Doble sí a BCN World

«Si renunciar a acollir BCN World hagués d'ajudar a impulsar l'economia del coneixement potser tancant tots els hotels l'endemà seríem Silicon Valley»

per Marc Arza, 1 de febrer de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'aposta del projecte BCN World per la Costa Daurada compensa els dèficits principals d’aquell Eurovegas que havia d’aixecar-se al Baix Llobregat. Un projecte més petit, més allunyat de Barcelona i menys centrat en el joc. BCN World és un projecte ambiciós i de gran abast que vol convertir un dels principals nodes turístics d'Europa en una referència global. Contribuint a equilibrar el país i desestacionalitzant l’oferta turística. Un projecte d'impacte que crearà milers de llocs de treball adreçats, en molts casos, a aquell perfil d'aturat que ara engreixa l'atur estructural. Una oportunitat de dinamització econòmica valuosa i gairebé indispensable.

Catalunya viu una autèntica situació d'alarma social. Amb l'atur per sobre el 22% i sabent que quatre de cada deu joves no aconsegueixen trobar feina sorprèn la facilitat amb què alguns arrufen el nas i juguen al morro fi. Per molta gent del Camp de Tarragona la tria no és entre treballar de crupier o d'enginyer sinó entre fer de crupier o continuar a casa amb les mans a la butxaca. Potser seria millor que aquesta gran inversió fos de perfil industrial i tecnològic però no ho és. Si renunciar a acollir BCN World hagués d'ajudar a impulsar l'economia del coneixement potser tancant tots els hotels l'endemà seríem Silicon Valley. La cosa no va ben bé així. El teixit econòmic del Camp, com el del conjunt del país, s'aixeca sobre un equilibri valuós que combina indústria i turisme. La petroquímica a tocar de les platges i un teixit dens de PIME competitives que des de Reus s'estira fins a Valls i Montblanc. Un equilibri que cal mantenir i que BCN World no trencarà.


Hi ha interrogants i dificultats però res que justifiqui oposar-se al projecte com pretenen alguns grups del Parlament. Com faria qualsevol gran inversor els impulsors busquen avantatges fiscals i ajustos normatius. Sembla lògic que portant nous ingressos al país juguin amb aquesta fortalesa i demanin una reducció del tipus impositiu. Hi ha marge per negociar. Potser el senyor Bañuelos no és un angelet però els grans projectes financers no estan fets pels angelets. Sense Javier de la Rosa probablement no existiria Port Aventura. Que es pugui jugar a crèdit, com demanen els impulsors esperant canviar la llei, no fa massa goig i els experts coincideixen a veure-ho com un factor de risc de ludopatia. Però la Generalitat té el deure de protegir els catalans i no pas els xinesos, russos o àrabs que vinguin a jugar. N'hi hauria prou de vetar l’endeutament als residents a Catalunya per desbloquejar la negociació. Hi ha marge per travar un acord i cap absolut no hauria d’impedir que les obres engeguin abans de l’estiu.

Per necessitat i per potencial, doble sí a BCN World.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marc Arza

Dirigeix Startsud Studio, un venture builder dedicat a la creació i acceleració d'startups, i col.labora com a professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. A Twitter és @marcarza

29/09/2022

Societats arxipèlag

09/05/2015

Presumpció d'innocència i dret a la reputació

25/04/2015

Sant Jordi com a símptoma

11/04/2015

Política local, presència i proximitat

28/03/2015

L'endemà (vagi com vagi)

14/03/2015

Mítings caducs, política 1.0

28/02/2015

Diputats, entre els deures i la talla

14/02/2015

Deu apunts polítics desordenats

31/01/2015

La llibertat i la mare del Papa Francesc

17/01/2015

Que la mesocràcia ens acompanyi!

Participació