Ara ja no cal llista unitària

«Quan ja tots plegats han quedat retratats, ara sí que veig clar que és l'hora de convocar eleccions»

per Toni Aira, 24 de desembre de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arribats a aquest punt,  Un altre escenari, ara com ara, el veig insostenible. Perquè els uns han arribat a titllar de ridícul el president Artur Mas i la seva proposta de llista unitària, i els altres ja no veuen res més que un egoista en Oriol Junqueras, així que ja em diran què podria justificar que els uns i els altres mantinguessin suspès en el no-res l'opció més que remota d'una entesa per una llista electoral unitària o per uns pressupostos o per sortir a passejar a la cantonada. Potser existeix algun motiu poderós, però jo ara mateix ja no el sé veure.

Bàsicament allò que han fet i que estan aconseguint és fastiguejar el personal. Ahir Junqueras anava a fer-se la foto de la autoinculpació davant el TSJC (cosa que algun soci il·lustre de Mas ha estat incapaç de fer, en sa línia habitual) i entristia veure com la bona gent que feia cua a l'indret li reclamava "poseu-vos ja d'acord!". Entristia, no per la bona fe d'aquesta gent, sinó per les respostes seques de Junqueras, que vistes a través de la tele feien tota la fila d'estar prenent el número als seus interlocutors: "Ja estem d'acord, volem votar". I au. "Senyora, no faci nosa", em transmetia que estava dient entre línies. I d'aquí no els traurem. Ara ja sabem fins a on són capaços d'arribar, i no més, camí de promoure allò que diuen defensar.


Per tant, ara ja qui volgués llista unitària sap a qui votar i a qui no. I qui volgués fer com sempre també es podrá esplaiar i fer a plaer. Doncs au, ja som a cap del carrer. Que sigui el que Déu (vegis "votant") vulgui, però vista la incapacitat dels nostres polítics potser que no allarguem més aquesta agonia i que tinguem resultats que posin tothom a lloc. I amb les seves conseqüències, eh? Per a ells i per a la resta. Ens hi hauran abocat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació