La importància de pensar en el POUM

«Caldrà veure [...] si queden enrere les propostes que són fora de lloc en els usos socials de la ciutat: la possible supressió del teatre Conservatori o l'estació de Manresa Baixador»

per Ricard Ribera Llorens, 29 d'agost de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Manresa fa mesos que treballa en una nova proposta de Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, és a dir, està pensant quin disseny de ciutat vol a quinze anys vista. Pel que es pot intuir en el Avanç del Pla, els criteris que s'estan utilitzant són interessants: el no creixement de la ciutat fora dels seus límits, la reutilització d'edificis buits del barri antic per a equipaments, la no construcció d'infraestructures innecessàries i deixar enrere les grans idees que supediten el patrimoni i els espais de la ciutat a l'ús comercial, consumista i especulatiu. Caldrà veure com es concreten molts aspectes com la gestió del barri antic i si queden enrere les propostes que són fora de lloc en els usos socials de la ciutat: la possible supressió del teatre Conservatori o l'estació de Manresa Baixador. 
 
Comprendre la planificació urbanística no sempre és senzill, malgrat pugui semblar simple o neutre no és una qüestió d'arquitectura, sinó que cal comprendre les implicacions a nivell social i de desenvolupament econòmic que implica cada projecte. Perquè encara que a primer cop d'ull no ho sembli, el disseny de les ciutats té unes clares influències en les relacions socials i en el model econòmic. El neoliberalisme també té model de ciutat. 
 
Les eines de planificació urbanística i la voluntat dels governs municipals poden posar límits al desordre de l'especulació i fixar quin tipus de ciutat es vol en funció de l'interès general. L'urbanisme va més enllà de l'arquitectura i de la neutralitat tècnica per plantejar quin tipus de barris volem i quines funcions socials es donen a cada zona, com es gestiona l'espai públic per a quines relacions humanes, quins llocs han de ser espais verds, quin tipus de carrers per a quin tipus de transport, etc. En definitiva: com vivim, com interactuem, quines funcions es fan a cada lloc: urbanisme per a les relacions socials, urbanisme versus especulació.
 
Per entendre les funcions socials i econòmiques de l'urbanisme podem recórrer a un parell de situacions. La primera seria un exemple concret, el Pla de Barris dels governs tripartits de la Generalitat (una de les poques mesures dignes d'un govern dit d'esquerres, juntament amb l'oblidada Llei d'Habitatge i l'extensió dels centres d'atenció sanitària pública). La segona una mica més teòrica, seria entendre els dos tipus de model de ciutat, la ciutat compacta i la ciutat dispersa, que sens dubte poden guiar la transformació de ciutat. 
 
La Llei de Barris es basava en la millora econòmica i social dels barris més desafavorits de Catalunya des de les millores urbanístiques en un sentit ampli: fer carrers amples i il·luminats, dotar de serveis el barri i portar-hi equipaments municipals per a que hi vagi la gent de la resta del municipi, facilitar la comunicació del barri amb el centre neuràlgic de la població... tot acompanyat de processos de participació amb els agents socials dels barris i tenint en compte criteris de desenvolupament econòmic sostenible.
 
Si ens fixem en els models de ciutat que ens podrien guiar a l'hora de fer la planificació urbanística, trobem dos extrems oposats: la ciutat dispersa i la ciutat compacta, que gestionen de manera diferent la distribució de la funció de l'habitatge, la funció del treball i la funció de l'oci segons models econòmics i socials. La ciutat compacta és típicament mediterrània, concentrant a dins d'un mateix espai l'oci, els habitatges i el treball de manera regular; en tots els barris hi ha una diversitat de funcions de manera que no cal desplaçar-se per comprar o per l'oci, o no cal agafar el cotxe per anar treballar per què als barris també hi ha teixit productiu i comercial. Això genera menys contaminació i estalvi al necessitar menys transport i menys infraestructures, permet protegir l'entorn natural perquè la ciutat no s'expandeix i dóna molt protagonisme a l'espai públic, com a espai de trobada i de contacte entre les persones. Aquest model córrer el risc de congestionar massa les ciutats, però sens dubte és més propi de la nostra cultura, dóna peu a la diversitat social i a un model econòmic i de transport més sostenible, a la vegada que facilita que les persones interactuïn socialment i no s'aïllin.
 
L'altre model, la ciutat dispersa, separa en diferents zones del territori la funció de l'habitatge, la funció del treball i la funció de l'oci, fet que sumat a la distribució en el territori segons les classes socials, no genera interacció entre persones diverses. Aquest model facilita l'expansió en el territori a l'hora d'anar construint noves zones residencials o barris dormitori, creant més especulació urbanística i més destrucció de l'entorn natural. A la vegada que tenint una funció per a cada zona, obliga al transport per poder anar a treballar o gaudir de l'oci, donant per resultat més contaminació i més infraestructures. Pensem en el Polígon dels Trullols per entendre les funcions aïllades en el territori i haver de moure's en cotxe per accedir-hi.
 
El que digui el POUM no és d'aplicació directe, no lliga de mans i peus als governs municipals, sinó que després el que s'acaba aplicant depèn de la voluntat de l'Ajuntament als anys següents, la capacitat econòmica del consistori i dels interessos privats que incideixen amb terrenys i propietats en funció de què els convingui més. Malgrat tot, hem de ser conscients que sense urbanisme deixem el desenvolupament en mans de la suposada llibertat del mercat immobiliari. El POUM a més pot ser l'oportunitat per exercir entre tots com a intel·lectual col·lectiu, participant per decidir, malauradament sembla que no és l'esquema de funcionament del procés de definició d'aquest pla urbanístic.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ricard Ribera Llorens
Politòleg manresà, il·lusionat per construir alternatives en comú. Militant de Comunistes, coordinador d'Esquerra Unida i Alternativa al Bages i membre de Fem Manresa. Segueix-lo al twitter: @ricardribera
06/07/2022

Conflicte i organització en un món canviant

11/05/2020

La gestió privada en el cor del sistema públic de salut

23/05/2019

El vot útil per una Manresa plena de vida

29/10/2017

República, contradiccions i somriures

22/11/2014

Participar per la ruptura

01/09/2014

Guanyar Manresa

29/08/2013

La importància de pensar en el POUM

07/03/2013

La política dels indignes

13/01/2013

La dignitat de fer política

09/12/2012

Un federalista despistat

Participació