Madrid, per ser olímpica, necessita una Catalunya independent

«Espanya sap que els Jocs de Barcelona 1992 van ser uns jocs estrangers i que, per tant, no ha estat mai olímpica»

per Víctor Alexandre , 28 de setembre de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La derrota de Madrid, com a candidata olímpica de l’any 2020, ha estat una notícia formidable per a milers i milers de catalans. És natural. Quin català amb consciència nacional i que no vulgui caure en una profunda contradicció pot donar suport a Madrid com a seu d’una Olimpíada? Madrid és la capital de l’Estat que malda no sols per anorrear Catalunya des de fa tres segles, sinó que impedeix que pugui participar amb el seu nom en els Jocs Olímpics i en les competicions internacionals. A més, és prou sabut que l’Estat espanyol, per mitjà de maniobres mafioses i pròpies de països totalitaris, com ara amenaces i coaccions, així com segrestos aeroportuaris encoberts de delegats llatinoamericans favorables a Catalunya, boicoteja tots els nostres intents. Davant d’això, doncs, és obvi que les derrotes de Madrid han de ser motiu de celebració per a tot català amb un mínim d’autoestima. Jo, en concret, n’estic molt content. N’estic per aquest motiu i n’estic també perquè la victòria madrilenya, en cas d’haver-se produït, hauria servit al govern espanyol per entelar els seus casos de corrupció i per desenvolupar una campanya nacionalista espanyola per terra, mar i aire.

Per sort, però, Espanya és víctima de si mateixa en aquesta qüestió. Espanya sap que els Jocs de Barcelona 1992 van ser uns jocs estrangers i que, per tant, Espanya no ha estat mai olímpica. Però no ho pot dir. Oficialment, no pot dir que el COI s’equivoca quan aquest li recorda que l’Estat espanyol ja va acollir uns Jocs ara fa vint anys i que seria un greuge comparatiu per a molts estats concedir-li’n uns altres. Uns Jocs, a més, que se celebrarien a només sis-cents quilòmetres de Barcelona! Tot serà diferent el dia que Catalunya sigui un estat independent. Aleshores sí que Espanya podrà adduir que no ha celebrat mai uns Jocs, aleshores sí que la candidatura de Madrid tindrà opcions de triomf. Mentrestant, ho té pràcticament impossible. I és que la ironia no pot ser més gran: Espanya té un somni nacional, i perquè es converteixi en realitat necessita, com el pa que menja, la independència de Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Víctor Alexandre
És escriptor i periodista i treballa en assaig, conte, novel·la i dramatúrgia. En dramatúrgia ha estrenat: Èric i l’Exèrcit del Fènix, Teatre Borràs de Barcelona (2007); Trifulkes de la Katalana Tribu, Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (2012); Onze.Nou.CATorze (1714), Born i Festival Grec (2013-2014); i Taula rodona, o la joia de ser catalans (coautor amb Pere Calders), Casal de Cultura de Valldoreix (2013). En conte i novel·la ha publicat: El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol (Premi Mercè Rodoreda), Una història immoral i Cor de brau. I en assaig: Jo no sóc espanyol, Despullant Espanya, Despullats (amb Joel Joan), Senyor President, El cas Carod, La paraula contra el mur (Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? i Nosaltres, els catalans. Els seus darrers llibres són La independència explicada al meu fill (2014) i les obres teatrals La joia de ser catalans (2015) i Abans que pugi el teló (2016).

A Twitter: @valex_cat.
21/12/2016

Les declaracions de Mercè Conesa

23/11/2016

Apallissar demòcrates, delicte impune a l'estat espanyol

26/10/2016

El nacionalisme espanyol d'Àngel Ros

18/09/2016

La Fiscalia espanyola contra la llibertat d'expressió

19/08/2016

Feixisme i homofòbia, una parella enamorada

23/07/2016

L'augment de la catalanofòbia

25/06/2016

Petit recull de sentències espanyolistes frustrades

28/05/2016

Per a Batet, el GAL no era terrorisme

30/04/2016

El Sant Jordi de Ciudadanos i PP

02/04/2016

El franquisme i el seu monument de Tortosa

Participació