Apunts de geopolítica catalana (IV)

«Els informes del consolat americà deuen situar el país entre els racons més antiamericans i antisemites d'Europa gràcies a la seva esquerra»

| 28/09/2013 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/09/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Article anterior: Apunts de geopolítica catalana (I)
Article anterior: Apunts de geopolítica catalana (II)
Article anterior: Apunts de geopolítica catalana (III)

Definir els interessos, les orientacions, les estratègies i les palanques de la geopolítica catalana serà essencial per garantir la viabilitat de la Catalunya sobirana i el seu encaix al concert internacional. A continuació s’apunta un assaig de decàleg que busca contribuir al debat sobre la qüestió:

8) Estats Units, la mirada americana. Europa és cada dia més secundària i irrellevant vista des de Washington i només la consolidació d’un bloc econòmic occidental a través d’un àrea atlàntica de lliure comerç manté el continent a l’òrbita de la Casa Blanca. Potser Catalunya no té res a oferir i no pot cultivar una relació especial amb els Estats Units però ha d’aconseguir no ser mal vista des de la secretaria d'Estat. Els informes del consolat americà de Barcelona deuen situar el país entre els racons més antiamericans i antisemites d'Europa gràcies a la seva esquerra. Seria bo que els cables de la futura ambaixada deixessin ben clar que la política de l'Estat català se situa lluny d’aquesta pulsió. Sense aquest gir no només no es podrà comptar amb el suport passiu de Washington sinó que la seva hostilitat activa serà gairebé segura.

9) Barcelona, la geopolítica de les ciutats. En un món de ciutats, Barcelona ha de tenir un projecte de capitalitat que sintonitzi amb el país però necessita anar més enllà. Barcelona ha de ser una marca i un projecte d’abast global. La ciutat, aquesta ciutat, és un actiu nacional que desborda el país. Fa anys que la diplomàcia de les ciutats guanya importància i ho continuarà fent més enllà del placebo de les nacions sense estat. En alguns fòrums globals l’alcalde de Berlín pot ser molt més important que el president d'Àustria i caldrà assumir aquesta certa bicèfala en l’acció exterior catalana. Sense rivalitats i aprofitant tot el seu potencial d’acció.

10) La immigració com a factor geopolític. Els darrers anys han canviat el rostre humà de Catalunya. El país ha acollit més d’un milió d’immigrants d’arreu del món que hi han arrelat i que hauran de jugar un paper en el futur de l’acció exterior catalana. Milers i milers de catalans amb orígens al Marroc, Bolívia, Argentina, Perú, el Pakistan o la Xina. Una xarxa de relacions familiars i un capital cultural que caldrà explotar en benefici del país. Les empreses catalanes però també la seva política internacional han de servir-se d’aquests caps de pont per relligar el país amb tots els racons del planeta. Els fills de la immigració seran una peça clau del cos diplomàtic català.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Espero que en prenguin nota
Anònim, 28/09/2013 a les 01:13
+18
-5
Les esquerres independentistes i altres progres despistats. Els nostrs aliats naturals són els anglosaxons, incloent-hi els israelians. No sabeu les boníssimes relacions del nostre estimat juanca amb les mandataris àrabs? no és al santander on té la milionada el mohammed VI? no sabeu que les autoritats palestines s'han mostrat contra la independència de Catalunya? Espero que tingueu una mica de seny i de consciència de país i us deixeu de criaturades amb el rotllo pro palestí i anti americà, perquè amb això feu molt mal al vostre país, i el món àrab no sap ni que existiu i si ho sabessin els hi importaria un pito, ells no mourien un dit per vosaltres, i ho dic amb coneixement de causa.
Antisemita?
Gemminixx, 28/09/2013 a les 09:30
+1
-8
Qüestionar els atemptats contra els drets humans que perpetra l'estat d'Israel dia sí, dia també, és ser antisemita? Qüestionar que als palestins se'ls hagi fet fora de la seva terra és ser antisemita?

Ostres, jo que tinc a tants i tants jueus com a puntals de la meva formació cultural i humana... i haver de veurem en el tràngol de ser anomenada antisemita. I què en farem de tots els jueus que també qüestionen l'actuació de l'estat d'Israel, i que cada dia n'hi ha més... els posarem també en el sac dels antisemites?

Em recorda a aquests que ens diuen nazis perquè volem ser independents. Demagògic, i no gens ètic.
Totalment d'acord
Anònim, 28/09/2013 a les 10:17
+5
-2
Especialment encertat el punt 10.
aliarse amb el dimoni per sorti del infern
dolçxavi, 28/09/2013 a les 11:39
+4
-0
a mi em dona igual amb qui pactem si hem de sorti d espanya israelians o palestins , eeuu alemnya o venezolans chinos . noruega ,o qualsevol paradis fiscal que ens doni soport .
"los partidos se ganan partido a partido " andres iniesta
un cop tiguem l estat ja em parlarem .
-
llavors penso que el nou estat deuria tenir a l seva constitucio algun apartat sobre que es un estat basat amb el pacifisme -

-dit aixo coinsideixo amb tu i amb la posicio de la pilar raohala sobre les esquerras catalanas progres anti eeuu o israelianes ( que posiblement sera un dels primers estats en reconeixens )

. el que pasa aqui una part de catalunya com a tota espanya encara ens queda a la gent molt subconcient catolic nacional historic que se confronta amb el la llibertat democratica i religiosa que histoticament a promogut eeuu .els meus avis amb deian aquets americans es fican a tot arreu amb to molt negatiu: si no si hagesin ficat encara manaria musolini stalin i franco a europa igual que pesaba el mon arab
. molts tenen un subconcient de odi generacional envers les perduas d cuba gibraltar o la riqueza generada per aquet pais eeuu o angleterra ,volguen buscar raonaments nous a cada generacio per enveja del que historicament aqui no es va fer . es normal que quan un progresa historicamente els altres reacionen amb odi sensa fer autocritica .

jo coinsedeixo amb les ideas de noam chomsky no per aixo soc anti eeuu noam chomsky viu a eeuu i va estar apunt a d anar a viure a israel.


un article
Anònim, 28/09/2013 a les 18:25
+1
-2
fluixet. Ple de tòpics de manual demagogics neoliberals, Marc no has aprés més coses? dius els mateixos topicassos que fa 20 anys els que deien que les ideologies s'havien mort (menys la seva es clar)
Defensa pròpia davant la parcial neutralitat bel·ligerant .
Pere Gil ( Salses) , 28/09/2013 a les 18:42
+0
-0
Catalunya i la ciutadania catalana, de debò, han de lluitar pacíficament , constantment i sense treva en front de les actuacions tan inesperades i tristes com bel·ligerantment parcials amb la facècia de la neutralitat de països i organismes supraestatals .
Els contribuents nets catalans a aquestes institucions , per no dir de l'abrandat suport moral... ara reben aquests pagaments com punyalades parmesanes .
Tanta UE i tanta poia per arribar fins aquí . Bé , és el que hi ha ara.
La CUP i Arran es fan l'orni quan els àrabs aposten per la unitat d'Espanya i contra el nostre separatisme; quan reben milions d'euros d'ajuda "humanitària"
Jesus, 28/09/2013 a les 19:00
+2
-0
L’esquerra independentista, la CUP i Arran no es volen creure que el Polisario, Hamas i l’OAP cobren d’Espanya, els té comprats, a canvi que ignorin el separatisme català i basc. Tanmateix els nostres progres esquerranosos, dali que dali, a fer costat a l’abjecta causa àrab; contra un Estat jueu d’Israel que és un exemple de democràcia, enmig d’un mar de dictadures sanguinàries àrabs. Israel és un exemple d’estat de dret, que no per això deixa de defensar-se enèrgicament contra el terrorisme àrab. Aquests moviments àrabs tenen oficines a Madrid de franc, tot pagat, àdhuc el telèfon i l'electricitat. Aneu-hi com a secessionistes catalans o bascos i ja veureu com us tracten.
Finura política
Pepo, 28/09/2013 a les 20:55
+0
-0
De debò que si seguim al peu de la lletra el decàleg que signa en Marc Arza en els quatre articles publicats, ens convertirem gairebé en la primera potència mundial, perquè els equilibris als que ens enfronta aquest senyor, són del tot impossibles fins i tot pel Poble més important a nivell mundial.
Però com que som catalans i ens agrada donar voltes i voltes a les coses, potser finalment aconseguirem fil per randa l´acompliment del decàleg. Ara, potser també ens haurem oblidat d´aconseguir el més important i central LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.
Falsas ilusiones inxdependentistas
Anònim, 02/10/2013 a les 21:43
+0
-0
“Es peligroso crear falsas ilusiones sobre una independencia unilateral”
Entrevista con Jean-Claude Piris, exjurisconsulto del Consejo Europeo en el País 1 Octubre del 2013.
"Si no avanzamos, Europa será más irrelevante"
Lucía Abellán Bruselas 1 OCT 2013 - 00:53 CET2397


Jean-Claude Piris, en Bruselas, durante una entrevista en 2011. / THIERRY MONASSE
Lleva toda su vida desentrañando la letra pequeña de la Unión Europea y responde sin asomo de duda a los interrogantes sobre Cataluña. Jean-Claude Piris, una de las voces jurídicas más respetadas en el ámbito comunitario, desmonta con rotundidad el argumento de que Cataluña seguiría en el seno de la UE si se desgajara de España. “Las tres condiciones que existen para que un Estado pueda pedir su ingreso en la UE son que sea un Estado reconocido por la comunidad internacional, que sea europeo y que cumpla el artículo 2 de los tratados, que establece, entre otras cosas, que se aplique el Estado de derecho. Y para ello su nacimiento tiene que ser legal”, explica en una entrevista concedida ayer a EL PAÍS.
Piris, que dirigió los servicios jurídicos del Consejo Europeo entre 1988 y 2010, habla con los tratados comunitarios en la mano, buscando referencias subrayadas que apoyan sus respuestas. Este experto anima a calibrar las consecuencias jurídicas de esa nueva situación a la que Cataluña parece encaminarse: “Si Cataluña proclama su independencia tras un referéndum, eso no basta para que sea reconocido como un Estado y, por tanto, para que sea un país candidato a la UE”. Y acompaña varias de sus afirmaciones con el siguiente colofón: “Mas lo sabe”.
¿Es que alguien le ha consultado oficial o extraoficialmente sobre esta cuestión? “Me he cruzado con Mas en el pasado. No le puedo precisar más”, responde Piris, cuya palabra fue durante muchos años la última en la interpretación del derecho comunitario para los Estados. Retirado de esa labor, ahora ejerce de consultor privado y asesora a agentes públicos y privados.
Sin querer entrar en confrontación directa con el presidente de la Generalitat, Piris lamenta la escalada que ha experimentado este debate y los términos en que se presenta a la población.“Es peligroso crear falsas ilusiones a la gente sobre una independencia unilateral. Hay que decir la verdad: Si Cataluña emprendiera esa vía, supondría un largo camino que requeriría modificar la Constitución, los tratados comunitarios (porque cualquier nuevo ingreso requiere cambios)… Una simple declaración de independencia no tiene efectos jurídicos”.
Una simple declaración de independencia no tiene efectos jurídicos
Este experto recalca el aspecto constitucional porque, antes incluso de plantear la cuestión de la pertenencia o no a la UE, sacar a Cataluña de España requeriría el visto bueno del Parlamento español para cambiar la Constitución. “La pertenencia o no a la UE no depende solamente de la negociación, sino del estatus jurídico, de las condiciones que establece el artículo 49. La Constitución española dice que el territorio español es indivisible. Habría que cambiar la Constitución, que el nuevo Estado fuese reconocido… Y eso llevaría muchísimo tiempo. Y habría que ver cuáles son las consecuencias. ¿Todas las comunidades que quisieran podrían independizarse?”, se pregunta.
Piris, francés de origen, rechaza la manera en que se está planteando el debate por parte de todas las partes implicadas, incluida la propia Comisión Europea cuando se le ha pedido su opinión. “El debate jurídico es muy débil en España. Incluso en la Comisión Europea, cuando dice que Cataluña tendría que pedir la entrada como un Estado tercero. Porque hacer una declaración unilateral no significa que se conviertan en independientes ni que puedan pedir su entrada”. Piris recuerda que el acceso al club comunitario como nuevo miembro requiere la unanimidad de todos los países que ya integran la Unión.
El exjurisconsulto rechaza también la forma en que se plantea esa supuesta expulsión que ejercería la Unión Europea si Cataluña se proclamara independiente. “No es cuestión de expulsión. La Unión Europea no expulsaría a nadie (nunca lo ha hecho). Todo depende de las condiciones de nacimiento del nuevo Estado”. Sobre el llamado derecho a decidir, este experto es rotundo: “El derecho de autodeterminación no es universal”.
Piris se ha labrado su reputación como experto en derecho europeo y derecho internacional. Por eso sabe que la creación y desaparición de Estados nuevos es particularmente compleja desde el punto de vista legal: “La sucesión de Estados es lo más difícil en derecho internacional. Hay que ir caso por caso”.
A la hora de buscar precedentes, Piris asegura que no hay y niega que sirvan de ejemplo casos anteriores, como la salida de Argelia de la Unión Europea cuando proclamó su independencia de Francia, a principios de los sesenta, o la separación de Groenlandia, en los ochenta, que siguió perteneciendo a Dinamarca pero se desvinculó del proyecto comunitario.
Tampoco quiere compararlo con el caso escocés, aunque admite que, si llega a declararse independiente, el camino que emprenda Escocia, con un referéndum legal planteado para el año próximo, puede ser visto como ejemplo en Cataluña.
Piris cree que en las instituciones europeas existe la esperanza de que la situación pueda reconducirse. “En Bruselas existe la convicción de que esto se resolverá de manera interna”. Y, preguntado sobre si a Artur Mas se le ha ido el debate de las manos, recuerda con sutileza el caso de David Cameron y la pertenencia del Reino Unido a la UE: seguramente Cameron no desea salir, pero la cuestión escapa ya a su control.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Arza

Nascut a Reus l'any 1976. És consultor en internacionalització d'empreses i docent ocasional. Actualment fa de regidor d'Innovació, Empresa i Ocupació a l'Ajuntament de Reus. Apassionat de l'economia, la política i el país. Sobiranista pragmàtic, d'orientació liberal i progressista de tarannà. A Twitter: @marcarza

A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
01/01/1970
La presidenta de la cambra baixa cita el dirigent d'ERC al seu despatx durant mitja hora i l'emplaça a reconduir el tarannà durant les sessions de control
01/01/1970
Civio, organització en defensa de la transparència, alerta que la decisió suposa una greu reculada del dret a la informació pública i recorrerà al Tribunal Suprem
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia