Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


A favor de la vida i del dret a decidir

«Si caiem en el parany de defensar l'avortament amb frivolitat i sense matisos, potser se'ns empobrirà l'ànima»

per Eva Piquer, 5 de gener de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un drama de perdre drets ja conquerits és que després cal tornar a reivindicar-los sencers i, en fer-ho, hem d'aparcar els matisos. Dic que és un drama perquè la raó sol estar més a prop del matís que dels extrems. Haver d'instal·lar-nos per força en el blanc o en el negre, en la cara o en la creu, en la postura a favor o en la postura en contra ens infantilitza, ens simplifica el cervell. I per exercir de tertulians de pa sucat amb oli ja tenim el Twitter, o els comentaris digitals. A cara descoberta i sense límit d'espais hauríem de poder matisar, hauríem de poder expressar dubtes i reserves.

Però Gallardón es treu de la bragueta una reforma de la Llei de l'avortament que ens fa retrocedir dècades i ens aboca a defensar a l'engròs el dret de la dona a decidir. Tornen a proliferar alegrement eslògans provocadors com “El meu cony és meu" o “Jo també he avortat, i què?”. I tornem a deixar que ens colin un gol de final de Champions: resulta que els d'un bàndol estan a favor de la vida i els de l'altre estan a favor de l'avortament. Va, home, va.


Jo estic molt a favor de la vida i no estic gens a favor de l'avortament. Estic a favor, sí, del dret de la dona a interrompre un embaràs. Però l'avortament no té cap gust de victòria: sempre és un mal menor, un fracàs, una derrota. Per descomptat que avortar és frenar una vida. Justament per això és una qüestió moral. Delicada. Discutible. Ja és prou fotut haver de prendre la decisió traumàtica d'avortar perquè a sobre ens ho prohibeixin. L'actitud prepotent del PP la va expressar magníficament en una vinyeta El Roto: “Com que no creieu en els pecats, els convertirem en delictes”.

Sap greu que ens obliguin a recuperar els lemes del feminisme dels anys setanta. Sort en vam tenir, d'aquella lluita i d'aquelles conquestes. Però assolir el dret (i exigir-lo, si ens el neguen) no suposa enterrar el conflicte ètic. Si caiem en el parany de defensar l'avortament amb frivolitat i sense matisos, potser se'ns empobrirà l'ànima.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Eva Piquer
Barcelona, 1969. Escriptora, periodista i editora del magazín cultural Catorze.cat. Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Viuria entre llibres. www.evapiquer.cat
16/11/2017

Conquerim la nostra llibertat

27/05/2017

Quan érem eterns

20/05/2017

Donem corda a la vida

13/05/2017

Hi ha algú més?

06/05/2017

​Si vols que surti el sol

29/04/2017

Fent camí de costat

22/04/2017

Si vols que t'estimin

15/04/2017

La música del nostre atzar

08/04/2017

D'això va el joc

01/04/2017

Amb la il·lusió encesa

Participació