Jordi Pujol

«Miraré de donar cinc raons a favor i cinc en contra respecte la figura de Jordi Pujol»

per Jordi Finestres, 30 de juliol de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De converses mantingudes en dels darrers quatre dies, miraré de donar cinc raons a favor i cinc en contra respecte la figura de Jordi Pujol.

Per què cal fer costat a Jordi Pujol en aquests moments?


1. Perquè tot i tenir un comportament rebutjable amb l’ocultació dels diners a l’estranger trobo encara més censurables els judicis mediàtics que han aprofitat la (greu) errada de Pujol per posar sota sospita tot el procés democràtic cap a la independència.
2. Pel llegat polític de Pujol, no parlo del moral, sinó de la feina feta en la construcció institucional d’un país que el 1980 era un solar per quatre dècades de dictadura i post-dictadura.

3. Perquè el president Mas té raó quan diu que és una qüestió estricament privada circumscrita a l’àmbit familiar dels Pujol. Els diners de l’estranger són una herència del pare que no es van generar durant la presidència de Pujol.
4. Perquè Pujol ha deixat de pagar diners a un estat, l’espanyol, que tampoc paga a Catalunya allò fixat per llei (Estatut).

5. Perquè si parlem d’irregularitats fiscals, aleshores l’Estat espanyol hauria de seure a la bancada dels acusats per l’espoli fiscal continuat amb Catalunya des de fa dècades.

Per què cal censurar a Jordi Pujol en aquest moments?  

1. Perquè la seva irresponsabilitat en “no trobar mai el moment adient” en 34 anys per regularitzar els diners de l’estranger fa mal al procés català, sobretot als indecisos i a ulls de la comunitat internacional.
2- Perquè un president que va basar el seu llarg mandat en alliçonar moralment als catalans no pot actuar a mig camí entre la negligència i la deixadesa.
3. Perquè el mateix Jordi Pujol ha volgut que el seu nom i cognom estiguessin estretament relacionats amb Catalunya i aquest egocentrisme avui ens passa factura.
4. Perquè em comenten que ha mentit als seus quan havia negat una i mil vegades tenir diners a l’exterior. I un polític mai no pot mentir.
5. Perquè si no ha estat capaç de ser exigent amb la seva família perd tota autoritat a l’hora d’exigir sacrificis a una Catalunya que ell va mantenir en un confortable autonomisme.

Reflexió final. Segurament ens manca perspectiva històrica per posar en valor els aspectes positius (que n’hi ha) del mandat del president Pujol. El valor de Pujol és que encara ahir el president Mas el definís com el seu “pare polític”, una afirmació d’alt calatge tenint en compte que Mas està destinat a ser el president que ha de portar el país cap a les màximes cotes de llibertat. Però Pujol ha fet molt mal en la moral col·lectiva de moltes persones que l’havien seguit i idealitzat erigint-lo en un referent. Avui hi ha dues o tres generacions desencantades amb el “pare polític”. Celebro, però, que el mateix Pujol clogui el seu trist final polític renunciant a les prerrogatives d’expresident i apartant-se de tot càrrec orgànic del partit. La restitució més ràpida de la molta honorabilitat de Jordi Pujol passa irremeiablement per desaparèixer del mapa polític català en els propers temps, potser per sempre més. Una llàstima, perquè jo creia que en el procés polític actual, Pujol sumava més que no pas restava. Però avui resta, i molt, com reconeixen fins i tot els seus més propers.

Si Catalunya vol ser un país lliure, de veritat, caldrà que el procés cap a la independència estigui dirigit per persones lliures, de veritat, sense cap ombra de sospita, amb el cor i el cap a l’alçada del moment i també amb els comptes corrents endreçats i transparents.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Finestres
Nascut a Manresa (1974), fa molts anys que viu i treballa a Barcelona. Periodista i autor de diversos llibres sobre història, periodisme i esports. Amant de l’escriptura i la comunicació, dues pràctiques que connoten democràcia i llibertat. Pensa que si el Barça és més que un club, Catalunya també podria ser més que un estat.
01/07/2015

Article per l'indecís

17/06/2015

Ampans, el mirall

03/06/2015

A propòsit de Víctor Grífols

20/05/2015

24-M: Barcelona, capital d'estat

06/05/2015

La tornada de Guardiola

22/04/2015

La cara d'Ada Colau

08/04/2015

La llibertat no té matisos

25/03/2015

La mort és una merda

11/03/2015

No compliquem les coses

25/02/2015

La darrera Gran Crònica?

Participació