Diuen que l’Hospital

«L'Hospital de Granollers no són només unes parets plenes d’història i unes bellíssimes façanes modernistes»

per Esteve Plantada i Hermoso, 22 de setembre de 2014 a les 11:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Diuen que l’Hospital és un lloc que cal esquivar amb un dríbling poderós i sec, com faria un futbolista de bones cuixes i gambada elegant. Diuen que l’Hospital és fred, imponent i asèptic. Diuen que més val que no s’hi hagi d’entrar per res. Diuen, també, que hi ha gent malhumorada i que no es talla ni un pèl a l’hora d’exhibir la seva mala fama funcionarial. Les males llengües, que són tan dolentes com la tinya, ja s’han encarregat prou d'escampar-ho. La veritat, però, és una altra. Perquè els Hospitals –i tots els temples sagrats de la res publica– haurien de ser estimats com allò que són, i com allò que som com a societat: justa, oberta i de qualitat, per a tots i per a tothom.

De l’Hospital de Granollers hauríem de dir tot allò que el fa venerable. No són només unes parets plenes d’història –de l’antiga Tarafa al taller dels Vergós– i unes bellíssimes façanes modernistes. No és només un equip punter i uns professionals excel·lents. El nostre Hospital és allò que fa que els centres de salut siguin fonamentals: la màgia de la gran responsabilitat de salvar vides, de cuidar-les, d’entendre-les i de fer-les arribar al món.


Després de passar-hi tres dies, l’obligació de dir-ho se’m fa cada vegada més indefugible: em plau molt esbombar als quatre vents que l’Hospital de Granollers és una benedicció. Que, malgrat les severes i injustíssimes retallades que pateixen la institució i els treballadors, és ple de gent eficient i apassionada. Gent que estima i que, massa sovint, no es queixa per queixar-se. Gent que no deixa de ser al peu del canó per disfressar-se de llevadors i llevadores, per acompanyar una família de dos en el moment irrepetible de ser tres, per irradiar optimisme i seguretat, per acaronar, per no deixar cap dubte sense resposta. Gent que et diu com has de ser quan ets el gran protagonista de la teva història, tan petita, mínima i particular.

Diuen moltes coses de l’Hospital. Jo només puc demanar que tingui una llarga i saludable vida. Aquest Hospital nostre de façana modernista, de cos robust, de gent que viu i ensenya a viure. Llarga vida a la sanitat pública i als seus treballadors. Ni les retallades, ni el disgust, ni la incertesa han pogut esborrar la seva dignitat i la seva joia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
12/01/2015

Granollers, l’escenari de la història més gran del món

01/12/2014

Un pam gloriós!

10/11/2014

Que la festa no s'acabi

28/10/2014

Feixisme, non plus ultra

29/09/2014

Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

22/09/2014

Diuen que l’Hospital

21/07/2014

He tingut un malson

14/07/2014

La llei de la plaça dura

07/07/2014

Deu anys de fer-se gran

30/06/2014

Meravellosa alternativa

Participació