Participar per la ruptura

«Els partits de l'esquerra transformadora més clàssics així com els sindicats han entrat de ple durant dècades en el paradigma de l'acció institucional»

per Ricard Ribera Llorens, 22 de novembre de 2014 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per dibuixar els contorns de l'escenari ens cal tenir en compte una evidència posada de manifest pel 15M i les experiències que en deriven. Les estructures institucionals nascudes de la transició acaben mantenint el poder allunyat de la ciutadania, aplicant polítiques que entren en contradicció amb els interessos de les classes populars i fonamentant-se en canals de participació encarcarats que no s'adeqüen a la realitat sociològica.

El funcionament de partits polítics o sindicats està basat en una estructura social fruït del model fordista de producció en principalment en fàbriques. Amb el canvi al model econòmic basat en el sector serveis, el sistema s'ha esforçat en individualitzar les relacions laborals i les pròpies relacions socials per a afeblir als treballadors a través de successives reformes laborals que han eliminant tot tipus de protecció. La situació actual la podem visualitzar entorn al concepte de precarietat, un element que dificulta molt l'organització col·lectiva, sobretot en els paràmetres en que s'ha desenvolupat al llarg del segle XX. Això ha comportat l'abandonament de l'espai públic, la política, deixant que els que manen de debò es creguin impunes en tots i cada un dels nivells i formes del poder. 


Paral·lelament, els partits de l'esquerra transformadora més clàssics així com els sindicats han entrat de ple durant dècades en el paradigma de l'acció institucional, per arribar algun dia a gestionar una petita parcel·la de poder des d'on millorar les condicions de vida de les persones. Aquest objectiu parcial els ha acabat introduït en la lògica que interessa al sistema, en la seva manera de participar que reforça tot l'engranatge. Les organitzacions polítiques transformadores sembla que ho estan entenent, però les organitzacions sindicals, més necessàries que mai, segueixen en la lògica del pacte social ancorat al sistema.

Amb perspectiva temporal és molt senzill fer l'anàlisi, encara que fa anys que es donen experiències de municipalisme alternatiu (Marinaleda, les Candidatures Alternatives del Vallès, les Candidatures d'Unitat Popular, etc.), de cooperativisme, de moviments socials que mantenien viva la flama per anar guanyant àmbits d'hegemonia per la transformació d'arrel de la societat. 


L'eclosió del 15M, de les marees o l'onada imparable que representa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca han portat a les classes treballadores i populars a recuperar dia a dia espais de participació al carrer, fent que cada vegada ens mirem menys el melic. Els valors del sistema han pretès i pretenen que individualment gestionem situacions desesperades, a través del silenci o, en el millor dels casos, la caritat. El tsunami indignat, la PAH o les Marxes de la Dignitat han donat peu a organitzar-nos col·lectivament, oblidant plataformes inoperatives que només coordinen sigles i estructures, per a que siguin les persones que s'apleguen per lluitar juntes.

Aquesta situació ha posat de manifest que calen noves formes d'intervenció política en l'àmbit institucional perquè el joc electoral que s'ha donat fins ara només ha afavorit al sistema, mantenint les seves majories. Experiències com Guanyem Barcelona, Procés Constituent, el propi Podemos o la reformulació (més val tard que mai) que estan fent altres formacions, es situen en aquest escenari de participar per trencar la baralla, o més ben dit, per canviar la baralla per una altra on tots tinguem cartes i puguem jugar.


Però compte, no només es tracta de tenir candidatures i organitzacions transformadores que entenguin el nou taulell de joc, sinó d'habilitar aquells instruments de participació que permetin recuperar l'àmbit públic. Recuperar el control del joc i no haver de jugar més a la ruleta, esperant com fins ara que aquesta tirada sigui diferent i no guanyi la banca.

Tenint en compte que l'àmbit municipal, per proximitat i facilitat d'incidència és on tenim més facilitats per canviar la partida, aquesta reflexió ens hauria de portar a establir noves normes pel joc de totes a nivell local. Ens cal concretar eines d'intervenció que permetin fer participar de la vida política i en el model de ciutat sense formar part necessàriament d'organitzacions o d'alguna de les candidatures transformadores. 

Establir els mecanismes de participació ajuda a articular la majoria social per la ruptura democràtica i recuperar les institucions per a la gent. En definitiva es tracta de definir el mètode. De propostes n'hi ha moltes i ens cal parlar-ne amb calma, per això estic convençut que les Jornades Municipalistes de Manresa que es faran aquest dissabte al matí seran un molt bon moment per debatre.

Des de fora, des del debat es pot aconseguir marcar l'agenda dels que participen directament de la institució, propiciant un compromís amb les candidatures transformadores. Es pot eliminar l'acumulació de càrrecs, introduir la limitació de mandats i topalls en els sous de regidors i representants públics o aplicar mesures reals de transparència. Però per generar potencial real de canvi cal anar més enllà, ser valents i plantejar la capacitat d'intervenir en el que faran els representants d'aquestes diverses candidatures, per exemple, a través d'assemblees obertes i conjuntes, en base a l'elaboració programàtica entre moviments socials i ciutadania per a que l'acabin fent seva aquells que treballin a l'àmbit institucional. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ricard Ribera Llorens
Politòleg manresà, il·lusionat per construir alternatives en comú. Militant de Comunistes, coordinador d'Esquerra Unida i Alternativa al Bages i membre de Fem Manresa. Segueix-lo al twitter: @ricardribera
06/07/2022

Conflicte i organització en un món canviant

11/05/2020

La gestió privada en el cor del sistema públic de salut

23/05/2019

El vot útil per una Manresa plena de vida

29/10/2017

República, contradiccions i somriures

22/11/2014

Participar per la ruptura

01/09/2014

Guanyar Manresa

29/08/2013

La importància de pensar en el POUM

07/03/2013

La política dels indignes

13/01/2013

La dignitat de fer política

09/12/2012

Un federalista despistat

Participació