Loquillo, unitat de xoc de l'espanyolisme

«Mai havia arribat a dir tantes barbaritats juntes. En diu tantes, que el diminutiu del nom que s’ha posat no li fa justícia»

per Víctor Alexandre , 10 de maig de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa uns dies, el cantant Loquillo va fer unes declaracions al diari espanyol ABC en què comparava la decisió del Parlament de Catalunya, de celebrar la consulta del 9-N, amb el nazisme. Immediatament, els mitjans catalans ho van recollir i ho van difondre, ja que, a banda d’això, deia força més coses en el mateix to. Segons ell, Catalunya viu immersa en un clima de censura i violència, de persecució de periodistes i d’artistes i d’ús de les urnes per destruir la democràcia. Com és natural, davant d’aquest enfilall de mentides, es va desfermar una forta reacció a les xarxes socials i Loquillo, contra les cordes, va negar que ho hagués dit. “No he dit això. Dir-ho seria el súmmum!”, van ser les seves paraules. Fins i tot va fer una piulada dient que “davant la vergonyosa manipulació de les meves declaracions a l’ABC, vull deixar clar que em referia a l’agressió a Pere Navarro, en cap cas al dret a decidir dels catalans.”

Sortosament, però, el periodista que havia fet l’entrevista la tenia enregistrada i va demostrar que Loquillo mentia descaradament. Aquestes van ser textualment les seves paraules: “El que està dient [el president Mas] és ‘votem per acabar amb la democràcia’, ni més ni menys. El mateix que demanaven les S.A. nazis [Sturmabteilung, tropes de xoc paramilitars del Partit Nacional Socialista]. Quan em demanen què està passant a Catalunya recomano el llibre Història d’un alemany. És molt fort, tot plegat. Els diners que falten per a sanitat, per a feina, per a educació, es destinen a assemblees i entitats properes a l’independentisme. S’emmordassa la premsa, els dissidents són exclosos, apareixen llistes negres de periodistes i d’artistes…”.


Ja fa anys que sabem que Loquillo és nacionalista espanyol i que està en contra dels drets nacionals de Catalunya, però mai havia arribat a dir tantes barbaritats juntes. En diu tantes, que el diminutiu del nom que s’ha posat no li fa justícia. Ha d’haver acumulat un autofòbia enorme algú que es defineix com a català i que parla així del seu país. Fixem-nos què deia en una entrevista a La Gaceta: “Jo vaig marxar de Catalunya, no vaig voler ser partícip d’aquesta bogeria col·lectiva. Sóc una tercera via. No pots veure TV3 perquè és el NO-DO. Quan veig que es fan mosaics amb l’estelada tinc por. Em fa terror”. I afegeix que els catalans no tenim dret a votar perquè “la Constitució espanyola ho impedeix i és il·legal”, cosa, per cert, que és una mentida flagrant. El que no diu Loquillo és que són ells, els de la tercera via, els qui, amb el seu absolutisme i amb la seva criminalització de les urnes, emmordassen la nació catalana i li exigeixen rendició, submissió, subordinació i sotmetiment. Tot i així, però, cal donar-los les gràcies per ajudar a esvair els dubtes dels catalans de bona fe, que finalment s’adonen que si l’esquerra espanyola és això la dreta difícilment pot ser gaire pitjor. Tots dos són els millors aliats de l’independentisme, tots dos són la llum que obre els ulls dels catalans i la porta de la presó espanyola. Aviat, a la presó, només hi quedaran els presos amb vocació de carcellers, com Loquillo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació