Els «mig amic»

«Es fan dir independentistes, però hom els podria titllar de “consultistes”, a jutjar pel fervor amb què en els últims temps no veien altra cosa que el 9-N»

per Toni Aira , 15 d'octubre de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En Peret tenia d’entre les cançons més famoses del seu repertori aquella que a la tornada deia allò de “enredant per allà, enredant per aquí, d’aquesta manera em va pujar a mi”. Feia entranyable referència al seu pare, un venedor ambulant capaç d’enredar tothom. Li deien “el mig amic”. I el cas és que els partits catalanistes, entre ells, ho són força, de “mig amics”, i enreden i s’enreden molt. Massa. Però malgrat tot, aquí que el país persisteix i encara confia que, finalment, sabran posar-se d’acord i sumar. Si decideixen deixar d’enredar, és clar.

Perquè enmig de tanta anada i tornada, de tanta reunió, de tanta filtració, de tanta pressió mútua i de tanta gesticulació, al final ja n’hi havia que no sabien què era l’important, si la consulta o la independència. Es fan dir independentistes, però hom els podria titllar de “consultistes”, a jutjar pel fervor amb què en els últims temps no veien altra cosa que el 9-N, amb una pregunta que en principi no els entusiasmava. Salvant totes les moltíssimes distàncies (i llegeixin bé aquesta prèvia), per moments n’hi ha que m’han fet venir al cap els del PP que tan histèricament abracen una Constitució espanyola que el seu far espiritual (Aznar) diuen que ni va votar quan tocava. I en això hem de seguir enredats?


Hi havia reivindicació del dret del poble català a decidir el seu futur, i per tant a optar per la independència si així ho vol una majoria, molt abans que el president Artur Mas anunciés un acord ampli dels partits catalanistes per consultar en una data i una pregunta concretes. El 9-N era important? Sí, i ho segueix essent, perquè hi haurà locals oberts, urnes i paperetes per votar. Però agafant-me al lema del Tricentenari, els diré que és important què demostrem que som el 9-N, igual com és important que érem abans i que serem després. Érem. Som. Serem.

Per tant, més enllà de la lamentable i trista gesticulació partidista de sempre i un cop demostrat al món què és l’Estat espanyol i el seu concepte de democràcia, els partits catalans farien bé de deixar d’enredar per aquí i per allà amb les seves pròpies contradiccions i interessos. Que passin de ser “mig amics”, que s’entenguin i es facin entendre, i que facin possible, de veritat, no enredant, no fent com si, que a més d’urnes i de paperetes, el 9-N hi hagi locals plens de gent votant. Perquè aquell dia pugui ser important i perquè allò que vingui després també ho pugui ser igualment.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació