Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Ara ja no cal llista unitària

«Quan ja tots plegats han quedat retratats, ara sí que veig clar que és l'hora de convocar eleccions»

per Toni Aira , 24 de desembre de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Arribats a aquest punt,  Un altre escenari, ara com ara, el veig insostenible. Perquè els uns han arribat a titllar de ridícul el president Artur Mas i la seva proposta de llista unitària, i els altres ja no veuen res més que un egoista en Oriol Junqueras, així que ja em diran què podria justificar que els uns i els altres mantinguessin suspès en el no-res l'opció més que remota d'una entesa per una llista electoral unitària o per uns pressupostos o per sortir a passejar a la cantonada. Potser existeix algun motiu poderós, però jo ara mateix ja no el sé veure.

Bàsicament allò que han fet i que estan aconseguint és fastiguejar el personal. Ahir Junqueras anava a fer-se la foto de la autoinculpació davant el TSJC (cosa que algun soci il·lustre de Mas ha estat incapaç de fer, en sa línia habitual) i entristia veure com la bona gent que feia cua a l'indret li reclamava "poseu-vos ja d'acord!". Entristia, no per la bona fe d'aquesta gent, sinó per les respostes seques de Junqueras, que vistes a través de la tele feien tota la fila d'estar prenent el número als seus interlocutors: "Ja estem d'acord, volem votar". I au. "Senyora, no faci nosa", em transmetia que estava dient entre línies. I d'aquí no els traurem. Ara ja sabem fins a on són capaços d'arribar, i no més, camí de promoure allò que diuen defensar.


Per tant, ara ja qui volgués llista unitària sap a qui votar i a qui no. I qui volgués fer com sempre també es podrá esplaiar i fer a plaer. Doncs au, ja som a cap del carrer. Que sigui el que Déu (vegis "votant") vulgui, però vista la incapacitat dels nostres polítics potser que no allarguem més aquesta agonia i que tinguem resultats que posin tothom a lloc. I amb les seves conseqüències, eh? Per a ells i per a la resta. Ens hi hauran abocat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació