"Aproximació a Oriflama", de Núria Codina, el record d'una revista nascuda a Vic sota el franquisme

Oriflama, la mítica revista juvenil nascuda a Vic sota el franquisme, va ser recordada aquest dimarts, 22 de novembre, amb la presentació del llibre de Núria Codina "Aproximació a Oriflama", que va celebrar-se al Temple Romà amb la presència del seu fundador, Mn. Joan Cortés, i de Josep Ylla Català, que en va ser redactor distingit. També eren presents a la taula, a més de l'autora, el cap de gabinet de la consellera d'Educació de la Generalitat; Carles Mundó; el dissenyador de la col·lecció, Raimon Casals, i el director del Col·legi de Sant Miquel, Ignasi Roviró, que n'és l'entitat editora, junt amb l'editorial Diac, de Vic.

Els distints parlaments van posar de manifest les especials característiques de l'obra, ja que procedeix d'un treball escolar que va elaborar Codina fa quatre anys quan estudiava Batxillerat a Vic, i que forma part de la col·lecció que Sant Miquel enceta per publicar obres fetes per alumnes del centre.

Tant Josep Ylla com mossèn Joan Cortés van proporcionar una àmplia visió del que havia estat la revista, des del seu discret naixement als anys 60 del segle passat com a vincle informatiu entre els joves del Bisbat de Vic que eren cridats a files per l'exèrcit espanyol, fins a l'etapa pròpiament de revista juvenil generalista, amb uns continguts periodístics sensibles a la realitat nacional catalana.

Oriflama va patir una sovintejada repressió per part de les autoritats en forma de multes, censures i d'altres entrebancs. I els problemes econìomics van portar la revista a mans, primer, de Jordi Pujol (Banca Catalana) i més tard d'Anton Cañellas, però l'excessiva identificació de la capçalera amb el partit que liderava aquest darrer, que era Unió Democràtica de Catalunya, junt amb d'altres factors, van portar Oriflama a la seva desaparició el 1977.

El repàs a la història d'Oriflama va reviure al Temple Romà el paper protagonista dels vigatans en la seva expansió, i es van sentir els noms de persones ja desaparegudes com Miquel Martí i Pol, Manel Anglada, Antoni Pous, Joaquim Onyós, el bisbe Ramon Masnou...

Finalment, Núria Codina va referir-se l'interès que se li havia despertat per conèixer més bé una revista que "malgrat l'època, tenia una naturalesa molt moderna". Per l'autora, la història d'Oriflama és una mostra de "com ha estat de difícil arribar on som ara" i va mostrar el seu agraïment a totes les persones que amb la seva lluita ho han fet possible, i que l'han ajudat a recollir la informació necessària per al llibre.

Aquest volum de 104 pàgines -que és el número 1 de la col·lecció Recerca- està imprès a dues tintes i està presentat en una molt acurada edició que conté nombroses reprduccions de significatives portades de la revista, i ha comptat amb el suport del departament d'Educació de la Generalitat. Els continguts estan estructurats en distintes parts: "Context periodístic i cultural durant el franquisme", "Història d'Oriflama 1961-1977", "Ideologia, objectius i col·laboradors", i "Conclusions: L'impacte social d'Oriflama".


D'esquerra a dreta: Josep Ylla, Mn. Joan Cortés, Ignasi Roviró, Carles Mundó, Raimon Casals i Núria Codina.


Roviró, Cortés i Ylla, reflectits en un plafó de la sala, durant el parlament d'aquest darrer.


Portada polèmica: components de la Nova Cançó Catalana escenifiquen un Sant Jordi insòlit, a cavall d'una moto.

22-XI-2005


<--- tornar a portada