Fronteres? No, gràcies

«A Catalunya el que volem és ser lliures, que és l'antítesi dels controls fronterers»

per Blanca Busquets, 17 de setembre de 2014 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A banda de l'eterna discussió sentimental, cultural, lingüística i econòmica del fet de voler-se separar d'Espanya, que es veu des d'altres ulls de gent de fora amb més o menys comprensió, hi ha la qüestió de les fronteres.

Em causa sorpresa que, a molta gent d'una cultura i una intel·ligència que considero més que solvents, la nostra separació de l'estat els trenqui el cor perquè sigui “posar més fronteres a la humanitat, que ja en té prou”. No, home, això no pot ser: quan algú em surt amb aquesta teoria, li explico clarament que és el contrari, i que el que volem precisament és menjar-nos una frontera.


En una unió d'estats on les fronteres ja no són els reixats amb punxes sinó les administracions que trobem entre les persones i els que ens governen, nosaltres en volem eliminar una: l'espanyola. La veritat és que, administrativament parlant, passar directament de la catalana a l'europea, seria un gran descans i un estalvi d'energia i diners a tots nivells.

Més enllà d'això, però, si l'Estat espanyol vol tornar a posar reixats amb punxes a l'Ebre i fer eternes un altre cop les revisions de passaports i els qüestionaris a l'hora d'entrar al seu territori, és ben lliure de fer-ho, per despit, per orgull o per la mare pàtria. Però em fa l'efecte que, quan s'adoni que les conseqüències que se'n deriven poden ser més aviat negatives per a ells mateixos, canviarà d'opinió amb alguna excusa d'anar per casa que deixarà anar la Soraya, amb aquell to seu habitual de tot-continua-igual, després d’un consell de ministres.


A Catalunya el que volem és ser lliures, que és l'antítesi dels controls fronterers. Això de les fronteres, avui, només és per als que les volen posar. Que quedi clar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
23/09/2022

​Un estiu per oblidar

13/09/2022

​Les plagues especials

26/07/2022

Joventut cum laude

12/07/2022

Tu pots salvar el català

15/06/2022

​Cantoni al podi

07/06/2022

​Un any d'intercanvi

24/05/2022

​La Foradada 135

10/05/2022

​Empresa «social»

26/04/2022

​Torna la cursa Ramon Oliu

12/04/2022

​L'educació a la muntanya

Participació