.jpeg)
Ucraïna: el rebuig a un model federal
«Ja ho va dir Miguel de Unamuno al Dia de la Raça (1936): “vèncer no és convèncer, i s’ha de convèncer, sobretot”. Unes afirmacions contestades per Millán Astray: “Catalunya i el País Basc són dos càncers dintre del cos de la Nació!"
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 25 de maig els mitjans occidentals tenien els ulls fixats en les eleccions presidencials d’Ucraïna. Aquesta era la fita que podia marcar un punt d’inflexió en la situació política i de seguretat del país, aportant-hi estabilitat i transparència a unes institucions deslegitimades, incapaces de controlar l’agenda i sobrepassades pels esdeveniments.La victòria en la primera volta de l’oligarca Petrò Oleksíovitx Poroixenko va revifar les esperances de tornar a la normalitat política, econòmica i de seguretat el país. Fins i tot la principal opositora, Iúlia Timoixenko, va acceptar la seva derrota tot legitimant el procés electoral: "aquestes han estat unes de les eleccions justes i netes. Possiblement, no hem vist unes eleccions com aquestes en 23 anys d’independència". Unes paraules que contrasten amb les seves declaracions dies abans dels comicis: "No vull carregar amb la responsabilitat de liderar una nova revolució, però si el país escull un altre president, i en aquest cas només tinc un sol contrincant, crec que haurem d’anar a una tercera onada".
La victòria de Poroixenko se’ns va presentar com la fi definitiva de l’antic règim i, amb aquesta, l’esperança d’un nou procés. Acabava així una Revolució que va portar a la caiguda de l’expresident Ianukòvitx, retransmesa pràcticament en directe pels mitjans de comunicació com la voluntat inequívoca d’apropar-se a la UE.
No obstant això, aquesta interpretació no ha estat pas unànime. Un sentiment de desconfiança que ha calat amb especial força en les regions amb major nombre d’ucraïnesos russòfons (el 30% de la població) davant dels esdeveniments de l’Euromaidan, la caiguda de l’expresident Ianukòvitx i, sobretot, la decisió de la Rada Suprema (parlament) d’abolir la Llei sobre Política Lingüística de l’Estat, que protegia les llengües minoritàries i en permetia la cooficialitat. De poc serví l’anunci el President en funcions que no derogaria aquesta norma: les protestes s’estengueren ràpidament a territoris com Crimea, Lugansk, Donetsk o Odessa. I l’Estat, incapaç de controlar una part important del seu territori, va ordenar el 14 d’abril l’inici de les operacions contra la insurgència.
El conflicte s’ha anat mantenint, però ara ha tornat a primera línia informativa pel llançament d’un míssil al vol MH17 de Malàisia Airlines, del qual s’acusa els separatistes prorussos –i, doncs, Putin- en haver-lo confós amb un avió militar, que al seu torn acusen l’exèrcit ucraïnès de l’autoria d’aquest incident.
Ens trobem, per tant, en un punt proper al de partida. Per una banda, Ucraïna continua una operació antiterrorista contra les milícies rebels, tot acusant Rússia de portar a terme una invasió encoberta per desestabilitzar el país i impedir l’aproximació a la UE i l’OTAN. Per l’altra, la Federació Russa denuncia el genocidi que porta a terme la junta feixista de Kiev, davant del qual els ciutadans prorussos s’han organitzat espontàniament per defensar-se.
El cert és que, fora d’aquesta guerra de contaminació informativa, l’opció militar no està contribuint a la reconciliació nacional. Ans el contrari, està allunyant encara més les posicions de les dues parts i no permet iniciar un diàleg assossegat sobre un nou model d’Estat. En aquest context, l’oposició a una federalització del país guanya posicions, i amb ella, es perd l’oportunitat d’integrar de forma efectiva i duradora una part minoritària però no per això menys important de la població. La victòria militar no pot assegurar la pau social, l’estabilitat i la cohesió nacional en uns territoris que reclamen unes fortes particularitat pròpies però que ni tan sols poden escollir el seu governador, nomenat per Kiev.
Ja ho va dir Miguel de Unamuno el 12 d’octubre de 1936, el Dia de la Raça, en un acte públic a la Universitat de Salamanca: "vèncer no és convèncer, i s’ha de convèncer, sobretot". Unes afirmacions que van ser contestades vehementment per Millán Astray: "Catalunya i el País Basc, el País Basc i Catalunya, són dos càncers dintre del cos de la Nació! El feixisme, remei d’Espanya, ha vingut per exterminar-los, fent una incisió en carn viva i sana, com un fred bisturí". Doncs bé, en aquests temps més que mai necessitem més Unamunos i menys Millans. I això val per als dos bàndols. Demonitzant l’adversari no porta enlloc.
Veurem si finalment és possible aquest acord. La solució federal compta amb l’oposició gens menyspreable del President ucraïnès. Un President que, no obstant això, sí que defensa una major militarització d’Ucraïna, un país que ja compta amb el segon exèrcit més gran d’Europa. El segon, després del de la Federació Russa.
Fotos missió Ucraïna (Jaume Tardy)
Fotos missió Ucraïna (Jaume Tardy)
Fotos missió Ucraïna (Jaume Tardy)
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Jaume Tardy
Regidor de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Celoni. Grup Municipal del PSC. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, postgraduat en Cooperació per al Desenvolupament i Estudis Africans. Actualment treballa al Gabinet Tècnic de l’Alcaldia de Santa Coloma de Gramenet com a Gestor de programes europeus. Ha participat en diferents Missions d’Observació Electoral internacional amb el Ministeri d’Afers Estrangers.
Més articles de l'autor
15/09/2014
Kosovo: Democràcia, Independència i Euro
25/07/2014
Ucraïna: el rebuig a un model federal
Ara a portada
El més llegit
Mentre te'm quedis el 30% de la hipoteca, podem arribar a un acord, i et dóno el garatge de casa ;)
òbviament s'escriu "exposat" i no "esxposat"
A la darrera línia, volia dir "cohesió nacional", en comptes de "cohesió oficial"
per cert, demà vindré amb uns amics i ocuparem el 30% del teu pis. Però desdramatitza, eh? et deixarem una finestra ampla per que t'hi fotis de cap. abans em quedaré amb el teu cotxe, però no serà un robatori, sino que l'hauràs perdut.
La teva frase "per fer-ho rodó..." no la superen ni els Joves Turcs d'ara fa un segle (busca la referència si no m'has entès, cosa probable)
El que no heu entès els trolillos és que amb les seves accions, Putin ha donat a UA la cohesió oficial que no havia tingut mai.
El 30% d’habitants d’Ucraïna són russos i no accepten la independència d’Ucraïna. No es pot obligar a dues nacions a viure en un mateix estat. S’imposa, doncs, dos estats per a cada nació: al partició territorial, tal com va fer la Societat de Nacions amb Israel el 1948. El 30% rus d’Ucraïna ha de reclamar el 30% del seu sòl; per incorporar-lo a Rússia. Això sí, han de deixar que la resta, el 70%, l’ucraïnès tingui un accés ampli al mar Negre. Una finestra marítima que vagi de l’oest de Crimea, ja perduda per Ucraïna, fins a la frontera moldava. Per fer-ho rodó, a l’Estat ucraïnès no hi ha de quedar ni un sol rus; i en el 30% de sòl rus no hi ha de quedar un sol ucraïnès. El model a seguir és la partició territorial i física d’ambdues nacions, la grega i la turca, a l’illa de Xipre, del 1974.
“Els trols russòfils adopten diferents formes. En qualsevol cas, aquests soldats de la guerra informativa empren un ampli ventall d’armes obtingudes de diferents fonts, i que van des de la retòrica avançada fins l’assetjament. Els trols creen una boira d’incertesa mitjançant la presentació d’explicacions alternatives, i en el pitjor dels casos intenten silenciar aquells que se’ls hi oposen mitjançant la por. El seu objectiu és pintar un quadre d’ampli suport a les posicions favorables a Rússia a les xarxes socials, a les seccions de comentaris dels mitjans de comunicació i als fòrums de discussió. Utilitzen aquests àmbits sense descans per sembrar la llavor del dubte i confondre la interpretació dels esdeveniments. Una persona normal no pot esperar que algú et mentirà a la cara només per promoure els seus posicionaments, o els d’en Putin”
Perdona Ramón, volia dir Sant Celoni, vila que ostenta l'honor de tenir a l'Il·lustríssim Jaume Tardy de regidor. Ja em disculparàs l'error.
Ja que hi sóc, una abraçada fraternal a tots els camarades que han corregut en manada a votar negativament els meus humils comentaris. Les ideoligies basades en el gregarisme, com la vostra, és el que tenen. Està bé, a la vostra estimada Rússia ja m'haurien tancat a la presó.
A banda dels vostres polzes virtuals: teniu alguna cosa a aportar al debat, si és que això és un debat? Vull dir, alguna idea pròpia, no les consignes que us ensenyen al vostra ateneu o on collons passeu les moltes estones lliures de que disposeu?
Salut, camarades! Visca la revolució!
Al comentario de PS, decirle que aquí los de Sant Cugat no pintamos nada. Por lo que se ve, usted tiene un buen lío y de paso se mete con lo que los vecinos de Sant Cugat hayamos votado sin justificación...
Bravo, que grande es usted...
Davant les critiques d'haver llegit "en diagonal" l'article de l'Il·lustríssm Senyor Jaume Tardy (espero haver respectât el protocol), m'he rellegit la peça en qüestió. És pitjor del que em pensava. Començar rememorant l'incident Unamuno / Millán Astray és un desvergonyit intent de titllar el govern legítim de Kiev de "feixista". Tot un "frame", que diuen els cursis. Després, sota una pretesa neutralitat, fa veure que sospesa els arguments de tots dos bàndols, l'argument més vell del món quan es busca legitimitat. Però les conclusions i els arguments són, un per un, els de la línia oficial del Kremlin. Ni una sola crítica a la política imperialista de Putin, que és la que ha creat aquest conflicte terrible. Ni una. "Protestes", s'ha de ser cínic... quina barra.
Espero que a les prosperes el·leccions els Santcugatencs tinguin el bon senderi de triar millors representants. O sempre poden ocupar l'ajuntament amb kalaixnikovs, ara en diuen "protesta".
Slaba Ukraine!
No tinc el gust de coneixer el Sr. Tardy, però el seu escrit (que m'he llegit detingudament) és un bunyol més en la línia oficial del Kremlin a l'estranger, via aberracions periodístiques com RT etc.
Evidentment no tinc "proves" de res, l'únic cert i constatable és que les províncies de Donbass i Lukansk estan plenes de mercenaris enviats per Rússia (majoritariament txetxens), que disposen d'armament pesant facilitat per Rússia, i que els líders de les vostres "repúbliques independents" són coneguts oficials dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit rus. Amb aquests antecedents, el més plausible és pensar que el MH17 el van abatre aquests salvatges per error, la resta és bassura conspiratòria. S'ha de ser directament imbècil per no entendre que si hi haguésin dades SIGINT -ara vas i ho busques- de la implicació de l'exèrcit UA a l'incident no haurien donat la volta al món, convenientment filtrades pel Kremlin. Això, o ser un friki de les teories conspiratòries.
La llei que va derogar l'estatus del rus va durar exactament 10 minuts. Una més de les mentides absurdes que us heu empassat els lacais d'en Putin. Per altra banda, sobren les vostres lliçons de la realitat d'UA -les seves minories, el % de russoparlants etc-, conc el pais molt millor que vosaltres. Per cert, on he dit que el rus és minoritari???
l'exemple de POLÍTICA-ficció era això, un exemple i un exercici teòric per explicar a qui no coneix el tema què és el que està passant allà. Si us pica, grateu-vos.
Per últim, gràcies per recordar-me que "Cataluya no és Ucrania perquè Ucrania és independent i Catalunya no és un Estat" ---> CRACK
PS em posaré el nick que em surti del hui
la federalizacion , en españa llamada autonomias , es la antesala de la disgregacion , creo que los ukranianos prefieren una guerra antes que estado federal porque han aprendido de españa lo que no se debe hacer .
para ineptos nuestros politicos de la transicion , ya lo dice el proverbio , el sabio aprende de los errores de otros , el necio solo aprende de sus errores, casi 40 años gobernados por necios solo podian llevarnos al desastre que es hoy españa, algun dia habra que pedirles responsabilidades.
Cataluya no és Ucrania perquè Ucrania és independent i Catalunya no és un Estat... almenys de moment.
A tot cas, Ucrania s'hauria de comparar amb Espanya, que és un altre Estat indepenent. A mes, Ucrania té minories liguistiques, també com Espanya. I una Llei sobre Politca linguistica, que els protegeix i les pot arribar a fer cooficials.
La decisio del parlament ucranià de derogar-la va en contra d'aquestes minories, siguin russes, poloneses o hungares. Perque no totes les minories del pais son russes i porten el retrat de Putin sota el braç, com ens fa creure.
Em sobta que el Taràs Xevtxenko, que segurament ni sabia qui era aqueest autor abans de fer una cerca ràpida per internet sobre algun autor ucranià famos per posar-lo com a seudonim, defensi la centralitzacio d'Ucrania i la supressio de la cooficialitat de totes les altres llengues que es parlen al pais.
Si fem el seu exercici d'elevat nivell intelectual i transposem el seu argumentari a Espanya, resultarà que el sr. Taras Xevtxenko vol que Espanya suprimeixi la cooficialitat del catala (Ucrania en ucranià, Espanya en espanyol) i que el president de la Generalitat el designi Madrid i no els catalans, com passa amb els governadors d'aquell pais. Ucrania UNA, Ucrania GRANDE, Ucrania LIBRE!
Aplaudir la supressio de l'oficialitat d'una llengua em sembla un insult a la inteligencia i un atac a la cultura, sigui quina sigui. I a CAtalunya d'aixo en sabem prou.
Sort que per aquí no hi ha masses gent aixi. Si no, encara estariem demanent l'oficialitat del catala en un estat centralista i uninacional. O be ja estariem plorant la desaparicio de la nostra llengua.
Pensar que a Ucrania nomes es parla rus com a llengua minoritaria vol dir que ni tan sols s'ha pres la molestia de llegir transversalment la versio catalana de la wikipedia.... Perque coma tot arreu s'hi parlen moltes llengues, i aixo es motiu de riquesa per a tot pais, tret de per gent amb ideess retrogrades i intolerants, que sempre atxaquem als espanyols, pero ja s'es vist que a casa nostra en tenim un bon grapat.
Ves-hi, i et trobaras que a Ucraniia hi ha mes de cent mil bielorussos, i jueus, grecs, bulgars, moldaus.... I si l'estat els hi dona dret linguistcs, vol dir que es un estat modern que valora la riquesa del pais.
EL problema es quan polititzeu llengua i cultura. Ja en tenm prou experiencia a casa nostra amb el que passa a valencia i mallorca.
Taras, es nota que vostè s'ho ha llegit en diagonal i que no s'ha permès a si mateix (llàstima) d'argumentar com un senyor la seva posició.
Per exemple, vostè diu: "Només algú molt ignorant o molt cínic pot pretendre que el que està passant a l'Est d'Ucraïna és conseqüència de les "protestes" dels "Pro-russos" i que els mercenaris que van abatre (amb molta probabilitat) l'MH17 són "insurgents locals".". En canvi l'autor simplement comenta que s'acusa als separatistes prorussos, i per tant indirectament a Putin (lit. El conflicte s’ha anat mantenint, però ara ha tornat a primera línia informativa pel llançament d’un míssil al vol MH17 de Malàisia Airlines, del qual s’acusa els separatistes prorussos –i, doncs, Putin- en haver-lo confós amb un avió militar, que al seu torn acusen l’exèrcit ucraïnès de l’autoria d’aquest incident.").
Vostè s'aparta de l'objectivitat perquè el cínic és vostè, volent-nos fer creure, sense de moment cap prova, que els "insurgents locals" han fet caure l'avió, i la veritat és que s'ha enfilat de mala manera (deixant de banda les seves grolleries, potser per un tema personal que desconeixem més que de relació "lector-autor") i ens fa creure que qui és un "pro-rús" és l'autor.
En un altre punt vostè deixa anar com qui no vol la cosa "Suposo que algun benefici en treu, no necessàriament econòmic. De vegades la mediocritat ens porta a acostar-nos al costat fosc, ni que sigui per que algú ens rigui les gràcies.". Sense discutir l'eventual mediocritat que vostè cita, vostè queda a una alçada força inferior a aquesta "mediocritat". Comentaris com aquests poca cosa aporten a banda de pensar en un ressentiment personal de vostè contra el Sr. Tardy.
És llàstima que les seves intervencions no hagin estat més treballades, perquè considero que vostè deu conèixer molt millor el tema del que queda reflectit en el que escriu, i ens priva, als més desconeixedors del tema, de gaudir d'un bon argumentari, fonamentat, tranquil, i intel·ligent.
Li recomano que rellegeixi el text publicat, que rellegeixi els comentaris seus i dels altres, i no sigui vostè qui faci paral·lelismes on no n'hi ha com el seu "ciència ficció"(malgrat que vostè pugués estar esparant que també ens vingui Espanya en armes contra Catalunya).
Senyor Taras: Catalunya no és Ucraïna, però tampoc és Crimea ni Donetsk. Però Catalunya serà el que vulgui ser, per les urnes o pel que decideixin els nostres representants polítics.
I per favor, per favor, per favor: no empri el pseudònim de Taràs Xevtxenko. El poeta no es mereix aquesta denigració.
A mi m'agradaria conèixer algun Millan de Astray del nostre bàndol.
Conais pas.
Sense cap ànim d'ofendre .. amb qui penses que estàs parlant, amb vostres ' españolitos de a pie '?, ço és: 1. Ucraïna n'és Ucraïna i Rússia n'és Rússia i si els russos d'Ucraïna no volen respectar aquest Estat, sa Rússia n'és molt gran! 2. que ' milícies ' i no milícies, són terroristes, damunt, cavall de Troia armat i potenciat per Estat ' violador ' veí! PD: sembla mentida, parlis de nosaltres com ' un dels dos bàndols ' .. quan només volem votar i, a sobre, deixant ho faci tothom que n'és ací, i, per si fos poca cosa, amb pregunta pel SÍ, pel NO i pel ' a mitges '! Nota: no entenc com, a hores d'ara, pots seguir sent del PSOE del Nord-est o, senzillament del PPSOE, en qüestions on ens hi juguem no tan sols la llibertat i plenitud com catalans a ca pròpia, sinó la ' supervivència ' com matriu o part d'una gran nació o PPCC! Anotació al marge: vinga, continua traient-li benefici/ compte corrent a aquest partit baliga-balaga i als teus ' cromos universitaris '!
Benvolgut Anònim, estic segur que l'autor us agrairà que doneu la cara per ell, segurament penseu igual.
En cap cas l'he tractat d'ignorant (ignorants són els noiets "antifas" que juguen a la revolució desde casa dels papes, i no saben res de res). L'autor és una cosa pitjor, és un cínic i un manipulador. Es pot ser crític amb Ucraïna, EEUU, UE (jo ho sóc) sense necessàriament haver de baixar-se els pantalons davant el psicòpata del Kremlin.
Pel que fa a les meves qualificacions, vostè no n'ha de fer res. Si té algun argument a aportar a la discussió, faci-ho si us plau.
Salut, camarada
Ho sento, però l'article sobre un suposat coneixement del tema no fa més que cometre errors. Suposo que per defensar la ideologia de l'autor sobre Catalunya més que la realitat del que passa a Ucraïna.
Per mostra un botó:
El que ell anomena 'Llei sobre Política Lingüística de l’Estat' i que ell defensa, era vist per la part Occidental del país com una colonització russa.
I és que ho és. La llei estableix com oficial les llengües parlades per un 10% de la població de la regió.
El seu efecte, curiosament, és que única i exclusivament converteix en oficial el rus (cap altre llengua minoritària arriba al 10% a cap regió) a les zones centrals i unes quantes occidentals d'Ucraïna (on és parlat per poc més del 10%).
Evidentment, l'idioma rus ha de tenir-hi un reconeixement oficial a Ucraïna i no ha de ser discriminat. Però d'aquí a defensar aquesta llei i va un bon tram.
No caldrà que ens extirpis; ja ens n'anirem solets, no et preocupis.
Otras tu, Taras Xevtxenko,
Els teus comentaris i tò t'han deixat ben retratat:
"Em repugna"... "patètic"... "ignorant"... "mediocritat"...
Visca la tolerancia i el debat intelectual!
Com a mínim deus ser profesor d'universitat! Relacions internacionals? Historia? Fantastic, tu!
Fes una segona part, sisplau, que aixo de la ciencia ficcio m'ha encantat.
Es que aixo es una nacio feta per las armes,i fins que no es divideixi,no tindra solució,nomes es mantindra com fina ara ,a la força .
Catalunya mai ha sigut ni será Escanya
Me gusta y admiro mucho a don Miguel de Unamuno, no te lo negaré. Fue un gran filósofo, y una gran escritor.
Pero que viva Millán Astray, que Viva la Legión, y que Viva España!!!!!!!!
Y no, País Vasco y Cataluña no son cánceres en la nación. El separatismo vasco y catalán, esos dos son los que son cánceres en la nación. Los dos mayores cánceres que tiene España, y que debe de extirpar aunque sea con una sierra mecánica. Vosotros, nació digital, los separatistas que escriben por aquí, la ANC, ómnium, ERC, ICV, CUP, Artur Mas, entre muchos otros: esos son los cánceres de España, eso es lo que se debe de extirpar. Pero no todos los catalanes tenemos culpa de cuatro majaretas que se han vuelto locos y fanáticos del separatismo!!
Estic totalment d'acord, en tot el que exposes.
I el polítca-ficion del 2025, un exemple didàctic perfecte.
Sota una pretesa imparcialitat, l'autor repeteix, un a un, tots els clàssics arguments exculpatoris de la línea oficial del Kremlin. Només algú molt ignorant o molt cínic pot pretendre que el que està passant a l'Est d'Ucraïna és conseqüència de les "protestes" dels "Pro-russos" i que els mercenaris que van abatre (amb molta probabilitat) l'MH17 són "insurgents locals". Senyor Tardy, estem assistint a la invasió per via militar d'una NACIÓ SOBIRANA, amb molts defectes, cert, amb molts indesitjables a les seves institucions, cert, però amb una societat BILINGÜE i MAJORITÀRIAMENT PACÍFICA que n'està FARTA dels abusos i la prepotència dels supremacistes russos, un país que ha sofert el genocidi del Holomodor, un país que va dir PROU al sàtrapa d'en Yanukovitch, un titella de Moscou i un dels polítics més corruptes de la història d'Europa, un país que vol que la seva llengua sobrevisqui amb normalitat i que els seus joves més ben preparats no es vegin forçats a abandonar el país a la recerca d'un futur digne.
Em repugna profundament que s'atreveixi a comparar l'horror de les suposades "repúbliques independents" de l'est amb les aspiracions del meu poble, el català. Si vostè no fos un patètic altaveu del Kremlin, entendria que si hi ha alguna analogia possible entre les dos conflictes, Rússia equivaldria a Espanya, i Ucraïna seria Catalunya. No? apbans que els aprenents de revolucionari em saltin al coll, deixeu-me fer un exercici de política-ficció:
Any 2025. Mentre els catalans cel·lebren el desè anniversari del la seva inependència, grups fortament armats i sense identificar ocupen l'aeroport del prat, les instal·lacions de TV3 i els ajuntaments de Cornellà i l'Hospitalet. Immediatament convòquen un referèndum amb observadors internacionals -tots ells part de l'extrema dreta europea- i declaren la "República independent del Baix Llobregat", (President Jordi Cañas) per posteriorment demanar ajut militar al govern espanyol, que insta a trobar una "solució dialogada" i a una "federalització" de l'estat català i que es respectin els drets dels "espanyols que viuen a catalunya". Mentre fa crides a la pau, el govern espanyol segueix facil·litant armament pesant als "insurgents" -tots ells ex-legionaris i guàrdia-civils vinguts del sud d'Espanya-, fins i tot míssils terra-aire.
Què farem, llavors?
Avui en dia Europa afronta el repte més important desde el final de la 2GM. De les decisions que es prenguin en les properes setmanes per tal de para els peus al dictador Vladimir Putin en dependrà el nostre futur. Senyor Tardy, m'agradaria pensar que vostè ñes un simple ignorant, però pel seu CV veig que ha tingut accés a tota la informació sobre el conflicte, i ha triat el paper d'apologeta del Kremlin. Suposo que algun benefici en treu, no necessàriament econòmic. De vegades la mediocritat ens porta a acostar-nos al costat fosc, ni que sigui per que algú ens rigui les gràcies.
Personalment, i tot i que em repugnin els seus plantejaments, espero seguir vivint a un país on sigui possible la llibertat d'expressió i vostè pugui seguir equivocant-se amb tota llibertat. és a dir, no vull viure a la Federaqció Russa ni a res que s'hi assembli.