Sort d'Europa!

«Només perquè que som a la UE es pot suportar la vergonya d'un ministre que condecora a “Nuestra Señora María Santísima del Amor»

per Dídac Boza, 26 de febrer de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És ben cert que la Unió Europea que tenim està encara a molta distància de la integració política i democràtica que requereix el pes d'Europa al món i que convé als seus ciutadans. No es pot ignorar que la burocràcia comunitària massa està dominada per un tramat d'interessos egoistes dels estats, que es combinen perfectament amb els interessos dels anomenats “mercats”. Però vist tot plegat amb una mirada oberta i oxigenada per part de qualsevol ciutadà (català o no) d'aquest Estat espanyol que patim, no hi ha per menys que exclamar: “Sort en tenim d'Europa!”.

Malgrat tots els seus vicis, defectes i mancances, aquesta UE té certa autoritat i influència sobre els estats que la integren. Només recordant això es pot suportar la immensa vergonya que causa un ministre de l'interior que condecora amb la màxima distinció al mèrit policial a “Nuestra Señora María Santísima del Amor”. Un rubor semblant produeix sentir el mateix Jorge Fernández Díaz quan diu que “con la Policia y la Guardia Civil nos basta y nos sobra” per verificar el desarmament d'ETA. Espanya és, en aquests moments, una anomalia en l'Europa democràtica on el govern desacredita els mediadors internacionals en un procés de pau; on el partit que governa es manifesta als carrers contra una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, o un ministre s'ofèn perquè la UE s'atreveix a demanar-li explicacions per la manera de tractar (amb resultat d'una quinzena de morts) els immigrants africans que intenten desesperadament buscar-se la vida a Europa.


El paraigües de la UE serveix, com a mínim, per posar en el punt de mira internacional projectes tan regressius com la llei sobre l'avortament del ministre Alberto Ruíz Gallardón. Malauradament, però, la UE no té encara un nivell d'integració política i jurídica suficient que permeti processar per crims contra la humanitat, el sogre de Gallardón, José Utrera Molina, ministre de Franco i copartícip d'assassinats d'estat com el de Salvador Puig Antic, ara fa 40 anys. És evident que hi ha molt de camí per fer avançar l'Europa política i social, però davant del tarannà que gasten la dreta espanyola que governa actualment (PP), la nova dreta ultranacionalista que s'obre camí (UpyD, Vox, C's) i l'esquerra sovint acomplexada i claudicant que representa el PSOE, hem de convenir que Europa és motiu d'alleujament en el present i d'esperança en el futur. Per als catalans, sobretot.

Seria ingenu esperar que la UE prengui la iniciativa a favor de la independència catalana o pensar que els estats membres de la Unió seran del tot insensibles a les pressions de tota mena que està exercint ja i exercirà l'Estat espanyol contra el procés de Catalunya. Però tampoc no sembla que tot l'aparell diplomàtic desplegat per l'Estat estigui aconseguint l'objectiu desitjat de provocar grans declaracions de cop de porta a Catalunya per part dels mandataris europeus. Rajoy i el ministre Garcia-Margallo no se'n surten més enllà dels cops de mà de Durao Barrosso, qui en el passat va tenir el "mèrit" d'actuar de majordom a la foto de les Açores i ara està buscant col·locació per quan esgoti, d'aquí uns mesos, el seu mandat com a president de la Comissió Europea. Contra la turpitud d'un alt càrrec de la diplomàcia espanyola que anomena “tontos” a aquells que interpel·len la UE pel cas català, ha de persistir la intel·ligència catalana d'insistir en la necessitar d'anar pacíficament a les urnes. Un argument difícilment rebatible des de l'Europa de la integració.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Dídac Boza
Periodista de La Xarxa. Abans he treballat a la Cadena SER, TVE, Ràdio 4, l'Ajuntament de Barcelona, Onda Cero i la Cadena 13. Després de tres dècades en aquest ofici, segueixo buscant respostes en el que passa cada dia.
29/01/2018

Dignitat democràtica sí, eficàcia, també

18/12/2017

El 21-D necessita respostes noves

21/11/2017

La veritat, després del 21-D

10/10/2017

El camí intel·ligent cap a la República

23/09/2017

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

29/08/2017

La independència creïble

01/08/2017

Últims dies de propaganda

18/07/2017

Saltar el mur de la intimidació

06/06/2017

​Males companyies com Germà Gordó

09/05/2017

Expropiació de Jordi Pujol

Participació