Visquem la vida tota la vida

«No sé què coi passa aquest 2014. Potser és una percepció subjectiva i no pas una veritat estadística, però tant se val: s'està morint massa gent»

per Eva Piquer, 9 de febrer de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No sé què coi passa aquest 2014. Potser és una percepció subjectiva i no pas una veritat estadística, però tant se val: s'està morint massa gent. Gent jove, gent propera, gent amb molta vida per viure. I això ens provoca impotència, ràbia, desconcert. Un forat al cor, una tristesa infinita.

Vivim d'esquena a la mort, i té certa lògica que ho fem així. Actuem com si la mort no existís per pura supervivència. Pensar-hi constantment ens faria embogir. Tampoc cal aprendre'n, a morir: en sabrem sí o sí, sense assajos.


Si convé recordar de tant en tant que som mortals és per aprendre a viure. I a riure. I a riure'ns de nosaltres mateixos. "Hem de pensar en la mort per familiaritzar-nos-hi, per acceptar-la i, després, pensar en un altre tema", apunta el filòsof francès André Comte-Sponville.

No té sentit fugir-ne perquè ens atraparà igualment. Val la pena tenir-la al cap (en un raconet, que no emprenyi gaire) per valorar com cal la importància de cada cosa. I per deixar de donar importància a les coses que no en tenen. Ho deia Montaigne: “Vull que s'allarguin els oficis de la vida tant com sigui possible, i que la mort em trobi plantant les meves cols, però despreocupat d'ella i encara més del meu jardí imperfecte”.


Hem de treure partit de cada moment, amb intensitat, perquè potser demà no hi serem. Però alhora hem de fer apostes de futur, perquè potser demà encara hi som, i és absurd rendir-se abans d'hora. Em sembla que el carpe diem té un punt de mentida. No es tracta de viure el present, sinó de viure glop a glop tota la vida.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Eva Piquer
Barcelona, 1969. Escriptora, periodista i editora del magazín cultural Catorze.cat. Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Viuria entre llibres. www.evapiquer.cat
16/11/2017

Conquerim la nostra llibertat

27/05/2017

Quan érem eterns

20/05/2017

Donem corda a la vida

13/05/2017

Hi ha algú més?

06/05/2017

​Si vols que surti el sol

29/04/2017

Fent camí de costat

22/04/2017

Si vols que t'estimin

15/04/2017

La música del nostre atzar

08/04/2017

D'això va el joc

01/04/2017

Amb la il·lusió encesa

Participació