Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Catalunya necessita «un equip de rivals»

«Que fos vist no tant com el govern dels millors, sinó com el millor dels possibles»

per Pep Martí i Vallverdú, 24 de desembre de 2014 a les 16:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa uns anys, la historiadora nord-americana Doris Kearns Goodwin va publicar Team of rivals, un estudi sobre la presidència d’Abraham Lincoln (1861-65) que va obtenir el Premi Pulitzer. Era un magnífic treball sobre les qualitats de lideratge del mític president dels Estats Units que va emancipar els esclaus i va guanyar la Guerra Civil. El Partit Republicà del 1860 (que era molt diferent a l’actual) va convocar una convenció per elegir el seu candidat a la Casa Blanca i que va ser molt agitada, amb un seguit de candidats amb carisma dels quals va reeixir Lincoln. En el seu Equip de rivals, l’autora va ressaltar la capacitat de Lincoln per forjar un gran equip amb aquells que se li havien enfrontat dins del seu partit. El més destacat va ser William Seward, qui fou secretari d’Estat. En aquella Administració s’hi van expressar criteris contraposats, però el president va saber marcar un rumb sense que es fracturés l’equip. Per aquella hora tràgica, molta gent va tenir la percepció que aquell era el millor govern possible.  

Durant les eleccions del 2008, Barack Obama va explicar que el llibre de Doris Kearns l’havia inspirat a l’hora de conformar el seu propi equip. Després, en el moment de constituir la seva administració, la seva gran rival, Hillary Clinton, va ser feta secretària d’Estat. Un altre antic adversari, Joe Biden, va ocupar la vicepresidència. La crítica va assenyalar que el model de lideratge de Lincoln podria ser útil també en els consells d’administració de les empreses i en les juntes de les entitats i corporacions. Vol dir que per ser un bon líder és bàsic no tenir por del talent dels altres, saber aglutinar les diferències, saber escoltar les veus discrepants i decidir. Moltes empreses funcionarien millor si el “mètode Lincoln” de gestió s’imposés, lluny dels cabdillismes, d’un costat, i de les actituds cortesanes, per l’altre, que tan sovint observem en tots els àmbits i òrgans col·legiats.


També en política catalana seria bo que la cultura de l’equip de rivals triomfés. Més enllà dels estira-i-arronsa entre partits i dels debats, ben legítims, sobre la convocatòria d’eleccions o les llistes electorals, caldria que en els propers mesos hi hagués un govern d’àmplia base a la Generalitat que fos “un equip de rivals”. És a dir, que fos vist no tant com el govern dels millors, sinó com el millor dels possibles. I que oferís a la ciutadania (i no només als sobiranistes) una imatge de serietat, responsabilitat en la gestió i sentit de la transcendència històrica de l’hora

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
10/07/2019

Rivera i el liberalisme segrestat

26/06/2019

Espanya, enrocada

12/06/2019

L'obediència civil, el problema d'Espanya

05/06/2019

La Fiscalia se suma a la foto de Colón

29/05/2019

A Sánchez se li complica la vida

10/04/2019

El PSOE, la dreta civilitzada

27/03/2019

L'elefant de Catalunya

20/03/2019

Bon cop d'estat!

12/03/2019

Una República sense Govern?

06/03/2019

Els testimonis d'Estat blinden la rebel·lió

Participació