​Som voluntaris

«Sóc un dels voluntaris del 9-N. Per això no em dóna la gana dedicar ni una sola ratlla d'aquest article a picabaralles polítiques»

per Dídac Boza, 22 d'octubre de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya és país de voluntaris. Ben mirat, no ha de sorprendre a ningú que quan ens disposem a preparar la primera consulta organitzada per un Govern sobre la possibilitat de tenir un estat independent, bona part del dispositiu de votació depengui de milers de persones disposades a prestar-hi voluntàriament el seu temps, el seu compromís cívic i el seu esperit democràtic. El fet que en poc més de quatre dies la Generalitat hagi tingut la resposta d'uns 30.000 voluntaris per fer possible un primer tast d'exercici d'autodeterminació és, per ell mateix, un indicador significatiu. És una resposta contundent, pacífica, democràtica i no impugnable a un Estat espanyol que nega Catalunya com a subjecte polític. No, la resposta dels voluntaris no és cap sorpresa, com tampoc no ho és el paper decisiu del món local en aquesta gran operació de país. Només cal que mirem a la nostra història. 

Molts cops hem vist a Catalunya com els col·lectius de voluntariat, les entitats veïnals o les associacions culturals han hagut d'assumir funcions i serveis que, en un país normal, haurien estat feina d'un estat propi o, almenys, d'un estat propici. Durant l'última dictadura, veïns d'alguns barris de Barcelona havien de construir-se ells mateixos la xarxa de clavegueram perquè les autoritats de l'Ajuntament, nomenades directament per l'estat franquista, ignoraven una necessitat tan bàsica. Durant massa dècades la preservació de la llengua i la cultura ha depès exclusivament de la empenta i de la iniciativa de la societat civil perquè les autoritats de l'estat se'n desentenien, quan no les prohibien directament. I sempre depenent dels convulsos contextos polítics espanyols dels segles XIX i XX els poders locals de Catalunya -ajuntaments i diputacions- van saber trobar escletxes per poder posar en marxa escoles, biblioteques o hospitals que el país necessitava i que l'estat no feia. És lògic, doncs, perquè ho hem fet tota la vida i perquè ho portem a l'ADN, que la societat civil i els ajuntaments en avoquem en aquest 9-N. Naturalment que no és com la majoria hauríem volgut però sí que és l'escletxa -potser l'última escletxa- per la qual ens haurem de colar per a construir el futur. 


Els votants del "sí-sí", els defensors del "sí-no" i els partidaris del "no" sense matisos, tots tenim ben clar que aquesta no és la consulta vinculant que el país necessita i que una gran majoria de la societat reclama. Però un èxit de participació a les urnes del 9 de novembre farà encara més incontestable el que ja en el darrer any s'ha fet evident a ulls del món: que el problema no es resoldrà fins que no hi hagi un mandat democràtic clar i que aquest mandat s'apliqui, sigui el que sigui. Cal preveure un vot massiu per part dels independentistes, però també aquells ciutadans catalans que no volen la independència -òbviament molts més que els pocs que el PP català o Ciutadans han estat o seran mai capaços de mobilitzar- farien molt bé en començar a fer visible i quantificable la seva opció anant a votar el 9 de novembre. La participació activa d'uns i d'altres pot ajudar a abordar a fons el debat dels pros i dels contres abans d'anar a  unes necessàries eleccions que sí seran decisives. 

Sóc un dels voluntaris del 9-N. Per això no em dóna la gana -permeteu-me que ho escrigui així- de dedicar ni una sola ratlla d'aquest article a picabaralles polítiques o tacticismes de curta mirada que no estan a l'altura del moment ni del repte més important de la història contemporània de Catalunya. Serà decisió de cada partit posar-se al servei de la ciutadania o equivocar-se. Haurà de ser cada dirigent, cada formació, a qui li toqui d'interpretar quin és el seu paper en aquest moment de la història i quina la seva responsabilitat. La meva, com la de 30.000 voluntaris més, és la d'ajudar a que tots els ciutadans puguin expressar per primera vegada en una consulta oficial quin futur volen per al país. Res no importa més ara mateix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Dídac Boza
Periodista de La Xarxa. Abans he treballat a la Cadena SER, TVE, Ràdio 4, l'Ajuntament de Barcelona, Onda Cero i la Cadena 13. Després de tres dècades en aquest ofici, segueixo buscant respostes en el que passa cada dia.
29/01/2018

Dignitat democràtica sí, eficàcia, també

18/12/2017

El 21-D necessita respostes noves

21/11/2017

La veritat, després del 21-D

10/10/2017

El camí intel·ligent cap a la República

23/09/2017

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

29/08/2017

La independència creïble

01/08/2017

Últims dies de propaganda

18/07/2017

Saltar el mur de la intimidació

06/06/2017

​Males companyies com Germà Gordó

09/05/2017

Expropiació de Jordi Pujol

Participació