La història no es repetirà

«Si no aconseguim un estat propi serà perquè la majoria de catalans no ho han volgut o bé perquè la majoria de catalans s'han acontentat amb menys»

per Eva Piquer , 8 de setembre de 2013 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les declaracions de Mas han alarmat el personal, però no hem de patir: una traïció com la de l'Estatut avui és impossible. A part d’anar dient que el procés sobiranista l’empeny el poble, faríem bé de creure’ns-ho. La gent seu al volant d'aquest país en moviment, i els partits en són copilots a tot estirar. No ens hem emancipat d’Espanya, encara, però sí que hem viscut una primera emancipació: la que ens feia dependre dels jocs partidistes, la que ens feia témer com gats escaldats que el polític tal o la coalició qual ens la fotrien una altra vegada perquè no vam néixer ahir i la història es repeteix.

No sé si arribarem a ser independents. No sé si, a aquestes altures de la pel·lícula, hi ha lloc per a una tercera via que alguns comencen a apuntar. Però estic més convençuda que mai que serem allò que vulguem ser. Si no aconseguim un estat propi serà perquè la majoria de catalans no ho han volgut o bé perquè la majoria de catalans s'han acontentat amb menys. Ningú podrà posar el fre des de dins d'un despatx, ni que sigui el despatx presidencial, si la societat civil s'entesta a continuar pedalant.


Aquest estiu he conegut moltes persones que treballen amb alegria per la independència nacional (deixeu-m'ho dir entre parèntesis: gràcies, Assemblea). Persones que han organitzat i han participat en xerrades, assajos de cadenes humanes, estelades d'espelmes i actes poc o molt folklòrics que són fàcilment ridiculitzables però que ajuden a visibilitzar el procés, a engrescar la parròquia i a fer pressió. Persones il·lusionades que han decidit arromangar-se per perseguir un objectiu comú. Els brillen els ulls, et saluden amb un “ens en sortirem?” i no admeten un “no” per resposta.

Desconfio per sistema del “depèn de tu”: la força de la voluntat individual és relativa. Però, per bé i per mal, la voluntat col·lectiva és invencible. Ara i aquí es palpen moltes ganes de trencar inèrcies i d'avançar cap a un país millor. Caldrà veure si som tants com pensem i si som capaços de mantenir-nos ferms quan arribin (perquè arribaran, fora de temporada) les contraofertes i les rebaixes. Ara bé: ni els partits ni els poders ja no ens poden tractar amb arrogància. Si ells tenen temptacions d'arronsar-se, sortirem al carrer per impedir-ho. Ens hem fet grans, no tenim hora de tornar a casa i ningú ens ha de donar permís per donar-nos les mans en nom de la llibertat. A la vegada, la responsabilitat dels ciutadans és enorme: si pilotem el propi destí, els cops de timó ja no són culpa dels pares. Vaja, que sí, que fa vertigen, però juraria que el futur de Catalunya depèn de nosaltres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Eva Piquer
Barcelona, 1969. Escriptora, periodista i editora del magazín cultural Catorze.cat. Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Viuria entre llibres. www.evapiquer.cat
16/11/2017

Conquerim la nostra llibertat

27/05/2017

Quan érem eterns

20/05/2017

Donem corda a la vida

13/05/2017

Hi ha algú més?

06/05/2017

​Si vols que surti el sol

29/04/2017

Fent camí de costat

22/04/2017

Si vols que t'estimin

15/04/2017

La música del nostre atzar

08/04/2017

D'això va el joc

01/04/2017

Amb la il·lusió encesa

Participació