Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Duran, Junqueras i les vies mortes

«Els recels mutus no se superaran i la unitat no s’assolirà si només s’incentiva el soroll declaratiu»

per Toni Aira , 16 de setembre de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ahir el president Artur Mas va ser diàfan en el seu discurs d’obertura del Debat de Política General. I ho resumiré en cinc frases que va pronunciar (amb afegitons meus): “Catalunya vol votar, dialogar i negociar”, però necessita interlocutor i aquest no hi és més que per dir ‘no’ a tot. Som davant “d’un abans i un després en la història de Catalunya, que espero i confio que sigui a fi de bé”, confiem que com tots, tot i que això sigui molt confiar. És clara la “necessitat del consens i la força de la unitat”, i caldria que els partits polítics catalanistes s’hi posessin ja. “Catalunya i l’Estat van per vies diferents i en direccions diferents. No hi ha xoc de trens sinó allunyament”, cada dia que passa més irreversible. I finalment: “Ens trobem en una via on perdem instruments i recursos, en una via morta que no porta enlloc”, i per tant cal decidir si volem seguir així o no. Cal poder votar.

Crec evident que el gruix d’aquestes afirmacions seria clarament compartit per la immensa majoria dels qui fa cinc dies es van manifestar a Barcelona dibuixant una espectacular V. Per ells i per una majoria del poble de Catalunya, si atenem a les enquestes i a l’actual composició del Parlament. I per tant crec que hi ha coses que (model d’Estat i relació Catalunya-Espanya a banda) van enfilant via morta. L’una, que la practica Josep Antoni Duran i Lleida força sovint, és la de perdre’s en discrepàncies dins el catalanisme que en gran part les crea el gran gruix del problema: l’interlocutor a la Moncloa i al Congrés dels Diputats. Ells són el gran problema (també per a la tercera via), no frases més o menys afortunades de líders catalanistes que es troben en un moment de tensió màxima. Que Oriol Junqueras també persisteix en errors (i vies mortes) com la lectura i la pràctica del moment polític en clau dels clàssics compartiments estancs que tradicionalment han separat els grans partits catalanistes? Sí, de moment és així. Però els recels mutus no se superaran i la unitat no s’assolirà si només s’incentiva el soroll declaratiu i es perden forces pel camí en el moment més crític i decisiu.


Consti que sé diferenciar entre deslleialtat i discrepància. La primera la considero imperdonable, sobretot quan és reincident i no es pot atribuir per estadística a errors humans o de càlcul. La segona la considero legítima en política i entre els seus protagonistes. Però ara tots dos conceptes s’han de superar i qui hi caigui cal que sigui conscient de les conseqüències de fer-ho, no només en clau personal i en clau partidista sinó sobretot en clau de país.

Duran i Junqueras, com el president Mas, defensen oficialment que l’actual relació Catalunya-Espanya és en via morta. D’acord, doncs si a més coincideixen amb ell en què els trens no van a xocar sinó que s’estan allunyant, que no provoquin més topades entre vagons del mateix comboi. Que no aturin (ni que sigui involuntàriament) allò que la societat catalana i Madrid estan aconseguint amb molt d’esforç. Que facin diferent a allò que els altres n’esperen i l’impuls al conjunt del procés serà decisiu. Encara hi són a temps i jo, en contra del pessimisme de molts, encara hi confio. Malgrat tot.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Toni Aira
Periodista. Doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. Codirector i professor del Màster en Comunicació Política i Institucional de l'idEC-UPF. Articulista a El Periódico i entrevistador a la revista Esguard. Ha estat subdirector de la Revista Barça, i des de fa anys col·labora a diversos mitjans com TV3, BTV, TVE, Catalunya Ràdio i RAC1. És autor, entre d'altres, dels llibres Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008), Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009) i Els Guardians del Missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011). Em podeu trobar, en pack, a toniaira.cat.

A Twitter: @toniaira
24/12/2014

Ara ja no cal llista unitària

10/12/2014

Ganes de sorpresa (però de veritat)

26/11/2014

Elogi de Duran

12/11/2014

Ara, la «cupvergència»

29/10/2014

Els millors anys de la nostra vida

15/10/2014

Els «mig amic»

01/10/2014

Votarem i guanyarem?

16/09/2014

Duran, Junqueras i les vies mortes

02/09/2014

Ara no em feu dubtar

22/07/2014

Duran: una veritat incòmoda

Participació