Del racó de pensar a l'última fila

«Un càstig volgudament humiliant que s'aplicava a les escoles franquistes. I el mateix dia el senyor Navarro defensa el diàleg. Patètic»

per Teresa Casals , 27 de gener de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hem començat l'any 2014. Tots sabem que ens esperen emocions fortes i que ja ningú no es pot amagar al darrera de plantejaments ambigus. Tots ens hem de definir políticament i nacionalment i, evidentment, els partits polítics, també.

Aquest curs entrarà en vigor a l'Estat la Llei Wert, una llei que té com a objectiu acabar amb el nostre sistema educatiu, reduir, tant com sigui possible, la presència del català a les aules, suprimir els continguts curriculars que fan referència a la geografia, història, literatura i cultura nacional catalanes i retornar a l'escola autoritària que, en una societat digital i global com l'actual és garantia de fracàs per a molts.


Tenim dret a decidir i a aplicar el sistema educatiu que hem consensuat i que ha estat aprovat pel nostre Parlament. Ja avaluarem els resultats de la seva aplicació i, si cal, ja hi farem els retocs que convinguin. El somni d'un sistema educatiu propi en un estat propi i que, per tant,  no hagi de sotmetre's a ingerències de fora, és un dels motors principals que ens mobilitza i que justifica la nostra voluntat de ser lliures.

Totes aquestes reflexions em van venir al cap quan, el dimecres passat vaig veure els tres diputats coherents del PSC, Geli, Elena i Ventura, castigats a l'última fila de l'hemicicle. I per què vaig relacionar aquest fet amb l'escola catalana que tenim i que ens volen arrabassar? Doncs perquè el PSC va tenir un paper determinant a l'hora de dissenyar l'escola catalana que ara tenim. Els moviments de renovació pedagògica, les escoles d'estiu amb la Marta Mata, la Maria Rúbies i tants altres van reunir centenars, milers de docents que van treballar intensament per aconseguir l'escola catalana que ara tenim.


No cal dir que l'objectiu de l'escola postfranquista era formar ciutadans arrelats al país, tret fonamental de totes les escoles pedagògicament avançades, ciutadans preparats científicament però, sobretot, ciutadans responsables amb capacitat de pensar per si mateixos. Per això, quan algun alumne tenia un comportament no desitjat se l'enviava al racó de pensar perquè reflexionés sobre el seu comportament i fos capaç de corregir-lo  sense haver de  recórrer a la violència de la imposició. Aquesta pràctica també es va estendre a moltes famílies. Aquesta manera d'actuar posa de manifest el respecte cap a les persones i la confiança vers la seva capacitat per raonar i per decidir.

Al PSC, ara, a uns diputats que defensen allò que estava escrit en el seu programa electoral, que defensen quelcom tan democràtic com demanar que l'Estat ens traspassi les competències per poder exercir  el dret a decidir i que representen una part molt important de militants i de simpatitzants del PSC se'ls envia a l'última fila de l'hemicicle. Un càstig volgudament humiliant que s'aplicava a les escoles franquistes. I el mateix dia i al mateix lloc el senyor Navarro defensa el diàleg. Patètic!


Tot fa baixada al PSC.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Teresa Casals
Mestra, llicenciada en Filologia Catalana (UB) i postgrau en Formació del Professorat (UB). Ha participat com a formadora i coordinadora en els Programes de Formació de  Mestres de Primària i Secundària; ha coordinat els Serveis Lingüístics Universitaris i ha participat en Programes de Formació en Llengua Catalana amb la distinció i  el suport de la Unió Europea. Activista per la Llengua.
03/10/2016

Confiança i unitat

05/09/2016

S'atrapa abans un mentider que un coix

20/06/2016

Espanya té un problema

22/05/2016

Fora de joc

11/04/2016

Arguments i no consignes

14/03/2016

Plantejament, nus i desenllaç

08/02/2016

Ni amb tu ni sense tu

04/01/2016

De futur, n'hi ha

07/12/2015

Mesells per sempre?

26/10/2015

Sota l'ombra de la sospita

Participació