CiU i ERC: el reajustament continua

«Artur Mas ja no creu que, com en temps de Pujol, CiU hagi de ser el pal de paller. I Oriol Junqueras no repeteix l’error de creure que CiU és un artifici prescindible»

per Francesc Puigpelat    , 29 de maig de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La millor notícia de la ressaca de les eleccions del 25-M ha estat que els dos primers partits, ERC i CiU, s’han agafat molt bé els resultats i els han interpretat en la clau que cal fer-ho: el necessari reajustament dels espais polítics en un moment de convulsió com l’actual. Primer: els dirigents de CiU no variaran la seva estratègia sobiranista per haver perdut. Segona: els d’ERC no plantejaran una batalla pel poder a curt termini. Tercer: tant Mas com Junqueras segueixen absolutament oberts a col·laborar.
 

I la suposada batalla per l’hegemonia del catalanisme? I la lluita fratricida i tacticista que tants cops s’ha anunciat des de Madrid? De moment, per sort, no n’hi ha ni rastre. I és que tinc la impressió que Mas i Junqueras han entès mai res ja no tornarà a ser el que era. Artur Mas ja no creu que, com en temps de Pujol, CiU hagi de ser el pal de paller. I Oriol Junqueras no repeteix l’error (comès per Puigcercós i Carod) de creure que CiU és un artifici prescindible. Sembla que els dos líders del catalanisme han arribat a la conclusió que es necessiten i s’han de respectar al màxim.
 
El més interessant dels resultats de les eleccions del 25-M és que presenten una mapa electoral de Catalunya totalment diferent del que estava vigent des de la Transició i que, fet i fet, és un aperitiu de la independència. Fixem-nos-hi. Hi ha la superposició de dos sistemes de partits: el català i l’espanyol. Si es miren els resultats del sistema català, tenim que l’esquerra (ERC) ha guanyat per poc la dreta (CiU). Pel que fa als resultats del sistema espanyol, l’esquerra (PSOE) ha guanyat per més distància la dreta (PP). Són dues parelles: CiU-ERC i PP-PSOE. I dues parelles que juguem en lligues diferents, amb molta més representació la primera que la segona.
 

Fins ara, mai no s’havia pogut interpretar uns resultats electorals d’aquesta manera perquè el bipartidisme era CiU-PSC. Amb l’enfonsament del socialisme català, queda clar que l’electorat català juga en dues categories: Catalunya i Espanya. Ciudadanos juga en clau espanyola, a ser la UPyD local. Mentre que les CUP son el Podemos català.
 
A tot plegat, només queden dos objectes polítics difícils d’ubicar. L’un és Iniciativa, que s’inclina més cap al sistema de partits català, tot i que amb dubtes. I el segon és Unió, però no durarà gaire, en el sentit de prolongació de l’ego de Duran Lleida. Duran és un diplodocus que ha sobreviscut des de la Transició: no ha entès el nou mapa de partits ni s’adona que la U de CiU ha de caure ineluctablement del costat del sistema català. Unió s’alinearà definitivament del costat de Convergència tan ràpid com es descobreixi que el PSOE, aviat en mans d’una funcionària andalusa de nom Susana Díaz, ja no utilitzarà la paraula “federalisme” ni tan sols per dissimular.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació