Europa, Catalunya i el «cosí de Zumosol»

«El 25-M, el PSC i el PPC junts es poden quedar en el 29%. En cinc anys, els dos partits que controlen la política espanyola hauran perdut la meitat del seu pes a Catalunya»

per Dídac Boza, 7 de maig de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha opinions divergents sobre si serà molt o poc encertat llegir els resultats de eleccions europees en clau essencialment catalana. Des del sobiranisme també hi ha qui qüestiona que el vot dels catalans en la cita del 25 de maig serveixi com a retrat vàlid i extrapolable per veure venir els esdeveniments que vinguin després. Segurament tenen raó i ens ho hem de mirar amb un punt de fredor. Però també resulta simptomàtic que siguin precisament els partits contraris al dret a decidir i a la consulta del 9-N aquells que demostren més interès en desvincular la cita electoral europea del debat sobre el futur de Catalunya. Ho fan tot i saber que, encara que vulguin, és impossible deslligar una cosa de l'altra. Actuant d'aquesta manera estan anunciant, implícitament, el seu propi fracàs electoral, el que els auguren les enquestes.

Segons l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió, el PSC i el PP junts no passaran del 29% dels vots en aquests comicis europeus. Quedaran a anys llum del 54,02% de suport electoral que van obtenir l'any 2009. Si es confirma la tendència veurem com els dos partits que controlen la política estatal hauran perdut gairebé la meitat del seu pes polític a Catalunya en només cinc anys. Molt simptomàtic tenint en compte que són uns comicis on la clau sobiranista, tot i ser mot important, no és l'única que tindran en compte els ciutadans catalans a l'hora de decidir el seu vot. Probablement a pocs països d'Europa veurem un abisme tan gran, una diferència tant cridanera entre els resultats de 2009 i els de 2014, com el que es donarà a Catalunya. Són, justament els cinc anys en els quals la societat catalana ha acabat desconnectant d'un model de relació política amb Espanya que una majoria de ciutadans ja consideren nociu i insostenible.


És rellevant que hi hagi una situació d'empat tècnic entre Convergència i Unió i ERC (o entre Esquerra i CiU segons l'ordre que acabin dictant les urnes) però el corrent més significatiu més que marcaran les urnes del 25 de maig a Catalunya serà un canvi a fons del mapa polític. Tot indica que el PSC de Pere Navarro serà un gran protagonista involuntari i traumàtic del nou dibuix que traçarà l'electorat català. El fins fa poc guanyador clar de totes les eleccions europees (i de totes les estatals, exceptuant les darreres) s'enfronta ara a un horitzó que, en el millor dels casos, el situa com a tercera força política, a poca distància –diuen els sondejos- de la quarta i de la cinquena.
Si Catalunya està liquidant una correlació de forces polítiques que ha durat tres dècades, a Espanya el sistema hegemònic dels dos grans partits també presenta símptomes de crisi, encara que siguin moderats. PP i PSOE perden suports i, en el cas dels socialistes, les eleccions europees poden representar la frustració de no ser vistos per la majoria dels ciutadans de l'Estat com una alternativa desitjable. A diferència del que han demostrat totes les cites electorals espanyoles i europees des de la transició, aquest cop els vots dels socialistes catalans no podran ser de gran ajuda per a la causa del PSOE. El PSC fent el paper de "cosí de Zumosol" electoral haurà passat a la història. Serà, paradoxalment, un resultat boomerang del pacte antisobiranista Rubalcaba-Navarro.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Dídac Boza
Periodista de La Xarxa. Abans he treballat a la Cadena SER, TVE, Ràdio 4, l'Ajuntament de Barcelona, Onda Cero i la Cadena 13. Després de tres dècades en aquest ofici, segueixo buscant respostes en el que passa cada dia.
29/01/2018

Dignitat democràtica sí, eficàcia, també

18/12/2017

El 21-D necessita respostes noves

21/11/2017

La veritat, després del 21-D

10/10/2017

El camí intel·ligent cap a la República

23/09/2017

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

29/08/2017

La independència creïble

01/08/2017

Últims dies de propaganda

18/07/2017

Saltar el mur de la intimidació

06/06/2017

​Males companyies com Germà Gordó

09/05/2017

Expropiació de Jordi Pujol

Participació