DUI, les figues a l'agost

«La DUI no és mai el primer pas, sinó el darrer, la culminació visible, solemne i, fins i tot, festiva del procés col·lectiu»

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 23 de gener de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sensació d’irreversibilitat del procés nacional, al Principat, pot dur-nos a pensar que ja tenim la feina feta i, doncs, que no cal patir-hi gaire perquè tot sortirà rodó. I res més lluny de la realitat. Les majories socials s’han de mantenir i conrear, permanentment, i cal encomanar al conjunt del poble la convicció que cada ciutadà és, en la seva acció, compromís i implicació individual, absolutament decisiu per a l’èxit del procés. Això dit, de vegades fa l’efecte que vagi planant en l’ambient una mena d’“alegria nacional” que, amb més patriotisme que ciència, sembla pensar que tot serà bufar i fer ampolles. I la realitat que es va entrellucant no és ben bé un escenari de flors i violes. Espanya no deixarà anar, com si res, un percentatge tan significatiu del seu producte interior brut com el que representa Catalunya i, a nivell internacional, no podem pensar que hi haurà estats, institucions europees i organismes internacionals que sortiran a defensar la independència de Catalunya... abans que els mateixos catalans ho hagin fet a les urnes!

Fa un certa feredat constatar amb quina facilitat extraordinària es parla de la DUI (Declaració Unilateral d’Independència), com si es tractés d’un joc de criatures, DUI amunt, DUI avall, talment com si fos la cosa més fàcil del món. Entenc molt bé la impaciència dels que, diguis el que diguis, t’amollen un “DUI,  ja”, “Independència, ja!” o “Marxem ja!”, sense explicar en cap moment com es fa això perquè no quedi tan sols en un crit reivindicatiu o bé en una simple expansió fònicopatriòtica, per dir-ho d’alguna manera. Més enllà de l’estructura sintàctica castellana que expressen les frases en qüestió, sigui dit de passada, no acostumen a anar mai acompanyades d’un programa racional, temporalitzat i creïble que inspiri confiança als indecisos i fermesa als convençuts. Aquells que sempre hem estat independentistes –i d’això, ai las, ja fa més de quaranta anys- som els que més ganes tenim, precisament, de deixar de ser-ne. Però coneixem també les lliçons de la història d’emancipació dels pobles i sabem que les independències no s’improvisen.


La DUI no és mai el primer pas, sinó el darrer, la culminació visible, solemne i, fins i tot, festiva del procés col·lectiu d’un poble cap a la seva llibertat nacional. Abans d’arribar a la DUI s’han d’haver fet altres passos democràtics, de manera que la DUI arribi com a fruita madura i lògica, que cau amb naturalitat esperada davant la comunitat internacional i és rebuda per aquesta com a tal. Per això, la DUI és un esdeveniment molt seriós que ningú es pot permetre d’utilitzar amb la superficialitat amb què ara, sovint, és emprada. Per això no hi ha hagut DUI fins ara, des de la mort de Franco, i per això pot haver-hi DUI ara, tant de bo en qüestió de mesos. Perquè ara, justament, és quan es donen les condicions per a poder-ho fer possible, unes condicions que fins ara no es produïen. Em refereixo a una creixent majoria social, integrada per catalans d’orígens diversos, però amb un mateix horitzó: la independència. I tot això, des del valor més decisiu i important que tenim com a societat nacional diferenciada: la unitat civil del poble de Catalunya.

Estic convençut que el 9 de novembre anirem a votar, sí. Però em temo que no serà per a participar en un referèndum, sinó en unes eleccions al Parlament. El govern espanyol disposa dels elements legals, pràctics i mediàtics suficients com per menar una campana coercitiva i de por que faci impossible la convocatòria del referèndum. Però hi ha una cosa que només pot fer el president del govern català i no pot fer el govern espanyol: convocar eleccions. És llavors quan, en produir-se una majoria democràtica pluripartidista favorable al referèndum, podria haver-hi una govern de concentració nacional dels partits que en són partidaris o, si més no, un govern dels dos primers partits, amb el suport extern dels altres dos per a convocar un referèndum al cap de pocs mesos. El referèndum no és imprescindible, és cert. Però és molt necessari i, a més, ens convé perquè, en la mesura que ens reforça en l’ús reiterat de la via democràtica, hi sortim guanyant en la nostra imatge de poble pacífic i, alhora, decidit a fer valer els seus drets a les urnes i al carrer. Guanyades les eleccions i guanyat el referèndum, llavors, sí, és l’hora de la DUI, però no abans. Abans, tanmateix, el govern haurà d’haver fet els deures, activant al màxim la seva diplomàcia i havent teixit una xarxa de complicitat internacional que serà decisiva el dia D, a l’hora H. Cada cosa, però, al seu temps, perquè cada cosa té el seu moment. Com les figues a l’estiu, sobretot  a l’agost, encara que al juliol n’arribin ja les primerenques i d’altres al setembre, però sempre a l’estiu. No hi ha figues al gener...

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
17/04/2019

Guanyar o dir la veritat?

03/04/2019

A galet o amb got?

27/03/2019

Judicis polítics

20/03/2019

L’esquerra absent i altres històries

13/03/2019

Estratègia d’estat

06/03/2019

Arzalluz, grop i diàleg

27/02/2019

Pagat entre tots

19/02/2019

Una llista per guanyar

13/02/2019

Massa batalles

06/02/2019

Abusos sexuals

Participació