Que la festa no s'acabi

«No pot ser que no celebrem victòries de l'alegria ciutadana com aquesta, amb gent que surt a fer cua, a fer vots i a fer-se sentir»

per Esteve Plantada i Hermoso, 10 de novembre de 2014 a les 09:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molt sovint, d'això que hem fet aquest diumenge, alguns en diuen "la gran festa de la democràcia". I repeteixen el mantra com una penitència que defeineix un dia de normalíssima jornada electoral, convertit en l'estendard del simplisme més insuls, en una definició que no vol dir res i que res no importa. Convertida en una descripció que es va reproduint, elecció rere elecció, per obra i gràcia del bonrotllisme més assenyat. Aquest diumenge, però, sense ser jo sospitós de res d’això que us dic –valga’m déu!–, tot passejant entre les multituds il·legals i extremadament perilloses que feien cua, plenes de gent carregada de paciència i d’il·lusions, puc assegurar que he vist alguna cosa semblant a una "festa", si és que hi ha festes d’algú.
 

Potser per això mateix, avui ve de gust oblidar la tebior, el titular buit, el gris d'aquells qui no volen fer matisos gaire obtusos ni burxar en les profunditats de la complexitat humana. Nosaltres en direm "festa", perquè ho és i perquè un clam democràtic ha de ser descrit així. Perquè no pot ser que no celebrem victòries de l'alegria ciutadana com aquestes, amb gent que surt a fer cua, a fer vots, a fer-se sentir. Perquè cal propagar, als quatre vents, que volem reinventar el nostre barri –i també el nostre país–, que volem decidir i que ens convé fer-ho al més aviat possible. I que, tot això, ho sabem fer de manera alegre i desacomplexada. Déu n’hi do, direm, davant d'aquest paisatge: que la construcció d’un món millor sigui així, i que tot el món ho hagi vist.
 

Nosaltres en direm "festa", efectivament. Alguns altres, divertits com pocs i avorrits en la seva frustració, en diran "Botifarrèndum" o "Costellada". Els de més enllà en diran "crim" o "farsa". D’altres, directament, ens denunciaran per voler ser, per voler ser dignes i per voler votar. Avui, però, emocionats i encara compungits per la força dels nostres avis i dels nostres fills, en direm "festa" i prou, i ho celebrarem, sense oblidar que, ben aviat, caldrà tornar-se a arremangar.
 

Deixem-nos de brogit, de mitges veritats, de mentides poc pietoses i de ganivets inquisidors. Aquest dilluns, dia de ressaca i de gelocatils, aprofitem l’ebrietat d’aquest moment irrepetible: fem possible que aquesta grandíssima festa no s'acabi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
12/01/2015

Granollers, l’escenari de la història més gran del món

01/12/2014

Un pam gloriós!

10/11/2014

Que la festa no s'acabi

28/10/2014

Feixisme, non plus ultra

29/09/2014

Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

22/09/2014

Diuen que l’Hospital

21/07/2014

He tingut un malson

14/07/2014

La llei de la plaça dura

07/07/2014

Deu anys de fer-se gran

30/06/2014

Meravellosa alternativa

Participació