l'abril perquè les suposades restriccions afectessin als usuaris domèstics, segons el balanç presentat ahir pel gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jaume Solà.

L'augment de les reserves als embassaments (40 hectòmetres cúbics durant l'octubre) i als aqüífers (aigües subterrànies) han fet possible, d'altra banda, que dues terceres parts de Catalunya hagin deixat d'estar afectades per les mesures d'excepcionalitat per sequera. El gerent de l'ACA va recordar que, a banda de les pluges, la col·laboració dels ciutadans, els municipis i els pagesos "ha estat molt important per estalviar aigua en els moments més difícils de la sequera".

L'increment de les reserves de les últimes setmanes han estat especialment positives per a les comarques de la conca de l'Ebre, que han deixat d'estar afectades pel decret antisequera. Així, actualment, només les conques del Ter i del Llobregat es mantenen a nivell 1 d'excepcionalitat (limitacions en els regs i usos ornamentals de l'aigua).

La situació d'excepcionalitat es mantindrà mentre els embassaments del Ter i el Llobregat no superin unes reserves totals de 270 hectòmetres cúbics, i a hores d'ara sumen 235 hectòmetres cúbics, segons va detallar Jaume Solà.

El gerent de l'ACA indicar que "la situació ha millorat" però va recordar que les conques del Ter i del Llobregat, encara amb un dèficit important d'aigua, apleguen el 70% de la població de Catalunya. En aquest sentit, Solà va destacar que "seria un error pensar que hem superat la sequera i ara ja no cal preocupar-se per la gestió correcta de l'aigua a Catalunya". Un exemple d'aquesta situació de millora relativa és el fet que 60 poblacions de Catalunya segueixen en situació d'emergència i han sol·licitat les autoritzacions pertinents de l'ACA per a l'abastament amb cisternes i captacions d'emergència.

Avui (12-XI-2005)


20 d'octubre

> Article "Els peixos de Sau", de J. M. Costa


19 d'octubre

El buidatge del pantà de Sau descobreix un crim ecologic

Cliqueu la pàgina per veure-la gran en doc. PDF

>> Revista Userda


14 d'octubre

L'ACA ha pssat 25 hm d'aigua a Susqueda i tanca la primera fase de l'operació

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha finalitzat avui la primera fase del transvasament d'aigua del pantà de Sau, situat a Vilanova de Sau (Osona), al de Susqueda amb la captura de tres tones de peixos, en el marc d'una operació per preservar la qualitat de l'aigua del sistema Ter-Llobregat, que proveeix l'àrea de Barcelona, segons han assegurat avui tècnics de l'organisme en roda de premsa.

Després d'aquesta primera fase, que ha suposat la decantació de 25 hectòmetres cúbics, començarà la segona que continuarà utilitzant la torre de la central hidroelèctrica i, posteriorment, els desballestaments de fons.

Segons els tècnics, la pesca va ser poc productiva els primers dies. Tot i això, durant els dos últims dies s'han capturat unes tres tones de peixos, principalment alburnells i alguns siluros, han explicat els mateixos tècnics a la vegada que han indicat que les carpes capturades han estat poc significatives.

Així mateix, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Joan Armengol ha assegurat que l'aigua del fons del pantà té una qualitat més gran a l'esperada, per la qual cosa es convertirà en "reserves addicionals que serviran per vestir la població".

Segons la seva opinió, "podem concloure que l'aigua del fons del pantà de Sau té una qualitat millor de la que ens esperàvem i també comparada amb dates històriques". Tot i que les últimes pluges han fet pujar lleugerament el nivell del pantà, l'Agència Catalana de l'Aigua no es planteja aturar l'operació, que té un cost de 400.000 euros i de moment s'ha invertit la meitat.


9 d'octubre

Pixapins a l'assalt!

El dissabte dia 8 es van vendre uns 800 tiquets per aparcar dins l'embassament, i diumenge al migdia ja se'n portaven més de 1.000, abans de les dues de la tarda, segons dades facilitades per membres de l'ADF de Vilanova.
Molta gent visita Sau després del bombardeig periodístic de la setmana. Les cues a la carretera van ser constants, degut a la velocitat mínima amb què circulaven molts pixapins.
>> Reportatge: 22 fotos de diumenge
Més d'un miler de cotxes diumenge a Sant Romà de Sau. Cliqueu aquí per veure les fotos.


8 d'octubre

Nova galeria de fotos de Sau a osona.com

Reportatge: 27 fotos
Imatges antigues de l'embassament de Sau Recull de fotos algunes de les quals són del 1906 i del 1924. Escenes de les baixades més importants, anys 1989 i 1990, etc.


7 d'octubre

Espadaler acusa al tripartit de fer "desembassament irresponsables i mal realitzats"

>> Ramon Espadaler lamenta que el tripartit no entén que “el problema de l’aigua és estructural” i per això “van prenent mesures per a tapar forats”

El diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Ramon Espadaler, ha interpel•lat al Consell Executiu sobre la política de l’aigua, perquè segons el diputat nacionalista, “dóna la sensació que la política de l’aigua del govern ja no la comparteixen ni alguns dels grups que li donen suport.”

Segons Ramon Espadaler, el problema del tripartit és que “no conceben el problema de l’aigua com un problema estructural, i per això emprenen mesures per a tapar forats, com ara el desembasament de Sau”.

Espadaler ha fet un repàs de les mesures possibles en polítiques de l’aigua. Segons el diputat nacionalista, “podem gastar menys aigua, incrementant el preu; impartint una educació mediambiental o desgravant impostos als empresaris que estalvien aigua”. Una altra via seria, “aprofitar millor l’aigua que tenim, amb la reutilització; amb la connexió de xarxes o amb desembasaments ben fets”. Per últim, també es pot “portar l’aigua de fóra, però en aquest sentit, vostès només volen la desalació, amb la conseqüent despesa energètica”.

Ramon Espadaler ha afirmat que CiU defensa l’aplicació de totes aquestes mesures, però ha considerat evident que “de les 9 vies possibles, el tripartit només n’aplica una: apujar el preu de l’aigua”. El diputat nacionalista ha destacat que l’actual govern, “en el camp de la planificació, només han planificat el tribut, i en l’àmbit de la gestió, han demanat a tothom que estalviï aigua, mentre que el govern a fet desembassaments irresponsables i mal realitzats”.

Espadaler ha lamentat que el tripartit no vulgui optar per la connexió de xarxes, “què és una garantia de futur i una solució molt més econòmica, que la proposta del govern de portar aigua de Múrcia”. El diputat de CiU ha fet una “crítica contundent a la política d’improvisació del govern, que ens portarà a la ruïna” i ha demanat al tripartit que es sumi a l’alternativa de CiU “d’utilitzar les 9 possibilitats de que disposem, perquè necessitem solucions estructurals”.

Ramon Espadaler ha assenyalat que CiU segueix defensant el transvasament del Roine, però ha detallat que “no proposem al Roine i barra lliure, sinó que diem sí a tots 9 instruments, per no hipotecar el futur com fan vostès, i al costat d’ells el Roine” En aquesta mateixa línia, Espadaler s’ha referit a una proposta que figura en la pàgina web del Departament de Medi Ambient, que defensa el transvasament del Segre, i ha denunciat que “parlar de transvasar aigua del Segre, però no dir transvasament de l’Ebre”, ja que el Segre desemboca en el riu Ebre.

7-X-2005


6 d'octubre

Obren les comportes de fons de Sau durant sis hores per comprovar la qualitat de l'aigua

Entre les onze del matí i les sis de la tarda d'avui dijous han estat obertes les comportes de fons del pantà de Sau, desaiguant uns 15.000 litres/segon.
L'operació ha permès comprovar que tot i la mala qualitat de l'aigua d'aquestes capes més baixes, el cabal experimenta una gran millora per oxigenació tan sols després de recórrer alguns quilòmetres riu avall, a l'altura de Querós.

Pesca problemàtica Sembla que les operacions de pesca de peixos vius topen amb la dificultat que els alburnells es refugien a les vores, on hi ha poca profunditat per capturar-los. Encara no s'ha fet cap captura.

Armengol, a Sau El catedràtic de l'UB, Joan Armengol (foto inferior) ha estat a Sau dirigint el control de qualitat de l'aigua que surt per les comportes.

Mig metre El nivell ha baixat uns 50 cms. en les darreres 24 hores.

6-X-2005


pantadesau

Dimarts, 4 d'octubre

>> Reportatge de 79 fotos i vídeos
Imatges detallades de les accions de descàrrega de vaixells del dimarts, i de l'estat de l'embassament a la zona de Sant Romà.
La presència de nombrosos mitjans i de directius de l'ACA de la Generalitat, així com de públic saberut, va concentrar un dia més l'atenció mediàtica en el pantà de Sau.
Pels volts de les sis de la tarda d'ahir va acabar l'operació de trasllat i descàrrega de les dues embarcacions que començaran a recollir i retirar els peixos de Sau, tant els vius com els morts. Ahir ha començat el buidatge.

Les operacions de pesca de peixos vius a Sau no tenen com a missió "rescatar-los" com s'ha dit en alguns mitjans, sinó que es tracta de retirar-los del pantà abans que una mortaldat massiva i sobtada col·lapsi els equips de recollida, segons ha confrmat un portaveu de l'ACA a osona.com.
Peixos, a cremar Així, aquests peixos capturats vius, encara que siguin d'espèies benignes, també seran enviats a una planta de residus per a la seva conversió en combustible. I no pas en farina de pinso, com també s'ha dit.
Buidar del tot, no Finalment, també cal aclarir que la decisió de la Generalitat no és de "buidar" el pantà, sinó de baixar-lo fins al 15% i, si l'aigua fos aprofitable, fins al 10%. En cap moment es planteja deixar l'embassament completament buit, ja que l'arrossegament de les aigües negres del fons i dels llots tòxics impediria que l'aigua fos apta per al consum.



>> La vinyeta és de Ventura&Coromina, a La Vanguardia
(clicar per veure-la gran)


Dilluns, 3 d'octubre

Comença l'operació de transvassament d'aigua de Sau a Susqueda

L'Agència Catalana de l'Aigua ha emès un comunicat en què, entre d'altres coses, informa del següent:

Pel que fa al sistema Ter-Llobregat, l’estat actual de les reserves, que es manté com fa deu dies per raó de les precipitacions de la darrera setmana, evitarà entrar en fase d'excepcionalitat II en aquest sistema, que és el que presenta una situació més delicada, i no es preveu l’aplicació de mesures d’emergència fins a primers de novembre.

Buidatge de Sau

Amb l’objectiu de mantenir la qualitat de l’aigua emmagatzemada als embassaments de la conca del Ter, l’ACA ha pres la decisió de començar amb molta probabilitat demà el desembassament de la major part del volum del pantà de Sau amb l’objectiu principal de preservar la qualitat de l’aigua del sistema Ter–Llobregat.

Si es buida parcialment Sau (ara és al 22,91%) i s’envia l’aigua a Susqueda (ara és al 38,19%), l’aigua emmagatzemada en aquest embassament, que quedarà en un nivell del 48%, es mantindrà en millors condicions que si estigués repartida entre tots dos embassaments.

Es preveu que aquest buidatge provocarà un episodi de mortaldat de peixos, que ha estat valorat pels experts com un efecte no perjudicial per al medi ambient, ja que en aquest embassament viuen espècies al•lòctones o invasores com el silur. Cal assenyalar que aquestes espècies arriben a afectar severament la qualitat de l’aigua.

Demà dimarts és previst desplaçar una embarcació de pesca des de Blanes per començar la captura de peixos de l’embassament amb xarxa. Aquestes tasques de pesca es complementaran amb la recollida de peixos morts que faran altres embarcacions, tipus pelicà, que es traslladaran també a Sau en els pròxims dies.

3-X-2005


Dilluns, 26 de setembre

Alternativa Verda demana responsabilitats a l’Administració per la introducció, durant el mandat del Govern de CiU, d’espècies exòtiques i per la toxicitat de l'aigua del pantà de Sau

> Sol·licita l’eliminació ecològica d’aquestes espècies i la viabilitat d’un transvasament Segre-Llobregat

COMUNICAT:

Davant l'anunci fet per l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA), durant la presentació de l'actuació que ha de transvasar aigua des de l'embassament de Sau al de Susqueda, s'han posat de manifest dos greus problemes:

– d'una banda, la presència de peixos al·lòctons (alburns i silurs) –introduïts en els darrers cinc anys de forma il·legal–, que alteren l’ecosistema i que poden causar un dany immens a la potabilitat de l'aigua de Sau , fent inservible la ingent inversió en sanejament a la conca del Ter des de l'any 1991;
– de l'altra, la possibilitat que part del sediment acumulat a Sau contingui llots amb components tòxics derivats dels contaminants abocats al Ter en els darrers 40 anys.

Tots dos extrems contrasten amb els nuls esforços que des de l'Administració s'han fet per investigar qui o quins han estat els autors d'aquests greus delictes ecològics, semblants als produïts a Mequinensa (quant a la introducció del silur) i a Flix (quant a la introducció del silur i, també, pel que fa a la toxicitat dels abocaments químics i radioactius de la fàbrica d’Ercros a l’Ebre).

La introducció d’espècies exòtiques, lluny de ser denunciada per les administracions locals (Ajuntaments i Diputació de Barcelona) –i que fins i tot havia estat negada pel Departament de Medi Ambient (DMAH) mentre al mateix moment s’exposaven fotos d’exemplars capturats en els comerços locals d’aparells de pesca–, va servir com un dels reclams de Turisme de Catalunya i del Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra entre una trentena d’agències de viatges i d’operadors turístics alemanys que van ser convidats a fer una visita pel municipi de Vilanova de Sau el mes de novembre de 2003.

Les 500 tones d’alburn o alburnell que hi ha a l’embassament de Sau –que serveixen d’aliment al silur, no tan nombrós a Sau, però si a Susqueda– poden fer perillar la potabilitat de l’aigua, ja que segons els estudis del doctor Joan Armengol (catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB) aquest petit peix altera l’ecosistema en devorar el microzooplàncton tot originant una degradació de la qualitat de les aigües que facilitaria el retorn de cianobacteris tòxics que poden arribar a causar cirrosi hepàtica, comprometent l'aigua de l'embassament per a l'abastament . Alhora, la presència detectada de l'alburn al Ter, en el tram entre Torelló i Manlleu, és un entrebanc més per a l'assoliment del bon estat ecològic del riu Ter, que s'afegeix a l'ús i abús de les minicentrals hidroelèctriques que deixen eixuts els nostres rius i a la sobrefertilització dels camps de conreu per purins, plaguicides i nitrats inorgànics.

Els Verds-Alternativa Verda, davant d’aquesta greu situació per a l’ecosistema català i la salut de la població , tot i considerar una bona mesura ecològica de l’ACA el buidatge d’aquest pantà, sol·licita de l’Administració de la Generalitat (especialment dels departaments de Medi Ambient, d'Indústria, d'Agricultura i de Salut):

— que esbrini qui i per què van ser introduïdes, durant el mandat del Govern de CiU, les espècies esmentades en la conca del Ter i en el pantà de Sau i de Susqueda, i hi actuï en conseqüència;
— que esbrini quina responsabilitat hi hagin pogut tenir l’Ajuntament de Vilanova de Sau, el Consorci de Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra i Turisme de Catalunya, i hi actuï en conseqüència;
— que elimini, també, les espècies exòtiques del pantà de Susqueda;
— que acoti el tram del riu Ter entre Torelló i Manlleu per tal d’aïllar els alburnells que hi viuen i poder-los eliminar, i que faci compatible l'ús del riu amb la quantitat i la qualitat que la Directiva Marc de l'Aigua reclama.

Finalment, i com a projecte a mig termini, EV-AV reclama de l’Administració que es valori mediambientalment, tècnicament i econòmicament un possible transvasament del Segre al Llobregat que, d’una banda, evitaria situacions de manca d’aigua com la viscuda enguany, i de l’altra podria tendir a l’equilibri hídric dels pantans de Sau i de Susqueda per a les necessitats de les comarques gironines i, secundàriament, per a les barcelonines (just a l’inrevés del que passa ara). L'obsolescència del canal Segarra-Garrigues i els Bancs d'Aigua són bones oportunitats per arribar a ser, també, hidrològicament independents.

Barcelona, 26 de setembre de 2005


Dissabte, 24 de setembre de 2005

Més de 2.000 persones visiten l'embassament de Sau


Algun individu es va introduir fins i tot dins d'un nínxol del cementiri, com s'observa a la foto de dissabte, dia 24, a la tarda.

Col·lapse circulatori a Sau L'afluència de vehicles encara va ser més gran el diumenge 25 que el dia anterior.. Ha calgut deixar accedir vehicles a l'interior del Club Nàutic per desfer la gran embussada. Es calcula que han arribat a la zona prop d'un miler de turismes i furgonetes.
De vacances
El restaurant de Sau Vell, precisament aquests dies està tancat per vacances. Els visitants no trobaven prou llocs on menjar o comprar.
L'espectacular promoció periódística que s'ha fet aquests dies del buidatge de l'embassament de Sau ja genera les primeres decepcions entre els visitants que no coneixien el lloc.
Decepció: on és el poble? Molta de la gent que arriba a Sau -unes 2.000 persones el dissabte, i potser el doble ahir diumenge, segons el recompte per franges horàries fet per un col·laborador d'osona.com- es pensa que el pantà ja és buit i que es podran recórrer els carrers i places d'un poble quasi sencer i intocat, emergit de les aigües per primera vegada.
Però no hi ha res d'això: l'església de Sant Romà, que tothom ja ha vist per la televisió, i les restes d'algun mur. "Només hi ha quatre pedres", va comentar un veí de Mollet a osona.com. "Per venir una tarda, pot estar bé, però passar unes vacances aquí, ni pensar-hi", va afegir.

25-IX-2005


Reportatge: 24 fotos
El bloqueig dels accessos efectuat divendres per la Generalitat està causant embussos de trànsit al final del camí de Sant Romà.

24-IX-2005


24 de setembre

Ramon Espadaler: "Buidar Sau és esperpèntic".
El diputat osonenc de CiU, Ramon Espadaler, ha declarat a osona.com que "a aquestes a alçades, quan fa sis mesos que parlem de sequera, es prengui la decisió de buidar un embassament, és esperpèntic".
I afegeix que això "demostra la improvisació permanent amb què actua l'Agència Catalana de l'Aigua". El diputat es mostra preocupat perquè "ningú no parla del dia després de la sequera, de les infraestructures que el país necessita per afrontar situacions així".
Puja del cànon Finalment, Espadaler creu que "l'única cosa que quedarà d'aquesta sequera, a la qual s'està utilitzant com una cortina de fum, és que la Generalitat imposarà un fort augment de l'import del cànon de l'aigua que paguem els ciutadans".

24-IX-2005


23 de setembre


Mesures de seguretat a Sau

Una brigada de personal de l'Agència Catalana de l'Aigua ha tallat aquest divendres, dia 23,l'accés de vehicles a l'interior de l'embassament de Sau, com a mesura preventiva de seguretat (foto superior). També han instal·lat tanques metàl·liques per impedir l'entrada de persones a l'església en runes, quan ja porta uns mesos descoberta (foto inferior).

23-IX-2005

...................................................................

Sau: un altre Flix?

El periodista Xavier Borràs opina sobre la contaminació posada de manifest als llots de fons de l'embassament de Sau, Podeu llegir l'article al seu blog Bandera Negra.

23-IX-2005


Dijous, 22 de setembre


Silur pescat a Sau el juliol de 2002 per Rafael Arroyo
(Font: Societat de Pescadors Esportius de Manlleu: http://www.spemanlleu.com/sirulo_a_sau/sirulo-2002.htm)

> Un peix exòtic introduït a Sau pot deixar l'aigua inútil per al consum humà de l'àrea metropolitana

> La Generalitat no ha investigat qui i perquè va introduir l'albornell i el silur a Sau

MIQUEL MACIÀ
El dany immens que els peixos exòtics poden causar a la potabilitat de l'aigua de Sau, i que ahir va admetre el mateix director de l'ACA Jaume Solà, contrasta amb els nuls esforços que des de l'Administració s'han fet per investigar qui han estat els autors de la seva introducció, que està considerada com a delicte ecològic.

En distints medis ecologistes consultats per osona.com, s'ha reaccionat amb sorpresa al conèixer la gravetat de l'impacte causat per l'albornell o alburn (Alburnus alburnus) i el silur (Silurus glanis). El primer d'aquests peixos serveix d'aliment al segon, i per això se l'introdueix en primer lloc a l'espera que es multipliqui prou per servir després d'aliment al gegantesc silur.


Alburnus alburnus

El cas és que les desenes de milers d'albornells que viuen a Sau -unes 500 tones segons l'ACA- han liquidat les cadenes tròfiques de l'embassament, han devorat el seu plancton i han preparat el camí a la tornada de les fatídiques algues blanques tòxiques que hi havien existit fins a finals dels anys 80. Si reapareix l'alga blanca, l'aigua de Sau i Susqueda no podria ser utilitzada per al subministrament de l'àrea metropolitana perquè les normatives europees ho impedeixen. L'ACA creu que això seria una catàstrofe que acabaria amb totes les millores aconseguides pel Pla de Sanejament de la conca del Ter i que han costat una fortuna a l'erari públic.

A més, es produiria una manca de subministrament molt rellevant si el cabal procedent de Sau i Susqueda a través de Cardedeu, quedés inoperatiu per culpa de les algues tòxiques. Aquesta espècie inhabilita per al consum i el bany les aigües que la contenen, segons la normativa europea vigent. Es tracta d'un vegetal que ataca les funcions del fetge i pot acabar provocant casos de cirrosi hepàtica.

I els primers símptomes ja s'han demostrat en les anàlisis amb què treballa Joan Armengol -catedràtic d'Ecologia de la UB i científic de referència de l'ACA- que demostren l'empitjorament de la qualitat de l'aigua de Sau.

La Generalitat no sabia res?

Encara no fa un any, arran d'un reportatge publicat per osona.com (cliqueu aquí per veure'l), des de la Generalitat es va arribar a respondre a osona.com que "no hi ha cap constància de l'existència de silurs a l'embassament de Sau, i ningú no ha presentat cap denúncia". mentrestant, la pesca de silurs ja era del domini públic i en alguna botiga de materials de pesca de la comarca s'exhibien fotografies de captures d'exemplars fetes a Sau i Susqueda. Ara s'ha sabut, paradoxalment, que els estudis de l'ACA ja atribuïen a les espècies exòtiques aquests impactes negatius des de feia alguns anys.

El reportatge publicat per osona.com va ser copiat per d'altres mitjans de premsa escrita, però tot i això no es va arribar a obrir cap investigació exitosa que culminés amb la identificació dels inductors o autors directes del delicte ecològic de la introducció de les dues espècies exòtiques a Sau.

En els darrers dos anys, doncs, els pescadors han expressat la seva preocupació per la desaparició de les espècies de pesca més preuades, que han sucumbit enfront els silurs. Fins i tot en la reunió d'ahir dimecres, 21 de setembre a Sau, alguns dels pescadors presents van replicar iradament als directius de l'ACA que els pescadors tradicionals no són els responsables del delicte, ja que aquest respon a uns altres interessos econòmics molt ben definits, més vinculats al turisme que a als costums de pesca dels afeccionats osonencs de tota la vida.

- Més dades:

> Fitxa de l'alburnell al catàleg Invasiber (Especies exóticas invasoras en la península ibérica).
> Imatges de l'alburnell a Google

22-IX-2005

El tema és a debat al fòrum d'osona.com


Dimecres, 21 de setembre

El buidatge de Sau encara no està decidit, però es dubta que sigui total pel risc dels llots tòxics


Jaume Solà, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, a Sau.

MIQUEL MACIÀ
El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jaume Solà (foto), ha explicat avui en roda de premsa a Vilanova de Sau que la Generalitat encara no ha près la decisió de transvassar bona part de l'aigua del pantà de Sau al de Susqueda, però que ho podria fer imminentment.
Aquesta mesura serviria per "salvar" uns 32 Hm. d'aigua superficial que es troben en bones condicions, i que es podrien malmetre abans de l'hivern si continua la sequera. Baixar fins al 15% de la capacitat seria la primera fase, que encara deixaria el nivell molt per damunt de la baixada de 1989-1990, en què Sau va retrocedir fins al 5%.
Pel que fa al buidatge total del pantà, només s'efectuaria en cas de necessitat extrema d'aigua a l'àrea metropolitana, ja que es té la sospita fonamentada que els llots del fons siguin tòxics i continguin metalls pesants molt verinosos, derivats del contaminants abocats al Ter en els darrers 40 anys.

La roda de premsa d'aquest migdia a Sau ha estat oferta per tres directius de l'Agència Catalana de l'Aigua: el seu director, Jaume Solà; el cap de la Unitat d'Embassaments, Carles Aguilar, i el director de Planejament per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, Gabriel Borràs. Els acompanyava el catedràtic d'Ecologia de la UB, Joan Armengol. També era a la taula l'alcalde de Vilanova de Sau, Jaime Orra, municipi en qual es troba la major part de l'embassament.

Abans s'havien reunit amb una àmplia representació d'entitats i institucions vinculades a l'embassament, com alcaldes, associacions de pescadors, consorcis turístics i d'espais naturals, Consorci Forestal de Catalunya, etc. amb la finalitat de compartir la informació disponible i escoltar la seva opinió abans de prendre la decisió de fer el transvassament de l'aigua de Sau cap a Susqueda.

La primera fase passaria uns 32 hm cap a Susqueda

La intenció de la Generalitat seria la de passar 25 Hm cúbics a través del sistema de turbines de la centra elèctrica de Sau i, si fos possible, arribar a 32 Hm, si els nivell de les captacions ho permeten. Amb aquesta operació -coneguda com a primera fase- es garantiria que la capa superior de l'aigua que es troba en bon estat s'afegís a l'aigua de Susqueda, formant així una massa hídrica que tindria més possibilitat de mantenir-se en condicions més aptes per al consum humà.

Mentre es fes aquest traspàs, que podria durar entre dues i tres setmanes, es portarien a terme proves d'obertura molt limitada dels desguassos de fons de la presa de Sau, per tal de comprovar l'estat de contaminació que pateixen les aigües de les capes inferiors, que estan mancades d'oxigen i en contacte directe amb els solatges.

Al fons, aigües negres i llots contaminats

La voluntat de a'ACA seria la de no haver passar a una segona i tercera fase que consistirien en abocar l'aigua per les comportes de fons, ja que això arrossegaria aigües negres i sediments que es té la sospita molt fonamentada que poden contenir uns elevats graus de contaminació originats pels abocaments massius de contaminants industrials a la conca del Ter en els darrers 40 anys, i que inclouen metalls pesants altament verinosos. Però si no hi hagués altre remei, també s'executaria aquesta fase, limitant al màxim el risc d'arrossegar els llots de fons.

El que és segur que no s'executarà és cap de treball de retirada de llots per recuperar espai d'embassament: la remoguda d'aquestes masses contaminades comportaria molt més problemes dels que resoldria, començant pel risc queihi hagués una avinguda mentre se'ls estés manipulant. Això empastifaria l'aigua i l'inhabilitaria per al consum humà.

Operatiu per retirar peixos morts

Un altre problema que preocupa molt, en aquest cas als pescadors, és el futur que espera als peixos del pantà. La Generalitat no creu que la mortandat d'espècies habituals sigui massa gran en la primera fase. De tota manera, està previst que uns vaixells tipus pelican recollin els peixos que morin. De moment, no se sap què se'n farà, però aquest i d'altres aspectes quedaran establerts en un protocol que s'està elaborant amb la participació de la Junta de Residus, de Medi Natural i del Departament de Sanitat.

Liquidació d'espècies exòtiques i perjudicials

Un buidatge important facilitaria la mort dels albornells, uns peixos de menys de 12 cm de longitud que van ser tirats a Sau per servir d'aliment als gegantescos silurs, que algú hi va abocar més tard. El dany que aquests peixos han causat a l'ecosistema de Sau és tan catastròfic que l'ACA té por que si no se'ls extermina, puguin anul·lar tots els esforços fets en el sanejament del riu des de 1989, malaguanyant els milers de milions d'euros gastats en col·lectors i depuradores.

Els albornells han devorat el plancton i el miniplancton de l'embassament i han originat una degradació de la qualitat de les aigües que està facilitant la tornada de la fatídica alga blanca que antigament -quan no existien les depuradores- el dominava. Aquest vegetal tòxic és incompatible amb el consum humà d'aigua en base a les normatives europees, ja que causa cirrosi hepàtica en cas de consum continuat de les aigües que hi han estat en contacte. En els darrers anys, ja s'ha mesurat aquest impacte, i la Generalitat consideraria un desastre que aquesta situació progressés. Es calcula que hi ha unes 500 tones d'albornells a Sau, deixant de banda els silurs, que per ara podrien ser menys nombrosos del que es creu.

Del delicte ecològic a l'interès turístic

La Generalitat té dades que l'arribada d'aquestes espècies als embassaments del Ter no va ser casual sinó planificada i executada de manera quasi-industrial, utilitzant tancs d'aigua traslladats en vehicles adients des de Centreuropa. Els pescadors declinen qualsevol responsabilitat en aquest delicte ecològic, i tot apunta cap a interessos turístics vinculats a afavorir la pesca esportiva del silur, com a esport aquàtic al qual són molt afeccionats els turistes alemanys, molt afeccionats a visitar el pantà de Mequinensa, on el silur va ser introduït ja fa anys.

L'esperança de l'ACA és que si el buidatge fos suficient, es podria exterminar aquesta població forània i tot seguit repoblar amb espècies més valuoses i autòctones com la carpa i el barb, i esperar que la millora de l'aigua aplanés el camí a la bagra, l'angula i la truita. Però el risc que algú tornés a llançar espècies depredadores sempre quedaria en peu. D'altra banda, se sap que l'albornell hauria arribat, amb l'ajut humà, al tram del Ter entre Manlleu i Torelló. Això el faria invulnerable al buidatge de Sau i li permetria tornar a l'embassament quan aquest recuperés els nivells d'aigua.

Si el pantà queda al 15%, poca cosa nova es veurà

El descens del pantà fins al 15% de nivell el deixaria encara en un nivell més elevat que el de la sequera dels anys 1989-1990. Aleshores es va arribar a veure la part superior dels merlets de la torre del molí de Sau, situat a tocar el llit del riu Ter. És probable, doncs, que moltes de les expectatives aixecades per la notícia del buidatge quedin una mica atenuades, ja que les possibilitats de veure per primera vegada l'edifici del molí no són massa clares i encara menys, per no dir impossibles, les d'esperar que el pont romànic emergeixi de les profunditats en què va quedar colgat fa 42 anys.

El descens del nivell de Sau podria deixar sense subministrament d'aigua el nucli de Sant Romà de Sau i el parador de turisme de Vic. Si fos així, l'ACA proporcionaria aigua potable amb cubes que es carregaria als dipòsits municipals de Vilanova de Sau. Aquests no s'omplen del pantà, sinó de la riera Major.

21-IX-2005

El tema és a debat al fòrum d'osona.com

....................................................................

I què en farem, dels peixos?: L'Agència Catalana de l'Aigua estudia com recollir i enterrar els peixos que moriran al pantà de Sau

JOAQUIM ELCACHO (AVUI)
L
a sequera està provocant situacions tan inusuals com (gairebé) dramàtiques. I si no que ho preguntin als peixos del pantà de Sau, les víctimes imminents del primer transvasament d'aigües de Catalunya des de la derogació del Pla Hidrològic Nacional. Els peixos de Sau, unes 500 tones pel cap baix segons els càlculs de la Universitat de Girona, van centrar bona part de la reunió celebrada ahir a Vilanova de Sau per presentar el projecte de desembassament forçat de les aigües del pantà de Sau fins al pantà de Susqueda.

Ni els alcaldes dels municipis afectats ni els ecologistes van posar grans problemes al projecte presentat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Només els representants de la Federació Catalana de Pesca van preguntar, amb preocupació, què se'n farà dels peixos de Sau i què passarà quan les aigües tornin a amagar l'antic campanar de Sant Romà de Sau. L'ACA estudia el problema, però "el que tenim segur és que no es farà com a la sequera del 1989-90, quan van morir 400 tones de peixos per falta d'aigua i es va decidir enterrar-los dins el mateix pantà", va explicar ahir Jaume Solà, director d'aquesta agència, adscrita al departament de Medi Ambient i Habitatge.

De moment, a l'espera que l'operació de desembassament es confirmi (molt probablement en una setmana), l'ACA ha començat a estudiar la manera de pescar els peixos moribunds i enterrar-los de forma digna i sanitàriament acceptable. La primera proposta de recollida és fer treballar hores extres un Pelicà, és a dir, transportar fins a Sau una de les embarcacions utilitzades per recollir sòlids flotants a les platges catalanes durant els mesos d'estius. També s'haurà d'organitzar el trasllat (uns 25 camions de 20 tones de càrrega, si les estimacions són correctes) i trobar l'abocador més adequat per a aquesta càrrega orgànica.

Nomes se salvaran uns quants

"Només es podria intentar la pesca selectiva i el trasllat de peixos vius a altres embassaments en el cas d'espècies autòctones o d'interès natural", va explicar ahir Jaume Solà. La resta, és a dir, la gran majoria dels habitants de les aigües ara enterbolides de Sau, tenen els dies comptats.

I per què no posen el crit al cel els ecologistes o els ecòlegs, que cal recordar que són dos grups humans diferents? Doncs perquè la majoria dels peixos de Sau -com els de Susqueda o Mesquinesa- pertanyen a espècies tan espectaculars com antinaturals per a les aigües d'un pantà -artificial- com aquest.

El catedràtic Joan Armengol, del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona, explica que bona part dels problemes de qualitat de l'aigua i acumulació d'algues al pantà de Sau han estat provocats per espècies introduïdes recentment, com l'alburn comú (Alburnus alburnus). "Aquest peix petit ha proliferat molt i ha alterat completament l'ecosistema del pantà", explica el professor Armengol. Curiosament, tot fa pensar que l'alburn va ser introduït fa quatre o cinc anys en aquestes aigües només per servir de presa d'altres espècies més grans. Així, entre el 2001 i el 2002 van arribar a Sau els primers exemplars de peixos de dimensió mitjana com la perca americana (black-bass per als pescadors o Micropterus salmoides per als científics) o gegants com el silur (catfish o Silurus glanis).

Qui va portar aquestes espècies centreeuropees fins al cor d'Osona? Oficialment, no se sap o no es pot dir, entre d'altres coses perquè "repoblar amb espècies com el silur o la perca americana està tipificat com a delicte ecològic", segons recorda el departament de Medi Ambient a través d'Internet. Extraoficialment, fa dos anys es va publicar a Internet que "l'existència de silurs és un gran atractiu per al foment del turisme procedent d'Alemanya, ja que en aquell país hi ha una afició molt consolidada a aquesta modalitat de pesca. Fa uns mesos [2003], el sector turístic de la Vall de Sau-Collsacabra va organitzar la visita d'uns 30 responsables de tour operadors i agències de viatges alemanyes per mostrar-los la zona del pantà de Sau de cara a aconseguir que hi portin turistes" (vegeu www.osona.com).

Així, malgrat la preocupació dels pescadors, ecòlegs i ecologistes coincideixen que aquest transvasament pot ser fins i tot positiu. Una oportunitat per treure'n l'aigua neta també des del punt de vista dels peixos invasors.

 Avui (22-IX-2005)

El tema és a debat al fòrum d'osona.com


 

20 de setembre

 

L'ACA explica les mesures de millora de la qualitat de l'aigua de la conca del Ter  

 

El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Jaume Solà, atendrà els mitjans de comunicació demà dimecres, dia 21 de setembre, a les 12:30 hores, un cop finalitzi la reunió que se celebrarà a l'Ajuntament de Vilanova de Sau per debatre la conveniència de desembassar el pantà de Sau, amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua en el sistema del Ter-Llobregat.

 

En la reunió participaran el director de l'ACA, Jaume Solà; la presidenta delegada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Núria Buenaventura; el president del Consell Comarcal d'Osona, Jaume Mas; els alcaldes de l'Ajuntament de Vilanova de Sau, Jaume Orra, de l'Ajuntament de Tavertet, Antoni Molina, de l'Ajuntament de les Masies de Roda, Ramon Isern, i de l'Ajuntament de Santa Maria de Corcó, Josep Mas; el gerent d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), Antoni Sala; el president del Consorci Alba-Ter, Francesc Camps; el president de la Federació Catalana de Pesca, Lluís Pujal, i representants del Consorci Forestal de Catalunya, del Grup de Defensa del Ter, del Club Nàutic Vic-Sau i del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis.

 

20-IX-2005


15 de setembre

El pantà de Sau pot quedar ben aviat sense aigua si el govern de la Generalitat eaplica aquesta mesura de caràcter tècnic i ecològic. La notícia va ser confirmada pel director de l'Agencia, Jaume Solà, aquest dijous, 15 de setembre, a la tarda, hores després que fos publicada en primícia per osona.com

Concentrar l'aigua a Susqueda Els motius serien de caràcter tècnic i ecològic. En primer lloc, es preferiria concentrar tota l'aigua disponible a l'embassament següent -Susqueda- per tal d'unificar i fer més senzilla l'administració de l'aigua que es deixa passar per al reg, el cabal ecologic i el subministrament a Barcelona.

Més autoregeneració D'altra banda, una major altura d'aigua comptaria amb més capacitat d'autoregeneració, mentre que els baixos nivells actuals, repartits en els dos embassaments, redueixen molt la millora potencial de la qualitat de l'aigua.

Matar tots els silurs Finalment, el buidatge de Sau comportaria la mort de tots els exemplars de silurs, una espècie de peix forani que ha exterminat les altres espècies de la zona, tal com s'explica en una pàgina d'osona.com sobre aquest tema. EL silur va ser introduït de forma il.legal a Sau amb la finalitat, presumptament, d'atraure turisme procedent d'Alemanya, país en el qual hi ha molta afecció a la pesca d'aquest voraç peix. (Veure informe silurs a Sau)

................................................................

15 de setembre

Prohibició de navegar La Generalitat ha comunicat a la Federación Española de Esquí Náutico que queda prohibida una competició prevista per aquest cap de setmana a Sau, els dies 17 i 18, degut a que l'embassament no arriba a la cota mínima d'aigua.
També ha recordat la prohibició de navegar pel mateix motiu. Aquesta mesura arriba després que durant tot l'estiu s'hagi ignorat la normativa, vigent des de 1995, que en anys anteriors s'havia aplicat i que havia provocat les queixes irades de les indústries turístiques de la zona.

15-IX-2005


11 de setembre de 2005

Novetat:
Reportatge: 39 fotos i vídeo
Pantà de Sau El descens del nivell ha deixat al descobert l'església. Moltes persones estan visitant el lloc aquest mes de setembre.


El tema és a debat al fòrum d'osona.com


Materials gràfics

Fotos de la vall de Sau abans del pantà (anys 50)
Pàgina sobre el pantà de Sau
Pàgina del 40 aniversari del pantà de Sau (2003)
El pantà de Sau, qüestionat (2004)


<--- tornar a portada