Hi ha zones on no m'arriba la llum

«Defenso el dret d'empipar-se quan llegim que els banquers espanyols són dels més ben pagats»

per Núria Pujolàs , 1 d'agost de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha adults que han quedat enganxats al regust de la destrucció fàcil del que altres han construït curosament, amb fruïció. I no s’hi val a badar. Diria que cal exercir, a diari, minut a minut, la capacitat de gaudi del benestar d’altri.

Però, com tot, sense exagerar, amb mesura. Perquè hi ha uns altres individus, malalts d’avarícia, que acumulen riquesa sense cap sentit de l’ètica. Defenso el dret d’empipar-se de valent quan llegim que els banquers espanyols són dels més ben pagats d’Europa. Em surt una espècie de maldat en la mirada davant les fortes desigualtats o quan veig que alguns "presumptes" corruptes estan a la presó el mateix temps que la bossa que remullem per fer una infusió.


En aquests moments o sensacions és quan podem relaxar-nos i caure en fer maldats, dolenteries d’estar per casa com: oblidar-nos de participar en la campanya de donar sang; llençar una llauna a les escombraries de rebuig; comprar a un gran centre comercial en comptes d’entrar a la botiga del poble de tota la vida o al mercat municipal; prescindir de dir "Bon dia!" quan entrem al tren; no respondre amb agraïment els correus electrònics; racionalitzar l’art d’estimar; creure’ns que som el melic del món i, fins i tot, empipar-nos a la platja quan un infant ens tira sorra damunt la tovallola.

Perquè res del que puguem fer estarà a l’alçada dels esbirros ben vestits que surten, dia sí i dia també, a la televisió, clenxinats i somrient, sota el rètol lluminós de la corrupció.


Però crec que cal anar en compte perquè nosaltres, en general, no tenim prou calers per comprar-nos la llibertat i ens podrien detenir per fer un forat més al cinturó que fa tant de temps que estrenyem. Perquè la llei, que tantes boques omple de legalitats de pa sucat amb oli, s’ha demostrat, per activa i per passiva, que és parcial, que no és igual per a tothom, i qualsevol dia podrien jugar a regular aquests diminuts forats que ens encotillen la cintura.

Davant de tant femer només puc desitjar-vos:

Bon amor, bon humor i que les vacances us agombolin!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Núria Pujolàs
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i escriptora. Diuen que sóc gestora cultural, articulista i escriptora a estones. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l'Associació Pas i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M'apassiona escriure, llegir, anar al teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats culturals i estimar als qui estimo. Escric el bloc Miramelsmots.
21/01/2014

Torna-la a tocar: avui, demà i sempre

02/01/2014

Estimats Reis d'Orient

11/12/2013

Per Nadal, parlem d'amor

07/11/2013

No som marques blanques

15/10/2013

Fins sempre, Ramon Fort!

03/09/2013

Vestida amb V de Vallès

01/08/2013

Hi ha zones on no m'arriba la llum

05/06/2013

Un moment, que em desordeno

09/05/2013

El mico n'és l'excepció

02/04/2013

No m'ho fotis enlaire!

Participació