Joaquim Coll i la fal·làcia de la identitat

«La qüestió de les identitats és totalment diferent, i Joaquim Coll és molt mentider o molt demagog si no se n’adona»

per Francesc Puigpelat    , 10 de juliol de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Als mitjans espanyols els encanta això de les realitats paral·leles. Ahir, Joaquim Coll publicava al El País un article titulat “Cuando sucede lo inesperado”, la tesi del qual és que la creació de Societat Civil Catalana ha estat un cop duríssim al procés sobiranista. Òndia! I jo sense adonar-me’n! Està bé que a Madrid vagin autointoxicant-se. Suposo que arribarà un dia que el Parlament proclamarà la DUI i Catalunya serà reconeguda per Irlanda, i a El País encara continuaran amb l’apassionant debat de si els cognoms castellans són majoritaris a Catalunya.

Una de les frases antològiques de Joaquim Coll és la següent: “Porque votar la división de un país, de una sociedad y de un Estado no es una fiesta, sino algo que si llega a producirse sería traumático. Te obliga a elegir entre identidades. Y esto siempre es malo”. La frase amaga una fal·làcia molt elemental. En una consulta sobre la independència no es votaria sobre identitats. Es votaria, simplement, per a la constitució d’un nou estat: Catalunya.


La qüestió de les identitats és totalment diferent, i Joaquim Coll és molt mentider o molt demagog si no se n’adona. Vegem-ho. Segons Coll, representa que en l’statu quo actual, en què Espanya és un Estat que reparteix passaports i Catalunya una comunitat autònoma, no hi ha cap problema perquè un individu, diguem A, que viu a Barcelona, pugui tenir una identitat catalana. El senyor A pot ser (sentimentalment) català, alhora que (legalment) és espanyol. No hi ha cap incompatibilitat, sembla.

En canvi, Joaquim Coll planteja que hi haurà una incompatibilitat en el cas que Catalunya sigui independent. Si això passés, l’esmentat individu A que viu a Barcelona seria (legalment) català, però no podria continuar ser (sentimentalment) espanyol. Curiós, oi? Per què? Segons Joaquim Coll (que, curiosament, deu ser d’aquells que proclamen creure en les fronteres) n’hi hauria prou amb posar una ratlla al mapa perquè al senyor A li resultés totalment impossible sentir-se (sentimentalment) espanyol. A més, la ratlla de Catalunya seria especialment gruixuda, perquè tothom sap que rere la ratlla de la frontera amb França, per exemple, Manuel Valls no té cap problema per seguir sentint-se català i espanyol.

Tota la teoria de Joaquim Coll, és clar, no s’aguanta ni amb pinces. M’agradaria que el senyor Coll em respongués una pregunta molt senzilla: ¿per què uns catalans podem sentir-nos catalans, malgrat tenir passaport d’Espanya, i, en canvi uns altres catalans no han de poder sentir-se espanyols malgrat tenir el passaport de Catalunya? És que els catalans que se senten espanyols tenen la pell més fina? Vinga, senyor Coll: respongui. No fugi d’estudi.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació