Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Si Laporta enfila l’agulla…

«Si Bartomeu se l’ha de jugar amb Luis Enrique, em sembla que no guanyarà per a ensurts»

per Jordi Badia, 4 de gener de 2015 a les 23:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’expresident Joan Laporta ha fet bullir l’olla de les xarxes socials aquesta setmana. Hi va penjar el poema de Miquel Martí i Pol (en té molts més, eh!), aquell de l’agulla i el fil i que tot està per fer i tot és possible i això. I, esclar, a Laporta tampoc no li ha calgut dir amb quin propòsit l’enfila perquè tothom creu saber-lo: serà candidat a les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona.

A Laporta l’empenyen unes enquestes que el donen guanyador de molt i, també, el convenciment que el president Josep Maria Bartomeu té mala peça al teler i que depèn dels resultats futbolístics més que mai. Allò tan enginyós que l’equip és qui aguanta el club i etcètera. La sentència del TAS, que impedirà el FC Barcelona fitxar cap jugador durant tot el 2015, amb tot el descrèdit internacional que suposa, hi ha contribuït enormement.


Una i altra conclusions em semblen precipitades. No crec que les enquestes determinin el futur electoral de Laporta. Esclar que si el donessin perdedor difícilment se la jugaria, però em penso que hi ha d’altres factors que hi tindran més incidència. Més i tot que si són el 2015 o el 2016 o, encara, del resultat del recurs sobre l’acció de responsabilitat. Ja sap el pa que s’hi dóna i tots els atacs que haurà d’entomar si decideix fer el pas i tornar-hi.

Pel que fa els resultats, no és del tot exacte que siguin tan definitius pel futur electoral d’un president o una junta directiva. L’últim exemple que ho corrobora és el de Laporta mateix. Hi pesen, esclar, perquè creen estats d’ànim, però són conjunturals. La valoració es va construint de mica en mica amb les decisions que li són atribuïbles plenament. Vull dir que els resultats que vinguin podran accelerar la dinàmica que ja s’ha engegat fa mesos, però que difícilment la podran capgirar per més positius que puguin ser.

Ara: si Bartomeu se l’ha de jugar amb Luis Enrique, em sembla que no guanyarà per a ensurts. El dia en què el Reial Madrid havia perdut a València i que amb una victòria els blaugrana tornaven a dependre d’ells mateixos a la Lliga, el tècnic asturià va i deixa a la banqueta Messi i Neymar (i Alves i Piqué). Perquè tot just si van tornar divendres de vacances, però llavors perquè caram els hi va donar més dies de festa amb totes les urgències que té l’equip, es preguntaven els aficionats. Hi ha persones condemnades a morir d’un atac de coherència.

Desconec si Luis Enrique ha llegit Ulrich Beck, però l’alineació amb què va sortir a Anoeta, camp maleït per estadística, ha semblat un homenatge a l’autor de La societat del risc mort aquesta setmana. Deia Beck que el risc és la condició humana del segle XXI: “el risc representa l’anticipació de la catàstrofe, una percepció que sovint ignora les mateixes precondicions que el generen”. Doncs, això mateix.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Badia
Jordi Badia Perea (Sabadell, 1963). Periodista i escriptor. És autor dels assajos Crònica del nuñisme (Pòrtic, 2003), El Barça al descobert (Ara Llibres, 2009) i Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès editors, 2011), i de la novel·la Maria Closa (Arola editors, 2012).
06/06/2015

Triplet històric, temporada perfecta

31/05/2015

Avui el doblet, dissabte el triplet

24/05/2015

Se n'anirà Xavi...

17/05/2015

El cicle culer continua

09/05/2015

Ara sí, la Lliga ja fa baixada

02/05/2015

La Lliga encara no fa baixada

26/04/2015

Una eliminatòria especial

21/04/2015

A semifinals tot debatent de collonades

19/04/2015

Anàlisis futbolístiques

11/04/2015

Ocasió perduda

Participació