La complexitat com a excusa

«Hi ha moments a la vida que cal decidir: sí o no, blanc o negre. Tothom, a la vida, ho ha fet milers de vegades: sí o no»

per Francesc Puigpelat     , 21 de novembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels mantres dels que comencen a abusar els advocats de la tercera via és, a més del de la “moderació”, el de la “complexitat”. La realitat és complexa, diuen. Catalunya és complexa, diuen. Els que volen fer un referèndum reneguen de la complexitat, afegeixen. Fa pocs dies, el director d’El Periódico, Enric Hernández, escrivia un article titulat “Elogi de la complexitat”. Tota una declaració de principis.

La llàstima és que, per aquests nous profetes de la complexitat, la complexitat té un nom molt clar: Espanya. Cal continuar dins d’Espanya, que és una cosa que, com s’ha vist durant segles, és molt complexa, per tan de seguir predicant la complexitat. I la trista veritat és que l’argument de la complexitat és una excusa, una més. Una excusa per a la inacció i la resignació. Perquè cal dir-ho ben alt i ben clar: defensar una consulta no és renegar de la complexitat, sinó assumir-la, proposar solucions i passar a l’acció.


Hi ha infinitat d’exemples. En posaré només un, perquè em sembla prou significatiu. Imagino que bona part d’aquests suposats defensors de la complexitat deuen estar casats. Va arribar un moment que es van plantar davant d’un jutge, un alcalde i un capellà, i van haver de decidir: sí o no. Era una decisió complicada: hi entraven factors afectius, professionals, econòmics, sexuals, laborals, de mode de vida, hipoteques i una llarguíssima llista. Ara: suposo que, en aquell moment, es van oblidar de la “complexitat” i van dir que sí. Fer el contrari hauria estat considerat una covardia intolerable i una mesquinesa sense nom.

Hi ha moments a la vida que cal decidir: sí o no, blanc o negre. Tothom, a la vida, ho ha fet milers de vegades: sí o no a una feina, a una relació sentimental, a una amistat, a un viatge, a un projecte, etcètera. El món no s’atura per ser complex: avança conscient de la seva complexitat. Ens volen dir ara els profetes conversos de la complexitat que, mentre el món complex avança, Catalunya s’ha d’aturar? Que no té dret a dir sí o no? A qui volen convèncer?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Francesc Puigpelat    
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. Ha publicat una vintena de llibres, entre els que destaquen Els últims dies del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (2013), Faust, el Terrorista (2010), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i Apocalipsi blanc (premi Josep Pla 1999). Quant a literatura infantil i juvenil, és autor de Romeo i Julieta. Segona part (2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015) i coautor de la col·lecció Monday & May. Ha escrit anteriorment a El País, La Vanguardia, El Periódico i l'Avui, entre altres mitjans.
09/02/2017

Al procés li cal Trump

26/01/2017

No ha servit de res

12/01/2017

El nacionalisme espanyol i el referèndum

29/12/2016

Catalunya Nord, França i la immaduresa

15/12/2016

La «nacionalitat» catalana i el «diàleg»

01/12/2016

El (futur) èxit del PSOE a Catalunya

17/11/2016

L'establishment, Trump i la CUP

03/11/2016

Rufián i el guerracivilisme espanyol

20/10/2016

L'encerta Rajoy amb el «ya se cansarán»?

06/10/2016

El mite del 48% i els toros

Participació