Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Canal 9 contra TV3

«Calen una ràdio i una televisió públiques valencianes? Tant com una educació i una sanitat públiques decents»

per Vicent Sanchis , 11 de novembre de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A Madrid fan festa i confeti amb la decisió del president Alberto Fabra de tancar Radiotelevisió Valenciana. En el fons, als alts poders de l’Estat tant se’l en fot Canal Nou o el drac de l’Albufera. Com que juguen a la política en majúscules, el País Valencià no deixa de ser una anècdota prescindible, que, si té sentit, només és per combatre el mal suprem, que és Catalunya, el PP o el PSOE, segons qui s’ho miri. Per això els diaris de la gran capital han utilitzat la qüestió per obrir en canal –mai més ben dit- el Partit Popular, en el cas d’El País, o per posar-la com a exemple a seguir per tancar d’una vegada per totes el viver separatista de TV3, en el cas d’El Mundo, La Razón o l’ABC.

Canal Nou és per a ells un “capritx autonòmic” prescindible i útil en la mesura en què pugui servir com a exemple per acabar amb TV3. Aquesta és una de les raons que fan que el president de la Generalitat Valenciana se senti fort i segur. Quan proclama, en veu alta i castellana, que s’estima més suprimir-lo que haver de tancar “un hospital o una escola”, Alberto Fabra sap que està fent mèrits a Madrid. El mateix dia que Cristóbal Montoro es dirigia als farmacèutics catalans i els feia saber que el seu govern els pagaria directament i que l’Estat espanyol és l’única garantia amb què poden confiar perquè té l’aval i la seguretat dels mercats financers internacionals, Fabra rematava la mala intenció del ministre proclamant al món que no es poden mantenir televisions públiques si cal tancar escoles o hospitals igualment públics. Al País Valencià i, també i sobretot, a Catalunya.


Contra la maniobra, tan diàfana, catalans i valencians s’han d’ajuntar en la mateixa reflexió. TV3 té cap sentit? Tots, si ha de servir per donar a la informació i a l’entreteniment el rigor i l’honestedat necessaris perquè el país sigui més culte i més digne. Si situa el català al mateix nivell que les llengües d’utilitat i prestigi. Si interpreta la realitat des d’una visió del món pròpia. Canal Nou té cap sentit? Tot. Mentre el català sigui el seu idioma, mentre estructuri el País Valencià més enllà de les misèries provincianes i provincials. Mentre expliqui als valencians el món des d’una sensibilitat valenciana. TV3 ha fet això? Poc o molt, segons els moments i els programes, sí. Canal Nou ho ha fet? Mai. Per tant, Radiotelevisió Valenciana no té sentit mentre no impulsi uns mitjans honestos, valencians i en català.

Alberto Fabra s’ha pensat que el seu “sacrifici” serà recompensat des de Madrid perquè podrà ser utilitzat contra Catalunya. Que els seus senyors li ho premiïn amb medalletes i escapularis. Els valencians sensats, però, li ho han de retraure. Algú que és incapaç de fer viables uns mitjans de comunicació raonables i útils tampoc no esta capacitat per mantenir escoles i hospitals. Calen una ràdio i una televisió públiques valencianes? Tant com una educació i una sanitat públiques decents. Com que els actuals governants del País Valencià no han sabut fer-ho, més val que deixin pas a uns altres més honrats i menys servils.


Mentre arriben aquests governants, per cert, Acció Cultural ha de prendre la iniciativa. La Generalitat Valenciana ha tancat Canal Nou i ells han de reobrir els repetidors que permetin que TV3 es torni a veure al País Valencià.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa quasi quatre dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui, aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme a Blanquerna i col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet també televisió quan l'han deixat –referència explícita a Sandro Rosell- i ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster i Carles Rahola. Aspira a viure una miqueta més per guanyar-ne algun altre...
29/01/2017

Un problema de temps

22/01/2017

La traca

15/01/2017

Quant treball destruït?

08/01/2017

​La pasqua militar

01/01/2017

Permetrà Rajoy el referèndum?

25/12/2016

Evitar frustracions

18/12/2016

Els funcionaris, els mossos, la gent

11/12/2016

Només es mou una part

04/12/2016

República andalusa

27/11/2016

Per què «comandante» i no dictador?

Participació