Ens faran fora

«Serà un cop molt dur, però estic convençut que, malgrat tot, ens en sortirem i serem capaços de superar-ho»

per Josep-Lluís Carod-Rovira , 2 de gener de 2014 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si optem, majoritàriament, pel doble “sí” al referèndum i es culmina el procés que ha de dur-nos a la independència, vet aquí allò que ens passarà, segons les autoritats espanyoles: Catalunya quedarà fora de la Unió Europea, fora de l’euro, fora de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), fora de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), fora de l’Organització de Nacions Unides (ONU), fora de l’Organització de les Nacions Unides per a la Ciència, l’Educació i la Cultura (UNESCO), fora de las “Cumbres Iberoamericanas” i, tot i que no ho hagin dit, treballen secretament perquè també quedem fora del sistema solar, fora del sistema planetari, fora de la llei de la gravetat, fora del sistema mètric decimal i de les normes convencionals de pesos i mesures, fora de l’hemisferi nord i al marge del meridià de Greenwich i, a més, ens faran conduir per l’esquerra. Si quedem fora del territori Schengen de seguretat, ens marginaran i haurem d’entrar al seu país exhibint el passaport català, degradats al mateix nivell que els ciutadans del Regne Unit de la Gran Bretanya,  Suïssa, Noruega, Irlanda o Islàndia, au...  

Es deixen, però, el més important: que quedarem fora d’Espanya. És a dir, que ja mai més no tindrem Rajoy o Aznar com a presidents del govern, ni Rubalcaba com a vicepresident, ni Bono com a ministre de Defensa, ni Trujillo com a responsable d’Habitatge, ni Wert com a titular d’Educació i Cultura, ni Ruiz Gallardón a Justícia, ni Margallo a Afers Exteriors, ni Cristóbal Montoro a Hisenda i Administracions Públiques, ni Guerra com a diputat del mateix parlament o presidint la comissió d’afers constitucionals. Ens perdrem, és clar, el missatge de cap d’any del rei d’Espanya, des del seu palau de la Zarzuela, i ja no estarem al dia del que diguin els presidents i expresidents de certes comunitats autònomes en relació a nosaltres. Ja no serem defensats més per l’exèrcit espanyol davant d’hipotètics enemics, ni continuarà vetllant per la nostra seguretat la policia nacional o la guàrdia civil, ni tindrem el CNI al servei del poble català, com fins ara, ni estarem sota l’empara de la justícia espanyola i el seu sistema jurídic imparcial, ràpid i, sobretot, sensible a la doble oficialitat lingüística.


No gaudirem més de la cobertura d’ambaixades i consolats del Regne d’Espanya, garantia permanent de bon servei, en particular facilitant els tràmits per a votar en les eleccions al Parlament de Catalunya als compatriotes de l’exterior, ni podrem exhibir amb orgull, anant pel món, el nostre DNI i passaport espanyols. Ja no podrem representar Espanya, cantant en castellà, al festival d’Eurovisió, ni acollir-nos a la inversió colossal que fa, any rere any, l’Institut Cervantes per a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.  Haurem de seguir, via satèl·lit, cadenes de televisió com 13TV o bé Intereconomia, exemples d’objectivitat, tolerància i respecte a la diversitat, transmissores de grans valors de civilització i cultura que ara ens perdrem. I tampoc estarem gaire al dia de la vida quotidiana i les misèries de certs cantants, toreros, comentaristes casposos, presentadors de televisió, astròlegs, esportistes, gigolós, empresaris, membres de la casa reial o la noblesa, estafadors, corruptes i tutti quanti, si no ens abonem també a algun satèl·lit, per a no quedar desinformats. Fora d’Espanya, la Conferència Episcopal espanyola deixarà de tenir-nos presents en les seves oracions i no passaran més el rosari per a la nostra salvació eterna. Els esportistes catalans ja no podran guanyar més medalles, ni campionats, ni copes en nom d’Espanya, i es perdran, per tant, el goig de veure onejar la bandera espanyola i escoltar la música del seu himne en pujar al pòdium a celebrar la victòria. Els escaladors que facin cims inabastables o els atletes que batin rècords ja no viuran l’emoció de fer-ho en nom d’Espanya. I haurem de comprar d’estranquis, en algun bar, forn o perruqueria, els dècims de la seva loteria nacional o els cupons de l’ONCE, tot i que aquests els hagués creat un català. En fi, serà un cop molt dur, però estic convençut que, malgrat tot, ens en sortirem i serem capaços de superar-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Filòleg i escriptor. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Ha dirigit la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra.  Autor d'una quinzena de llibres, dirigeix la col·lecció divÈrsia, Biblioteca Bàsica dels Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, viatjar, passejar, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de tres néts i una néta.
 
28/10/2020

Sense problema no hi ha solució

21/10/2020

Per la revolució catalana

14/10/2020

Companys i els protestants

07/10/2020

País de gestos

30/09/2020

Vergonya en comú

23/09/2020

Elogi de les coses petites

16/09/2020

Cultura religiosa

09/09/2020

Diàleg sí, diàleg no

19/08/2020

Tota pedra fa paret

05/08/2020

Equivocar-se de República

Participació