A l'estiu tota cuca viu... o no

«A Centelles, des de fa uns anys hi ha una revifalla musical»

per Toni Carrasco, 26 de juliol de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Moltes vegades tots plegats no som prou conscients que el millor ho tens a tocar de casa. No cal anar lluny, per exemple, per escoltar bona i millor música. De collita pròpia.

A Centelles des de fa uns anys hi ha una revifalla cultural en aquest àmbit, digne de les millors ciutats-bressol de músics. De Vic s'ha dit moltes vegades, i amb raó, que era el Liverpool català. Però, com podem definir Centelles?


Si fem un resum ràpid i telegràfic actualitzat ens trobem grups amb músics centellencs. com Els Catarres i Bonobos. Però també  tenim musics locals en altres formacions com les The Sey Sisters, amb el saxofonista Albert Bartolomé (fill); els vigatans Oques Grasses, amb Josep Valldeneu al saxo; i de renom nacional, com el bateria Toni Pagès. I no oblidem mai l'exemple de superació personal del nostre gran i estimat bateria i percussionista David Viñolas. També cal remarcar el virtuós de la guitarra flamenca, Joan Asensio.

L'origen de tot plegat, molt simple o molt complex: l’Escola de Música de Centelles, fins fa poc dirigida pel també músic local Albert Bartolomé, pare del saxofonista de les germanes Sey i fundador i músic durant molts anys del mític grup Els Brillants. Així, la pedrera va néixer i es va formar en la seva adolescència i joventut en una escola de música local.

A Centelles, la  música sempre ha tingut orquestres. I si no que els hi ho demanin als històrics Baliga Balaga, que any rere any sempre hi són als moments més àlgids de les festes locals. Una banda de carrer que no falta ni pel Carnaval, ni per les bruixes, ni tampoc per la festa major, amb les seves despertades. Però també els vam poder veure i sentir tocar, fins i tot, a la Botiga al Carrer de la setmana passada.

I de fet, és ben veritat que la música, en el cas de Centelles, no és una flor d'estiu ja que... a l'estiu tota cuca viu... però a Centelles viu tot l'any. I ja en fa uns quants.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Toni Carrasco
Nascut a Vic per qüestions mèdiques però centellenc de tota la vida. He treballat en premsa local, comarcal i nacional durant vint anys i encara hi col•laboro. A nivell acadèmic sóc tècnic de joventut, animadors sociocultural, director de lleure juvenil i infantil i Màster en Estudis i Polítiques de Joventut per la Universitat de Lleida.

A l’àmbit local, he col•laborat i col•laboro amb diverses entitats. Vaig ser un dels creadors del Cau de Bruixes de Centelles fa enguany 15 anys i durant 25 anys he estat organitzador i fundador de la comissió de Carnestoltes de Centelles.
Les meves aficions són la fotografia, els viatges, la lectura, les festes populars, el teatre, l'esoterisme, la recuperació de la memòria històrica i sobretot estudiar, veure i analitzar com són les noves generacions de joves. Des de fa més de 25 anys que he col•laborat i organitzat des d’una perspectiva tècnica en els serveis juvenils de Centelles amb activitats diverses com la creació de la ràdio municipal, una revista local, els intercanvis internacionals amb  joves de diferents països europeus (França, Alemanya i Itàlia), etc.
Els meus professors de referència han estat el meu primer mestre d'EGB, l'il.lustre Fernando Justícia i Rodríguez,  de batxillerat Sr. Albert Mas i Vilalta,  l'antropòleg lleidatà Carles Feixa, els sociòlegs Salvador Cardús i Jaume Funes i el filòsof Josep M. Terricabras entre d'altres.  
02/06/2018

Els sons, soroll de fons

10/04/2018

​Alemanya, el país més seriós i formal d'Europa

29/12/2016

Som el 2036, i la Festa del Pi ja no és el que era... malauradament

03/12/2016

La sobirania alimentària, també a les nostres mans

20/10/2016

Jo sóc la pedra

30/12/2015

Una festa muda on els trets de trabuc són els protagonistes

16/02/2015

Pel Carnaval no tot s'hi val... i per gaudir no has de patir

26/07/2014

A l'estiu tota cuca viu... o no

20/01/2014

Com sopar amb Niño Becerra i no morir en l'intent

24/04/2012

Encara queden monitors?

Participació