Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


La Copa Tricentenari, un gol a Espanya que cou

«Totes les seleccions nacionals catalanes estan integrades per esportistes que ho fan voluntàriament. Res a veure amb les seleccions espanyoles»

per Víctor Alexandre, 5 de juliol de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No cal amoïnar-se gens pels atacs del govern espanyol a la Copa Tricentenari d’hoquei patins, amb la participació de les seleccions de Catalunya, França, Suïssa i el Noia Freixenet, ni tampoc per l’ús de cartells i samarretes amb el lema “Catalans want to vote”. Tot allò que fa enrabiar Espanya en matèria nacional és inequívocament bo per a Catalunya. Per això s’irriten cada cop que els fem un gol i diuen les atzagaiades que diu Miguel Cardenal, secretari d’estat per l’esport. Segons Cardenal, la prohibició de l’estelada en camps de futbol respon a la necessitat de “restringir llibertats individuals en favor de la seguretat”. També diu que “la Carta Olímpica prohibeix aquesta mena de símbols amb reivindicacions polítiques”, que “els partits de futbol no s’han d’utilitzar com a fòrums de propaganda ideològica”, que “el torneig del Tricentenari és il·legal” i que “tractar els esportistes com a pasquins transgredeix l’esperit esportiu i degrada la seva noble activitat tot convertint-los en un instrument de difusió al servei d’una causa partidista”.

És una llàstima que una persona com Miguel Cardenal, que ostenta un càrrec públic i que té l’obligació de reflexionar uns minuts abans de buidar el pap, tingui tan poc sentit del ridícul. Ho dic, perquè es dóna la circumstància que tot allò que blasma de Catalunya, absolutament tot, s’ho pot aplicar a si mateix i a les competicions esportives espanyoles. D’entrada, ja sabem que és propi de la ultradreta que ell representa “restringir les llibertats individuals” amb el pretext de la seguretat. Justament el nou espectacle de la Fura dels Baus, “M.U.R.S.”, parla d’això. Però hi ha més coses a dir. En virtut de què, l’estelada és un símbol polític i la bandera espanyola no? On està escrit que la política només la fan les nacions sense Estat? És il·legal tot allò que s’aparta del nacionalisme espanyol? És il·legal que la gent vulgui votar? És il·legal que un poble es vegi obligat a reivindicar amb pasquins i samarretes el més elemental dels drets democràtics, perquè un règim totalitari li ho prohibeix?


Diguem-ho clar: els esportistes que lluiran el lema “Catalans want to vote” no estan instrumentalitzats per ningú, per la senzilla raó que tenen criteri propi i també volen votar. La Copa Tricentenari no obliga els esportistes a participar-hi. Totes les seleccions nacionals catalanes estan integrades per esportistes que ho fan voluntàriament. Res a veure amb les seleccions espanyoles, que coaccionen, amenacen, sancionen i inhabiliten els esportistes que es neguen a vestir “la Roja”. Qui és, aquí, que fa política? Qui és que converteix els estadis en fòrums de propaganda ideològica? Qui és que tracta els esportistes com a pasquins i degrada la seva noble activitat tot convertint-los en un instrument de difusió al servei d’una causa partidista anomenada ‘unitat d’Espanya’? Només en els règims totalitaris els ciutadans es veuen obligats a reivindicar el dret a vot. En els règims democràtics, els ciutadans senzillament voten.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació