La Plataforma d'Oposició als Transvassaments fa campanya pel retorn de l'aigua del Ter

Segons l'entitat, amb una nova gestió dels recursos hídrics no caldrà transvasar tant de cabal cap a Barcelona

PURI ABARCA . Girona
La Plataforma d'Oposició als Transvasaments (POT), que va destacar entre la mobilització ciutadana contrària al pla hidrològic estatal del PP, ha iniciat una campanya per aconseguir que no es transvasi cabal del Ter cap a Barcelona o, almenys, que la quantitat que s'hi envia -entre 7,5 i 8 m per segon- es redueixi a més de la meitat. La plataforma va presentar ahir, a Girona, l'estudi A Catalunya sobren embassaments , en el qual s'exposa que les conques internes de Catalunya tenen prou recursos hídrics, però que els embassaments es buiden «més del compte» per les necessitats de les empreses hidroelèctriques.

La POT critica la gestió actual dels recursos hídrics de Catalunya, de la qual diu que no és racional, perquè qui es fa càrrec de la política d'embassaments són les empreses hidroelèctriques, mitjançant concessions de fa molts anys, en lloc de l'Agència Catalana de l'Aigua, com a bé d'ús públic que és l'aigua. Les obres per al transvasament del Ter, segons exposa la plataforma, es van fer en el context d'aquesta política «irracional i insostenible de mala gestió». Si es portés a terme un nou model de gestió de l'aigua, seria factible, segons els seus càlculs de la POT, eliminar alguns dels pantans que hi ha ara. Fins i tot, es podria plantejar eliminar el de Sau o el de Susqueda.

L'estudi sobre embassaments, elaborat per Ignasi Sivillà, membre de la POT, assenyala que el cabal del Llobregat i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua de Barcelona fan viable que la ciutat i el seu cinturó consumeixin molt més d'aquest riu i descarreguin de pressió el Ter. Els problemes de salinitat del Llobregat que s'argumenten per estirar aigua del Ter, provocada per les mines de sal i potassa de Cardona, Súria, Sallent i Balsareny, es podrien solucionar, segons la plataforma, si es fes complir la normativa ambiental sobre mines, que obliga a reduir emissions de sal.

Pels tècnics de la plataforma, les dessalinitzadores no són tampoc cap solució per a l'obtenció de més aigua, sinó que s'han de concebre només com a remeis puntuals en casos de sequera extrema. De fet, un nou model de gestió de l'aigua hauria d'anar acompanyat, segons la POT, d'un canvi en la política territorial en general, encaminat, sobretot, a reduir el creixement del nombre de camps de golf i d'urbanitzacions, a causa de les quals es produeix un increment en la demanda de recursos hídrics. Per aconseguir més recursos en cas necessari, l'entitat proposa també l'adopció del sistema de bancs d'aigua, pel qual es compra l'aigua que fa falta a les empreses hidroelèctriques, als regants o a les indústries.

El compromís del conseller Milà

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, es va comprometre, en una recent visita a les comarques gironines, a posar en pràctica les mesures necessàries perquè el Ter recuperi a poc a poc el seu cabal, de manera que, en el futur, només s'hagi d'enviar aigua a Barcelona en cas necessari. El Ter ha transvasat a Barcelona des de mitjan anys seixanta aproximadament unes quaranta vegades la capacitat de tot l'embassament de Susqueda, que és d'uns 223 hectòmetres cúbics.

La llei estatal de regulació del Ter, que data de 1959, determina que primer havien de ser cobertes les necessitats d'aigua de les comarques gironines, incloses les de regadiu, i només si en sobrava, se n'enviaria cap a Barcelona. A la pràctica, però, el subministrament a Barcelona ha passat sempre al davant d'altres usos.

(El Punt, 29-VII-2004)

<--- tornar a portada
osona@osona.com