Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Sards i algueresos per la independència

«Crec que la cadena humana sigui l'ocasió per obrir un debat a l'Alguer: estem disposats a demostrar la mateixa fermesa per un acte a favor de la independència de Sardenya?»

per Marcel A. Farinelli , 27 de setembre de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja han passat setmanes des de la Diada, i la Via Catalana que s'ha fet a l'Alguer no té més secrets. Les fotos han corregut per la xarxa, i és evident com la concentració ha estat històrica. Històrica perquè ha aplegat un gran número de persones, unes 400, davant del monument de la unitat de la llengua que hi ha tot just a l'entrada de la ciutat vella. Però no és el número que és important, és el sentit de la manifestació. Davant d'aquell monument es van reunir les associacions ciutadanes, l'Òmnium Cultural de l'Alguer, la Plataforma per la Llengua de l'Alguer, l'associació esportiva “Amatori Rugby” la cantant Franca Masu i tants ciutadans que volien mostrar la seva solidaritat cap al procés polític que s'està duent a terme a Catalunya. No hi eren només les les associacions “algueresistes”, estaven presents les delegacions dels més importants partits sardistes, amb alguna formació directament independentista, com el Partit Sard d'Acció, Sardenya Nació, Independència República de Sardenya i Projecte República de Sardenya. Doncs, l'ocasió ha estat històrica per haver reunit, en una mateixa demostració de solidaritat per l'autodeterminació d'un poble sense estat, sardistes i catalanistes algueresos.

L'Alguer, a finals dels anys setanta, ha estat un lloc important per la formació dels primers partits explícitament independentistes a l'illa. Aquí es va fer molt soroll, l'any 1976, per la campanya amb la qual obtenir, des de la República Italiana, el reconeixement del sard i l'alguerès com a minories lingüístiques. Era un moment en què a Sardenya prenia força un nacionalisme de tendència esquerrana i anticolonialista, mentre l'Estat espanyol vivia la Transició. Rafael Caria era la figura més visible, com activista i intel·lectual, d'aquesta lluita i d'aquest lligam entre reivindicacions alguereses, sardes i catalanes. Avui, Esteve Campus, el President d'Òmnium a l'Alguer, no amaga l'orgull d'haver realitzat un altre cop desprès de casi quaranta anys, aquest encontre. Val la pena citar les seves paraules: “Un gran èxit insperat ma de gran significat, una festa que ha vist units Sardenya i Catalunya, un abraç simbòlic entre dues nacions sense estat amb al centre l'Alguer i tots nosaltros. Una prova de gran maturitat de tots los grups independentistes sards, una partecipació de grans emocions, prova que l'Alguer quan vol sap unir i no dividir. Só i sem, com Òmnium, satisfets del gran èxit de la cadena humana a l'Alguer, al món i sobretot la gran cadena de 400 km que portarà al nou estat d'Europa i donarà la força a la Sardenya per anar envant per l'autodeterminació”.


Molts, abans de la celebració, s'han preguntat quin sentit tenia fer aquest acte a l'Alguer. Com havíem anunciat en exclusiva des d'aquest diari, ja en 1714 uns prohoms algueresos van voler mostrar la seva solidaritat. Ara, en un escenari completament divers, la Via Catalana ha tornat a fer evident aquesta connexió. Però la seva celebració ha generat igualment dubtes, sobretot respecte l'oportunitat de mostrar solidaritat per la independència d'altres. Els dubtes són sempre justificats, en particular si ajuden a clarificar la situació que estem vivint. En aquest cas demanar-se perquè demostrar a favor de la independència de Catalunya des de Sardenya és una pregunta molt oportuna. La qüestió, i la presència de les banderes sardes l'11 de setembre davant del monument per la unitat de la llengua catalana, demostra el lligam entre dues realitats diverses, però mancomunades per una difícil relació amb un estat central (continental, per Sardenya). Crec que la cadena humana sigui l'ocasió per obrir un debat a l'Alguer: estem disposats a demostrar la mateixa fermesa per un acte a favor de la independència de Sardenya?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Marcel A. Farinelli
Sóc de l'Alguer, m'ocupo d'història i m'encanten les illes d'aquesta part del Mediterrani. M'he llicenciat en aquesta matèria a Florència, he cursat el Màster Universitari en Història del Món de la UPF, i sempre per aquesta universitat estic acabant d'escriure la meva tesi doctoral. En aquesta intento fer una anàlisi dels darrers tres segles d'història de l'illa de Sardenya a través les tensions nacionals, amb una especial atenció al context de l'Alguer, minoria catalana a l'illa sarda, i a aquell de la veïna Còrsega. Sóc autor d'un assaig sobre feixisme a l'Alguer (El feixisme a l'Alguer, Angle, Barcelona, 2010) i d'alguns articles en revistes especialitzades sobre temes d'història contemporània sarda i algueresa, com Passato & Presente, Insula i Ebre 38. He col·laborat amb mitjans algueresos, ara escric al diari local Alghero Eco, una pàgina en alguerès, faig part del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) de la UPF, dirigit per Enric Ucelay-Da Cal. I m'agrada viure a Barcelona, malgrat la mar de l'Alguer sigui infinitament millor. El meu blog.
25/12/2013

Quan l'alguerès premia

08/11/2013

L'Alguer i la caiguda del Síndic

27/09/2013

Sards i algueresos per la independència

29/08/2013

La Via Catalana a l'Alguer

16/07/2013

Sardenya, més enllà de vacances

22/05/2013

La unitat de la llengua i l'Alguer

Participació