L'ordre independentista

«Les amenaces llançades des dels sectors espanyolistes de fracturar la societat catalana, de promoure un enfrontament civil entre catalans no haurien de ser preses a la babalà»

per Josep Sort, 14 d'octubre de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De les moltes lliçons apreses en les dues darreres diades, una de les més importants és que van celebrar-se sense que es registrés cap mena de desordre, ni violència, ni avalots. Van ser un exemple referencial de tranquil·litat, cohesió, unió, sense que en cap moment això anés en contra de la seva contundència reivindicativa, de la seva fermesa, del seu compromís amb la independència del nostre poble. Cridar molt, trencar mobiliari públic, no és sinònim de major compromís. Molt sovint és a l’inrevés.

Penso que aquest ordre independentista, en tant que lògica de funcionament, ha de mantenir-se en els propers mesos, fins que culmini el procés de transició. I que un cop assolida, la Catalunya independent ha de ser molt conscient que el manteniment de l’ordre públic serà una peça cabdal per a la consolidació del nou sistema polític.


Per això no s’acaba d’entendre, o potser sí, com es pot gastar tanta tolerància amb les formacions feixistes espanyoles que amenacen, dia sí i dia també, la convivència catalana. Les amenaces llançades des dels sectors espanyolistes de fracturar la societat catalana, és a dir, ras i curt, de promoure un enfrontament civil entre catalans (o més aviat entre catalans i colons espanyols) no haurien de ser preses a la babalà.

L’ordre independentista, que un cop assolida la victòria, esdevindrà ordre republicà, ha de deixar molt clar que tindrà tolerància zero amb el feixisme espanyol, i amb qualsevol expressió de catalanofòbia que intenti retornar al passat. Com a tall d’exemple, penso que caldria llançar un avís per a navegants: que la Llei d’amnistia espanyola no s’aplicarà a la República Catalana, com tampoc s’aplica a la República Argentina. I que si s’escau, qualsevol responsable franquista que sigui detingut en el territori català, haurà de ser jutjat d’acord amb la llei catalana.

En definitiva, la Catalunya independent ha de tenir clar que per consolidar-se i no tornar enrere, caldrà un exercici d’higiene democràtica, que passa per netejar tot rastre de tolerància amb l’espanyolisme feixista. No ens ha de fer angúnia utilitzar la contundència necessària per acabar amb els darrers vestigis del feixisme. I tampoc hem de caure en la trampa dels que apel·laran als drets dels espanyols feixistes. O és que hem de reconèixer drets a aquells que ens volen exterminar? No siguem ingenus, si us plau. De vegades, el bonisme és una irresponsabilitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Josep Sort
Barcelona (1964). Doctor en Ciència Política i de l'Administració i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i en Història Contemporània. Professor de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Comunicació. Autor de diversos llibres i articles sobre el nacionalisme espanyol i canadenc i els independentismes català i quebequès. També estudio l'impacte dels New Media en l'activisme polític i la globalització. Vaig ser director del Catalunya Campus i he col·laborat en diversos mitjans de comunicació. He participat en programes europeus de recerca, i investigat a Londres, Montreal i Toronto. No concebo la teoria sense la pràctica.
20/01/2017

A la primera no s'hi val, ni a la segona

10/10/2016

Catalunya ha ribotat el PSOE

12/09/2016

Amb cinc ja n'hi ha prou

27/06/2016

Unes eleccions de segona

30/05/2016

La cursa cap a l'esquerra

01/05/2016

Per què calen mestres si amb la xarxa els nens ho saben tot?

04/04/2016

L'estigma de l'esclava

29/02/2016

La Catalunya militar

25/01/2016

La DUI, com a pòlissa d'assegurança

14/12/2015

La gran oportunitat de la CUP

Participació