Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

«Preocupa tanta progressia adormida que encara no sap què coi passa a Catalunya»

per Esteve Plantada i Hermoso, 29 de setembre de 2014 a les 11:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un espectacle pur i dur on valen estirabots, mitges veritats i proclames simplistes i altament reduccionistes. En això s’ha convertit, ara com ara, el procés català i la consulta per a les Espanyes, i així el va retratar aquest diumenge La Sexta, autoanomenada “progre” des de la seva ufana fundació. Poc després de dos quarts de deu del vespre, Ana Pastor posava sota l’objectiu catòdic el president Mas, en un show que ha acabat sent una prova més d’aquesta reducció a titulars en què sembla haver-se convertit la informació.

És com picar ferro fred. Adéu als arguments: ja no valen explicacions llargues, pensades, ni raonades. El periodista pregunta i repregunta, talla i no escolta gaire. Es veu l’entrevistat com una presa a la qual se li ha d’extirpar el millor dels titulars possibles, aquell que s’escamparà pel vomitori públic de les xarxes socials. Però no n’hi va haver, de titular. La part inquisitiva de l’espanyolitat més carrinclona no escoltava gaire i, minut a minut, vam constatar que encara ens hem de sentir agraïts per haver pogut tenir una horeta de quota de pantalla. I en "prime time", escolti.


Preocupa que el procés català segueixi sent una cosa simple, banalitzada i reduïda a quatre negatives que semblen dictades per la part més intransigent de l’entranyable “derechona”. Preocupa tanta progressia adormida que encara no sap què coi passa a Catalunya. Al capdavall, és l'enèsima oportunitat perduda per tal que l’altaveu del progressisme espanyol –aquell que sap escoltar, que entén la diversitat dels pobles i que entén els valors més elementals de la democràcia– fes sentir la seva veu.

Minuts després de l'entrevista al president, en una nova sessió d’El Convidat, Lluís Llach semblava que havia de dir, en qualsevol moment, “no era això, companys, no era això”. Però no li va caldre, perquè el seny de la raó acostuma a ser molt més extrem, concís i clar: “no es pot ser d’esquerres i no voler la llibertat dels pobles”, deia des del Senegal. Queda tot dit. Pastor, Mas, Llach i el mur on sempre topem quan volem establir diàleg.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
12/01/2015

Granollers, l’escenari de la història més gran del món

01/12/2014

Un pam gloriós!

10/11/2014

Que la festa no s'acabi

28/10/2014

Feixisme, non plus ultra

29/09/2014

Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

22/09/2014

Diuen que l’Hospital

21/07/2014

He tingut un malson

14/07/2014

La llei de la plaça dura

07/07/2014

Deu anys de fer-se gran

30/06/2014

Meravellosa alternativa

Participació