La decisió més racional?

«Cal preguntar-se per a què ha servit la progressiva aprovació de lleis que suposadament preserven el nostre entorn natural»

per Marta Rovira Martínez, 28 de febrer de 2014 a les 20:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A les Illes Balears estan de pega. Una altra decisió política posa la societat en tensió per la defensa dels seus valors bàsics. A més de la llengua, ara és l’entorn natural el que es troba amenaçat per una decisió governamental, la que el fet que l’empresa Spectrum Geo Limited ha rebut l’autorització definitiva, "d’acord amb el marc legal" segons el ministre José Manuel Soria, per a dur a terme prospeccions petrolieres a tot l’entorn marítim de les Illes.

Aquesta és una mostra de com els interessos de les grans indústries globals es relacionen amb les decisions polítiques locals. Cal constatar-ho. En el moment en què sectors cada vegada més amplis de la societat estan reclamant una democràcia menys dirigida per les elits econòmiques i menys orientades al consens, ens trobem altra vegada davant d’una mostra flagrant de la feblesa de l’interès comú, representat suposadament per les pròpies estructures governamentals.


Pas a pas, de tràmit administratiu en tràmit administratiu, l’empresa ha anat superant els obstacles que es trobava al seu pas per a tirar endavant el projecte de recerca i extracció de petroli a la costa marítima occidental. És aquesta l’opció més racional, més consensuada, més beneficiosa per als interessos del territori i dels seus ciutadans, que ofereix el nostre sistema de governança política? Cedir el propi territori, sotmetre’l al perill d’agressions contra el subsòl marítim i de possibles fuites de petroli, a canvi d’uns beneficis molt indirectes, no sembla una decisió gaire racional a llarg termini. Si bé en molts casos els beneficis socials de les intervencions en el territori poden tenir alguna lògica social que justifica un determinat ús dels recursos naturals, en aquest cas no es veuen per enlloc els beneficis que pot representar per a la societat que algú sotmeti a pressió el fons marítim per a extreure’n aquesta energia tant cobejada, però ja gairebé obsoleta.

Cal preguntar-se per a què ha servit la progressiva aprovació de lleis que suposadament preserven el nostre entorn natural. Cal que ens preguntem si tot aquest seguit de regulacions ambientals que hem anat establint com a societat per tal de posar fre a la depredació del medi tenen algun efecte real sobre les decisions governamentals. En aquest cas concret, ja veiem que tot un seguit de normatives només serveixen per alentir la inversió de negoci, però no per a valorar els seus efectes. Té sentit continuar cedint el nostre poder a una empresa particular perquè inverteixi en el petroli quan caldria plantejar-se seriosament i urgentment altres fonts d’energia?


Malauradament no comptem amb un sistema de governança prou transparent, que pemeti sotmetre decisions com aquestes, que són estratègiques, de forma pública i transparent. I sens dubte, hi ha maneres d’abordar aquesta decisió d’una manera oberta, madura i compartida. El nostre sistema de governança és encara molt precari en aquest sentit, ja que l’única manera que tenen els qui pensen que no s’hauria de permetre les prospeccions petrolieres és la protesta, i en alguns casos la via judicial. No es contemplen, en canvi, ni consultes a experts, ni la mediació, ni la participació de la població local. I encara que la llei ho permet, tampoc ningú no pensa a realitzar un referèndum, que es veu que fan por. I tanmateix caldria que anéssim omplint amb aquesta mena de continguts deliberatius la nostra precària democràcia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marta Rovira Martínez
Doctora en sociologia per la UAB. lnvestigadora i consultora de polítiques públiques. Professora associada a la UAB. Directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. A Twitter és @roviramartinez
24/05/2022

Com gestionar el conflicte

10/05/2022

El futur del català passa per l’acció

29/03/2022

Les urgències de la llengua a l’escola

25/11/2021

La independència per encàrrec?

12/11/2021

Les avantguardes d'abans i ara

05/10/2021

Escola bressol gratuïta i equitat

02/08/2021

Per què coi ens preparem les classes?

17/05/2021

Futbol femení, per fi

11/03/2021

Solitaris i sectaris?

07/02/2021

La voluntat i l'estratègia

Participació