Una consulta impossible

«Per realitzar una consulta seriosa es necessita el suport sense matisos dels municipis. Altrament seria una reedició de les “consultes populars” de fa uns anys»

per Josep Maria Vall , 15 de novembre de 2013 a les 19:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan el món sobiranista encara segueix només pendent de saber la data i pregunta de la consulta, un fet molt significatiu ha passat en la darrera conferència política del PSOE celebrada a Madrid. El PSC ha tornat a la cleda del socialisme espanyol, desdient-se dels seus anteriors flirtejos amb el dret a decidir.

Amb l’excusa de recolzar només una consulta pactada amb el govern central –fet impossible per l’actual conjuntura política- Pere Navarro i la plana major del PSC han decidit fer marxa enrere per tornar a ser la sucursal del PSOE a Catalunya. El miratge d’un socialisme català sobirà s’ha esfumat definitivament. A partir d’aquí, el destí de la consulta està sentenciat. Perquè sense el concurs del PSC és molt difícil organitzar logísticament la consulta. Ho ha avisat ja el professor Joan Fonollosa i Guardiet, autor del llibre Espanya explicada als catalans, sense que cap membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional s’hagi pronunciat sobre la qüestió.


Es dóna per fet, sobretot perquè el mateix govern del PP ja ho ha avisat, que de seguida que la Generalitat concreti la consulta, es presentarà un recurs al Tribunal Constitucional. Que ningú dubti que els jutges que van passar el ribot a l’Estatut de la Moncloa, situaran el referèndum català en la més absoluta de les il·legalitats. Per tant, si després d’això el nostre govern insistís en fer-la, podria incórrer en la desobediència i mantenir-s’hi en funció de les seves possibilitats. Amb això vull dir que el president Mas i els seus consellers podrien ser denunciats, que es tallaria el flux de capital que el FLA dóna a Catalunya amb comptagotes, arribant a la suspensió parcial o total de l’autonomia en els casos més extrems. Amb tot, i malgrat la gravetat de la situació, aquests són aspectes que el nostre govern podria resistir si té al seu costat la majoria del poble. Tanmateix, per realitzar una consulta seriosa es necessita el recolzament sense matisos dels municipis. Altrament seria una reedició de les “consultes populars” de fa uns anys, sense cap transcendència jurídica. I si tenim en compte el fatal viratge del PSC, ens trobem que els principals municipis de Catalunya, a part de Barcelona, estan en mans de socialistes i populars.

Així L’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat del país, està governada per Núria Marín, alineada amb el sector espanyolista del PSC. La tercera, Badalona, està en mans de Xavier García Albiol, un “pepero” recalcitrant. I les següents en nombre d’habitants, Terrassa, Sabadell, Lleida i Tarragona, així com importants urbs de l’àrea metropolitana com Santa Coloma de Gramenet o Cornellà de Llobregat, on l’independentisme és minoritari, estan en mans (exceptuant Lleida) de l’ala espanyolista dels socialisme català.


Per tant, imaginant que es pugui superar el sabotatge d’ICV i UDC a una pregunta binària i homologable –cosa que ja s’albira prou difícil- es convoqués la consulta, ¿quina validesa internacional tindria si gairebé la meitat dels ciutadans de Catalunya no poguessin votar-la pel boicot d’aquests ajuntaments? ¿Quina força tindria la Generalitat per imposar-la estan en fals sota la legalitat espanyola? ¿No s’acabaria produint així la tan temuda fractura social, atiada al seu torn per les forces antisobiranistes? Per tant, tenint en compte aquestes condicions objectives, cal pensar que la consulta no és que no sigui ja possible per la traïció del PSC als postulats del dret a decidir, sinó que a aquestes alçades potser ja no és ni desitjable.

El professor Fonollosa proposa que si realment els catalans volen guanyar-se la llibertat, el Parlament tiri pel dret amb una declaració unilateral d’independència, obviant fins i tot unes eleccions plebiscitàries que pel seu mateix caràcter també podrien ser anul·lades per l’Estat espanyol. L’historiador Ferran Soldevila ja ens avisava que, històricament, als catalans ens ha perdut sempre un excés de legalisme i tacticisme pactista. I cal superar d’una vegada per totes aquest estadi si volem ser un poble adult i obtenir la independència.


El resultat d’aital acció seria un escenari d’enfrontament obert a tots nivells. Però mai s’ha pogut fer una vera truita sense trencar abans els ous. Precisament perquè els republicans independentistes volem el millor per al nostre poble, hem d’estar preparats pel pitjor i actuar amb conseqüència. Com va dir Simón Bolívar: “Para el logro del triunfo siempre ha sido indispensable pasar por la senda de los sacrificios”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Maria Vall
Doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UAO, i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. També ha realitzat estudis complementaris a la Universitat de Viena (Àustria) i a la Universitat d’Hamburg (Alemanya). Fundador de l’editorial Dux, és col·laborador ocasional de premsa digital i comarcal. Autor dels llibres Jujol a Vallmoll, El Fòrum de les Mentides i Bellesguard; i de l'obra de teatre El rei Martí, estrenada el 2010 amb motiu del 600 aniversari de la mort de Martí l’Humà. També va guanyar la quarta edició del premi Carles Muñoz Espinalt per l’assaig biogràfic Pere Joan Barceló i Anguera, líder dels no vençuts. La resistència catalana en la postguerra de Successió (1714-1741)
13/09/2020

De l'inici del procés

31/07/2020

El drama de la llengua

02/07/2020

Catalunya, republicana

05/02/2020

La pinça contra ERC

05/11/2019

El 10-N més republicà

20/05/2019

Per què votar Maragall?

19/12/2018

Per la unitat estratègica independentista

22/02/2018

Un tramvia anomenat desastre

10/07/2015

Laporta s'atansa a la presidència

15/11/2013

Una consulta impossible

Participació