El PP més descarat i ofensiu

«El PP ha deixat de dissimular sobre Catalunya. De la ximpleria de les “famílies que no es parlen” hem passat a l'ofensa repugnant de la comparació amb ETA»

per Dídac Boza, 29 de gener de 2014 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La partida no es juga a Catalunya. El “problema” català pot ser un bon argument i Catalunya pot servir d'escenari per la representació com ho va ser a la convenció del cap de setmana. Però Rajoy, De Cospedal, Fernández Díaz, Montoro o la mateixa Sánchez Camacho interpreten el seu melodrama per a un públic que no és d'aquí. L'auditori està a València, a Extremadura, a La Rioja o a Madrid.  El seu públic són els milions de ciutadans de la resta de l'Estat que han de votar d'aquí a quatre mesos a les europees, i l'any que ve a unes municipals i/o autonòmiques i que, al final del cicle, triant el govern de l'Estat en unes eleccions generals.

A Catalunya el PP treballa “en circuit tancat”. Només aspira a mantenir la satisfeta la parròquia pròpia i a intentar que la destrossa que faci Albert Rivera no sigui gaire important. Ja ni tan sols Alicia Sánchez Camacho, com a presidenta de la marca “regional”, s'esforça a fer cap gest destinat a guanyar adhesions entre la ciutadania catalana. El discurs de dissabte en va ser una prova cara, quan va posar en la mateixa frase el patiment causat per ETA i “l'exclusió i el rebuig social” que, segons ella, rep el PP per part de la Catalunya sobiranista. A la presidenta del PPC no la va trair el llenguatge ni va patir cap desafortunada relliscada verbal. Va donar un pas endavant conscient, seguint l'estratègia que el seu partit ha assajat altres vegades. Es tracta de fixar en l'imaginari d'aquells que es vulguin deixar convèncer un garbuix pervers entre tots aquells “que volen trencar Espanya”.


Alicia Sánchez Camacho era perfectament conscient del rebuig que generarien les seves paraules. Es va comportar com una alumna avantatjada que vol fer mèrits. Intenta que Mariano Rajoy la salvi d'una crema força anunciada per alguns sectors de les seves mateixes files, especialment al carrer Génova de Madrid. D'aquí l'evidència de que l'encara presidenta del PPC ha deixat de treballar per un projecte del PP a Catalunya. En poques setmanes hem passat de la ximpleria de les “famílies que no es parlen per Nadal” del ministre Fernández Díaz a l'ofensa repugnant de la comparació amb ETA.

El PP s'ha descarat. Ha deixat de dissimular sobre Catalunya. Es prou eloqüent la sinceritat del ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro en les seves declaracions d'ahir mateix sobre el canvi de les balances fiscals. Dels càlculs que ja coneixem (els que es fan, per cent, com es fan arreu del món quan es vol mesurar d'alguna manera l'equilibri o desequilibri entre territoris) diu el ministre que se n'ha fet un us “indebido” per part del sobiranisme. No diu que no siguin certes, afirma descaradament que no li interessa donar-les perquè són arguments que juguen a favor de l'adversari. No hi ha res a fer, llevat d'una cosa: votar. La primera cita, al maig, les europees.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Dídac Boza
Periodista de La Xarxa. Abans he treballat a la Cadena SER, TVE, Ràdio 4, l'Ajuntament de Barcelona, Onda Cero i la Cadena 13. Després de tres dècades en aquest ofici, segueixo buscant respostes en el que passa cada dia.
29/01/2018

Dignitat democràtica sí, eficàcia, també

18/12/2017

El 21-D necessita respostes noves

21/11/2017

La veritat, després del 21-D

10/10/2017

El camí intel·ligent cap a la República

23/09/2017

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

29/08/2017

La independència creïble

01/08/2017

Últims dies de propaganda

18/07/2017

Saltar el mur de la intimidació

06/06/2017

​Males companyies com Germà Gordó

09/05/2017

Expropiació de Jordi Pujol

Participació