La mida

«No cal recordar tots els petits estats que han fet millor fortuna que els grans en aquesta devastadora crisi»

per Xavier Graset, 16 de maig de 2014 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha d’haver una raó oculta que no acabo de descobrir en aquesta utilització dels escriptors del 1700 per mirar de desinflar l’ànsia sobiranista catalana. Quan no és Defoe, i el seu Robinson Crusoe, és Swift, Gulliver i Lil·liput. Tant de dir que si l’espai recuperat al Born esdevindria marc de lloança nacionalista, i qui en va traient profit és el propi Rajoy i Margallo, i l’equip que els construeix l’imaginari. Ja resulta curiós, perquè aquesta autors són dels que van participar en la batalla de l’opinió. La Guerra de Successió espanyola, guerra europea i per l’efecte de les colònies, guerra mundial, va ser la primera on el pes de l’opinió, utilitzant escriptors de l’època, va tenir un cert pes. Guanyar la guerra de l’opinió, va permetre a Anglaterra que la decisió de fer marxa enrere i deixar els catalans abandonats davant la pressió borbònica, tingués escrits a favor.

Ara el ministre d’Exteriors, encarregat de torpedinar l’explicació a l’exterior del problema i decisió dels catalans, hi torna. No content de fer servir la xarxa d’ambaixades per anar trucant a les universitats on es fa un debat sobre el procés i el dret a decidir, ara prepara un nou informe amb les maldats i perills de posar urnes a disposició el 9-N.


Ara s’ha encarregat de dir que els estats lil·liputencs fora de la UE són un ermot pels seus ciutadans. No pot cridar massa sobre la mida dels estats, perquè justament el seu candidat a presidir la Comissió europea és Jean Claude Juncker, exmandatari de Luxemburg. I aquesta obsessió per la grandesa, per les mides deu arrossegar alguna mena de complex d’inferioritat, de l’imperi perdut. La grandeur francesa i la grandeza de mires espanyola.

No cal recordar tots els petits estats que han fet millor fortuna que els grans en aquesta devastadora crisi. Però el cert és que sota la grandesa estatal espanyola, ja hem vist que ni es resol el finançament, ni la llengua ni la cultura tenen aixopluc, respecte i difusió, i ni problemes com el de la plataforma Castor o el del corredor del Mediterrani han trobat solució. Opacitat i torpesa deu ser cosa del grans, maldestres i mancats d’agilitat i generositat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
16/05/2019

​Per cortesia

02/05/2019

Les cambres pròpies

18/04/2019

La mesura de la Junta

04/04/2019

L'eslògan

21/03/2019

Desassossec

08/03/2019

Exquisit

07/02/2019

​Relat i relator

24/01/2019

Què és què?

10/01/2019

Cremar els Mossos

27/12/2018

​Altaveus i plataformes

Participació