1 de 10

Ara està clar

per Xavier Roig, 21 d'octubre de 2014 a les 00:02 |

«Mai hi ha hagut pla B. Hem descobert, amb sorpresa, que tot el secretisme, la dissimulació, els silencis... eren pur teatret»

Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja els ho dic d’entrada: jo el 9-N sortiré a votar. Ja veuen que utilitzo el mot “sortir” perquè, pel que sembla, es tracta d’un acte de mobilització més. I sortiré perquè m’han promès –i diumenge els moviments de la societat civil així ho van exigir, i ho aconseguiran- que després, de seguida, vindran unes eleccions al Parlament on els partits s’hauran de mullar. Amb tot això vull dir que no formo part dels que, com ICV, estava esperant una pífia política, com la que ha comès el president Mas, per desmarcar-me del procés. Dit això –és a dir, el meu incondicional suport perquè, si avui som on som, és per culpa del govern espanyol i dels partits espanyols- vull fer algunes observacions.

Mai hi ha hagut pla B. Hem descobert, amb sorpresa, que tot el secretisme, la dissimulació, els silencis, etc. que deien que practicaven els partits pro-consulta per no donar pistes a l’adversari, eren pur teatret. S’han volgut fer els importants. A mi ja m’ho semblava. Portava temps amb la mosca darrera l’orella. “Hauran inventat una mena de gas que només ataca a membres de tribunals constitucionals post-falangistes i els converteix en demòcrates?”. Em preguntava jo. “Hauran trobat una disposició fundacional de l’ONU que diu que si un país ha de suportar el botiflerisme d’una Alicia Sánchez Camacho massa temps, aquest país té dret a demanar la protecció internacional?”. Jo no ho entenia.


Mai hi ha hagut unitat. La millor manera de no trencar una colla de suposats amics consisteix en no voler determinar com es pagarà el sopar, sabent que cap d’ells porta prou diners a butxaca com per, ni tant sols, pagar la seva part. En aquest cas, em dóna la sensació que, com ningú volia parlar de la realitat, la cosa anava tirant. Però el 9-N s’anava aproximant... Sabien tots, tots, que tard o d’hora l’americana petaria per les costures. Una americana amb moltes mànigues, però amb la cartera buida...

Mai hi ha hagut patriotisme. Excepte quatre líders, la majoria de la gent que hi ha darrere els partits (diputats i buròcrates) no saben el que és ser polític d’un país demòcrata. Han hagut de sortir l’ANC, l’Òmnium i l’AMI per dir-los a tots plegats que, en l’escala de prioritats, primer hi va un país i després hi van els partits. Però, és clar, una colla de diputats i càrrecs que no saben ni qui els ha votat, que els han entaforat en una llista blindada gràcies a fer el llepa, que viuen on els dóna la gana menys on haurien de viure per defensar els interessos dels electors, que només estan preocupats per si repetiran, que sovint no tenen capacitat professional per fer lleis amb cara i ulls, etc... Què volien que en sortís de tot això? Una colla de gent que pensi amb intel·ligència i demostri generositat amb el país? Home...!


Sort que aquest país té una certa tossudesa. Altrament, hi ha moments en que n’hi hauria per plegar!

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
Més articles de l'autor
14/03/2020

Xerrar de la pandèmia? Millor fem altres coses

29/02/2020

Enemic de la mala gent i de la justícia corrupta

15/02/2020

Jo també soc l’Anna Erra. I ni em disculpo ni me’n desdic

01/02/2020

Quan la JEC té raó

18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

Participació