La llei de la plaça dura

«És la llei que ha fet que l’oci i la personalitat siguin quimeres que es van construint dia a dia, per obra i gràcia dels ciutadans»

per Esteve Plantada i Hermoso, 14 de juliol de 2014 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei de la plaça dura ha fet possible l’impensable: que en pro del progrés, de la netedat i del civisme, ens haguem oblidat que ser més avançats, més nets i més cívics potser no volia dir deixar-se d'embrutar les sabates. Perquè la llei de la plaça dura ens ha canviat la sorra i els traus per una estepa de ferro que sembla qualsevol altra ciutat, amb la seva lletjor revinguda, amb el seu excés de ciment, amb l’aberració del formigó que ofega, amb tots els mausuleus que, sense fre, es van rovellant.

La llei de la plaça dura ens ha portat una ciutat asèptica que volia ser moderna i pràctica. També és aquella llei que no ha sabut mantenir uns cinemes al centre, que ha fet que les coses que passen a Roca Umbert no passin a Can Comas, que és on potser haurien d’haver passat. És la llei que ha fet que l’oci i la personalitat siguin quimeres que es van construint dia a dia, per obra i gràcia dels ciutadans. És la llei que ha premiat la lletjor, els pisos de desídia oficial i els eixos verds tirant-a-jo-ho-veig-negre.


És la llei que ha posat rajoles de rebaixes que no tenen manera d’arreglar-se. La que no té bellesa, però sí ganes. És la llei que ha abandonat el progrés per convertir-se en el cim de la nostra petita barbàrie inconscient. És la llei que no sap que tenir gust no vol dir fer les coses boniques, sinó fer-les tan atractives com per conciliar la idea de ciutat amb els ciutadans que hi volem viure. 

La llei de la plaça dura, l'entranyable realitat que ens recorda que una altra ciutat encara és possible.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
12/01/2015

Granollers, l’escenari de la història més gran del món

01/12/2014

Un pam gloriós!

10/11/2014

Que la festa no s'acabi

28/10/2014

Feixisme, non plus ultra

29/09/2014

Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

22/09/2014

Diuen que l’Hospital

21/07/2014

He tingut un malson

14/07/2014

La llei de la plaça dura

07/07/2014

Deu anys de fer-se gran

30/06/2014

Meravellosa alternativa

Participació